a mesura que em faig gran vaig veient com la gent defensa a mort els tòpics amb els quals ha crescut al llarg de la seva vida. Si ha nascut en un ambient independentista, independència o mort. Si ha nescut en un ambient pro-fatxa: viva españa!. El més còmode és seguir les tendències, deixar-se emportar per la corrent, sense qüestionar una puta merda. La influència de qui ens cau bé, de qui sentim que ens aprecia és suficient per deixar-nos emportar i NO PENSAR. I sota el meu punt de vista aquí rau el principal problema de la majoria de la població.
Jo sento Catalunya com el meu país. Quan estic a Noruega em poden felicitar pq Espanya va guanyar la Copa del Món però em veig obligat a matisar que a mi me la portava molt fluixa el que fés Espanya, ja que no m'ho sentia meu. No em sentia identificat. Quan va marcar l'Iniesta no em vaig sentir eufòric. No puc fer-hi més, és un puto sentiment.
No obstant això, vaig pel món amb el cap ben alt, i quan em trobo amb una persona castallano parlant em sento orgullós de poder-me comunicar amb ella. Què merdes, sé parlar castellà i això em dóna permís per comunicar-me amb un alt % de la població mundial, cosa que m'enorgulleix. I aquí m'estic trobant i coneixent amb gent de Madrid, que compren i entén què significa el català i m'assegura que la clau de tot no és més que el RESPECTE. I aquí les nostres idees, la nostre mentalitat es barreja pq la clau de tot és el respecte. Jo respecto tota la tradició espanyola, m'encanta sentir una guitarra espanyola, un grup espanyol, i totes aquestes pollades, i me'n sento orgullós tot i no sentir-les meves. I ells respecten que jo tingui una llengua pròpia amb la que em comunico amb les persones que més m'estimo al món. I joder, ho respecten. I és que la clau de tot sempre és la persona. Subnormals n'hi ha tant a Espanya com a Catalunya. El més maco és poder exposar una idea contrària a la que té una altre persona i que et respectin. Et fa sentir valuós, amb complicitat. I això és molt més gran que qualsevol diferència, tòpic que ens han ensenyat imposat des de que som petits. Tant d'un vàndol com de l'altre. A cagar, el més important SEMPRE són les persones. I jo puc dir que conec dos paios de Madrid que són ben de puta mare, que els respecto i em respecten. Que em puc comunicar amb ells amb la meva segona llengua que és el castellà i axiò m'omple que no vegis. I que partint d'aquí tot, absolutament tot té solució. Però pels qui manen mai res és tant clar. Uns fills de puta tots, home!!
Avui he anat a comprar amb la Hui un gorro i uns guants. Hem estat xerrant molt de mil coses diferents, i m'ho he passat prou bé. La Hui és una noia xinesa oberta, i neta a diferència dels seus compatriotes. Ho hem parlat més d'una vegada. La Hui mola, és una bona amiga. N'estic content. I res, una nit més al xaplins sudant de les putes ninyates de merda que s'alimenten de l'ego que els otorguen els pajilleros que els hi llepen el cul. Aisemueran toas, em moriré a palles abans, però amb aquesta actitud MAI tindran la meva complicitat. Està clar que no estan preocupades per això, però elles s'ho perden. Això està, encara més clar. Aisemueran.
Massanen.
"Extranjero soy yo" E.Bunbury
sábado, 30 de octubre de 2010
viernes, 29 de octubre de 2010
vale va, prou.
avui no he fet res destacable. Descansar. Pensar. Llegir algo sobre algoritmes genètics. Estic una mica malhumorat i una mica saturat. Segurament de sortir tant i triomfar tant poc. Ok, entre cometes. Però tampoc pot ser això. I tampoc importa. Serà que se'm qüestiona la capacitat per fer el projecte que estic fent? mmm.. aquí potser sí toquem òs.
El temps és plujós, el paisatge és gris. Què més vull?? estic a Noruega, foto el que em passa pel rabe, i aquest projecte és un repte de puta mare. Ufff... realment estic apollardat. En què merdes penso? Miri on miri, tot és brutalment apassionant. I el més important: amb dos cametes i dos bracets amb manetes per fer-ho tot. I bé. Joder. Si tu pots amb tot fill de puta, amb tot.
Aquest és el paisatge que es veu des de la meva habitació. Es veu el llac. Quan veig els diferents colors amb que es maquilla el puto cel a la posta de sol, o com la lluna brilla d'una manera tant desacomplexada que es reflecteix amb aquest descaro al llac de nit, no tinc més remei que pensar "ESTAMOS TONTOS!?!?!?! ESTÀS AL PUTO PARAÍS MAMONÀS!!!!"
Au va. I amb bona cara.
Massanen.
"NOBODY. BUT ME." (és d'una cançó, però m'ho faig meu pq és el meu blog i pq em surt dels collons)
El temps és plujós, el paisatge és gris. Què més vull?? estic a Noruega, foto el que em passa pel rabe, i aquest projecte és un repte de puta mare. Ufff... realment estic apollardat. En què merdes penso? Miri on miri, tot és brutalment apassionant. I el més important: amb dos cametes i dos bracets amb manetes per fer-ho tot. I bé. Joder. Si tu pots amb tot fill de puta, amb tot.
Aquest és el paisatge que es veu des de la meva habitació. Es veu el llac. Quan veig els diferents colors amb que es maquilla el puto cel a la posta de sol, o com la lluna brilla d'una manera tant desacomplexada que es reflecteix amb aquest descaro al llac de nit, no tinc més remei que pensar "ESTAMOS TONTOS!?!?!?! ESTÀS AL PUTO PARAÍS MAMONÀS!!!!"
Au va. I amb bona cara.
Massanen.
"NOBODY. BUT ME." (és d'una cançó, però m'ho faig meu pq és el meu blog i pq em surt dels collons)
jueves, 28 de octubre de 2010
halloween. Més o menys.
avui m'he aixecat a quarts de nou per anar a la biblioteca. Havia quedat amb la Hui. Sorpresa, quan estic a l'entrada de l'edifici ella no apareix. Passen 10 minuts, la truco a l'habitació. S'ha sobat. Ok 1-1, entre ella i jo. De sobades.
M'he estat moltíssimes hores a la biblioteca però he avansat poc. Avui estava malhumorat, de mala hòstia. No sé exactament pq. A les 7, quan tanquen la biblioteca m'he pirat. Teoricament haviem d'estar a els 7:30 a casa el Sigurd, ja que avui era festa de Halloween a Huset, i la pre-party era a casa seva. Però a mi em fotia pal i em preguntava si sortir o no. Anant cap al pis m'he creuat amb una neneta vestia de diable i m'he dit "ok, ves-hi". Sóc un dèbil.
No obstant, m'he recreat força al pis. M'he manjat un plat d'espaguettis a la carbonara, he mirat un parell de capítols de padre de família, i després he anat cap a casa el Sigurd. Cap allà les deu, hi he anat. I clar. He arribat que tots anaven borratxíssims. Els francesos sobre tot. Tim, Flo i Sylvain. M'he partit el cul, pq veure gent taja em fa riure. En Sigurd m'ha deixat una màscara d'una peli de por, i jo he anat a buscar un ganivet per fer-me la foto. Llavors el Tim m'ha tallat cacho el rollo prenent-me el ganivet pq no fés mal a ningú. M'ha fet ràbia, però jo no discuteixo amb listillos. Els deixo per inútils.
Així que m'he passat l'estona mirant com els borratxos disfrutaven i després hem anat cap a la festa. M'he pintat la cara rollo sang, però el Sigurd m'ha deixat la màscara i he anat amb ella. I res, allà moltes noies vestides com a putes, un tio vestit de scubbi doo, que m'ha fet voler una foto amb ell, i per variar crec que era maricón, ja que se m'ha fotut a xerrar molt. Però bueno. I res, una nit de merda, amb un dia de merda en general. Demà un altre dia
A noruega hi ha molt de patriota. Mentres pixava m'he trobat amb l'essència de la nostra bandera. M'he dit "fés-li una foto, i penja-la al blog". Doncs això mateix.
Aquí amb l'scubbi doo. Quan l'he vist he volgut una foto. Sempre he volgut un disfraç d'aquests. Jo després de la foto ho hagués deixat aquí, però el tio se m'ha fout a xerrar molt. Ktpires.
Res, finalment aquesta foto que he fet, pq m'ha recordat una de les obres que la meva amiga Sara Egea ha pintat a l'habitació d'algun amic seu. M'he enrecordat de tu, i ja està.
Massanen.
"la vida es una mierda, qué quieres?" Sara Laso
M'he estat moltíssimes hores a la biblioteca però he avansat poc. Avui estava malhumorat, de mala hòstia. No sé exactament pq. A les 7, quan tanquen la biblioteca m'he pirat. Teoricament haviem d'estar a els 7:30 a casa el Sigurd, ja que avui era festa de Halloween a Huset, i la pre-party era a casa seva. Però a mi em fotia pal i em preguntava si sortir o no. Anant cap al pis m'he creuat amb una neneta vestia de diable i m'he dit "ok, ves-hi". Sóc un dèbil.
No obstant, m'he recreat força al pis. M'he manjat un plat d'espaguettis a la carbonara, he mirat un parell de capítols de padre de família, i després he anat cap a casa el Sigurd. Cap allà les deu, hi he anat. I clar. He arribat que tots anaven borratxíssims. Els francesos sobre tot. Tim, Flo i Sylvain. M'he partit el cul, pq veure gent taja em fa riure. En Sigurd m'ha deixat una màscara d'una peli de por, i jo he anat a buscar un ganivet per fer-me la foto. Llavors el Tim m'ha tallat cacho el rollo prenent-me el ganivet pq no fés mal a ningú. M'ha fet ràbia, però jo no discuteixo amb listillos. Els deixo per inútils.
Així que m'he passat l'estona mirant com els borratxos disfrutaven i després hem anat cap a la festa. M'he pintat la cara rollo sang, però el Sigurd m'ha deixat la màscara i he anat amb ella. I res, allà moltes noies vestides com a putes, un tio vestit de scubbi doo, que m'ha fet voler una foto amb ell, i per variar crec que era maricón, ja que se m'ha fotut a xerrar molt. Però bueno. I res, una nit de merda, amb un dia de merda en general. Demà un altre dia
A noruega hi ha molt de patriota. Mentres pixava m'he trobat amb l'essència de la nostra bandera. M'he dit "fés-li una foto, i penja-la al blog". Doncs això mateix.
Aquí amb l'scubbi doo. Quan l'he vist he volgut una foto. Sempre he volgut un disfraç d'aquests. Jo després de la foto ho hagués deixat aquí, però el tio se m'ha fout a xerrar molt. Ktpires.
Res, finalment aquesta foto que he fet, pq m'ha recordat una de les obres que la meva amiga Sara Egea ha pintat a l'habitació d'algun amic seu. M'he enrecordat de tu, i ja està.
Massanen.
"la vida es una mierda, qué quieres?" Sara Laso
miércoles, 27 de octubre de 2010
last 2 days:
dilluns vaig beure massa. Dimarts al matí ni podia aixecar-me ni podia dormir. Molt mal de cap. Merda de birra. A la tarda vaig anar a jugar a voley amb el noi que em va convidar a cerveses i em va dir que l'ampolla de litre i mig també me l'havia fotut tota. M'està sortint panxeta i tot ja. A la nit no em vaig enerecordar d'actualitzar pq em vaig quedar sobat.
Sí, dimarts, després de la ressacota vaig anar a jugar a voley. Jo no en sóc un crack, però considero que és un esport molt fàcil. Tothom pot jugar-hi. Només has de colpejar la pilota enlaire, o apartar-te pq la colpegi un altre. That's all. Doncs molt bé, al meu equip era nefast. Vam perdre TOTS els partits, me'n vaig anar putejadíssim. Però vull parlar d'una noia que estava jugant amb un equip rival. Una noia rossa, amb roba esportiva de noia. Una samarreta rosa, llarga fins després del cul. Molt apretada. I unes malles negres, també apretades. Degut a que de lluny i sense ulleres no hi veig una puta merda no vaig poder veure-li la cara massa bé. Però no calia, el conjunt de la situació, el conjunt de tot el que portava aquella noia en aquell moment era per enamorar-te'n. Físicament inferior que els nois que estaven jugant, d'estatura mig baixa, poc pit,se li dibuixaven perfecte les curves del que és la definició d'una dona. Sense floritures, els seus bracets no podien afrontar pilotes massa fortes d'aquells tiparracos, però no obstant això ella estava al seu lloc, retornava lo retornable, i no restava ni de bon tros al seu equip. Sumava. Dins les seves possibilitats, però sumava. Em fixava amb ella perquè m'admirava. Me la imaginava la mateixa tarda dient "avui vaig a jugar a voley", motivada, apassionada, contenta. Sentint-se capaç. I francament, ho era. Capaç d'assumir el repte, capaç de progressar, capaç de passar-s'ho bé tot i les dificultats. Em va enamorar.
