...y al final

ja estic a casa. Volia dur a terme el meu últim escrit des de Gjovik, i de fet aquesta va ser la meva intenció durant tot el dia 22 i 23 a la matinada. Però sóc una puta desgràcia, i al final se'm va fer tard. El que havia de fer el meu últim dia a Gjovik era anar a comprar alguna tonteria al centre, fer-me la bossa, netejar l'habitació i despedir-me. I prou. Havia d'anar a pillar el tren a les 4:37, per tant sortir per allà les 3:37 de la residència, per anar amb temps, ja que anava carragat. "Tinc temps" em dic sempre. Doncs vaig sortir d'allà a les 3:50 cagant hòsties, i l'última cosa que vaig fer abans de marxar amb el portàtil va ser enviar un missatge al Pekka dient-li que "adéu" (pq havia anat a la seva habitació i stava sobant), i a la Vera, la russa maca, del pal "me'n vaig, encantat d'haver-te conegut, passa-t'ho bé".

I cagant hòsties cap a l'estació, acollonit de perdre el tren. Total que a les 4:15 ja estava dins el tren, en una mica més de 25 minuts m'ho vaig fotre. A -15 graus i jo suant com una trujeta. M'esperava un bon trote, tren cap a Oslo. Allà canvi de tren, i 40 minuts més fins a Rygge. A Rygge un bus que et portava a l'aeroport en 10 minuts més. Allà 3 hores, però entre que esmorzava, em feien pagar sobrepès a la maleta (...), i em triaven "randomly" per escorcollar-me, van passar força ràpides. A l'avió vaig (intentar) dormir tot el viatge, fins l'última mitja hora que em vaig dedicar a mirar els núvols i ¿sabeu? la vida és maravellosa, sóc una dona amb molts somnis per complir... ENGA HOMBRE!!!!!!

Bona tornada a casa, molta alegria, molt content, molt cansat, i la sensació que tinc és la que ja m'imaginava tenir. Això de ser tant llest és una merda, pq costa més que la vida et sorprengui. És com si ho hagués estat somiant tot. Aquí tot igual, per no canviar em sembla que no ha canviat ni el temps, ja que vaig pirar a l'agost amb calor, i ahir també en feia de calor. Aquí estem a més de 30ºC dels que estava jo ahir. Però què merdes, ara tinc amics arreu, l'anglès és més molon, etc.etc.etc.

Si fem balanç puc dir que el meu objectiu principal s'ha complert de sobres. Estar tranquil (la meva primera actualització n'és testimoni). M'he passat 4 mesos amb calma i tranquilitat i només per això ja ha valgut tot la pena. Parlant amb propietat, marxar m'ha anat bé per trobar a faltar la meva gent. En cada moment pic de felicitat he pensat en ells, i són moments que voldries tenir-los allà disfrutant amb tu. M'ha anat bé per constatar que sense els teus ets basòfia, i per apreciar la vida que els teus pares han estat i estan dedicant a tu. És inevitable sentir-te en deute amb ells, i això es transforma en neguit i exigència a l'hora de lluitar per la nota al projecte fi de carrera. Jo vull entregar, que passi, em donguin al títol i "vinga adéu". Però per ells, vull que n'estiguin orgullosos.

L'anglès ara el tinc fresc. Per molt que diguin "your English is very good", i que ara pugui ser fluïd, jo sé que és fluix, i l'hauria de reforçar en forma d'acadèmia, títols oficials, i pollades així. La gent que he conegut allà molt bé. Pots tenir més afinitat amb persones que tens més coses en comú, com el Sézer, o pillar més apreci amb gent com el Sascha que sempre que anava a un lloc allà estava ell, però en general bons amics tots, ambient erasmus 100% de voler sortir sempre i sempre de puta festa, fins el punt d'avorrir el Chaplins dels collons. Ja tinc ganes de tornar a quedar amb ties per anar a pendre algo i mostrar-me parlant i no ballant, que la paraula se'm dóna millor per lligar. Parlant de lligar, encara espero aquell exèrcit de models rosses noruegues que m'havien de demanar permís per xupar-me la polla, només pel fet de tenir el cabell negre. I que les noies sou rares a tot arreu. A Espanya, a Catalunya, a Noruega, a Polònia, a República Txeca i finalment a Rússia també. Com anècdota final, ahir quan vaig arribar a casa vaig rebre un missatge privat de la Vera que em deia que li agrado molt, i que si ens tornéssim a trobar s'enamoraria de mi. Sí, sí, quan jo estava a Sant Pau. SÍ, SÍ, QUAN JO ESTAVA A SANT PAU, JA. S Í , S Í Q U A N J A N O P U C F E R R E S ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! en fi. Per la meva tocada autostima, però, no ve malament. La trobava guapíssima, la veritat.

I res, una altre vegada al món real, ara a construir el que vull que sigui la meva vida, amb les meves manones, començant per acabar d'enllestir el projecte. Per la meva part, tot i que les últimes setmanes, coincidint en quant més estava picant amb la meva feina, no vaig actualitzar massa el blog, em sap greu que s'acabi ja que quasi cada dia se't passen coses gracioses pel cap i mola saber que darrera hi ha gent que et llegeix. Moltes gràcies a tots els que m'heu anat fent companyia amb les vostres lectures diàries, tant les persones que heu anat comentant, com les que ho heu fet de manera més anònima. La Sara, l'Ariadna, la Marina, la Natàlia, la Roser, l'Aida, l'Anna, l'Òscar, el Marc, el Canals, el Josep Maria, el Pep, el Jordi etc. Gràcies a tots!

Ah sí! i ja qui som, que rebenteu de bon menjar per Nadal, i que al 2011 folleu tots molt!





Massanen.












"de les tristors en farem fum" Sisa

2 days left

de les 7 a les 10. He dormit 3 hores i he anat a la universitat a trobar-me amb my supervisor. Quan he arribat encara s'estava mirant la memòria, i de fet crec que tot el que s'ha mirat ho ha fet avui. Em queda la sensació que ha passat una mica de mi, però bueno, és el meu problema i el projecte acabarà sent brillant igualment. Està a les meves mans.

Després de la quedada, he anat a "dinar" (per allà les 12 del migdia), i s'han afegit amb mi el Benjamin i l'Ausra que acabaven de fer els últims examens. Després s'ha afegit l'Anika i hem estat parlant d'avions, d'accidents d'avions i de sustos amb avions. Ja a la tarda, m'he posat a acabar el projecte, i he començat a completar coses. Ho he provat, i tot malament. Després de putinejar el codi, i veure que l'estava liant, m'he dicidit desfer-ho tot i posar-m'hi demà, que estaré més descansat. Així que he anat a la "coffee party" de despedida, que demà marxen la Katarina, la Jana, el Martin i el Benjamin. També m'he despedit dl Sigurd. Ha estat un comiat força sec, en general, no sé, és la gent que queda, diguem que excepte algunes excepcions, el gruix del grup ja s'ha pirat, i no tinc ganes de fer numerets i tampoc sé massa bé què dir. La que s'ha mostrat més calurosa, afectiva i emocional ha estat la Katrina. Inclús m'ha sorprès. La veritat és que ha estat una bona amiga, entre d'altres coses.

I res, finalment em piro a dormir. Destacar que la Vera (la noia guapa russa que vaig descobrir xl sopar de Nadal, que viu amb el novio) m'envia missatges xl facebook preguntant-me com em va el projecte i tot en general. Em sorprèn. I m'excita a la vegada. I si.... bueno, tant fa.







Massanen.












"a les nits que estic calent et necessito i no hi ets." Sau

hasta que el cuerpo aguante

mira, aquests dies me'ls he dedicat exclusivament amb el projecte. El temps fins la data límit que em vaig imposar s'anava escurçant amb la mateixa proporció que els errors augmentaven. I ahir vaig tocar fons. Et quedes encallat a mitja tarda pensant com solucionar un pas imprescindible per avansar. I gastes la tarda. I la nit. I te n'adones que no tens ni puta idea com solucionar-ho. I et plantejes si el problema en global, en conjunt, està ben plantejat. Sentiment que adquireix força quan comets l'error de tornar-te a llegir algun projecte d'algú que ha mirat de resoldre el mateix problema, el dels horaris, i ho ha plantejat diferent que tu. I t'entra una mica de pànic, a l'imaginar que 4 mesos a Noruega hagin sigut per perdre el temps, parlant en termes de projecte. Això a les 5 de la matinada d'ahir, mentres sentia la Yao al seu puto cuarto cridant (pq els xinos quan parlen amb la seva família x l'skype no parlen. Criden), amb la porta oberta que sempre està. I et queden 24 hores per la data límit que t'has donat. Estàs contre les cordes, i penses. Voltes i voltes. I la calma del qui s'ho sap tot perdut et comença a anestesiar. Et comences a relaxar, sense deixar de pensar, fins que et ve la llum. "Hòstia. Puc provar això.".

