Tusen Takk

Dilluns vaig passar un dia molt guapo i agradable a Oslo. L'Aneta va ser una anfitriona de luxe. Per primera vegada vaig veure el palau, i la vista del carrer principal que es veu des d'allà dalt. El que passa que feia molt de fred, i tampoc vam voltar massa. Això sí, vam assegurar-nos de localitzar un lloc per anar-hi a veure el Barça a la tarda-nit.

Vam dinar a la residència on viu ella (dinar-sopar), i allà em vaig donar compte de lu afortunat que sóc de viure on visc. La nostre residència està molt millor, tot i la Yao. Els salts a les 3 la matinada de la Yao, vull dir. A les 7 i pico vam anar al centre un altre cop per pillar bon lloc pel Barça. Estava ple, tot reservat. Anem a un altre. També ple. Començo a témer haver anat a Oslo per veure el Barça sense veure'l, i em foto a tremolar. Anem al tercer bar, i sí. Allà el posaran. A més hi ha un grup de gent sentat a les butaques de primera fila de la pantalla gran que es piren, i ens podem col·locar allà. Puta mare. Mira si estava content, que em vaig trobar una cartera i vaig anar corrent a donar-li al paio en qüestió.

Hi havia molt d'ambient. Al principi em sentia l'únic culé, ja que es veien vàries samarretes del Madrid per allà. A mi me la portava fluixa però, pensava animar i exterioritzar els meus sentiments igualment. I va començar el partit, que posteriorment esdevindria El Partit. Qui no entengui què collons importa el futbol, què significa, pq ens importa tant un partit del Barça, simplement que miri aquest partit. El mite d'11 tios derrera la pilota cau a terra. Almenys si fem referència al Barça. Aquests paios et dónen lliçons. M'és igual el que cobren, i m'és igual el què diguin. Demostren cada vegada com has d'anar per la vida. Humilitat, callant, demostrant amb fets el que realment vals, i demostrar-ho una vegada derrera l'altre. No sempre sortirà bé, però tu has de ser fidel a la teva filosofia i sempre deixar-t'ho tot. Donar-ho tot. Esforçar-te el màxim. I no perdre mai l'esperit de superació. Com el Barça. S'ha de viure a l'extrenger la força que té aquest sentiment. I que orgullós que et sents anant pel món dient que ets del Barça. No hi ha res més gran. I el dia que tenen una prova de nivell, que 400 milions d'espectadors estan pendents d'ells, quan per fi poden parlar jugant a futbol, després d'haver sentit totes les barbaritats del món de la premsa espanyola ells, simplement, van i n'hi foten 5 al Madrid. Però amb elegància. Amb paciència. Amb art. Encara que els retrassats de la premsa madrilenya diguin el contrari, el Barça va ser un senyor equip que no va fer sang del Madrid. Almenys no en quant a gols. Al 4-0, van frenar, i tenien 25 minuts ben bons per fotra-n'hi 4 més. El Barça no li cal, simplement es diverteix tocant, jugant a futbol, tenint la pilota. No és el què, és el com. Tu pots guanyar, però no sempre convèncer. Aquests només fan que convèncer. I guanyen. I no canvien. I els admiro, i els hi agraeixo que puguin fer-me tant feliç i estar tant i tant orgullós.

L'Aneta no havia vist mai un partit de futbol, ni l'hi havia interessat mai. Ahir va disfrutar molt amb el partit. Avui és del Barça. Com he llegit avui "Juegan a otro deporte, este equipo quedará para la historia, los títulos que ganen poco importan ya. " Més clar l'aigua.


El Palau del rei a Oslo, i la vista de la ciutat on destaca el carrer principal.



El cartell va ser un miratge, ja que quan vam tornar en aquest pub resulta que estava ple. L'altre foto és una imatge de la peazo pantalla on vaig veure el match. Aquí era abans de començar el partit, imatges de l'any anterior.



Avui no me n'he pogut estar, i quan he vist que el Barça sortia fins hi tot a la portada d'un diari de Noruega (un diari normal, no d'esports), l'he hagut de comprar.



5 pàgines senceres, a l'apartat d'esports parlant del partit del Barça. No entenc una puta merda, però queda pel record.







Massanen.












"A ver si nos meten 8 a nosotros" C.Ronaldo (amb cara desafiant)