Després vaig veure el Barça i he anat a sobar. Avui he netejat la meva habitació a fons, escombra, espiradora i fregar. La pica ni un pel. I he fet 3 rentadores, per tant torno a tenir la roba neta. A la tarda he fet una super-truita de patates amb 12 ous (són més petits), patata i ceba. Hi ha hagut dos moments delicats: 1) quan he fotut ou, patata i ceba a la paella. És una paella gran i ha quedat pleníssima, una mica més i em bassava. 2) A l'hora de girar-la. I voilá. Perfecte.
Akí teniu la paella plena de patates, i els 12 ous batuts.
I aquí el resultat de la meva aportació al sopar. Truitota de patates, i una barra de pa amb tomàquet. De truita n'ha quedat un tallet petit que quan he retornat a la cuina se la fotut la Yao. És a dir, tota. I de pa amb tomàquet n'han sobrat 3 o 4 llesques que ara mateix em fotria. Però vaja, ha triumfat força en general.
Aquí una mica la taula on hi havia tot el menjar. Un puto amo ha portat una puta pizza i s'ha quedat tant panxo. Ha estat una bona experiència, hi havia coses molt bones.
Pel que fa la meva vida aquí, la meva relació amb la gent i tot en general. Hi havia un pollastre a la taula de la cuina des de feia uns 4 dies. Sencer, amb un plat, sobre la taula. Avui ja no hi era, cosa que m'ha alegrat. Ara està a la nevera. WTF.
Les ties estan sonades. Si sudes pq sudes. Si et lies pq et lies. Si et lies i després sudes, pq et lies si has de sudar. Si sudes i després et lies, pq cony sudaves. I si et lies i vas al derrera, passen de tu. El pitjor és quan et ve l'amiga a retreure't coses. Què sabràs tu, home. En fi, aquesta nit no he begut, pq demà tinc feina. Boranit.
Massanen.
"posa fotos!!!" Oscar FreAK
Sí, dimarts, després de la ressacota vaig anar a jugar a voley. Jo no en sóc un crack, però considero que és un esport molt fàcil. Tothom pot jugar-hi. Només has de colpejar la pilota enlaire, o apartar-te pq la colpegi un altre. That's all. Doncs molt bé, al meu equip era nefast. Vam perdre TOTS els partits, me'n vaig anar putejadíssim. Però vull parlar d'una noia que estava jugant amb un equip rival. Una noia rossa, amb roba esportiva de noia. Una samarreta rosa, llarga fins després del cul. Molt apretada. I unes malles negres, també apretades. Degut a que de lluny i sense ulleres no hi veig una puta merda no vaig poder veure-li la cara massa bé. Però no calia, el conjunt de la situació, el conjunt de tot el que portava aquella noia en aquell moment era per enamorar-te'n. Físicament inferior que els nois que estaven jugant, d'estatura mig baixa, poc pit,se li dibuixaven perfecte les curves del que és la definició d'una dona. Sense floritures, els seus bracets no podien afrontar pilotes massa fortes d'aquells tiparracos, però no obstant això ella estava al seu lloc, retornava lo retornable, i no restava ni de bon tros al seu equip. Sumava. Dins les seves possibilitats, però sumava. Em fixava amb ella perquè m'admirava. Me la imaginava la mateixa tarda dient "avui vaig a jugar a voley", motivada, apassionada, contenta. Sentint-se capaç. I francament, ho era. Capaç d'assumir el repte, capaç de progressar, capaç de passar-s'ho bé tot i les dificultats. Em va enamorar.
Després vaig veure el Barça i he anat a sobar. Avui he netejat la meva habitació a fons, escombra, espiradora i fregar. La pica ni un pel. I he fet 3 rentadores, per tant torno a tenir la roba neta. A la tarda he fet una super-truita de patates amb 12 ous (són més petits), patata i ceba. Hi ha hagut dos moments delicats: 1) quan he fotut ou, patata i ceba a la paella. És una paella gran i ha quedat pleníssima, una mica més i em bassava. 2) A l'hora de girar-la. I voilá. Perfecte.
Akí teniu la paella plena de patates, i els 12 ous batuts.
I aquí el resultat de la meva aportació al sopar. Truitota de patates, i una barra de pa amb tomàquet. De truita n'ha quedat un tallet petit que quan he retornat a la cuina se la fotut la Yao. És a dir, tota. I de pa amb tomàquet n'han sobrat 3 o 4 llesques que ara mateix em fotria. Però vaja, ha triumfat força en general.
Aquí una mica la taula on hi havia tot el menjar. Un puto amo ha portat una puta pizza i s'ha quedat tant panxo. Ha estat una bona experiència, hi havia coses molt bones.
Pel que fa la meva vida aquí, la meva relació amb la gent i tot en general. Hi havia un pollastre a la taula de la cuina des de feia uns 4 dies. Sencer, amb un plat, sobre la taula. Avui ja no hi era, cosa que m'ha alegrat. Ara està a la nevera. WTF.
Les ties estan sonades. Si sudes pq sudes. Si et lies pq et lies. Si et lies i després sudes, pq et lies si has de sudar. Si sudes i després et lies, pq cony sudaves. I si et lies i vas al derrera, passen de tu. El pitjor és quan et ve l'amiga a retreure't coses. Què sabràs tu, home. En fi, aquesta nit no he begut, pq demà tinc feina. Boranit.
Massanen.
"posa fotos!!!" Oscar FreAK
lunes, 25 de octubre de 2010
Special Monday
aviam. Recapitulem. Acabo de tornar a la meva habitació. Som les 4 de la matinada del dilluns al dimarts, és a dir, m'he passat tres pobles. Però no jo, tots. El Tim, el meu colega francès es pira el pròxim diumenge, i en comptes de fer un sopar de despedida ha fet una setmana de despedida, i avui ha estat el primer dia. I tela.
Primer de tot dir que estic escoltant la cançó de "Live is life". Una cançó que Maradona a la seva època ballava a l'escalfament fent malaverismes amb la pilota. Seguidament, que aquesta nit el Sézer s'ha passat tres pobles, i ha acabat molt borratxo. I estem a dilluns. Finalment, que jo també estic molt tocat, per les raons que seguidament us explicaré.
Hi ha un xaval indi, que li he caigut amb gràcia. Dissabte passat estava partint-se el cul amb les meves parides cridant que fés el favor de protagonitzar una pel·lícula, que es descollonava amb mi. El típic dia que vas taja i comences a dir, a actuar parides que fan riure a la gent. Gràcies, de debò. El cas és que avui tenia barra llirue de cerveses San Miguel. I jo l'hi anava fotent, fins al punt d'acabar tenint una conversa filosòfica amb el noi en qüestió fins les tantes. I demà em quedat a les set i mitja per anar a jugar a volleyball. En Sézer també vindrà, i el tio domina, ja que estava federat al seu país. Jo sé fer lu bàsic, només l'esperit competitiu i fill de puta per no perdre em salven. Però faré el que podré.
Ha estat una nit més ben parida del que preveia, ja que em feia moltíssim pal formar-hi part. La gent s'ha tajat, i pel dimecres vindran noies noves. La Katrina és una tia de putíssima mare, i pel que fa a ties no hi havia ningú més. El Sing (l'indiu) m'ha diexat beure tot el que he volgut, amb la condició que em sentís privilegiat ja que només jo, el Sézer i el Tim teníem aquest privilegi, es veu. Tenia una nevera plena de birres san miguel, vodka, gin, conyac, i de tot. De birra, gràcies a mi i el Sézer ja no en queda, així que per dimecres ens haurem de fotre el conyac. Realment és una manera forta començar la setmana, però demà he quedat amb el Kristian, la Katrina i el Tim a les 9:30 per anar a la unviersitat, com a homes que som. Y QUÉ SOMOS?!?!?! HOMBRES?!?!?! O RATAS?!!?!? pos ja està, em llevo i segueixo amb lu meu. Aquí la gent ja ho aplica en anglès, és a dir, ho estic estenent per noruega. Vaig taja, millor ho deixo aquí. Boranit.
Massanen.
"No puedo dormir con estas lágrimas goteando encima de mi". Héroes del Silencio
Primer de tot dir que estic escoltant la cançó de "Live is life". Una cançó que Maradona a la seva època ballava a l'escalfament fent malaverismes amb la pilota. Seguidament, que aquesta nit el Sézer s'ha passat tres pobles, i ha acabat molt borratxo. I estem a dilluns. Finalment, que jo també estic molt tocat, per les raons que seguidament us explicaré.
Hi ha un xaval indi, que li he caigut amb gràcia. Dissabte passat estava partint-se el cul amb les meves parides cridant que fés el favor de protagonitzar una pel·lícula, que es descollonava amb mi. El típic dia que vas taja i comences a dir, a actuar parides que fan riure a la gent. Gràcies, de debò. El cas és que avui tenia barra llirue de cerveses San Miguel. I jo l'hi anava fotent, fins al punt d'acabar tenint una conversa filosòfica amb el noi en qüestió fins les tantes. I demà em quedat a les set i mitja per anar a jugar a volleyball. En Sézer també vindrà, i el tio domina, ja que estava federat al seu país. Jo sé fer lu bàsic, només l'esperit competitiu i fill de puta per no perdre em salven. Però faré el que podré.
Ha estat una nit més ben parida del que preveia, ja que em feia moltíssim pal formar-hi part. La gent s'ha tajat, i pel dimecres vindran noies noves. La Katrina és una tia de putíssima mare, i pel que fa a ties no hi havia ningú més. El Sing (l'indiu) m'ha diexat beure tot el que he volgut, amb la condició que em sentís privilegiat ja que només jo, el Sézer i el Tim teníem aquest privilegi, es veu. Tenia una nevera plena de birres san miguel, vodka, gin, conyac, i de tot. De birra, gràcies a mi i el Sézer ja no en queda, així que per dimecres ens haurem de fotre el conyac. Realment és una manera forta començar la setmana, però demà he quedat amb el Kristian, la Katrina i el Tim a les 9:30 per anar a la unviersitat, com a homes que som. Y QUÉ SOMOS?!?!?! HOMBRES?!?!?! O RATAS?!!?!? pos ja està, em llevo i segueixo amb lu meu. Aquí la gent ja ho aplica en anglès, és a dir, ho estic estenent per noruega. Vaig taja, millor ho deixo aquí. Boranit.
Massanen.
"No puedo dormir con estas lágrimas goteando encima de mi". Héroes del Silencio
domingo, 24 de octubre de 2010
week. End.
dissabte. Dino tard, pq em llevo tard. A les 6 vaig a la cuina d'en Sezer i allà mirem el Barça i comencem a beure cervesa. Són quarts de 7 de la tarda i queden moltes hores per beure. La gent es va afegint, i ens fotem a jugar a cartes, de manera que qui perd traga. Així anar passant la tarda. Vaig un moment a la meva cuina a buscar una birra, i quan torno veig que estan jugant a passar-se una carta amb la boca. Xuclant. Trobo que és una gilipollada bestial, si tenim en compte que som uns 10 tios i només hi ha 2 noies. Ja s'ho faran.
A la nit Xaplins. Més del mateix. Una mica com la setmana passada. De fet força calcat. La fruita estava molt madura, ja. Després anem a una casa a fer after-party, i amb en sezer estem d'acord que no sé de què merdes serveixen aquestes quedades dsprés de sortir de festa si no ofereixen menjar. Ens moríem de gana. Allà, però, em trobo amb la meva estimada veïna Cassandra, i com que va taja em parla. Sempre. Me la trobo a la cuina i no em diu res. Me la trobo de festa i em parla. I em mira amb tendresa. M'explica que en dos setmanes es pira, que n'està fins el punt que més fa gemegar del clitoris de la xina, que és massa bruta. I que no té cap problema amb mi "I like you" em diu. Molt maca, m'apunto el seu nom i avui l'agrego al facebook. Viurà en un pis gran, mai se sap. Té amigues.
Realment la Yao és molt bruta. La cuina està feta una puta merda. Posa les coses al forn sense safata a sota. La taula de fusta està feta un fàstic, i el terra enganxós. I sempre està a la seva habitació. I sempre s'està mirant el mirall. Que dius, "hòstia tinc una model de veïna", saps? i truques a casa "mare, la meva veïna és model", i et contestat "què dius ara fill, quina sort, una veïna model!!", i la teva mare ho comenta al restaurant "el cabron de mun fill té una veïna que és model!!", i la gent que em coneix ho comenta "el joan està a Noruega i té una veïna que és model!!!". Però no. La Yao no és model. La seva cara no dóna per mirar-se tantes hores al mirall. També es fa fotos al passillo. Mira, està sonada, i ja està.