Tot avui provant això. He començat bé el dia, ha funcionat, però encara quedàven més passes. Mica en mica, el nus que tenia al cervell (i a la gola, quan m'imaginava tornar a casa sense això com jo vull) s'anava desfent mica en mica. Avui diumenge ha estat molt intens, i fins les 4 de la matinada no he resolt l'error que més em donava pel cul. Una conversa amb l'Ariadna a l'estil "sempre ens en sortim", la Natàlia "tu ets molt llest, segur que te n'ensurts", l'aidona, sempre l'aidona, que fa dies que m'anima, un missatge de la Marina, sempre atenta, amb un "tu pots, dale fuerte, aquí tots confiem amb tu", la foto que tinc per aquí de la Sara que em mira i em diu "no puc sortir, vaig amb pijama", i el missatge de la meva mare dient-me "demà et truco fill, petonets", m'han donat l'empenta moral que sempre va bé per no parar, i no parar, i no parar, i no parar fins que ho treus. (Tot dones, us heu fixat?). Recordo a les 4, anar al lavabo, pensant "i si vas a dormir", però m'he fotut a riure tot sol pq aquí no es va a dormir fins que no se soluciona. Al cap de deu minuts ho he trobat. Demà quan truqui me mare li haig de dir "ja ho tenim això".

I a tot això, demà última quedada amb el supervisor, amb l'Slodoban, que em comentará la memòria corregida. A veure què me'n diu... Aquest cap de setmana no he fet res més destacable, mentres la colla que quedava va marxar a Goteborg divendres, i dissabte a Oslo, jo vaig anar a enviar-me una maleta de 17Kg cap a casa, per correus, (61 euros) i dissabte vaig mirar el Barça amb la companyia de l'Anika, una noia guapíssima que em cau molt bé, i em va donar 3 gots de Ron. La resta, projecte.

I res, d'aquí tres dies, si Déu vol, cap a casa. Demà estarem a -9 (haig d'anar al cole), però dimecres a -25ºC. Però, que diferents que són -25ºC amb l'objectiu del meu projecte aquí complert, que -25ºC sense aquest objectiu complert. En això estem. De peu, com sempre.





Massanen.












Last night, she said: 'Oh Baby, don't feel so down' The Strokes

merda.

això no funciona.

noctambulanity

diumenge me'n vaig anar a dormir més agoviat que ressacós (que ja és dir) perquè pensava amb tot el que havia de fer i em donava mal rollo. Espavilar-me i enterar-me si podia enviar-me una maleta per correu i a quin preu. Acabar d'escriure la memòria per dilluns. Acabar l'aplicació, començant per tot el que fallava de l'algortime simple, acabar les funcions que em falten i acabar el complex.

Molt bé. Com que no he anat a dormir encara, tot i que siguin les 6:51 del matí, per mi encara és dimarts. I avui la meva situació és que ja vaig entregar la memòria del que he fet aquí a noruega (60 pàgines), avui he anat a correus a recollir el llibre que m'ha enviat la Sara to'guapa, he preguntat lu de la maleta i enviar 20 Kg són uns 80 euros per tant no se'n parli més. Pel que fa a la pràctica aquesta matinada he arreglat tots els errors i acabat les funcions per l'algoritme simple. Demà dimecres ja podré fotrem amb el complex, això vol dir que quan acabi aquesta fase ja hauré acabt la meva feina aquí a Noruega. Sona bé. Un segon, que està sonant l'Alanis Morissette i per aquest momentasso no lliga. Vale, ellos dicen mierda està millor, ara. Doncs el que deia, que de puta mare.

Porto dies fotent l'horari que em surt dels collons, tenint la sensació i de fet és així, que perdo molt el temps de dia, a la tarda nit diguéssim, però a partir de la 1, les 2 de la matinada em foto a currar com una desgràcia, fins les 6, les 7, les 8. Em fot por aquest ritme, x no tenir un desajust horari de competi quan torni, però confio en arribar cansat del viatge i a la nit dormir com un angelet verge i pantinat amb la ratlla al costadet. Aquest dissabte volen anar a Oslo a fer la última festa. M'encantaria anar-hi, però dependrà de si he acabat o no tot el projecte. Me n'he fet un tip de festetes d'aquestes, i ja puc estar content. Ja vurem.

Aquesta setmana aniré a enviar la maleta doncs, que l'ompliré tant com pugui i així viatjar més àgil el dia 23. També em va arribar un correu conforme m'han donat la beca de la generalitat, i m'haig de passar per la universitat a que em firmin uns papers. Aviam si pot colar que he estat fora 5 mesos pq em paguin més diners. Que no surti d'aquí eh, però. Ho penjo a internet, però que no surti d'aquí.

Finalment reiterar que no surto del meu assombro de la Yao i tot el que l'envolta. L'altre dia em va robar una pizza i va amagar la capsa a l'armari de la cuina, així que ahir li vaig dir, mig en broma mig en serio "Yao, remember to buy ME a pizza". Igual va sonar molt sec, però es ke "sens pixen a la cara!!" (amb veu de Mojamed Jordi), i això no pot ser. A més ultimament s'està portant bé, escombrant la merda que tira per la cuina i rentant plats. Ara només falta que a l'hora d'assecar-los no els foti plans, sinó amb un mínim de pendent pq l'aigua pugui marxar. Bueno, mica en mica. Amb una tia que va fotre una lassagna el forn sense cap safata a sota tampoc li demanarem massa. A mi també em va costar, jo fotia pizzes amb plàstic al forn. L'Óscar encara riu ara el mamó.





Entre ell i jo, tot ho farem, home. Tot.



Les vistes des de la meva habitació, ara que està tot nevat. Llàstima que la càmera sigui basòfia.







Massanen.












"C'est la vie, say the old folks, it goes to show you never can tell" Chuck Berry (la de Pulp Fiction, coño)

tinc son

bueno aviam. Divendres vaig anar a dormir feliç pq vaig arreglar una cosa important. Dissabte tenia ganes de festa, pq sabia que era l'últim dia amb aquesta gent aquí. I el Sezer, el Sascha i jo no se'ns acudeix res més que fotre una barbacoa. Sí, a la neu. Sí, a -10ºC. I de pas començar a beure. I res, després de festa al chaplins per últim cop. Més del mateix, però aquest cop l'endemà ningú recordava masses coses. Jo he vist moltes fotos de mi, i "no me reconozco en esas imágenes", com diria el Laporta. Vull dir que no recordo cap cadàver jo, saps? bueno, tant fa.

Diumenge rendit. A destacar que el Sezer va pirar. Vam xerrar un rato i ens vam despedir. Tinc la mateixa sensació que amb el Tim, simplement que ens tornarem a veure aviat. Li vaig regalar el meu jersei del Barça pq se'n recordi del Catalan Rat. També la Roberta va venir a despedir-se. Quina dolçor de noia, un encant. No sé de què ve, però em diu Bro i jo li dic Sista'. Anem de guais sabeu? sí, bueno, et passes 4 mesos fora, amb l'anglès i tal, i se't pujen els fums, i vas del pal, i dius coses, no guais, sinó Cool's, i.. en fi.

Diumenge també vaig veure el Barça. Ja ni celebres els gols, simplement somrius. I te la peles. Que bons que són els fills de puta. Jo que sempre havia somiat en arribar al Barça, menys mal que no he arribat enlloc, pq amb aquesta generació el ridícul fotria. Pel que fa a feina, ho vaig intentar, però tot i anar a dormir a les 5 no vaig escriure quasi res de memòria. Me'n vaig anar a dormir amb molt de mal rotllo, pq dilluns havia d'enviar la memòria, el Sezer em va dir que mirés d'enviar-me les maletes recordant-me que ryanair fa pagar 10 euros per cada Kg de més (i només puc dur una maleta de 15), havia d'anar a buscar un paquet a correus i també haig d'acabar l'aplicació. Masses coses

I finalment avui dilluns. M'he aixecat i m'he dit que no fotria res fins que no acabés d'escriure memòria. Només m'he mogut per anar a comprar menjar al supermerkat, i m'ho hagués pogut estalviar pq a la porta, abans d'entrar, m'he fotut un hostiot, patinant amb el gel, impresionant. M'ha vist tothom i encara em fa mal el tormell. Però prefereixo trencar-me una cama, abans de que ho vegi algú. Bueno i res, el resultat és que he enviat la memòria avui dilluns (a les 23:55), i he sopat a les 12:30 de la nit, pq avui ha vingut la Hui a despedir-se de mi pq també es pira.

I ara he enviat un correu al CSI, pq m'estic començant a preocupar pel puto TFM. Crec que si faig el que tinc en ment, el portaré molt bé. Però bueno, demà a correus i a picar codi.



Això sí. Ni neveres ni hòsties, i la birra ben fresqueta.




Els tres sonats.



Jo.






Massanen.












"no t'enyoro nena: no estic deprimit, no estic desnutrit, no m'aguanta un fil, no he perdut l'estil, no vaig predicant tots els teus encants, no t'he imaginat al llit amb extranys, no estic gens perdut, no hi ets? tururút, no em sento confús, no he estat cap ilús, i serà un gran plaer, vull fer-te saber que no t'enyoro nena." Manel (Els Pets)

NO MATTER HOW HARD YOU TRY YOU CAN STOP ME NOW

bueno, bueno, bueno. Avui m'ha costat la rehòstia. Però entre que no em donava la puta gana anar a dormir abans de solucionar-ho i que estic sonat i no m'importa que es facin les 8:13 del matí finalment ho he fet. Avui ha estat un dia espès. Tot el dia programant i no hi havia manera de trobar el puto error. Tot estava malament, petava per tot arreu. M'he dit "fes memòria, que l'has de tenir per dilluns". Així que m'he estat fins les 6 aproximadament fent memòria (ja rondo les trenta i llargues pàgines), i després m'he tornat a fotre amb la programació. Demà és l'últim dia de molta gent, i com que porto dues setmanes desaparegut per tothom em fotia gràcia anar-hi. I sí, ho he fet, i tant si ho he fet home!!! com que avui he complert demà puc fer un dia de festa tranquilament.

A part d'això, avui he pillat a la Yao fotent-me una pizza. Estava al forn (no la Yao, la pizza), i he buscat la caixa... i estava dins l'armari. Me l'havia amagada!!!! però sabeu.. m'està bé. Per subnormal. Els primers dies quan em va salvar el cul amb la neteja li vaig dir que si mai li feia falta algo que ho agafés, que tranquila. Primer es feia la tímida i jo li deia que amb mi poques hòsties que fotés el favor d'agafar el que necessités. Doncs bé, ara que li he pillat com una mania de lu rara que és (de fet, ella tampoc a nat a dormir, i l'he sentit tota la nit parlant amb l'ordinador, escoltant música (la mateixa cançó sempre), provant de cantar, saltant, i donant bots a la cadira com si tingués una polla de plàstic al cul), em pilla el que li passa pel que Déu vulgui que tingui alla sota, i fot ràbia pq no es mou de la puta habitació tot el puto dia. Una pòtula, vaja... I res, avui estic content me la pela la Yao i tot. Ara dormiré un bon rato i després a desconnectar amb la festa de despedida.

Bon cap de setmana xusma!







Massanen.












"DENTRO DE NUESTRO VACÍO SOLO QUEDA EN PIE EL ORGULLO Y POR ESO SEGUIREMOS EN PIE!!!!" La Polla Records

"madre mía..."

bfffffffffffffffffffffff.... Madre mía... avui em toca anar-me'n a pirar de bajonas. Si ejke yo ya no sé ké pasa... bueno, mantindrem la calma.

Avui hi havia l'últim sopar internacional, on la gent porta el que cuina, ho fot al mig, i au, com els porcs. Anar gorrejant. Jo no hi he participat pq ni tenia ni volia gastar temps en cuinar una merda, i conseqüentment tampoc he volgut anar a gorrejar per la puta cara. No obstant això en Sézer m'ha vingut a buscar a l'habitació i hi he anat a fer una birra. I prou, pq em veia incòmode. Jo allà de mal humor amb un tou de feina per fer... va home. Me n'he entornat a l'habitació. Al cap d'un rato ha tornat a venir per dir-me que hi havia la noia que la Lene el seu dia em va presentar, pq jo era un tio sensible i perfecte. Li he dit que per mi ja se la pot follar ell, que tenia feina.

Les hores em putejen... van massa follades, i em quedo anclat al mateix punt massa estona. Això és una puta agonia, sempre penses que l'endemà ho faràs més i millor, però no és així. Ara de nit, m'he anat a despedir d'en Qasim que se'n va ja, i després hem anat a l'after party que feien en Sascha i en Pekka. I prou. Han sortit ells dos i en Flo, però es veu que el Flo per fi ha trobat una noruega per follar. Aviam com ho explica demà. Pel que fa al Pekka, està com una puta cabra. Anava molt tort i es fot a cridar com un animalot. "Shoooaaaaaaannnnn!!!!!!!!!". Jo l'haig d'anar fent riure pq així riu i no crida. I funciona. M'ha fet gràcia pq m'ha dit "la Hui m'ha enviat missatges". Corre el rumor que al Pekka li mola la Hui, x això m'ha sorprès imaginar a la Hui enviant-li missatges. El cas és que just abans de deixar-me agafar el seu mòvil per llegir-lo, ha fet una cara entre tímida i avargonyida (tot dins la tajó (de taja) de la seva cara eh), i m'ha dit "però abans l'hi havia enviat jo algun...". Total que el missatge en qüestió de la Hui deia algo així com "Don't send me this crazy messages Pekka! You are drunk!! Good night". xDD, pots comptar què l'hi ha dit l'animaló....

En fi, tonteries vàries per desconnectar. Avui són les 5:25. Boranit a tothom.





Massanen.












"y a pesar de todo, aunque me paralice y me invada el dolor, o mil veces resbale en los mismos lodos, sé que al final me alzaré y la ocasión será pera brindar con los buenos amigos...." Nacho Vegas

mutació intel·ligent

en canvi avui me'n vaig a dormir amb més bon gust de boca. 0 eufòria (hòstia!!! quan comences una frase amb un número la següent paraula no va amb majúscules, oi?? "la verdá ejke nunca me había..."), ja que a cada nou pas que faig me n'adono de coses que haig de retocar. És acollonant, però vaja, poc a poc. Ahir al final no em vaig adormir fins quarts de vuit del matí. Sí, pq estava escoltant "el món a rac1" del Basté, i m'anava quedant amb tots els horaris. Evidentment a les 10 no vaig tenir collons d'estar a baix per anar a la universitat amb cotxe. No. Però a les 11 sí, i hi vaig anar a peu.

Anant a la universitat a peu he recordat pq fa tant de temps que no em ve de gust mourem de la residència. El fred que fa no és qüestió d'una jaqueta més o menys gruixuda. És un fred per quedar-te a casa. I ja està. La putada és el nas. De seguida es refreda, i notes a dins com si tinguéssis mocs, però no n'estàs segur. Vas caminant amb el dubte, també haig de dir que et suda ben la polla si et raja el nas o no, pq el líquid esdevé menys líquid i per molt que t'aixuguis fa com el Guardiola. Persisteix.

Bé, el cas és que he anat a la universitat a assegurar-me que saben que piro el 23, i no em facin pagar res de més, i de pas m'he passat el dia allà amb el projecte. He tornat amb el Marcos, el Sezer i el Sajib, amb cotxe. 10 minuts (veieu!!!! veieu!!!!!???? haig de fotre 'minuts' amb majúscula o no??? no, no??? hòstia, que em percati avui, i em passi més d'un cop.... quines coses ehh... és com el dia que em vaig trobar a un paio que havia conegut a unes colònies d'anglès quan tenia 10 anys a Disneyland, a califòrnia. És fort, oi??? mira ves... coses que té la vida) treient gel del cotxe, i un cop dins semblava que estéssim fumant porros tots.

A la tarda he anat a preguntar com es feia una cosa amb el Basura, i m'ha dit que fés servir un programa que anava molt bé. La conclusió que he pres ha estat "quan acabis tot, ja t'entretindràs amb la interfície gràfica".

Pel que fa el projecte avui sí he fet evolucionar els putos cromosomes de merda (els horaris). Com tots sabeu la selecció natural es basa amb la llei del més apte. Població inicial aleatòria, avaluem cada individu, seleccionem els més forts, els reproduim, i aquesta descendència la reintroduim a la població eliminant els més febles. Paral·lelament i aleatoriament es produeixen mutacions, que són les que mantenen la varietat a la població. Molt bé, molt maco, molt natural. Doncs com que no m'arribava al grau de qualitat que em feia gràcia he introduit un nou concepte: MUTACIÓ INTEL·LIGENT. Séh, exacte. La gràcia de l'evolució natural és que la mutació és aleatòria, però la gràcia de la meva aplicació és que funcioni, i que funcioni bé, per tant jo manipulo els meus individus com em dóna la puta gana que per això sóc jo qui els programo i sóc el seu Déu. Doncs bé, em muten millorant, buahahahahahaha!! I ara pq som les 6:12 de la matinada, i avui he dormit poc i no estic inspirat, però demà tinc moltes espectatives...

Per tant al cine (que hi ha cine gratis demà (DUE DATE)) hi anirá se puta mare. Sí, vaig de cul, però estic dins. Va, Joan, anims. Que sí, hòstia (un segon eh, que m'estic animant), que tu pots!! ehh!! qué somos!! sí o no!!!! au doncs, ja saps què has de fer.

Doncs res, demà més. Que això (blog inclòs) s'acaba...






Massanen.












"si logras que tus nervios y el corazón sean tu fiel compañero, y resistir aunque tus fuerzas se vean menguadas, con la única ayuda de la voluntad que dice: RESISTE" Rudyard Kipling

calma

encara impactat per l'últim comentari de l'Aida, que s'ha llevat sobresaltada fruit del flash que li ha vingut al cap que resolia l'enigme de perquè merdes la Yao es passa el puto dia saltant, me'n vaig a dormir. Són les 5:12 de la matinada. L'última vegada que he executat l'algoritme no ha evolucionat una puta merda. Basòfia, és el que feia. Calma. He quedat d'aquí unes hores per anar a la universitat. Aquesta suo freda que ara mateix em vesteix la pell és bona per espavilar. Estic en un punt crític però també n'ensortiré.




Massanen.