Avui diumenge, com la gent que no té restaurant, dia de gossos. La Katrina m'ha tornat la pasta del vi. I demà a currar, amb el projecte. Show must go on.
Massanen.
"me coje de la mano, y yo me sueño con tu pelo. Para estar tan colgao' hace falta echarle huevos!" Extremoduro
A la nit Xaplins. Més del mateix. Una mica com la setmana passada. De fet força calcat. La fruita estava molt madura, ja. Després anem a una casa a fer after-party, i amb en sezer estem d'acord que no sé de què merdes serveixen aquestes quedades dsprés de sortir de festa si no ofereixen menjar. Ens moríem de gana. Allà, però, em trobo amb la meva estimada veïna Cassandra, i com que va taja em parla. Sempre. Me la trobo a la cuina i no em diu res. Me la trobo de festa i em parla. I em mira amb tendresa. M'explica que en dos setmanes es pira, que n'està fins el punt que més fa gemegar del clitoris de la xina, que és massa bruta. I que no té cap problema amb mi "I like you" em diu. Molt maca, m'apunto el seu nom i avui l'agrego al facebook. Viurà en un pis gran, mai se sap. Té amigues.
Realment la Yao és molt bruta. La cuina està feta una puta merda. Posa les coses al forn sense safata a sota. La taula de fusta està feta un fàstic, i el terra enganxós. I sempre està a la seva habitació. I sempre s'està mirant el mirall. Que dius, "hòstia tinc una model de veïna", saps? i truques a casa "mare, la meva veïna és model", i et contestat "què dius ara fill, quina sort, una veïna model!!", i la teva mare ho comenta al restaurant "el cabron de mun fill té una veïna que és model!!", i la gent que em coneix ho comenta "el joan està a Noruega i té una veïna que és model!!!". Però no. La Yao no és model. La seva cara no dóna per mirar-se tantes hores al mirall. També es fa fotos al passillo. Mira, està sonada, i ja està.
Avui diumenge, com la gent que no té restaurant, dia de gossos. La Katrina m'ha tornat la pasta del vi. I demà a currar, amb el projecte. Show must go on.
Massanen.
"me coje de la mano, y yo me sueño con tu pelo. Para estar tan colgao' hace falta echarle huevos!" Extremoduro
viernes, 22 de octubre de 2010
to'cho polvo
doncs sí. Al voltant de les 10 m'he llevat per anar a la biblioteca, per tant he dormit unes 5 hores, que ja està bé. Tenia mal de cap. Una mica de ressaca. I només de bon matí se m'ha regirat l'estòmach quan he vist una compresa al costat de la dutxa. Exacte, bruta de sang. "Nos estamos volviendo locos o qué mierdas nos pasa??" m'he preguntat. No és bonic, no.
A la biblioteca avui molt poca gent. A l'hora de dinar (les 12) plat d'arròs i un intent d'hamburguesa que tot i l'ull de la cara que m'han fet pagar estava prou bona. Quan dino a la universitat les passo mig putes. Sóc molt lent menjant. Moltíssim. Però m'agrada molt. I quan tinc gana m'agrada disfrutar del que estic menjant. I és una puta merda pq quan dines amb gent t'has d'afanyar, pq van molt ràpid i no hi ha res pitjor que estar menjant mentres 2 o 3 mamons t'estan mirant. Però bueno.
A les 5 hem anat al més semblant a l'Illa Diagonal que tenen a Gjovik a comprar. Jo m'havia de comprar una jaqueta, guants i un gorro. La Katrina m'ha demanat una ampolla de vi negre, també. I això últim ha estat la única cosa que he acabat comprant. M'esgota anar a comprar. M'agòvia anar a comprar. Em cansa anar a comprar. M'encabrona. Sí, anar a comprar. A part que tot és molt car, massa car. De moment seguiré passant-les putes amb el fred, pq realment en fa molt. Però és el que hi ha.
A les 8 hem anat a jugar a Basquet. No recordo l'últim cop que vaig jugar un partit de Bàsquet, però possiblement encara no tenia pel als ous. Jo, que no tinc ni puta idea, que no encerto ni un tir lliure, m'he passat el rato intentant fer aliups (que és quan te la passan, i pillant-la a l'aire la fots dins). I ja sé que no s'escriu així, però ara mateix me la pela. He fet un triple. I ha estat divertit, però he acabat to'muerto.
I finalment, em mirat una pel·lícula ara a la nit. No sé com es diu, però la única cosa a destacar és que era de la Cameron Díaz. I del Tom Cruise, ok. Però no és el mateix.
Demà la gent que ha acabat examens ho vol celebrar a lu gran. A veure què fotem.
Massanen.
"Això no és cap joc. Deixeu-me volar." Sangtraït
A la biblioteca avui molt poca gent. A l'hora de dinar (les 12) plat d'arròs i un intent d'hamburguesa que tot i l'ull de la cara que m'han fet pagar estava prou bona. Quan dino a la universitat les passo mig putes. Sóc molt lent menjant. Moltíssim. Però m'agrada molt. I quan tinc gana m'agrada disfrutar del que estic menjant. I és una puta merda pq quan dines amb gent t'has d'afanyar, pq van molt ràpid i no hi ha res pitjor que estar menjant mentres 2 o 3 mamons t'estan mirant. Però bueno.
A les 5 hem anat al més semblant a l'Illa Diagonal que tenen a Gjovik a comprar. Jo m'havia de comprar una jaqueta, guants i un gorro. La Katrina m'ha demanat una ampolla de vi negre, també. I això últim ha estat la única cosa que he acabat comprant. M'esgota anar a comprar. M'agòvia anar a comprar. Em cansa anar a comprar. M'encabrona. Sí, anar a comprar. A part que tot és molt car, massa car. De moment seguiré passant-les putes amb el fred, pq realment en fa molt. Però és el que hi ha.
A les 8 hem anat a jugar a Basquet. No recordo l'últim cop que vaig jugar un partit de Bàsquet, però possiblement encara no tenia pel als ous. Jo, que no tinc ni puta idea, que no encerto ni un tir lliure, m'he passat el rato intentant fer aliups (que és quan te la passan, i pillant-la a l'aire la fots dins). I ja sé que no s'escriu així, però ara mateix me la pela. He fet un triple. I ha estat divertit, però he acabat to'muerto.
I finalment, em mirat una pel·lícula ara a la nit. No sé com es diu, però la única cosa a destacar és que era de la Cameron Díaz. I del Tom Cruise, ok. Però no és el mateix.
Demà la gent que ha acabat examens ho vol celebrar a lu gran. A veure què fotem.
Massanen.
"Això no és cap joc. Deixeu-me volar." Sangtraït
jueves, 21 de octubre de 2010
complete day
Al matí he quedat amb l'Slodoban, el meu professor. Hem estat comentant la jugada, i ha anat prou bé. Després m'he estat a la biblioteca fins que practicament tancaven. Al meu costat hi havia sentada una noia que recordo molt bé qui és.
Els primers dies, amb tota la gent que venia amb nosaltres els feia les típiques preguntes per a relacionar-me "my name is Joan, what's your name?". Recordo perfectament que quan li vaig preguntar a aquesta tia el seu nom em va mirar amb cara extrenyada i em va fer que no amb el cap. No què, filla de puta'???? La vaig creuar de per vida, a la molt dentiaguda.
Avui la tenia al costat a la biblioteca, i he sudat d'ella com si al meu costat hi tingués una caca de gos. He estat currant, i el meu algorisme ja genera una població d'horaris inútils. Aquests seran els que esdevindran horaris òptims com a resultats finals. Yeah, I should master it.
Per la nit he decidit anar a la festa que avui feien a Huset. Avui hi havia d'haver gent, i així ha estat. Tothom ha pirat cap allà o amb cotxe, o a peu, però no ens han esperat. Així que el Sascha i jo hem anat a pota, els últims de tots. Quina rasca que fot, cagum Dios. A la cua de l'entrada se m'ha fotut a parlar un paio i ma fet apuntar el seu numero de mobil per si mai necessito res. I a l'hora d'entrar, s'havien de pagar 70Kr (uns 10 euros), però la targeta no m'anava. El tio que cobrava era un que tenia vist per la biblioteca i és el primer que li he dit "ei, tu curres a la biblioteca oi??". Total, que m'ha deixat passar de gratis. Molt de puta mare el noi.
Un cop a dins varies coses. He perdut el número del guardarropia, i me n'he percatat a mitja festa. Aquest fet m'ha fet estar xerrant amb la noia en qüestió una estona, explicant-li quines eren les meves jaquetes. M'ha costat convèncer-la, però ho he conseguit. Clar que una vegada tenia la roba, li he demanat que me la torni a guardar, i que em dongués el número, prometent-li que no el tornaria a perdre. La cara de vergonya, però ella, maquíssima, ha accedit.
La noia de la biblioteca again. Ella m'ha conegut, i m'ha estat movent la cueta tota la nit, però després del que em va fer la mol filla de puta creguda li tinc massa rencor. Me la suda. Tot i que està més que follable, pq m'anava amb un vestidet espectacular, que la donguin pel cul. Deixo escrit que aquesta filla de puta m'acabarà demanant rotllo abans no em piri. Al tiempo.
I finalment que, al sortir, un tio m'ha estat tirant els tejos. Séh, només triomfo em tios es veu. Però bueno, és el que hiha. La nit ha estat prou bé. Després after-party al meu pis, i a dormir. I demà més, aviam si em llevo. Són dos quarts de cinc de la matinada.... Will see.
Massanen.
"would you believe me when I tell you: you're the queen of my heart" Nirvana
Els primers dies, amb tota la gent que venia amb nosaltres els feia les típiques preguntes per a relacionar-me "my name is Joan, what's your name?". Recordo perfectament que quan li vaig preguntar a aquesta tia el seu nom em va mirar amb cara extrenyada i em va fer que no amb el cap. No què, filla de puta'???? La vaig creuar de per vida, a la molt dentiaguda.
Avui la tenia al costat a la biblioteca, i he sudat d'ella com si al meu costat hi tingués una caca de gos. He estat currant, i el meu algorisme ja genera una població d'horaris inútils. Aquests seran els que esdevindran horaris òptims com a resultats finals. Yeah, I should master it.
Per la nit he decidit anar a la festa que avui feien a Huset. Avui hi havia d'haver gent, i així ha estat. Tothom ha pirat cap allà o amb cotxe, o a peu, però no ens han esperat. Així que el Sascha i jo hem anat a pota, els últims de tots. Quina rasca que fot, cagum Dios. A la cua de l'entrada se m'ha fotut a parlar un paio i ma fet apuntar el seu numero de mobil per si mai necessito res. I a l'hora d'entrar, s'havien de pagar 70Kr (uns 10 euros), però la targeta no m'anava. El tio que cobrava era un que tenia vist per la biblioteca i és el primer que li he dit "ei, tu curres a la biblioteca oi??". Total, que m'ha deixat passar de gratis. Molt de puta mare el noi.
Un cop a dins varies coses. He perdut el número del guardarropia, i me n'he percatat a mitja festa. Aquest fet m'ha fet estar xerrant amb la noia en qüestió una estona, explicant-li quines eren les meves jaquetes. M'ha costat convèncer-la, però ho he conseguit. Clar que una vegada tenia la roba, li he demanat que me la torni a guardar, i que em dongués el número, prometent-li que no el tornaria a perdre. La cara de vergonya, però ella, maquíssima, ha accedit.
La noia de la biblioteca again. Ella m'ha conegut, i m'ha estat movent la cueta tota la nit, però després del que em va fer la mol filla de puta creguda li tinc massa rencor. Me la suda. Tot i que està més que follable, pq m'anava amb un vestidet espectacular, que la donguin pel cul. Deixo escrit que aquesta filla de puta m'acabarà demanant rotllo abans no em piri. Al tiempo.
I finalment que, al sortir, un tio m'ha estat tirant els tejos. Séh, només triomfo em tios es veu. Però bueno, és el que hiha. La nit ha estat prou bé. Després after-party al meu pis, i a dormir. I demà més, aviam si em llevo. Són dos quarts de cinc de la matinada.... Will see.
Massanen.
"would you believe me when I tell you: you're the queen of my heart" Nirvana
martes, 19 de octubre de 2010
wake up
aquest matí ha sonat el despertador i li ha fet cas se puta mare. Així que a les nou del matí m'han picat a la porta. La Hui "Joan, are you in?". I m'he despertat cagant hòsties. He sortit de l'habitació mig en boles, cap a la dutxa, mentres ella m'esperava a la cuina. "Take it easy, Tim is also asleep". És a dir, que ens hem adormit tots dos, i que la Hui ens ha despertat a tots dos.