"recordemos que lo nuestro todavía no ha acabado, aunque esta noche... por esta noche, nos podemos despedir." Héroes del Silencio

it's the final countdown

porto uns dies que el projecte centra tota la meva atenció i preocupació. No parlo d'ocupació pq sóc una desgràcia de paio i em costa déu i ajuda posar-m'hi. Em queden 17 dies aquí, i haig de tenir això enllestit com sigui. Demà volia anar a la universitat, pq ahir el sascha em va dir que quan avisaves que et piraves, havies d'omplir un full. Jo vaig avisar fa més d'un mes, i no em van donar una merda. El que passa és que passo d'anar a peu, i no sé qui merdes hi anirà en cotxe. Demà al matí estarem pels -15ºC, així que em fot pal anar cap allà a peu. Igual torno a enviar un altre correu i a pendre pel cul.

Porto dos dies seguits anant a dormir a les 7 de la matinada, o una mica més tard. Estic sonat. Em sento més còmode treballant a les tantes que no pas de dia. Soposo que quan ja has llegit totes les putes notícies d'internet, i ja has parlat amb tot déu, i no queda ningú pq tothom està dormint, no queda una altre que currar. Divendres, però, vaig anar a dormir tard pq la Hui se'm va presentar a l'habitació vora quarts de 5. Estàvem parlant per Skype, i li vaig dir que no m'anava massa bé que l'havia de tancar. A l'estar enmig d'una conversa que li interessava molt a ella, pq parlàvem d'ella, va venir a la meva habitació a acabar-la. I clar, fins les 7, quarts de 8. Vas i et fots, vaja.

Demà tenia que tenir acabada l'aplicació. No la tinc ni de conya, però crec que sé com acabar-la. La puta merda és que no tinc notícies de La Salle, i tenint en compte que esteu de festes i pont els tres següents dies, la cosa pinta de color de gos com fuig. Però com porto dient tot el dia, mentres escolto l'Albert pla, en el fons és igual, si contesten, no contesten, si se m'acaba el temps, si vaig de cul, etc. Tot ho farem, i sempre n'ensortirem de tot.

Aquesta setmana es presenta intensa, pq tinc molta feina, i pq tinc varis esdavaniments als que assistir. Comencen els típics "últim sopar internacional", "última nit de cine", "despedida de", i aquestes pollades que sempre es fan. La prioritat: projecte. I com sempre deia l'Óscar, quan era jove: aviam si follo.







Massanen.












"chup chup chup chúpamela sólo a mí" Albert Pla

ta enterao?

és així. Avui estàs de puta mare amb tu, la resta de gent te la porta al vent, t'importa una puta merda què facin o deixin de fer pq simplement et són igual. Ells volen saber de tu. Avui et volen amb ells, toca't els collons. Sempre va així això, però res, no siguis gilipolles, no et preguntis el perquè, fés el favor. També tens idees fresques. Bones idees, què collons, algo espectacular a dins el cap. Sí, sí i sí, avui et funciona a tota hòstia, produeix i produeix, estàs inspirat, això flueix com floreixen floretes al mes d'abril, aquesta és molt bona, però és que aquesta altre és la puta bomba, la mare de déu tinc el puto premi Nobel de literatura dins el meu puto crani, oh sí nenaaaa!!! i estàs content, i no vols deixar de pensar, i no vols deixar d'imaginar, i el cap et segueix responent, i retens la primera, però després te'n recordes de la segona i també la vols retendre, i necessites materiarlitzar tot aquest art d'una puta vegada en paraules i paraules, i pilles el teclat, i obres l'editor de text i... adiós. Tot aturat. Tot oblidat. Tot a cagar. Saps perquè?? no. Jo tampoc. I repeteixo: ni cal. Tu estàs amb una tia de puta mare, rius amb ella, disfrutes amb ella, rius com un desgraciat amb ella, la fas riure que li cauen les putes llàgrimes, fas una birra coincidiu amb tot, mentres et mira alucinada, te l'endús a sopar, mai ha menjat tant de gust, pagues tu, te l'emportes al pis, te la folles fins deixar-la tremolant, us adormiu abraçats després de fer-te un petó al front amb tota la tendresa del món, al matí et prepara les torradetes amb melmelada (després de tornar-la a estimar carnalment), tot és perfecte joder, te'n vas a currar, a la tarda li envies un missatge i li dius "com estàs?". I desapareix per sempre més. Què he fet?? S'haurà agoviat?? Perquè?? un altre cop?? és igual. No importa. És així i s'ha acabat. Tens una presentació molt important, te la prepares a consciència, practiques dos dies abans, ajuntes tots els peluixos que tens per casa de cara a tu, pràctiques amb ells, després amb la teva família, la cosa va millor, comences a agafar seguretat amb el to, tot va molt bé, ara agafes els teus amics, els teus putos companys de treball, i els hi presentes a ells, perfecte, t'aplaudeixen, estàs molt preparat, et sortiràs. Arriba el dia i et quedes en blanc. Yeah!

N'hi ha que es passen la vida preguntant-se el perquè. Es queden en un raconet i mentres ploriquejen van donant voltes en el perquè. I no es mouen d'allà. En canvi, hi ha una minoria que es diuen "i què". S'aixequen i tiren endavant. Sempre van amb el cap ben alt. I jo els admiro. I m'encantaria ser un d'ells. I en això estem. Sí o no? Ok.

I agafo la petaca i li foto un altre trago.





Massanen.












"mi deseo es casarme con su hijita, majestá" Albert Pla

Tusen Takk

Dilluns vaig passar un dia molt guapo i agradable a Oslo. L'Aneta va ser una anfitriona de luxe. Per primera vegada vaig veure el palau, i la vista del carrer principal que es veu des d'allà dalt. El que passa que feia molt de fred, i tampoc vam voltar massa. Això sí, vam assegurar-nos de localitzar un lloc per anar-hi a veure el Barça a la tarda-nit.

Vam dinar a la residència on viu ella (dinar-sopar), i allà em vaig donar compte de lu afortunat que sóc de viure on visc. La nostre residència està molt millor, tot i la Yao. Els salts a les 3 la matinada de la Yao, vull dir. A les 7 i pico vam anar al centre un altre cop per pillar bon lloc pel Barça. Estava ple, tot reservat. Anem a un altre. També ple. Començo a témer haver anat a Oslo per veure el Barça sense veure'l, i em foto a tremolar. Anem al tercer bar, i sí. Allà el posaran. A més hi ha un grup de gent sentat a les butaques de primera fila de la pantalla gran que es piren, i ens podem col·locar allà. Puta mare. Mira si estava content, que em vaig trobar una cartera i vaig anar corrent a donar-li al paio en qüestió.

Hi havia molt d'ambient. Al principi em sentia l'únic culé, ja que es veien vàries samarretes del Madrid per allà. A mi me la portava fluixa però, pensava animar i exterioritzar els meus sentiments igualment. I va començar el partit, que posteriorment esdevindria El Partit. Qui no entengui què collons importa el futbol, què significa, pq ens importa tant un partit del Barça, simplement que miri aquest partit. El mite d'11 tios derrera la pilota cau a terra. Almenys si fem referència al Barça. Aquests paios et dónen lliçons. M'és igual el que cobren, i m'és igual el què diguin. Demostren cada vegada com has d'anar per la vida. Humilitat, callant, demostrant amb fets el que realment vals, i demostrar-ho una vegada derrera l'altre. No sempre sortirà bé, però tu has de ser fidel a la teva filosofia i sempre deixar-t'ho tot. Donar-ho tot. Esforçar-te el màxim. I no perdre mai l'esperit de superació. Com el Barça. S'ha de viure a l'extrenger la força que té aquest sentiment. I que orgullós que et sents anant pel món dient que ets del Barça. No hi ha res més gran. I el dia que tenen una prova de nivell, que 400 milions d'espectadors estan pendents d'ells, quan per fi poden parlar jugant a futbol, després d'haver sentit totes les barbaritats del món de la premsa espanyola ells, simplement, van i n'hi foten 5 al Madrid. Però amb elegància. Amb paciència. Amb art. Encara que els retrassats de la premsa madrilenya diguin el contrari, el Barça va ser un senyor equip que no va fer sang del Madrid. Almenys no en quant a gols. Al 4-0, van frenar, i tenien 25 minuts ben bons per fotra-n'hi 4 més. El Barça no li cal, simplement es diverteix tocant, jugant a futbol, tenint la pilota. No és el què, és el com. Tu pots guanyar, però no sempre convèncer. Aquests només fan que convèncer. I guanyen. I no canvien. I els admiro, i els hi agraeixo que puguin fer-me tant feliç i estar tant i tant orgullós.

L'Aneta no havia vist mai un partit de futbol, ni l'hi havia interessat mai. Ahir va disfrutar molt amb el partit. Avui és del Barça. Com he llegit avui "Juegan a otro deporte, este equipo quedará para la historia, los títulos que ganen poco importan ya. " Més clar l'aigua.


El Palau del rei a Oslo, i la vista de la ciutat on destaca el carrer principal.



El cartell va ser un miratge, ja que quan vam tornar en aquest pub resulta que estava ple. L'altre foto és una imatge de la peazo pantalla on vaig veure el match. Aquí era abans de començar el partit, imatges de l'any anterior.



Avui no me n'he pogut estar, i quan he vist que el Barça sortia fins hi tot a la portada d'un diari de Noruega (un diari normal, no d'esports), l'he hagut de comprar.



5 pàgines senceres, a l'apartat d'esports parlant del partit del Barça. No entenc una puta merda, però queda pel record.







Massanen.












"A ver si nos meten 8 a nosotros" C.Ronaldo (amb cara desafiant)

confessions

aquesta setmana el temps m'ha guanyat. Ho veig clar, aquestes temperatures que ja oscil·len entre -10 i -15ºC, juntament amb la poca estona de claror que otorga el sol cada dia m'estan encomenant un estat d'ànim de neneta malcriada que la única cosa que vol és estar ben coxadeta dins el llitet. Sense anar més lluny ahir vaig agafar i em vaig pirar del Chaplin abans d'hora, numeret que he tardat més de 3 mesos en fer, cosa que vist així, i sent el subnormal que sóc, és tot un èxit. Però tornant al Chaplins, ahir estava una mica tip. El Pekka es fa molt pesat i no sé què merdes li passa ultimament que només està pendent de mi, i sí que te puedes reír, te puede hacer gracia, pero llega un punto... quejque te cansa. I clar, vas acomulant mala hòstia. Vas a la sala de ball, i al més mínim cop o emputxada et fa susceptible de mirar malament a la gent. Per això no val la pena ballar. Però amb ànim de superació et dius "va Joan, cony, que ho trobaràs a faltar tot això, anima't", i et fots a la pista de ball amb bona cara, aviam què es cou. I et tiren la birra al terra. Ok. Adéu.

Ahir al Chaplins també, la Lene que és una noia noruega molt maca, em va pillar i em va dir que m'havia trobat una noia per mi. Vosaltres li vau demanar algo?? ok. Jo tampoc. La noia que m'havia de presentar sap parlar castellà ("vale. Muy bien. Y qué?"), i li va parlar de mi. Quan la Lene parlava de mi vaig notar que era el clàssic exemple de persona que no té ni puta idea de qui sóc ni de com sóc, ja que amb cara de tendresa em deia que era molt macu, molt senyor, molt agradable, molt sensible, i no sé quines tonteries més, mentres jo anava fent que no amb el cap. L'hi vaig dir que teniem que parlar algun dia, que li explicaria una cosa, referint-me a "no cal que em presentis a ningú, que jo ja m'apanyo", però per la cara que va fer va interpretar un "vull parlar amb tu pq estic enamorat de tu, i no vull que em presentis a ningú". La noia que em va presentar no em va dir res sexualment parlant, i vam tenir una conversa de 5 minuts, abans no m'escapava al lavabo, i posteriorment em pirava cap a casa.

Després també estava la Katrina, que anava amb la seva millor amiga que l'havia vingut a veure des de República Txeca. La seva amiga era molt i molt maca, i d'un estil de noia que em fa el pes, però clar, què cony puc fer jo si és amiga de la Katrina. Doncs tots els factors que he explicat em van fer pirar.

A destacar també que aquest matí m'estava morint de set i he fet cas omís al correu que ens van enviar conforme no bevéssim aigua de l'aixeta sense abans bullir-la, que s'havia espatllat no sé què polles, i l'aigua no era bona del tot. He pillat i m'he fotut mig litre d'aigua. I a les 7 del matí les he passat molt putes. No podia dormir. Tenia molta set. I ganes de vomitar. I m'he pirat al lavabo a debatir amb mi mateix si vomitar o no. Pensava "vomita i et sentiràs millor." a la vegada de "no vomitis, que tindràs més set i no tens res x beure". Tot aquest debat, durant uns 20 minuts sentat al terra, al costat del vàter. Una imatge força trista i depriment, la veritat. Total, que ja em veus anant a la cuina del costat, amb pijama, a robar el que trobés a la nevera dels veïns. I he trobat una ampolla de fanta de taronja que ja ha fet el fet. He begut, i he pogut tornar-me a adormir. Ara que, pensant-ho bé, no estic segur si el que m'ha fet mal ha estat l'aigua de l'aixeta, o les dues hamburgueses amb molt de formatge que em vaig fotre abans d'anar a dormir....

En fi, que tota la setmana amb aquest ànim de merda, que no et fa disfrutar, que no tens ganes ni d'actualitzar pq no saps ni què collons dir. I estàs malhumorat, i et sents encabronat, però m'acagum déu, vas i reflexiones i et dius "tu estàs tonto, o què et passa fill de puta?". I se't passa la tonteria. El problema no és pas del temps que fa, sinó meu. I no m'haig de deixar influenciar, així que estamos.

A la meva habitació ja no passo fred, pq el Pekka m'ha canviat la placa de l'estufa que tenia per la del passillo. La meva arriavaba al nivell 21 i s'apagava cada 3 hores, i la del passillo arriba al nivell 30 i no s'apaga si tu no vols. Doncs molt bé, ara jo stic de puta mare al meu cuarto, amb l'estufa cremant a tota hòstia tot el dia, i al passillo està apagada pq ja han passat més de 3 hores des de que la vam activar. Molt bé.

Avui han sigut les eleccions de Catalunya. Mas President, l'Esquerra ha baixat. Si ens inflem a tòpics doncs és una merda que la dreta mani una altre vegada, i l'esquerra baixi, ja que la dreta és fatxa i l'esquerra mola. Ara bé, si creixem d'una puta vegada i mirem d'on venim, veurem que la crisi que ha gestionat l'esquerra ens ha dut a la misèria, i que en comptes de fomentar el treball, l'esforç, la superació personal i tots aquests valors sota el meu punt de vista bàsics pq un país creixi, fomenten el no fotre brot, el que et caigui tot del cel, com es pot veure en la promesa de pagar 600 i pico d'euros als Ninis pq es formin. Nos estamos volviendo locos o qué mierdas nos pasa?? Per altre banda el Laporta ha tret 4 escons. De puta mare. Un exemple de persona amb dos collons, amb un discurs sense pors i clar, i amb un carisme sobrat per governar. I que foti soroll a les espanyes, que el tenen creuat i li foten un bulling impresionant. Bien per ell, i bien pel país també.

I res, que demà me'n vaig a Oslo que he quedat amb una amiga maca i veurem el Barça. Tinc ganes que comenci, està clar que aquesta colla ha demostrat sobradament que no fallaran. No, no fallen mai. Igual no guanyaran, però sempre et queda la sensació que si no ho han fet no ha estat pq no s'ho han deixat tot, o pq han traicionat l'estil. Aquests sempre compleixen, i sempre em fan sentir orgullós de que em representin. A part que estic segur que guanyaran. Simplement són més bons. Un altre llegat del Sr. Laporta, per cert.

Així que deixo enrera la setmana de retrassat, i a muerte amb el que queda. I res Força Barça i Visca Catalunya! (i a muerte amb valdés, alves, piqué, puyol, abidal, busquets, xavi, iniesta, villa, pedro i... pfff déu nostro senyor Leo Messi.)



Aquest és el camí a seguir.





Massanen.












"puedo consentir el fracaso, pero jamás me perdonaría no intentarlo." Michael Jordan

perdó

ahir me'n vaig anar a dormir sense pensar en actualitzar. I no serà pq no tingués coses que explicar. La merda és que tinc coses acomulades i estic actualitzant ara, a les 4:23 de la matinada, després del sopar de Nadal, i l'Oktoberfest a Huset. Anirem a pams.

Ahir vaig anar a la universitat a fer feina. Hi vaig anar tard, per allà les 5 de la tarda em fotia a fer feina, però en vaig marxar també tard. A les 11 de la nit. A la master Room m'hi trobo l'Anika, la noia alemania que és més gran. Però fa el mateix que jo. Sí, aviam, ho deixo anar, però sempre senta bé veure que gent més gran que tu s'estan treient el mateix, o van més atrassats. Ok, no és políticament correcte, però al meu blog hi poso el que em surt de la punta del rabe. I s'ha acabat.

Avui he quedat amb el ponent. Hem acordat les dates finals per a quedar. El dia 6 aplicació acabada, el dia 13 memòria acabada, i el dia 20 reunió final. Això s'acaba. Després de camí a casa me adonat que cada dia hi ha més pedretes anti-patinades. Realment s'agraeix. I que el fred comença a ser una miqueta incòmode. Avui -11ºC. La veritat és que fot respecte. O et fots de fred, o et fots a fer el subnormal corrent i saltant com jo.

Avui també ha estat el sopar de nadal. Ha estat prou bé. He conegut una noia russa que era molt i molt guapa, però m'he assentat a l'altre punta de la taula on hi havia l'Aneli. He tingut la meva oportunitat, però no he aguantat la presió. Igualment, està en un altre món ella. Així que m'he centrat en l'altre punt d'interès que era la russa. I bé. Viu amb el novio, aquí, però bé.

Pel que fa a Huset avui estava molt ple de noies. Però són com a més petites. Ara, n'hi ha de tant maques, que realment val la pena només estar allà per gaudir-les. Filles de puta. A més em sento incòmode pq hi ha una noia que em ve molt al derrera i em toca els collons. Deixem en pau, home! M'agobia. Clar que m'agobio ràpid jo, però què puc fer-hi.


Per petició expressa de la Roser, kes pedres que posen el gel pq no rallisquis.




Primer plat un crep de res a dins, al costat salmò, ceba i una mica de mayonesa. El segon plat carn de porc. Era prou tendre, cruixent i bona, però també hi havia dos tacos de butifarra frankfurt que me'ls he acabat per gula, ja que no m'agrada el gust que té. L'arròs amb llet del postre se l'ha fotut se puta mare.