I el favor que m'ha fet. Avui m'he estat fins les 7 de la tarda a la biblioteca. He tornat a peu, amb en Kristian, el meu buddy. Em mola molt xerrar amb ell, pq als dos ens agrada fer l'imbècil, i en comptes de pensar "què fa aquest sonat?", riem. Dijous he quedat amb el professor, així que l'hi haig d'ensenyar que la cosa comença a xutar. I crec que vaig pel bon camí.
He trucat a mun germà, que era el seu cumple, i l'hem fet petar una bona estona. També hem xerrat. Després d'això, mentres parlava per l'skype amb la gent, la Hui m'ha amenaçat que demà em tornarà a venir a despertar i jo li he dit que vale però que estaria a punt, i que ara me n'anava a fer-me algo de menjar. Tot seguit em pregunta si pot venir a pendre's el Tè, i jo li he contestat que of course que sí. Total, que em veus a mi amb un plat de verdura, peix a la planxa, pa amb tomàquet i quesitos per sobre la taula, quan de cop i volta entra la gent amb el tè. Au, coffee party a la teva cuina avui. Amb patates.
Però bé, hem estat xerrant i res, molt divertit. La Katrina, el Flo (francès), en Bardhi (Kosovo), la Roberta (lituana), la Hui (xina) i jo. Es veu que en Bardhi va estar xerrant dissabte un tou d'estona amb la novia d'un tio dels d'aquí, i després es va enterar que la tia en qüestió no entenia l'anglès. Aquest diríem que ha estat el moment culminant de la coffee party. Bueno, i quan la Hui ha explicat una història que jo m'he perdut al minut i mig, i he mirat a en Flo i l'expressió de la seva cara era de "no tinc ni puta idea de què estàs explicant". Aquí també m'ha pillat l'atac de riure, però clar, m'he quedat sol. Cosa que encara em fa més riure.
Res més, tinc un mal de panxa de collons. Ni liquadora, ni de vomitar. Un mal, no sé què merdes li passa. Em sembla que és el menjar xino encara, que se'm repeteix per dins. Haig de vigilar, m'acagum la puta.
Massanen.
"Aprenderé a llevar un gran vestuario" Josep Guardiola (un tio que ho ha guanyat tot)
I el favor que m'ha fet. Avui m'he estat fins les 7 de la tarda a la biblioteca. He tornat a peu, amb en Kristian, el meu buddy. Em mola molt xerrar amb ell, pq als dos ens agrada fer l'imbècil, i en comptes de pensar "què fa aquest sonat?", riem. Dijous he quedat amb el professor, així que l'hi haig d'ensenyar que la cosa comença a xutar. I crec que vaig pel bon camí.
He trucat a mun germà, que era el seu cumple, i l'hem fet petar una bona estona. També hem xerrat. Després d'això, mentres parlava per l'skype amb la gent, la Hui m'ha amenaçat que demà em tornarà a venir a despertar i jo li he dit que vale però que estaria a punt, i que ara me n'anava a fer-me algo de menjar. Tot seguit em pregunta si pot venir a pendre's el Tè, i jo li he contestat que of course que sí. Total, que em veus a mi amb un plat de verdura, peix a la planxa, pa amb tomàquet i quesitos per sobre la taula, quan de cop i volta entra la gent amb el tè. Au, coffee party a la teva cuina avui. Amb patates.
Però bé, hem estat xerrant i res, molt divertit. La Katrina, el Flo (francès), en Bardhi (Kosovo), la Roberta (lituana), la Hui (xina) i jo. Es veu que en Bardhi va estar xerrant dissabte un tou d'estona amb la novia d'un tio dels d'aquí, i després es va enterar que la tia en qüestió no entenia l'anglès. Aquest diríem que ha estat el moment culminant de la coffee party. Bueno, i quan la Hui ha explicat una història que jo m'he perdut al minut i mig, i he mirat a en Flo i l'expressió de la seva cara era de "no tinc ni puta idea de què estàs explicant". Aquí també m'ha pillat l'atac de riure, però clar, m'he quedat sol. Cosa que encara em fa més riure.
Res més, tinc un mal de panxa de collons. Ni liquadora, ni de vomitar. Un mal, no sé què merdes li passa. Em sembla que és el menjar xino encara, que se'm repeteix per dins. Haig de vigilar, m'acagum la puta.
Massanen.
"Aprenderé a llevar un gran vestuario" Josep Guardiola (un tio que ho ha guanyat tot)
lunes, 18 de octubre de 2010
recordant el CSI
avui he parlat amb en Pep. Ha estat una conversa dins la normalitat, però al final de tot, quan ens despedíem hem recordat alguns dels moments de l'any passat. El curs passat. Un curs que no oblidaré en me puta vida. De fet, el que és curs académic, puc dir que va durar 3 mesos. El febrer, el juny i el juliol. La resta... en fi.
La meva rutina girava entorn al CSI. La meva tasca consistia en fer 4 hores cada dia. Després podia fotre el camp. Però ni de conya. Era com la meva casa dins La Salle. Una casa de merda, sense finestres ni llum solar, tot s'ha de dir. Però una casa també en el sentit més ampli de la familiaritat i germanor. No del xupapollisme, que és diferent. Vaig entrar a treballar-hi amb tots els perjudicis del món pq jo no estic posat al món de la informàtica tant com per estudiar el que estic estudiant. Però aquí la gent no parla per sobre de l'hombro de ningú, si no saps algo t'ho expliquen i s'ha acabat.
M'encantava portar l'etiqueta de CSI per La Salle. La gent de la universitat no té ni puta idea del que val aquesta gent. Hi ha molt de gilipolles, la veritat. No oblidaré mai quan vam posar en marxa el Gestor d'Espais. Fills de puta. Aquí em van tocar l'orgull, però amb unes quantes hores extres entre l'Albert i jo ho vam arreglar tal com volien. Mariconades inútils incloses. Aquell de l'americana, com es deia... en fi tant fa. El tinc creuat de per vida.
El Víctor sempre m'ajudava. A ell li preguntava tot el que no tenia collons de preguntar-li a l'Albert per no semblar subnormal. I treballar amb l'Edu al final també va ser molt agradable. Un gran paio l'Edu. Tampoc em vull oblidar del Jordi Ribes, un tio que sempre que el cridava feia veure que treballava contestant-me "un segon eh". Enga ombre, si estàs escoltant música puta!! Un crack, amb qui vaig riure moltíssim, i també em va ajudar molt. I en Miki Carritos, molt gran també. I l'Adso també.
Riure moltíssim. Ufff... aquí la llista s'extén. En Francesc floreta és dels més bons en aquest sentit, un puntasso, un exemple. Tant repartint com encaixant. En Miki té un humor brutal, quan no el coneixia i el sentia parlar sempre prestava atenció pq sabia que m'acabaria descollonant. Quan el coneixes més a part descobreixes que ningú al món fa millors cares a les fotos. Només el Quim pot fer-li la competència, amb la seva ganyota estrella. I en Cesc, amb qui compartia l'Sport, que quan se li gira no hi ha qui el pari, a part que és algú que costava trobar-lo de mal humor. Quan estava rallat, es refugiava als seus cascos i au, a cagar tots. De tant en tant fotia un crit, i tot seguit continuava treballant com si res. A mi aquestes coses em fan riure, què vols que et digui. En canvi l'Albert, ufff, em descollonava amb les rallades que pillava amb la gent que li omplia el correu amb preguntes inútils, o pq no entenien les seves explicacions.
El Jordi H. un currante. Potser el tio més currante que he conegut mai. Un tio amb dos collons que diu les coses pel seu nom amb qui foti falta. El Quim, bueno, el Quim. Tant podiem estar rajant de qualsevol boca-xancle que veiem passar pel bar, com rallant-nos i donant 1000 voltes amb les ties de torn que ens feien voltar el cap. I què dir del Pep, joder, el meu company de tot. A qui m'encantava fer riure pel Messenger quan més serio necessitava estar, pq davant tenia alguan persona seriosa parlant amb en Cesc. I el Juanito, un altre gran mite. L'únic jefe que esmorzava amb nosaltres, que es barrejava amb la xusma, la única persona que pot fer que me n'alegri que guanyi l'Espanyol. Ell respecta el Barça de la mateixa manera. Joder, hasta petons a l'escut hi fot!
I l'Anna LELE-LELA, i la Jone. Per mi les noies més maques que han passat pel CSI en tots els sentits. Clar que la competència és mínima, també s'ha de dir. Sense voler despreciar a ningú. Despreciar a ningú en públic, clar, pq en privat me n'he fotut farts de rajar de les noies que han passat per aquí. Ara que m'he hagut de pirar era quan millor m'hi portava. Ja sol passar. Els esmorzars amb elles dues, així com l'Alex i la resta es troben a faltar. L'Alex, el germà de la millor amiga de la dona d'un dels meus millors amics. I els dinars amb en Francesc, que sempre venia del gimnàs. I els berenars amb ell, en Quim, en Juanito, en Pep i l'altre Alex. L'speaker, un paio esbojarrat a la seva manera, però tant manso com el que més davant el poder d'una bona dona. Els homes som uns merdes, en realitat. Ell m'ha fet veure que es pot ser amic d'una persona que es tira a les fonts de montjuic amb la bandera d'Espanya. Lliçons i més lliçons que dóna la vida, ves.
I els sopars amb tots, de birres i riures a més no poder. I barbacoes a casa en Cesc, a la muntanya, i mossos d'esquadre, i sopars de nadal i amic invisible, i paellades, i ratatuís i linguinis, i yo què sé.
I altres persones que he tingut la sort de coincidir com en Caio, un altre currante. Un altre amic. En Ferran, un altre gran amic. Aquest ja ni el considero del CSI. Ferran??? algú el recorda?? ningú, veus? I l'Òscar, el fill adoptiu del CSI. 1899 per tota la vida. L'última festa que vam acabar ell, en Quim i l'Àlex, per no oblidar. Tampoc em vull oblidar d'en Xavi, que vam tenir i tenim molt bona relació. O el Javi, el jefazo amb mil merders al cap, però que parlant amb ell fora de la feina és per fotre't unes bones risses també. O l'Humbert. O el Gerard. O l'Eva. I el Marc!!
Que aquesta mamons són grans, molt i molt grans tots.
En fi, molts records i molt orgullós de tot plegat, des de Noruega. Exacte, avui no he fotut ni brot del projecte.
Massanen.
"Miki: menos gatos y mas TFC" CSI
La meva rutina girava entorn al CSI. La meva tasca consistia en fer 4 hores cada dia. Després podia fotre el camp. Però ni de conya. Era com la meva casa dins La Salle. Una casa de merda, sense finestres ni llum solar, tot s'ha de dir. Però una casa també en el sentit més ampli de la familiaritat i germanor. No del xupapollisme, que és diferent. Vaig entrar a treballar-hi amb tots els perjudicis del món pq jo no estic posat al món de la informàtica tant com per estudiar el que estic estudiant. Però aquí la gent no parla per sobre de l'hombro de ningú, si no saps algo t'ho expliquen i s'ha acabat.
M'encantava portar l'etiqueta de CSI per La Salle. La gent de la universitat no té ni puta idea del que val aquesta gent. Hi ha molt de gilipolles, la veritat. No oblidaré mai quan vam posar en marxa el Gestor d'Espais. Fills de puta. Aquí em van tocar l'orgull, però amb unes quantes hores extres entre l'Albert i jo ho vam arreglar tal com volien. Mariconades inútils incloses. Aquell de l'americana, com es deia... en fi tant fa. El tinc creuat de per vida.
El Víctor sempre m'ajudava. A ell li preguntava tot el que no tenia collons de preguntar-li a l'Albert per no semblar subnormal. I treballar amb l'Edu al final també va ser molt agradable. Un gran paio l'Edu. Tampoc em vull oblidar del Jordi Ribes, un tio que sempre que el cridava feia veure que treballava contestant-me "un segon eh". Enga ombre, si estàs escoltant música puta!! Un crack, amb qui vaig riure moltíssim, i també em va ajudar molt. I en Miki Carritos, molt gran també. I l'Adso també.