Massanen.












"se acabó" Maria Jiménez

les pedretes

així doncs a les 8:20 m'he aixecat, disposat a comprovar que la Yao, efectivament, havia acabat de netejar la cuina. Doncs molt bé. No. El terra estava fregat, però mal fregat collons. He arribat a un punt tant alt de chacha de casa, que sé notar desgana amb la que el terra ha estat fregat. M'he vestit, i m'he fotut a acabar de netejar. Aquests dies estic escoltant capítols de "La Segona Hora" de Rac1, que em recorden l'estiu a Barcelona. I val molt la pena, molt. El cas és que, escoltant aquests capítols, tot es fa més amè. I han vingut les ties que inspeccionen la cuina, i el primer que han fet ha estat apartar un moble del seu lloc. De sota no ha sortit un cadàver de miracle, però bé, que ho netejéssim de cara a dijous, juntament amb el que m'han apuntat al paperet que han deixat sobre la taula. Turn de la Yao. Dir que les senyores de la neteja que chequejen la cuina no tenen ni puta idea de parlar anglès. Menys que jo, vaja. Bravo per elles.

Avui -8ºC again. Es calcula que per dijous, el dia que tenim el sopar de nadal, podem arribar a uns -15ºC tranquilament. He anat a pagar el sopar a l'Aneli, noia la mirada de la qual a Gjovik no es fa mai fosc. "Lamb or pork" m'ha preguntat. "Lamb" li he respòs. Després he preguntat al Pekka, al Sascha i al Kristian, si havien triat lamb o pork, i tots havien triat pork, que busqui al google "lamb" i entendria pq no ho han triat. I realment m'he partit el cul quan he vist tots aquells benets petits i dolços somrient i mirant-me com dient "no em menjis, joanet bufó, bonic". Però vaja, el no tenir sentiments me la porta fluixa. Me'ls menjaré ben de gust.

I ja per acabar, avui m'he fotut el primer hostiot tornant de la universitat. Séh, una patinada d'aquelles que quan tot fa pensar que tens el peu d'"apollo" ben subjectat (de subjectar, no de subjecte i predicat), carregues tot el pes i de cop llisca amb una velocitat impossible de controlar, i quan te n'adones tens la boca al terra, plena de neu. El més important, però: No M'ha Vist Ningú. Ara que, té collons que em foti l'hòstia el dia que descobreixo que si segueixo les pedretes negres que hi ha pel camí, no patines. No, fan que se t'arrapi bé el peu. Ja les posen expressament, vaja. Les pedretes, un gran descobriment.






Massanen.












"yomelafoyáa"

uiken

després del cap de setmana de la setmana passada, el següent havia de ser més light per collons. I així ha estat. A destacar que ha vingut un amic d'en Flo. Un altre francès que es diu Clement i prefereix el Cristiano Ronaldo abans que el Messi. També el Madrid abans que el Barça. I que em va dir que havia vist fotos meves amb el cabell llarg, i que llarg molava més pq era més "cool". Vosaltres li vau demanar l'opinió?? ok, jo tampoc. Dir que (els gabachos) em van desafiar a un repte, una mena d'aposta per la nit del dissabte que evidentment vaig guanyar. Jo no jugo mai si no sé que guanyaré segur. Aquest també ha estat l'últim dissabte de festa d'en Sezer. El tio es pira a Australia a un congrés, i després torna per una conferència i ja està. I jo, d'aquí un mes just estaré dormint per a llevar-me en poques hores i partir cap a Oslo a pillar l'avió cap a casa. El temps passa volant, això no és nou.

Avui s'havia de fer neteja profunda de la cuina, ja que demà passen a revisar. He estat esperant a la Yao tot el dia, i per allà les 10 de la nit ens hi hem fotut. A la 1 m'ha dit que ja ho acabava ella, i la veritat és que no me'n fio ni un pèl. Demà em llevaré dora per fotre un vistasso aviam com ha quedat tot finalment, pq no vull pagar ni un puto duro a aquesta colla de rates. De la mateixa manera, demà haig d'anar a la universitat a pagar 100Kr, pq dijous que ve celebrem el sopar de Nadal. Es veu que s'ha d'anar vestit molt formalment, i jo el més formal que tinc és un jersei que no és del Barça. Però vaja, ja m'ho faré. El més important és anar a veure l'Aneli, ni que sigui per pagar. És perfecte. Des del primer dia que la vaig veure.... en fi. Una caseta. Un jardí. Una tanca blanca. Uns gronxadors, amb els nens jugant. "Puc" el nostre gosset. "Mixa" el nostre gat. L'Aneli i jo, jo i l'Aneli. Aishhh... El que he dit: en fi.

Un altre dels maldecaps que tenia era no saber com merdes podria veure el Barça-Madrid, que és d'aquí una setmana justa. Finalment he decidit anar a Oslo, ja que ara allà hi tinc alguna que altre coneguda. Buscarem un pub irlandès, i el podré veure tranquil, sense preocupar-me del retard de l'streaming corresponent, ni de la quantitat de gent que l'està mirant per internet. Això em tranquilitza. Si guanyanen fiesta. Si perden "boranit".

Vaig a ensenyar-vos fotos:



aquí veiem en Sézer, en Pekka i en Sascha adorant un retall de la portada del magazine, que vam trobar penjat a l'ascensor. Ells m'asseguraven que no l'havien penjat, però jo ja fa temps que no em mamo el dit (ni que no em mamen una merda també, ok).



aquí la taula que hi ha a l'entrada de la residència. Res, una dosi de narcisisme, sobèrbia, ego, etc.



Finalment foto en família de dissabte passat al Xaplins. El Kristian, el Flo, la Roberta, el Clement (colega del Flo), el Qasim, la Jana, el Sajib, el Sezer, el Sascha i l'altre no sé com es diu.






Massanen.












"Rompo las reglas, se acabó el juego, y a ti qué mas te da??? no te importa ni un pepino!! jugar a otro jueguecito!!" Albert Pla & Jaleo

parlant del projecte

ens trobem a -10º i la cosa va a més. O a menys, depen com t'ho miris. Si parlem de fred va a més, si parlem de graus va a menys. Séh, tinc estudis.

Dia per quedar-se a casa. A la residència. Sempre que em desperto després d'un dia que he sortit de festa i veig la notificació de "el sascha ha etiquetat 15 fotos on surts tu", m'invaeix una por per tot el cos difícil d'explicar. "Merda... " em temo.

Una vegada vaig finalitzar la primera versió del meu algoritme (que no he tornat a comprovar si funciona, ara que hi penso) el que em toca ara és fer memòria (la documentació, el treball, "the report) . Escriure. Explicar. Documentar. Aquesta és la part més puta merda de qualsevol projecte, treball o pràctica que facis. Ara feia temps que no em posava a escriure la memòria i he tingut una sorpresa d'allò més grata. M'he rellegit el que vaig escriure el seu moment, ara farà un mes i mig o dos ben bons, i he anat corregint. Reescribint. M'he notat capaç de dir el que volia dir amb una soltura molt més àgil que l'última vegada i aquí sí m'he crescut. Joder. Entre que em foten a la portada de la revista, que les fruites madures cauen pel seu propi pes, que me'n vaig ensortint amb la puta programació de l'algoritme, ara només em falta veure que realment he progressat molt amb l'anglès. Pfff, no hi haurà qui m'aguanti.

I d'aquí una anècdota. M'he estat llegint l'enèssim "paper" d'un xaval que explica com resol el problema que estic implementant jo. "PARALLEL Genetic Algorithm". Paral·lel. Això vol dir vàries màquines, varis processadors, varis ordinadors. Estem parlant d'un problema amb moltes restriccions, no és simple, per tant ho he trobat lògic, ben pensat i en conseqüència m'he jinyat. Mentres llegia aquesta publicació el meu cap anava treballant "i com merdes em foto a plantejar el problema d'ara en paral·lel??". He entès perfectament de què m'estava parlant en tot moment, ja que també he notat una millora considerable amb la meva comprensió lectora, i pq l'any passat vaig fer Software Paral·lel, i em sonava tot. He acabat de llegir, i he llegit un altre "paper" que plantejava el problema diferent. De sobte m'he adonat que cap dels dos coincidia amb el meu plantejament, però que per tant es pot fer de moltes maneres i m'he dit "a cagar. Jo ho puc fer amb una puta màquina, amb una alternativa que no hagi fet mai ningú, i també anirà bé". I sí, sí i sí, què collons, tot això ho ha fet gent que ho ha pensat a la seva puta manera, doncs jo ho penso a la meva. No calen tantes mariconades, crec que ho puc adaptar tranquilament. Ja vurem, ok, però que aquí estic. Seguimos en pie. No em desanimaré, no, no i no. Aquí no es plora, aquí es treballa, s'apexuga i si ens equivoquem o ens fotem un hostiot agafem i ens aixequem. Tot el que no sigui això, no els volem. No. Aquí no.



I pensar que molta gent no entén el pq del futbol. El pq del Barça. Aquest és el camí.






Massanen.