Riure moltíssim. Ufff... aquí la llista s'extén. En Francesc floreta és dels més bons en aquest sentit, un puntasso, un exemple. Tant repartint com encaixant. En Miki té un humor brutal, quan no el coneixia i el sentia parlar sempre prestava atenció pq sabia que m'acabaria descollonant. Quan el coneixes més a part descobreixes que ningú al món fa millors cares a les fotos. Només el Quim pot fer-li la competència, amb la seva ganyota estrella. I en Cesc, amb qui compartia l'Sport, que quan se li gira no hi ha qui el pari, a part que és algú que costava trobar-lo de mal humor. Quan estava rallat, es refugiava als seus cascos i au, a cagar tots. De tant en tant fotia un crit, i tot seguit continuava treballant com si res. A mi aquestes coses em fan riure, què vols que et digui. En canvi l'Albert, ufff, em descollonava amb les rallades que pillava amb la gent que li omplia el correu amb preguntes inútils, o pq no entenien les seves explicacions.
El Jordi H. un currante. Potser el tio més currante que he conegut mai. Un tio amb dos collons que diu les coses pel seu nom amb qui foti falta. El Quim, bueno, el Quim. Tant podiem estar rajant de qualsevol boca-xancle que veiem passar pel bar, com rallant-nos i donant 1000 voltes amb les ties de torn que ens feien voltar el cap. I què dir del Pep, joder, el meu company de tot. A qui m'encantava fer riure pel Messenger quan més serio necessitava estar, pq davant tenia alguan persona seriosa parlant amb en Cesc. I el Juanito, un altre gran mite. L'únic jefe que esmorzava amb nosaltres, que es barrejava amb la xusma, la única persona que pot fer que me n'alegri que guanyi l'Espanyol. Ell respecta el Barça de la mateixa manera. Joder, hasta petons a l'escut hi fot!
I l'Anna LELE-LELA, i la Jone. Per mi les noies més maques que han passat pel CSI en tots els sentits. Clar que la competència és mínima, també s'ha de dir. Sense voler despreciar a ningú. Despreciar a ningú en públic, clar, pq en privat me n'he fotut farts de rajar de les noies que han passat per aquí. Ara que m'he hagut de pirar era quan millor m'hi portava. Ja sol passar. Els esmorzars amb elles dues, així com l'Alex i la resta es troben a faltar. L'Alex, el germà de la millor amiga de la dona d'un dels meus millors amics. I els dinars amb en Francesc, que sempre venia del gimnàs. I els berenars amb ell, en Quim, en Juanito, en Pep i l'altre Alex. L'speaker, un paio esbojarrat a la seva manera, però tant manso com el que més davant el poder d'una bona dona. Els homes som uns merdes, en realitat. Ell m'ha fet veure que es pot ser amic d'una persona que es tira a les fonts de montjuic amb la bandera d'Espanya. Lliçons i més lliçons que dóna la vida, ves.
I els sopars amb tots, de birres i riures a més no poder. I barbacoes a casa en Cesc, a la muntanya, i mossos d'esquadre, i sopars de nadal i amic invisible, i paellades, i ratatuís i linguinis, i yo què sé.
I altres persones que he tingut la sort de coincidir com en Caio, un altre currante. Un altre amic. En Ferran, un altre gran amic. Aquest ja ni el considero del CSI. Ferran??? algú el recorda?? ningú, veus? I l'Òscar, el fill adoptiu del CSI. 1899 per tota la vida. L'última festa que vam acabar ell, en Quim i l'Àlex, per no oblidar. Tampoc em vull oblidar d'en Xavi, que vam tenir i tenim molt bona relació. O el Javi, el jefazo amb mil merders al cap, però que parlant amb ell fora de la feina és per fotre't unes bones risses també. O l'Humbert. O el Gerard. O l'Eva. I el Marc!!
Que aquesta mamons són grans, molt i molt grans tots.
En fi, molts records i molt orgullós de tot plegat, des de Noruega. Exacte, avui no he fotut ni brot del projecte.
Massanen.
"Miki: menos gatos y mas TFC" CSI
domingo, 17 de octubre de 2010
resumint
divendres vam anar cap a Roros. Finalment només vam anar en Tim, en Sascha i jo. Roros és un poble molt petit que fa un fred de collons. Vam arribar després d'entre 4 i 5 hores de viatge amb cotxe, i estavem a -4 graus. Tot nevat, clar. Menys mal que en Sezer va deixar-me roba d'hivern, sinó hagués mort. Portava un gorro molt graciós, el típic que penjen dues boles pels costats, com si fóssin dues trenes. Però escalfava la hòstia, per tant ja podeu riure ja, que jo vaig de puta mare amb ell. El viatge però, res a veure amb el de Bergen. Cotxe més ample, i carreteres més ràpides. Molt bé.
Roros és patrimoni de la humanitat declarada per la UNESCO. És famós entre altres coses pq les cases no s'han reformat mai, i cada una disposa d'una granja a dins. Visitar l'església, veure la Llum del Nord a la nit, o fer una excursió per la muntanya i veure els excel·lents paisatges són les activitats principals a realitzar-hi. Nosaltres no vam poder visitar l'església pq l'estaven reformant, la Llum del Nord soposo que estava derrera la multitud de núvols que hi havia, i l'excursió de la muntanya no la vam poder fer pq les rodes del cotxe amb que anavem eren d'estiu, i amb la de gel i neu que hi havia era perillós. De puta mare. Així que el que vam fer va ser jugar a cartes tota la nit, morir-me d'un atac de riure quan sentia al Sascha roncar quan dormíem i visitar un museu on el més destacable va ser el susto que li vaig fotre amb el mateix Sascha fent el dinosaure. També vam fer una visita turística pel poble, on el guia traduïa a l'anglès expressament per nosaltres. Mu'majo.
Vam pirar a les dues del migdia, per tant a les 6 ja estavem a Gjovik again. A la nit despedida a l'Adela. Una noia guapa, dolça i encantadora. Una merda que es pirés, la veritat. La "pre-party" va venir marcada per la tensió del Barça València amb final feliç. La festa va ser al Xaplins, on em vaig trobar en Sigurd que feia temps k no veia i a la Katrina noruega. No m'agrada exagerar, però crec sincerament que la mirada dels seus ulls poden salvar al món, tranquilament. D'escàndol.
Vaig ballar amb ella (Katrina noruega), amb l'Adela (ufff... "hot", molt "hot"), amb la Yao (que també es va venir), i amb l'altre Katrina. Amb aquesta última molta estona, i ja vaig dir que es mereix respecte. Perquè té novio, i pq té molt i molt d'aguante. Moltíssim. Des d'aquí la vull felicitar.
"After-party" on potser pq anava taja, o yo ke sé, no vaig parar de dir parides i de riure amb la gent. Vam despedir l'Adela com es mereixia i a dormir. Li desitjo el millor del món.
I finalment avui diumenge. La Yao m'ha convidat a sopar amb amics xinesos seus. Jo pensava que vindrien les seves amigues que ja tinc vistes per aquí la residència, però quan he anat a la cuina i he vist un senyor gran, una nena petita, una noia que dic "mira, la germana de la nena petita" (era la mare), un noi de la meva edat i la Hui; tots xinos, m'he tallat a saco i m'he replantejat si menjar amb ells o no, ja que he pensat que no sé què merdes hi pinto. Però dos fets claus m'han convençut: 1) la Hui és un encant i 2) Em moria de gana. I sisí, qué diablos. He menjat amb ells i m'ho he passat molt bé. Amb la nena petita sobretot, que la feia riure fent veure que em matava quan m'enfocava amb una llumeta blava.
I res, m'he passat el sopar i la tarda i la nit parlant amb la Hui. Em cau molt i molt bé, però vull destacar a la meva Yao pq s'ha currat un sopar espectacular. Ha estat una experiència molt de puta mare i n'estic content. I molt agraït.
Massanen.
"encara que fóssim eterns, faltaria temps per poder-te estimar" Quimi Portet
Roros és patrimoni de la humanitat declarada per la UNESCO. És famós entre altres coses pq les cases no s'han reformat mai, i cada una disposa d'una granja a dins. Visitar l'església, veure la Llum del Nord a la nit, o fer una excursió per la muntanya i veure els excel·lents paisatges són les activitats principals a realitzar-hi. Nosaltres no vam poder visitar l'església pq l'estaven reformant, la Llum del Nord soposo que estava derrera la multitud de núvols que hi havia, i l'excursió de la muntanya no la vam poder fer pq les rodes del cotxe amb que anavem eren d'estiu, i amb la de gel i neu que hi havia era perillós. De puta mare. Així que el que vam fer va ser jugar a cartes tota la nit, morir-me d'un atac de riure quan sentia al Sascha roncar quan dormíem i visitar un museu on el més destacable va ser el susto que li vaig fotre amb el mateix Sascha fent el dinosaure. També vam fer una visita turística pel poble, on el guia traduïa a l'anglès expressament per nosaltres. Mu'majo.
Vam pirar a les dues del migdia, per tant a les 6 ja estavem a Gjovik again. A la nit despedida a l'Adela. Una noia guapa, dolça i encantadora. Una merda que es pirés, la veritat. La "pre-party" va venir marcada per la tensió del Barça València amb final feliç. La festa va ser al Xaplins, on em vaig trobar en Sigurd que feia temps k no veia i a la Katrina noruega. No m'agrada exagerar, però crec sincerament que la mirada dels seus ulls poden salvar al món, tranquilament. D'escàndol.
Vaig ballar amb ella (Katrina noruega), amb l'Adela (ufff... "hot", molt "hot"), amb la Yao (que també es va venir), i amb l'altre Katrina. Amb aquesta última molta estona, i ja vaig dir que es mereix respecte. Perquè té novio, i pq té molt i molt d'aguante. Moltíssim. Des d'aquí la vull felicitar.
"After-party" on potser pq anava taja, o yo ke sé, no vaig parar de dir parides i de riure amb la gent. Vam despedir l'Adela com es mereixia i a dormir. Li desitjo el millor del món.
I finalment avui diumenge. La Yao m'ha convidat a sopar amb amics xinesos seus. Jo pensava que vindrien les seves amigues que ja tinc vistes per aquí la residència, però quan he anat a la cuina i he vist un senyor gran, una nena petita, una noia que dic "mira, la germana de la nena petita" (era la mare), un noi de la meva edat i la Hui; tots xinos, m'he tallat a saco i m'he replantejat si menjar amb ells o no, ja que he pensat que no sé què merdes hi pinto. Però dos fets claus m'han convençut: 1) la Hui és un encant i 2) Em moria de gana. I sisí, qué diablos. He menjat amb ells i m'ho he passat molt bé. Amb la nena petita sobretot, que la feia riure fent veure que em matava quan m'enfocava amb una llumeta blava.
I res, m'he passat el sopar i la tarda i la nit parlant amb la Hui. Em cau molt i molt bé, però vull destacar a la meva Yao pq s'ha currat un sopar espectacular. Ha estat una experiència molt de puta mare i n'estic content. I molt agraït.
Massanen.
"encara que fóssim eterns, faltaria temps per poder-te estimar" Quimi Portet
jueves, 14 de octubre de 2010
els meus companys
avui de bon matí he tingut un susto de collons. He mirat la llista de la "kitchen clean inspection" i he vist una creueta a la meva setmana. La primera creueta de la llista. He pensat "m'han multat?", afegint-hi "els molt fills de la gran puta?". Per sort, he preguntat què merdes volia dir la creueta i m'han assegurat que no era senyal d'una merda, que si a la cuina no m'han deixat cap peperet conforme hi ha parts brutes, és que la cuina està neta. Per tant, prova superada. Séh, un altre cop.
De puta mare, hòstia.
Aquesta tarda mentres estava implementant pollades del meu projecte m'he donat compte que l'algorisme no és ni de bon tros tant trivial i senzill com pensava. És més, s'està convertint en un repte de collons. Molt bé, veniu fills de puta.
Avui també hi ha hagut pre-party and party posterior al Huset: Husempty, com l'he batejat jo. I evidentment estava buit, avui també. Però avui vull posar èmfasi amb la gent d'aquí. Què merdes, amb la meva gent. En Sézer és el puto crack. Segurament amb qui més m'estic fent, i una d'aquelles persones que queden i que no et dóna la puta gana perdre el contacte una vegada et pires del lloc en qüestió. Amb ell parlem de tot. D'on venim, de les espectatives de futur, de la feina, dels estudis, de noies, de les noies de Sorbyen, de les noies de Gjovik, etc. Hem sigut els únics que hem anat de festa a peu, la resta ha anat amb un parell de cotxes. I com que anem a peu, portem una birra cadascú. I com que no és el primer cop, el puta ha baixat uns guants que ha compartit, pq la mà que queda a fora sempre queda ultra-gelada, així que ja ens veus amb una mà a la butxaca i l'altre aguantant la birra en qüestió amb el corresponent guà. Molta germanor la veritat. És un crack.