"el universo se aparta cuando se cruza con un hombre que sabe donde va..." Antoni Noguera (ma'black broda')

what a surprise!

ahir vaig anar a dormir a les 6 ben bé, per tant avui abans de les 12 no m'he llevat. I quan ho he fet, he llegit els diaris com cada dia, i he mirat el facebook. L'estat del Sascha m'ha extranyat "Time for applause for the new local hero Joan!! ;)". He pensat "quin Joan?". Total que xafardejant el xat internacional es veu que he sortit a una revista de l'escola. Recordo quan ens van fer la foto, però lu típic, t'imagines en qualsevol racó d'una pàgina de la revista. Doncs bé, he anat a la universitat i el meu careto està a primera plana d'un magazine de merda del tamany d'una vanguardia aproximadament. No ens enganyarem, fa gràcia. I bé, lu típic, caxondeo entre els meus amics aquí.

Avui he anat a la universitat. He pagat el pis, m'he disposat a menjar alguna cosa abans de fotre'm a currar. M'he assentat sol, amb el meu portàtil i he començat a menjar. Al cap de zero coma l'Elina, la buddy finlandesa s'ha assentat amb mi, i al cap de res el Krisitan, el meu buddy, també s'ha afegit. Hem estat xerrant i rient, i hi ha hagut un moment que el Kristian ha afirmat que el meu anglès és molt bo. M'he aixecat i l'he abraçat. No crec que així sigui, però se m'entén. Només per això la meva estança aquí ja és un èxit.

He anat a currar a la biblioteca, ja que la Master Room estava xapada i la meva targeta no xuta. A les 7 he tornat cap al pis, parlant amb mun germà pel telèfon. M'ha molat pq quan he penjat, i he seguit escoltant música m'he convertit en William Wallace per un moment. Ha començat a sonar la música de Braveheart xls meus ariculars, i entre que estavem a uns -8ºC, que està tot nevat i glaçat, que haig de travessor el bosc, que tot és pujada, etc. m'he sentit dins el paper per un moment. I clar, he arribat a dalt de tot i he cridat: "FREEDOM!!!!!!". Per sort, ningú m'ha vist. He entrat a la residència i he anat a la meva habitació com el paio serio i formal que sóc.

Una vegada allà he parlat amb la meva mare com una hora ben bona. Tenia moltes coses que explicar, vaig força atrassat amb el projecte però estic molt dins. Motivat. I res, quan he penjat, m'he fotut a fer feina tot emocionat, i he acabat per fi la primera part del meu algorisme. Ara et distribueix els horaris de manera que les assignatures queden assignades al matí. És una primera prova de que l'algorisme genètic funciona. Canviant la funció de qualitat això pot ser molt potent, pq funciona. Tinc moltes esperances. Ara em toca documentar-ho bé de cara dilluns que crec que és el dia que he quedat amb el ponent.

Després hem sortit una estona per Huset i hem fet l'afterparty corresponent. El temps s'esgota i procuro assaborir cada puto moment que passo amb aquesta gent al màxim. Realment els trobaré a faltar. Però és llei de vida, i encara tinc coses pendents per fer. Yeah, I will.



La portada de la revista.







Massanen.












"El disparate del caos me derrotó con palabras de alabanza." Héroes del Silencio

una bona notícia

aquesta setmana estic amb la panxa com una puta liquadora, hivernant a la meva habitació, raó per la qual poques coses tinc a dir. M'estic esbarellant amb el projecte, el fill de puta em dóna problemes i més problemes, i se m'està retrassant tot. Imprevistos típics que sempre sorgeixen en qualsevol projecte informàtic. Per tant: calma.

Aquesta nit he estat parlant amb un amic de la universitat. Res, negocis. El cas és que ens hem allargat molt. La 1. Les 2. Les 3. I jo xerrant i xerrant. De sobte la Yao surt de la seva habitació i sento que comença a dir "john..., John..., John. John!!", que em crida vaja. Li dic que passi. I em diu que aquesta setmana és el meu torn de netejar la cuina. Que la setmana passada li tocava a ella, i aquesta com la Cassandra s'ha pirat em toca a mi. Que hi pensi, que si no em fotran una multa com a ella. Pam. Un altre detall macu que té amb mi. I avui la cuina estava prou neta, no he tingut que esforçar-me gaire. Ara que les filles de puta de la neteja no em despertin demà. Espero que no. De fet al paper de la cuina, teoricament toca l'habitació 714 que no és la meva. Que truquin allà.

Finalment avui he rebut la notícia que una de les millors amigues que he fet a La Salle (si no la millor) es casa. Sí, es casa. És fort, oi? La Roser té un any més que jo, i ja fa temps que surt amb el seu novio, en Ramon. Me n'alegro molt per ella, coneixent-la estava cantat que el dia menys pensat donaria la notícia. No puc evitar pensar amb els moments que hem passat junts, potser no han estat molt nombrosos, però han estat prous per veure que és d'aquelles persones que sense estar davant teu físicament, saps que sempre hi són. Una persona molt pròxima i atenta amb els seus, i un exemple sobre com s'han de cuidar els bons amics. I jo que em sé amic seu n'estic orgullós i content. (Cagum la puta, com passa el temps joder. En fi: )Moltes felicitats Roser!


Aquí una foto de la parella, que he robat del seu facebook per la puta cara. Espero que no s'enfadi amb mi. De fet li he preguntat si podia fer públic que es casa i m'ha dit que sí. Que "ja es pot dir". Doncs això. Queda dit.






Massanen.












"i anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà" Sopa de Cabra

complet Monday. And calm.

portava son acomulada. Dissabte vaig dormir 2 horetes, amb la tonteria, i clar, quan ahir em vaig fotre al llit vaig tenir la sensació que es deu tenir al caure en un núvol de cuto-fluix però on la única humitat a percebre és la d'olor a net que tant benestar genera quan et fots dins al llit amb llençols acabats de rentar i després d'una bona dutxa. És el mateix benestar que genera tocar la pell d'una noia. Tocar aquella pell fina, hidratada, brillant, perfumada, delicada, dolça, tendre, carinyosa, sincera, és dels millors premis que et pot concedir l'esdevenir de la vida. "Aquí hi ha esperança" s'hi pot llegir, si tanques els ulls.

Ha estat un dia complert. No he sortit gens, però he tingut temps de tot. He pensat molt sobre el que està sent aquesta estança aquí a Noruega, sobretot després de la nit que vaig passar a Oslo amb aquesta gent. Estic content d'haver vingut. També he tingut temps de fotre feina, i aquesta és la clau principal per anar-me'n a dormir satisfet. He acabat el que seria la primera versió del meu algorisme. No funciona, però ara abans d'anar a dormir el faré funcionar. I tot serà qüestió de millorar-lo i millorar-lo. Hòstia puta, això anirá bé.

El temps es fumarà tot el que estic vivint aquí. D'aquí una mica més d'un mes, això serà fum, records. Sempre he sentit un paral·lelisme entre els records i l'alcohol. Quan els records són joves, fruit de situacions que han finalitzat recentment, fan el mal equivalent a quan et fots el primer cubata a la vida. No mola. És tant dolent, com amarga la sensació de que algo s'ha acabat. No obstant això, quan comences a saber beure, i saps arribar al puntillo perfecte per passar-t'ho bé a les festes, l'alcohol pot ser de puta mare. També els records. Quan el temps va construint la perspectiva del que ja ha passat, deixante l'aroma d'orgull del que vas viure, de lu que vas disfrutar, de lu maco que va ser, de lu bé que t'ho vas passar, és impossible evitar el somriure que se't dibuixa entre els llavis. Com amb l'alcohol, és fàcil fer-te "unes rises". Ara bé (que com sempre dic, i reitero, és moro), quan depens de l'alcohol malament. Quan vius de records, tens un problema.



Des de la distància m'es molt fàcil valorar la feinada que muns pares han fotut tota la seva vida per mi. A la foto un record: Mr i Miss Poblet 97





Massanen.












" Por favor, déjame conservar este recuerdo... solo este." OLVÍDATE DE MI

HANGOVER II (una nit a Oslo)

m'aixeco a les 10:30. Dutxa, em preparò la bossa i cap baix. El Sajib, el Sezer, el Marcos, el Pekka i jo anem amb cotxe. El Flo i el Sascha en tren. Comprem menjar per la nit i pel dia següent al matí. I beure. Ginebra, whisky, vodka, ron, vi negre. I bueno, birres per tothom. Gjovik està tot nevat. Oslo no. Arribem a l'hostal i allà ens trobem amb el Flo i el Sascha. Som 7, i l'habitació és de 8, per tant ens sobra un llit. El Flo comença a moure fils per quedar amb unes amigues, pq ens presentin més amigues. El panorama de la nit és esparançador. A més la Maria, una noia indio-noruega que també viu a Sorbjen (el nom de la nostre residència) també està a Oslo amb unes amigues sueques.

Quan ens hem instal·lat no sabem què merdes fotre, pq és molt dora. Massa(na). No falten les bromes i les pel·lícules que ens montem sobre com serà la nit. Que si hem arribat 7, però nirem a dormir mínim 14, que si el llit de sobres és xl qui folli, que si les amigues sueques de la Maria són perfectes, que si aquesta nit no dormirà ni Déu en tot l'hostal dels crits que fotran les ties que ens follem, etc. En fi. Som 7 trunyos, i les converses es desenvolupen com a tals. Decidim anar a donar una volta per la ciutat.