I el Tim, que ens deixa d'aquí 15 dies, i que no sé què merdes faré sense quedar amb ell als matins. Una persona que sempre està pendent dels altres, que sempre s'ofereix a ajudar-te, a prestar-te el que ell té i a tu et fa falta, el que sempre és el primer d'alentar-te perquè t'apuntis a les festes. Que tinc pensat organitzar-li una festa sorpresa de despedida com es mereix, pq akest gabacho de merda s'ho mereix tot, la veritat. És un dels grans.
Pel que fa al Sascha, aquest ja el coneixeu. Un mite. Insaciable amb les festes, amb les birres. Avui també vull presentar en Pekka, un tio finlandès tot tímid, que quan està de festa i va tot taja esdevé una cabreta boja, que et pilla i t'aixeca, i mentres vas tirant la cervesa que tens a la mà, crides "you're the fuckin' genious man!!" . Però normalment ja és tard pq la mitat de la birra ja està al terra. I la Roberta que és molt maca. I la Katrina. I la Jana. Tots home, tots. Molt orgullós d'aquests desgraciats.
I demà cap a Roros. A veure què tal. En Sézer al final no ve que ha d'estudiar. Avui ve i em diu "haig de parlar amb tu, però tinc por que t'enfadis amb mi". I jo pensant "què merdes em pots dir tu que em faci enfadar?". Total que no pot venir que ha d'estudiar. Estudia home, estudia. Jo et comprenc. M'he estat un mes sense fotre res més, x aixecar 6 examens. Què m'has de fer entendre? No problem, man.
Massanen.
"boranit, molt boranit, me'n vaig al llit, estic borratxo i sóc feliç" Albert Pla
De puta mare, hòstia.
Aquesta tarda mentres estava implementant pollades del meu projecte m'he donat compte que l'algorisme no és ni de bon tros tant trivial i senzill com pensava. És més, s'està convertint en un repte de collons. Molt bé, veniu fills de puta.
Avui també hi ha hagut pre-party and party posterior al Huset: Husempty, com l'he batejat jo. I evidentment estava buit, avui també. Però avui vull posar èmfasi amb la gent d'aquí. Què merdes, amb la meva gent. En Sézer és el puto crack. Segurament amb qui més m'estic fent, i una d'aquelles persones que queden i que no et dóna la puta gana perdre el contacte una vegada et pires del lloc en qüestió. Amb ell parlem de tot. D'on venim, de les espectatives de futur, de la feina, dels estudis, de noies, de les noies de Sorbyen, de les noies de Gjovik, etc. Hem sigut els únics que hem anat de festa a peu, la resta ha anat amb un parell de cotxes. I com que anem a peu, portem una birra cadascú. I com que no és el primer cop, el puta ha baixat uns guants que ha compartit, pq la mà que queda a fora sempre queda ultra-gelada, així que ja ens veus amb una mà a la butxaca i l'altre aguantant la birra en qüestió amb el corresponent guà. Molta germanor la veritat. És un crack.
I el Tim, que ens deixa d'aquí 15 dies, i que no sé què merdes faré sense quedar amb ell als matins. Una persona que sempre està pendent dels altres, que sempre s'ofereix a ajudar-te, a prestar-te el que ell té i a tu et fa falta, el que sempre és el primer d'alentar-te perquè t'apuntis a les festes. Que tinc pensat organitzar-li una festa sorpresa de despedida com es mereix, pq akest gabacho de merda s'ho mereix tot, la veritat. És un dels grans.
Pel que fa al Sascha, aquest ja el coneixeu. Un mite. Insaciable amb les festes, amb les birres. Avui també vull presentar en Pekka, un tio finlandès tot tímid, que quan està de festa i va tot taja esdevé una cabreta boja, que et pilla i t'aixeca, i mentres vas tirant la cervesa que tens a la mà, crides "you're the fuckin' genious man!!" . Però normalment ja és tard pq la mitat de la birra ja està al terra. I la Roberta que és molt maca. I la Katrina. I la Jana. Tots home, tots. Molt orgullós d'aquests desgraciats.
I demà cap a Roros. A veure què tal. En Sézer al final no ve que ha d'estudiar. Avui ve i em diu "haig de parlar amb tu, però tinc por que t'enfadis amb mi". I jo pensant "què merdes em pots dir tu que em faci enfadar?". Total que no pot venir que ha d'estudiar. Estudia home, estudia. Jo et comprenc. M'he estat un mes sense fotre res més, x aixecar 6 examens. Què m'has de fer entendre? No problem, man.
Massanen.
"boranit, molt boranit, me'n vaig al llit, estic borratxo i sóc feliç" Albert Pla
miércoles, 13 de octubre de 2010
cleaning day
dia de merda. De neteja. Again, séh. Aquesta vegada no ha estat el puto congelador. Aquest cop la merda de forn. Ja m'extranyava a mi que últimament els donava molt per fer pastisets i mariconadetes a les filles de puta de les meves companyes de cuina. Ja ho netejarà l'stupid spanish guy dels collons, oi? Com em fotin pagar la puta multa, pq no està prou net, aniré a la seva puta habitació i em pixaré a les corresponents piques. I promise.
Aquest divendres fotem al camp a Roros, un poble perdut a 285 km's de Gjovik, reserva de la UNESCO on no sé ben bé què s'hi fa. Es veu que és guapo, i que de nit igual veiem l'aurora real, o la jalea real, o la bordea real, no sé, algo així. No me'n recordo. És com una llumeta verda que hi ha pel cel. Algo que pots veure pel youtube tranquilament, però clar, no és tant romàntic. Hi anem Tim el francès, Sascha l'alemany, Sezer el turc, i jo el gilipolles. Dic qui anem per lu de "romàntic". I realment em ve de gust fer una excursioneta d'aquestes, la merda és que coincideix amb la despedida de l'Adela, la noia txeca més guapa de totes. I dolça. Una llàstima, la veritat.
Així que demà haig de picar com un fill de puta, ja que divendres no fotré l'ou. Doncs ho faré, i ja està. Demà a estudiar a la biblioteca, a banda del Tim també vindrà la Hui, una noia xinesa que em té el cor robat. Més que la Yao, pq la Yao és molt rara. La Hui és una passada de maca, curiosa, i sempre em ve a parlar. Potser és la noia oriental, menys oriental que he conegut mai. Tampoc n'he conegut a moltes, però vaja, prous com per a no voler-te casar amb cap. I que consti que tot elogi que li dedico és en termes personals, mai en termes sexuals.
També he rentat la roba. I escombrat l'habitació. Estic feta pols. Sí "feta", no fet.
Massanen.
"I want to break free" QUEEN
Aquest divendres fotem al camp a Roros, un poble perdut a 285 km's de Gjovik, reserva de la UNESCO on no sé ben bé què s'hi fa. Es veu que és guapo, i que de nit igual veiem l'aurora real, o la jalea real, o la bordea real, no sé, algo així. No me'n recordo. És com una llumeta verda que hi ha pel cel. Algo que pots veure pel youtube tranquilament, però clar, no és tant romàntic. Hi anem Tim el francès, Sascha l'alemany, Sezer el turc, i jo el gilipolles. Dic qui anem per lu de "romàntic". I realment em ve de gust fer una excursioneta d'aquestes, la merda és que coincideix amb la despedida de l'Adela, la noia txeca més guapa de totes. I dolça. Una llàstima, la veritat.
Així que demà haig de picar com un fill de puta, ja que divendres no fotré l'ou. Doncs ho faré, i ja està. Demà a estudiar a la biblioteca, a banda del Tim també vindrà la Hui, una noia xinesa que em té el cor robat. Més que la Yao, pq la Yao és molt rara. La Hui és una passada de maca, curiosa, i sempre em ve a parlar. Potser és la noia oriental, menys oriental que he conegut mai. Tampoc n'he conegut a moltes, però vaja, prous com per a no voler-te casar amb cap. I que consti que tot elogi que li dedico és en termes personals, mai en termes sexuals.
També he rentat la roba. I escombrat l'habitació. Estic feta pols. Sí "feta", no fet.
Massanen.
"I want to break free" QUEEN
lunes, 11 de octubre de 2010
my neighbor
dilluns de feina. Començo a programar la merda de l'algoritme genètic, però abans, m'haig de montar com simular les taules de la base de dades. Tant fa. Carrego uns fitxers i a cagar. És igual.
La Yao m'ha fet un rollito de primavera. Una de dues, o els xinos de Barcelona se n'enfoten de nosaltres, o la Yao és la filla xina del Ferran Adrià. No, ella no tartamudeja, de fet no sap ni que quan poses algo al forn, ho has de posar dins una safata, així que ho dubto. En tot cas una mica sonada si que està. Des del dia que vaig arribar que sento a l'habitació del costat un soroll regular, com un batec, com uns cops, però de ritme constant. Degut a la descontextualització del soroll, no podia pensar res més que la meva veina estava fornicant cada nit, pq el soroll bé ho podria semblar. Però massa regular. Massa constant. "Una miqueta de canvi de ritme, no??", pensava. Doncs no. Amb el pas de les setmanes he descobert que és la Yao que salta a peu coix. No és broma, ni una metàfora. Agafa, i es fot a saltar a peu coix. Tot el puto dia. No té cap sentit. No sé pq ho fa. Però ho fa. I jo em faig el longui. Com es reacciona?? és com quan obro la porta de la meva habitació i ella està SEMPRE davant del mirall de la seva (amb la porta oberta) i quan jo surto de la meva, s'aparta del mirall de manera brusca, sobtada, com a dissimulant. Perquè? és a dir, perquè si SEMPRE que surto de l'habitació ho fas, segueixes dissimulant?? en fi. La majoria de cops també, estàs a la cuina dinant, per allà les 5 de la tarda i trobes un plat a la taula mig començat. A la nit, tornes a la cuina, per allà les 11, i el plat segueix tal qual estava a la tarda. Mira, és rareta. Que molt bé eh, que em cau mlt bé, ens portem molt bé i tal i qual. Però si veieu que deixo d'actualitzar el blog, simplement és que ha pillat una catana i m'ha matat. A mi no m'extranyaria.
Més que res pq estaria mort.
Massanen.
"prefiero bollitos." Los Planetas
La Yao m'ha fet un rollito de primavera. Una de dues, o els xinos de Barcelona se n'enfoten de nosaltres, o la Yao és la filla xina del Ferran Adrià. No, ella no tartamudeja, de fet no sap ni que quan poses algo al forn, ho has de posar dins una safata, així que ho dubto. En tot cas una mica sonada si que està. Des del dia que vaig arribar que sento a l'habitació del costat un soroll regular, com un batec, com uns cops, però de ritme constant. Degut a la descontextualització del soroll, no podia pensar res més que la meva veina estava fornicant cada nit, pq el soroll bé ho podria semblar. Però massa regular. Massa constant. "Una miqueta de canvi de ritme, no??", pensava. Doncs no. Amb el pas de les setmanes he descobert que és la Yao que salta a peu coix. No és broma, ni una metàfora. Agafa, i es fot a saltar a peu coix. Tot el puto dia. No té cap sentit. No sé pq ho fa. Però ho fa. I jo em faig el longui. Com es reacciona?? és com quan obro la porta de la meva habitació i ella està SEMPRE davant del mirall de la seva (amb la porta oberta) i quan jo surto de la meva, s'aparta del mirall de manera brusca, sobtada, com a dissimulant. Perquè? és a dir, perquè si SEMPRE que surto de l'habitació ho fas, segueixes dissimulant?? en fi. La majoria de cops també, estàs a la cuina dinant, per allà les 5 de la tarda i trobes un plat a la taula mig començat. A la nit, tornes a la cuina, per allà les 11, i el plat segueix tal qual estava a la tarda. Mira, és rareta. Que molt bé eh, que em cau mlt bé, ens portem molt bé i tal i qual. Però si veieu que deixo d'actualitzar el blog, simplement és que ha pillat una catana i m'ha matat. A mi no m'extranyaria.
Més que res pq estaria mort.
Massanen.
"prefiero bollitos." Los Planetas
domingo, 10 de octubre de 2010
diumenge
Diumenge light. M'he llevat tard, m'he passat dues hores perdent el temps a internet i m'he anat a fer el dinar. Tenia mono de truita avui. Truita de xampinyons i ceba. Com ja he comentat algun cop, aquí els ous són més petits. Com ja he comentat també, sóc com un animaló amb els temes del menjar. Així que el problema d'avui ha estat que he tallat massa ceba i masses xampinyons xl poc ou que hi havia. És a dir, que la truita ha esdevingut revoltillo. I com que com a revoltillo em semblava pobre, li he afegit formatge. I res, tot plegat ha fet que ja tingués guarnició pel pollastre. Així doncs, pollastre amb revoltillo de xampinyons, ceba i formatge. I au a cagar. En sentit figurat, de moment.
A la tarda he anat a jugar a futbol. Estan sonats. No hi ha límits, i només foten que còrrer. No m'agrada aquest tipus de joc, de marcar a qualsevol preu, d'una portaria a l'altre, la gent no la passa, i no en tenen ni puta idea. Però bueno, si fas 5 o 6 gols et guanyes el seu respecte. Doncs es fan, i ja està. Destacar també, que he enviat una pilota a tomar pel cul, i he estat buscant-la uns 20 minuts. Però ha valgut la pena pq n'hem trobat 3 més, una de les quals estava nova i era bona. Que no "estava bona i era nova", que això, per desgràcia, no ha passat.
Finalment, a la nit he anat a mirar una pel·lícula. Des de que vam mirar Rec dilluns passat està sent una costum força habitual, això de mirar pelis, cosa que em va de puta mare per acostumar-me a veure-les en anglès, ja que no tinc aquest hàbit. A saber: dilluns "REC", divendres "Hangover" i "The Orphan" i avui "How to train your dragon".
I les primeres semilles que comencen a brotar.
Massanen.
"Im going to change the fuckin' polemical phrase"
A la tarda he anat a jugar a futbol. Estan sonats. No hi ha límits, i només foten que còrrer. No m'agrada aquest tipus de joc, de marcar a qualsevol preu, d'una portaria a l'altre, la gent no la passa, i no en tenen ni puta idea. Però bueno, si fas 5 o 6 gols et guanyes el seu respecte. Doncs es fan, i ja està. Destacar també, que he enviat una pilota a tomar pel cul, i he estat buscant-la uns 20 minuts. Però ha valgut la pena pq n'hem trobat 3 més, una de les quals estava nova i era bona. Que no "estava bona i era nova", que això, per desgràcia, no ha passat.
Finalment, a la nit he anat a mirar una pel·lícula. Des de que vam mirar Rec dilluns passat està sent una costum força habitual, això de mirar pelis, cosa que em va de puta mare per acostumar-me a veure-les en anglès, ja que no tinc aquest hàbit. A saber: dilluns "REC", divendres "Hangover" i "The Orphan" i avui "How to train your dragon".
I les primeres semilles que comencen a brotar.
Massanen.
"Im going to change the fuckin' polemical phrase"
sábado, 9 de octubre de 2010
m'agrada
dijous:
vaig passar una nit de merda, i no vaig anar a la universitat. Vaig aplaçar la quedada amb el professor per divendres.
divendres:
quedada amb el professor. "Did you write something?" PAM. 23 pàgines writivides. Au, ja pots anar llegint. Em vaig sentir bé. Sempre fent monòlegs jo. Quan parlo per l'Skype amb la família, pq no els hi va bé el micro. Quan parlo amb la gent i tothom m'està mirant. Quan escric el blog. Quan parlo amb el tutor. Monòlegs i més monòlegs. Realment, el món es creu les meves mentides? de moment sembla que sí. Tira milles tu.
Divendres vam mirar una pel·licula de riure x la tarda. Em moro de ràbia riure només en les escenes gràficament divertides. Em moro de ràbia quan tothom riu dels comentaris dels actors. Encara no puto entenc l'anglès com hauria. Mica en mica, hòstia. Mica en mica. Després de la pel·lícula vam veure l'Alemània VS Turquia (pq hi havia l'Anika i valia la pena veure el k ella demanés) i després l'Espanya VS Lituania (pq hi havia la Roberta from Lituania, pq a mi Espanya me la repampimfla). Tot seguit, gent ks pira de festa (estarà buit inútils), i gent ks pira a sobar-la. Jo em pira a la meva habitació i la Katrina, via Skype, em diu d'anar a veure una pel·lícula (de por) a la seva habitació. Séh, hi vaig.
(...)
Dissabte:
em rapo les grenyes. El Sézer es va oferir voluntari a tallar-me el puto cabell quan vaig dir que em volia rapar. De puta mare, m'està bé com l'hi ha quedat. Anem a la festa d'aniversari del Mario i tot seguit al Xaplins. La gent m'accepta amb el nou "look". Els comentaris de la gent em pujen l'autoestima. Sí, més. A banda de mun germà, clar, que quan em veu per l'Skype em diu "on vas així, imbècil?". Potser no ha dit "imbècil", però sempre queda bé. És molt important comptar amb gent que sempre tingui el comentari que compensi. N'hi ha qui se n'enfot tocant-me el cap com un gosset. No m'importa, ja que no tenen un careto x anar gaire lluny x la vida. I part m'agrada que em toquin el cap, so, no problem. Al Xaplin's triomfo com els Xixos. Sé que la Katrina té novio, jo la respecto. No m'hi llenço, tot i que se m'arramba. Altres noies també ho fan, m'agrada. Avui és una altre història, però jo les puto respecto. Sóc un subnormal.
After party a una puta cuina. Mengem i quan es fan les 5 ens pirem a sobar-la. Les llavors creixen. Tant sols és qüestió de temps. De quan em dongui la gana.
Massanen.
"fuck you because I loved you. Fuck you for loving you too. I don't need a reason to hate you, the way I do." Marilyn Manson
vaig passar una nit de merda, i no vaig anar a la universitat. Vaig aplaçar la quedada amb el professor per divendres.
divendres:
quedada amb el professor. "Did you write something?" PAM. 23 pàgines writivides. Au, ja pots anar llegint. Em vaig sentir bé. Sempre fent monòlegs jo. Quan parlo per l'Skype amb la família, pq no els hi va bé el micro. Quan parlo amb la gent i tothom m'està mirant. Quan escric el blog. Quan parlo amb el tutor. Monòlegs i més monòlegs. Realment, el món es creu les meves mentides? de moment sembla que sí. Tira milles tu.
Divendres vam mirar una pel·licula de riure x la tarda. Em moro de ràbia riure només en les escenes gràficament divertides. Em moro de ràbia quan tothom riu dels comentaris dels actors. Encara no puto entenc l'anglès com hauria. Mica en mica, hòstia. Mica en mica. Després de la pel·lícula vam veure l'Alemània VS Turquia (pq hi havia l'Anika i valia la pena veure el k ella demanés) i després l'Espanya VS Lituania (pq hi havia la Roberta from Lituania, pq a mi Espanya me la repampimfla). Tot seguit, gent ks pira de festa (estarà buit inútils), i gent ks pira a sobar-la. Jo em pira a la meva habitació i la Katrina, via Skype, em diu d'anar a veure una pel·lícula (de por) a la seva habitació. Séh, hi vaig.
(...)
Dissabte:
em rapo les grenyes. El Sézer es va oferir voluntari a tallar-me el puto cabell quan vaig dir que em volia rapar. De puta mare, m'està bé com l'hi ha quedat. Anem a la festa d'aniversari del Mario i tot seguit al Xaplins. La gent m'accepta amb el nou "look". Els comentaris de la gent em pujen l'autoestima. Sí, més. A banda de mun germà, clar, que quan em veu per l'Skype em diu "on vas així, imbècil?". Potser no ha dit "imbècil", però sempre queda bé. És molt important comptar amb gent que sempre tingui el comentari que compensi. N'hi ha qui se n'enfot tocant-me el cap com un gosset. No m'importa, ja que no tenen un careto x anar gaire lluny x la vida. I part m'agrada que em toquin el cap, so, no problem. Al Xaplin's triomfo com els Xixos. Sé que la Katrina té novio, jo la respecto. No m'hi llenço, tot i que se m'arramba. Altres noies també ho fan, m'agrada. Avui és una altre història, però jo les puto respecto. Sóc un subnormal.
After party a una puta cuina. Mengem i quan es fan les 5 ens pirem a sobar-la. Les llavors creixen. Tant sols és qüestió de temps. De quan em dongui la gana.
Massanen.
"fuck you because I loved you. Fuck you for loving you too. I don't need a reason to hate you, the way I do." Marilyn Manson
miércoles, 6 de octubre de 2010
sigamos pues
yeah! 3/3. Avui l'hi he fotut xixa. De les nou i pico que hem arribat fins les 4 i pico de la tarda. Evidentment amb descansos, facebooks, hotmails, as's, marca's, sport's, mundodeportivo's, etc.etc.etc. entre mig. Però lu complicat és aixecar-te. Després de les 4 i pico, no he fotut res més. Demà abans de quedar amb el professor (he quedat a les 11) m'ho maquejaré i prepararé una mica per ensenyar-li. A veure com va.
Aquí a la biblioteca es pot parlar fort que ningú et diu res. Ara, no et fotis a cantar com el Tim, pq la gent et mirarà extranyada. La dinàmica, però, és un ambient de treball. Que la gent està callada, vaja. Jo sempre les passo putes quan em disposo a esmorzar els sandvitxos que em porto dl pis. Quan desembolico el paper de plata. Saps allò que sents que fa un soroll extremadament estrident?? que mires a una banda i a una altre x si algú t'està mirant? Que no saps si desembolicar-lo a poc a poc pq no soni tant fort, o desembolicar-lo de cop i a tota hòstia pq passi ràpid? Una putada, tu.
Després, a quarts de cinc de la tarda cap al pis. A fer-me el puto dinar. Avui estava animat, i volia fer-me pollastre arreboçat, amb esberginia arreboçada. Al seu dia ja vaig comprar la farina que avui estrenaria. Sí. La farina. Mis cojones farina!!! com que no sé noruec vaig pillar el que semblava que seria farina, però segons el google traductor he comprat "blat integral". Ok, més o menys, però quan t'esperes pols de color blanca (com cada dissabte nit, vaja), i et trobes com una mena de terra marró, doncs mira sobta. Sobta i toca els collons. Menys mal que no tinc manies amb el menjar, pq entre imprevistos com aquest i que no tinc ni puta idea de cuinar, un drama tu. Diu "oh, xo que no tens un restaurant?". Sí i què? També tinc unes bambes nike i, a diferència dels nens que treballen 15 hores diàries sota el sol, no sé cosir.
Total, que m'he fotut el pollastre i l'esbergínia arreboçada amb el blat integral dels collons, i ja està home. Ara que, no havia provat res més insípid des de l'estrelleta de mar que em va fer perdre la virginitat, ara fa uns quants anys. Que sosso hòstia.
Bueno va, demà quedada amb el tutour, a veure què diu. Sigamos, pues.
Massanen.
"y esos malditos ojazos de gata en celo, y aquella mata de pelo como una hoguera, y unas pestañas con telarañas de terciopelo, y esas caderas que estaban hechas para pecar por las escaleras; para esperar en la era, para mancharle el vestido, para cantarle al oído: reloj no marques las horas!! para quitarse el sombrero, caballero, qué señora... Caballero: qué señora...!!" Joaquín Sabina
Aquí a la biblioteca es pot parlar fort que ningú et diu res. Ara, no et fotis a cantar com el Tim, pq la gent et mirarà extranyada. La dinàmica, però, és un ambient de treball. Que la gent està callada, vaja. Jo sempre les passo putes quan em disposo a esmorzar els sandvitxos que em porto dl pis. Quan desembolico el paper de plata. Saps allò que sents que fa un soroll extremadament estrident?? que mires a una banda i a una altre x si algú t'està mirant? Que no saps si desembolicar-lo a poc a poc pq no soni tant fort, o desembolicar-lo de cop i a tota hòstia pq passi ràpid? Una putada, tu.
Després, a quarts de cinc de la tarda cap al pis. A fer-me el puto dinar. Avui estava animat, i volia fer-me pollastre arreboçat, amb esberginia arreboçada. Al seu dia ja vaig comprar la farina que avui estrenaria. Sí. La farina. Mis cojones farina!!! com que no sé noruec vaig pillar el que semblava que seria farina, però segons el google traductor he comprat "blat integral". Ok, més o menys, però quan t'esperes pols de color blanca (com cada dissabte nit, vaja), i et trobes com una mena de terra marró, doncs mira sobta. Sobta i toca els collons. Menys mal que no tinc manies amb el menjar, pq entre imprevistos com aquest i que no tinc ni puta idea de cuinar, un drama tu. Diu "oh, xo que no tens un restaurant?". Sí i què? També tinc unes bambes nike i, a diferència dels nens que treballen 15 hores diàries sota el sol, no sé cosir.
Total, que m'he fotut el pollastre i l'esbergínia arreboçada amb el blat integral dels collons, i ja està home. Ara que, no havia provat res més insípid des de l'estrelleta de mar que em va fer perdre la virginitat, ara fa uns quants anys. Que sosso hòstia.
Bueno va, demà quedada amb el tutour, a veure què diu. Sigamos, pues.
Massanen.