Oslo és una ciutat que no té res. És la capital de Noruega, però Sant Pau és la capital de Subirats i tampoc vol dir res. El millor que es pot fer és voltar pel centre, visitar l'òpera, anar amb barca a veure fiords, o anar de museus. Nosaltres vam optar per anar de museus. Náh. Evidentment fugíem de tot el que feia olor a cultura. Caminàvem per la ciutat amb una sensació d'eufòria i de que aquesta hauria de ser "la nit". "The Night".

Vam tornar a l'hostal, i després d'unes partides de futbolin, vam començar a preparar-nos per la nit. Les amigues del Flo havien de venir a fer la pre-party a l'hostal. De puta mare. Vam dir de no beure massa abans no vinguéssin, ja que la idea era beure al mateix ritme, tots junts. Aquest era el plan. Mentres el Sezer cuinava, jo tallava cebes, un es dutxava, l'altre menjava de sobte entra un paio a l'habitació. "No queremos mas toallas, gracias.". El paio va amb una maleta. El paio s'instal·la al llit que queda. Ok. Tot el plan de la pre-party a cagar. A més el tio és de l'altre assera i no passa res, però és que a més és espanyol. I clar, parla amb mi. I jo vaig sense samarreta pq he sortit de la dutxa. I clar, si et parlen et miren i si et miren quan vas sense samarreta doncs hi ha tensió, però si a més el paio és com una doneta, et venen ganes de xisclar histèricament mirant cap el cel i donant salts de resignació. El cas és que a cagar el plan, quedem amb les noies que ens trobem davant la òpera i que beuriem pel carrer. Fem un parell de birres i un xupito, on calquem una escena de la pel·lícula "resacón en las vegas", i pirem. El noi marica es despedeix de mi dient-me "abrigaos eh, que hace un frío". Ok.

Les amigues del Flo són com aire fresc, enmig de tant de tio. Les trobem davant la òpera, i ens presentem tots. El Sezer em diu que no estan tant bones com deia el Flo, però jo les trobo bé. Una més maca de cara, i l'altre més maca de cos. A més eren com jo. Polaques. La Òpera d'Oslo és un edifici gran, i si pujes fins a dalt de tot, diguéssim al sostre de l'Òpera, queda com una plaça amb unes vistes maques. Doncs allà vam fer botellón.

Va haver-hi un moment de tensió, ja que els animalots es van fotre a pixar per allà el sostre de l'Òpera, i clar, al ser un dels llocs emblemàtics de la ciutat hi ha segurates. I recordo que va venir una noia segurata a mirar què fotíem, i nosaltres allà amb totes les bosses amb cara de "sí... sí." Però sorprenentment no ens va dir res.

A partir d'aquí la cosa es distorciona una mica. Pixar a l'estació , l'eufòria quan rebo el missatge del gol de Messi, pillar el Trambaix d'Oslo, seguir amb el botellón per tot arreu on passàvem, no pagar ni un puto transport públic, ballar amb una de les noies, anar a fer un frankfurt amb una de les noies, caminar molt amb el sezer i les noies, esperar-nos a l'estació que obríssin el metro, tornar a l'habitació a les 8 del matí, despertar a la gent per donar pel cul, adormir-me, despertar-me amb un soroll de persona caient de la llitera: PAFFF!!!, mirar i veure el Flo, amb una cara completament sobada, ressacosa, out, al terra quiexant-se de l'hostiot que s'havia fotut. Res, una nit on no calen detalls, però que són d'aquelles que tot el que ara encara recordi, ja no ho oblidaré en la vida. I el temps se m'acaba...



PRINCIPI DE LA TARDA-NIT



A LA SORTIDA DE L'HOSTAL (l'animal del Pekka es va comprar 4 Red Bulls. Li deiem "Pekka, k la pots palmar nen", i el tio "of course not. Im from Finland". Va acabar molt malament. Molt.)



VISTES DES D'ON VAM FER EL BOTELLÓN, DES DE L'ÓPERA D'OSLO



AL LAVABO DE L'ESTACIÓ, TORTS I FENT L'IMBÈCIL



ESPERANT EL METRO AMB LES NOIES AL MATÍ







Massanen.












"but she didn't understand... she just smiled and held my hand!" PULP

zursdai

Aquí a Gjovik. Avui la Yao tenia una multa dels de Sopp, de la "clean inspection". És una putada per ella, però a mi m'ha anat de puta mare, pq tot estava implecablement net. Quan troben algo que no està suficientment net, ho netejen ells. D'aquí la multa que et fan pagar. Ella 450Kr. Casi res... (més de 50 euros). Ara està tot net i impecable. Clar que quan m'he anat a dutxar, encara hi havia unes calces vermelles darrera la porta. Però bueno, si no les mires, és com si no hi fóssin.

Avui també ha estat la despedida d'en Sylvain, un altre noi francès. Hem acabat a Huset, i al ser dijous i no haver-hi cap festa hem estat sols. Els internacionals de Sorbjen (la residència). Però després hem fet "after party", i hem xerrat i rigut. Estic molt convençut que ho trobaré molt a faltar.

La cambrera del xaplins m'acaba d'agregar al facebook. Ok.


Avui he anat a pixar, quan estava fent projecte i m'he trobat aquesta cartells. M'han fet gràcia, i m'he preguntat què cony foten els noruegs amb el puto vàter. Es foten dins?? en fi.



Aquesta és una foto que m'he fet amb el Sylvain. És en honor al Quim. Aquest careto em fa molta gràcia, i aquesta foto és per ell.







Massanen.












"Felicitats Francesc Mestre, per la teva Matrícula d'Honor al projecte final de carrera. Intentaré seguir el teu camí. Tu t'ho mereixes molt. Enhorabona."

frío

ahir em vaig passar el dia tancat a l'habitació, al costat de l'estufa. Com un gat. O un gos. Què més dóna. Però avui no. Avui tenia ganes de llevar-me al matí, sortir al carrer i desafiar la merda de temps que comença a fer aquests dies. Quan he obert les cortines estava tot completament glaçat. Blanc. Inclús nevava una mica. Però encara m'ha posat més caxondo i m'ha donat forces per agafar, dutxar-me a tota hòstia, menjar i fer el meu recorregut de 30 minuts cap a la universitat a peu. Dilluns vam arribar a -8ºC. Avui estava entre -3ºC i -2ºC però m'han fotut la mica de neu per impresionar-me. Si m'està llegint la divinitat que decideix el temps, i té ganes de donar-me pel cul, li deixo aquí un missatge: M'AGRADA EL FRED, FILL DE PUTA.

De roba un parell de samarretes, una (me la)sudadera de primavera, un jersi/jequeta que abriga una mica, pantalons texans normals, i la meva caçadora d'entretemps per molar. De complements guants, bufanda i el super-gorro. I sobrat. Quan porto una estona caminant tinc calor i tot. És un fred molt sà, hi ha molt poca humitat i és força passable. La merda és que el camí està molt glaçat. Abans d'arribar a la universitat hi ha hagut un penal claríssim que l'àrbitre no ha vist, pq no m'he llençat a terra. Ni així poden amb mi.

Pel que fa al projecte avanso molt a compta-gotes. Però crec que tot el que vaig fent és molt sòlid i està molt ben fet. Cada nou pas acabat el provo mil vegades, i ara ja tinc el vist-i-plau per parlar amb el que fa els horaris de classe de la salle per preguntar-li coses i que l'aplicació vagi agafant forma. Tot ho farem, home. Sí o no? pos ja està.

Avui també m'han dit d'anar a Oslo aquest cap de setmana, cosa que m'ha semblat bé. Hi anirem dissabte i tornarem diumenge. Hem trobat un hostal que ens surt uns 27 euros la nit, una habitació individual cadascú. Oslo és de les ciutats més cares del món. I no té res. Però vaja, hi anem 8 tios internacionals, solters i trunyos, així que només que hi hagi una miqueta d'ambient ja ens ho passarem bé. D'ambient i de sort. D'ambient i interès. D'ambient i "carpe diem". Joder, de ties bones, vaja.

Finalment dir que aquesta nit he estat prenent cafè (no jo, però ells sí) amb el sezer, el singh, la jana, la katrina, el qasim i una noia xina que vam conèixer amb la Hui fa una setmana. La tia anava cap a la universitat i li vaig preguntar si volia que l'ajudés amb la maleta, la típica amb rodes. Em va dir que sí, i la vaig agafar per l'ansa normal. Em vaig cargar la maleta. Em va quedar la cara gilipolles. "I'm Joan, nice to meet you". En fi. Doncs es veu que aquesta tia és postdoctorada o està fent el postdoctorat, i demà el sezer i aquesta li han d'entregar un treball o fer una presentació o no sé què polles. Era curiós. Però bé em passat un bon rato, rient i fent xerinol·la, que no sé què és, però queda molt català. Com jo, que quant més temps porto a fora, més orgullós me'n sento.



No sabia quines fotos penjar-vos i m'he dit "fota-hi el Tiranusaurus".






Massanen












"y aunque no eras rubia, y aunque no hablabas inglés, y aunque eras más que estúpida, y aunque aún no sé ni si eras mujer... en fin.. serías tu mi Marilyn... particular." Nacho Vegas