"y esos malditos ojazos de gata en celo, y aquella mata de pelo como una hoguera, y unas pestañas con telarañas de terciopelo, y esas caderas que estaban hechas para pecar por las escaleras; para esperar en la era, para mancharle el vestido, para cantarle al oído: reloj no marques las horas!! para quitarse el sombrero, caballero, qué señora... Caballero: qué señora...!!" Joaquín Sabina
martes, 5 de octubre de 2010
WORK!
avui també he complert. Com més fet merda i com més gris és el dia millor. Aquest és el meu país doncs.
Dia de biblioteca i feina. De les 9:20 que hem arribat fins les 16:30 de la tarda allà. Després cap el pis, a fer-me el dinar. I dinar. Estava molt cansat avui, el meu organisme no està acostumat a desgastar-se per l'escola al mes d'octubre. Segurament és el primer cop a la vida. A la tarda he dormit dues horetes ben bones. I per avui, res més a destacar. En públic, vaja.
Demà toca accelerar o no arribo. Demà ha de ser molt i molt més intens que avui. Demà m'ho acabo. En català. En anglès. Sí, sí, sí, i tant que sí. I aviam si em tallo les putes grenyes d'una puta vegada. Que fa fred? molt bé. I què?
Massanen.
"maldita seas tú, mi corazón! Limítate a palpitar. Yo ya me encargo del resto."
Dia de biblioteca i feina. De les 9:20 que hem arribat fins les 16:30 de la tarda allà. Després cap el pis, a fer-me el dinar. I dinar. Estava molt cansat avui, el meu organisme no està acostumat a desgastar-se per l'escola al mes d'octubre. Segurament és el primer cop a la vida. A la tarda he dormit dues horetes ben bones. I per avui, res més a destacar. En públic, vaja.
Demà toca accelerar o no arribo. Demà ha de ser molt i molt més intens que avui. Demà m'ho acabo. En català. En anglès. Sí, sí, sí, i tant que sí. I aviam si em tallo les putes grenyes d'una puta vegada. Que fa fred? molt bé. I què?
Massanen.
"maldita seas tú, mi corazón! Limítate a palpitar. Yo ya me encargo del resto."
lunes, 4 de octubre de 2010
REC
tinc la puta mania de no dormir-me mai els dilluns. És com una manera de dir "va hòstia, comença bé la puta setmana". Ja puc dormir 4, 3, 2 o hasta una puta hora, que jo d'empeus. Ara, el dimarts és una altre història.
Avui dia gris, plujós, vent, fred. Clar que des de la biblioteca el temps que fa a fora me la suda de canto. El que sí que és cert és que cada dia es fa de nit més aviat. És acollonant la velocitat que va l'arribada de la nit, on cada dia va retallant més minuts al dia. Fill de puta, com en sap. Un dia em llevaré i ja s'haurà fotut de nit. El cas és que m'he estat a la biblioteca des d'un quart de deu a les 4 de la tarda. Porto escrits uns 14 fulls, però tot són apunts, no hi ha res definitiu i hi falten coses. Això serà la primera part de la memòria, a entregar dijous. I encara em queda traduir-ho a l'anglès, és a dir que si tenia pensat retallar terminis ja podeu riure.
I aquesta nit hem montat una mena de "home cinema" a la cuina de Katrina la Xeca, i hem mirat REC. Ha estat iniciativa meva, porto dies donant xl cul que és una peli ks cagaran tots, que és boníssima i que ja m'ho explicaran. Jo encara no l'havia vist, és el que m'ha vengut tothom des del dia que va sortir. Total, que he fotut el ridícul. La peli està bé, però por no en fa. A mi no vaja. A mi, que em fa pànic una inofensiva oreneteta. Ni sustos. Una mica decepcionant la veritat. L'únic tros que he apartat la vista ha estat quan ha aparegut el metge de torn a clavar xeringuilles dels collons. Ja està. Sempre m'han de donar pel puto cul amb les xeringuetes dels collons. Pues no, he girat el cap. A joderos.
En fi. Com he dit ha estat iniciativa meva, però no he posat ni el portàtil, ni la peli, ni la pantalla gran, ni els altaveus, ni la cuina per veure la peli, ni una trista cadira per sentar-nos. Que treballin una mica, home. Per mi, dic.
I res, ara mateix abans d'anar a dormir m'han passat una notícia que diu que fotre's el portàtil sobre les cames provoca càncer i perjudica els espermatozoides. Mira. Entre el portàtil, el microones, el mòbil i que entre el que me la pelo i que el tamany dels meus ous no dóna per fabricar espermes a tamanys industrials, si mai tinc un fill, lu raro serà que no menji per l'orella.
En fi.
Massanen.
"no matter how hard you try, you can stop us now!!" RATM
Avui dia gris, plujós, vent, fred. Clar que des de la biblioteca el temps que fa a fora me la suda de canto. El que sí que és cert és que cada dia es fa de nit més aviat. És acollonant la velocitat que va l'arribada de la nit, on cada dia va retallant més minuts al dia. Fill de puta, com en sap. Un dia em llevaré i ja s'haurà fotut de nit. El cas és que m'he estat a la biblioteca des d'un quart de deu a les 4 de la tarda. Porto escrits uns 14 fulls, però tot són apunts, no hi ha res definitiu i hi falten coses. Això serà la primera part de la memòria, a entregar dijous. I encara em queda traduir-ho a l'anglès, és a dir que si tenia pensat retallar terminis ja podeu riure.
I aquesta nit hem montat una mena de "home cinema" a la cuina de Katrina la Xeca, i hem mirat REC. Ha estat iniciativa meva, porto dies donant xl cul que és una peli ks cagaran tots, que és boníssima i que ja m'ho explicaran. Jo encara no l'havia vist, és el que m'ha vengut tothom des del dia que va sortir. Total, que he fotut el ridícul. La peli està bé, però por no en fa. A mi no vaja. A mi, que em fa pànic una inofensiva oreneteta. Ni sustos. Una mica decepcionant la veritat. L'únic tros que he apartat la vista ha estat quan ha aparegut el metge de torn a clavar xeringuilles dels collons. Ja està. Sempre m'han de donar pel puto cul amb les xeringuetes dels collons. Pues no, he girat el cap. A joderos.
En fi. Com he dit ha estat iniciativa meva, però no he posat ni el portàtil, ni la peli, ni la pantalla gran, ni els altaveus, ni la cuina per veure la peli, ni una trista cadira per sentar-nos. Que treballin una mica, home. Per mi, dic.
I res, ara mateix abans d'anar a dormir m'han passat una notícia que diu que fotre's el portàtil sobre les cames provoca càncer i perjudica els espermatozoides. Mira. Entre el portàtil, el microones, el mòbil i que entre el que me la pelo i que el tamany dels meus ous no dóna per fabricar espermes a tamanys industrials, si mai tinc un fill, lu raro serà que no menji per l'orella.
En fi.
Massanen.
"no matter how hard you try, you can stop us now!!" RATM
domingo, 3 de octubre de 2010
show must go on
bon cap de setmana. Mica en mica vaig aprenent a saber quin és el meu lloc. Molt bé.
Divendres vaig rebre un regal. Sí, miro la bústia i sense estar somniant veig un paquet a dins. What a surprise. Un llibre que només amb el títol i en recordar lu bona que està la que m'ho ha enviat, ja em fa pujar la moral per la resta del cap de setmana. "Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo". Gràcies.
A la tarda parlant amb els altres internacionals pel Xat no sabíem què fotre, ja que el Xaplins normalment està buit als divendres. Però me'ls conec, me'ls conec i ja em veia al Xaplins mort de fàstic. I pensava "ves a la preparty, i que surtin ells". I sisi, vaig a la preparty i només érem 4 (i el Ron que em van regalar al seu dia). Tim el francès, un tio del Nepal que pensava que era el jardiner de l'edifici, Anika l'alemana i jo. Aquesta tia m'encanta. Té algo en forma de cos que m'agrada. I anem xerrant. I el del Nepal li fot al Ron més que ningú. I em pregunto què pinta aquí. I m'aguanto el riure quan parla i em percato que no sóc l'únic que no l'entén. I s'afegeixen Emilia la finlandesa, i Roberta la lituana. Joder. A cagar: sí surto.
Va ser una nit divertida. Vam acabar a un bar amb karaoke que es diu Totos. No anava prou mamat per cantar, però sí per trobar temes i temes per parlar amb l'Anika. Precisament aquella nit va arribar un amic seu, però després de veure'l i parlar amb ell penso amb tota la humilitat del món que no és competència. Que s'aparte, coño.
Dissabte. Amb l'Anika ja agregada al facebook (solicitant-me ella, evidentment), acudeixo a la preparty amb tota la gent (avui n'hi ha molta) ja sentada i a mitja "festa". Que ja van torts, vaja. M'intento afanyar per atrapar-los, i bec fins i tot massa de cop. Tot seguit, tots cap al Xaplin's a peu. I arribo allà i m'invaeix una sensació de felicitat. Em sento de puta mare. I penso amb moltes coses de la meva mísera vida. I em venen moltes coses al cap. I me'n recordo dels meus. I del meu germà que és lu màxim del món. I de tota la gent que m'estima, que em coneix, que no jutja les meves paraules, que no em subestima, que em valora. I penso que la resta els poden donar pel puto cul a tots. I em sento fort i eufòric. I m'acabo mig liant a tortes amb un paio enmig de la discoteca. Res, una mica de merder, en res ens van separar, i cap problema (més). Aquest matí m'he recordat que el tio em va donar, pq vaig una miqueta marcat x sobre l'ull i em molesta. M'està bé per subnormal i vacilón.
Però cada cop més bé amb la gent, més complicitat, més millor. Estic molt content d'estar aquí. Són gent molt de puta mare que la majoria dificilment tornaré a veure a la vida. I en realitat me la pela, ok, però molt macos. Tots. I precioses. Totes.
Massanen.
"que súbitamente un rayo nos mate a los dos." Nacho vegas
Divendres vaig rebre un regal. Sí, miro la bústia i sense estar somniant veig un paquet a dins. What a surprise. Un llibre que només amb el títol i en recordar lu bona que està la que m'ho ha enviat, ja em fa pujar la moral per la resta del cap de setmana. "Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo". Gràcies.
A la tarda parlant amb els altres internacionals pel Xat no sabíem què fotre, ja que el Xaplins normalment està buit als divendres. Però me'ls conec, me'ls conec i ja em veia al Xaplins mort de fàstic. I pensava "ves a la preparty, i que surtin ells". I sisi, vaig a la preparty i només érem 4 (i el Ron que em van regalar al seu dia). Tim el francès, un tio del Nepal que pensava que era el jardiner de l'edifici, Anika l'alemana i jo. Aquesta tia m'encanta. Té algo en forma de cos que m'agrada. I anem xerrant. I el del Nepal li fot al Ron més que ningú. I em pregunto què pinta aquí. I m'aguanto el riure quan parla i em percato que no sóc l'únic que no l'entén. I s'afegeixen Emilia la finlandesa, i Roberta la lituana. Joder. A cagar: sí surto.
Va ser una nit divertida. Vam acabar a un bar amb karaoke que es diu Totos. No anava prou mamat per cantar, però sí per trobar temes i temes per parlar amb l'Anika. Precisament aquella nit va arribar un amic seu, però després de veure'l i parlar amb ell penso amb tota la humilitat del món que no és competència. Que s'aparte, coño.
Dissabte. Amb l'Anika ja agregada al facebook (solicitant-me ella, evidentment), acudeixo a la preparty amb tota la gent (avui n'hi ha molta) ja sentada i a mitja "festa". Que ja van torts, vaja. M'intento afanyar per atrapar-los, i bec fins i tot massa de cop. Tot seguit, tots cap al Xaplin's a peu. I arribo allà i m'invaeix una sensació de felicitat. Em sento de puta mare. I penso amb moltes coses de la meva mísera vida. I em venen moltes coses al cap. I me'n recordo dels meus. I del meu germà que és lu màxim del món. I de tota la gent que m'estima, que em coneix, que no jutja les meves paraules, que no em subestima, que em valora. I penso que la resta els poden donar pel puto cul a tots. I em sento fort i eufòric. I m'acabo mig liant a tortes amb un paio enmig de la discoteca. Res, una mica de merder, en res ens van separar, i cap problema (més). Aquest matí m'he recordat que el tio em va donar, pq vaig una miqueta marcat x sobre l'ull i em molesta. M'està bé per subnormal i vacilón.
Però cada cop més bé amb la gent, més complicitat, més millor. Estic molt content d'estar aquí. Són gent molt de puta mare que la majoria dificilment tornaré a veure a la vida. I en realitat me la pela, ok, però molt macos. Tots. I precioses. Totes.
Massanen.
"que súbitamente un rayo nos mate a los dos." Nacho vegas
Suscribirse a:
Entradas (Atom)