confessions

aquesta setmana el temps m'ha guanyat. Ho veig clar, aquestes temperatures que ja oscil·len entre -10 i -15ºC, juntament amb la poca estona de claror que otorga el sol cada dia m'estan encomenant un estat d'ànim de neneta malcriada que la única cosa que vol és estar ben coxadeta dins el llitet. Sense anar més lluny ahir vaig agafar i em vaig pirar del Chaplin abans d'hora, numeret que he tardat més de 3 mesos en fer, cosa que vist així, i sent el subnormal que sóc, és tot un èxit. Però tornant al Chaplins, ahir estava una mica tip. El Pekka es fa molt pesat i no sé què merdes li passa ultimament que només està pendent de mi, i sí que te puedes reír, te puede hacer gracia, pero llega un punto... quejque te cansa. I clar, vas acomulant mala hòstia. Vas a la sala de ball, i al més mínim cop o emputxada et fa susceptible de mirar malament a la gent. Per això no val la pena ballar. Però amb ànim de superació et dius "va Joan, cony, que ho trobaràs a faltar tot això, anima't", i et fots a la pista de ball amb bona cara, aviam què es cou. I et tiren la birra al terra. Ok. Adéu.

Ahir al Chaplins també, la Lene que és una noia noruega molt maca, em va pillar i em va dir que m'havia trobat una noia per mi. Vosaltres li vau demanar algo?? ok. Jo tampoc. La noia que m'havia de presentar sap parlar castellà ("vale. Muy bien. Y qué?"), i li va parlar de mi. Quan la Lene parlava de mi vaig notar que era el clàssic exemple de persona que no té ni puta idea de qui sóc ni de com sóc, ja que amb cara de tendresa em deia que era molt macu, molt senyor, molt agradable, molt sensible, i no sé quines tonteries més, mentres jo anava fent que no amb el cap. L'hi vaig dir que teniem que parlar algun dia, que li explicaria una cosa, referint-me a "no cal que em presentis a ningú, que jo ja m'apanyo", però per la cara que va fer va interpretar un "vull parlar amb tu pq estic enamorat de tu, i no vull que em presentis a ningú". La noia que em va presentar no em va dir res sexualment parlant, i vam tenir una conversa de 5 minuts, abans no m'escapava al lavabo, i posteriorment em pirava cap a casa.

Després també estava la Katrina, que anava amb la seva millor amiga que l'havia vingut a veure des de República Txeca. La seva amiga era molt i molt maca, i d'un estil de noia que em fa el pes, però clar, què cony puc fer jo si és amiga de la Katrina. Doncs tots els factors que he explicat em van fer pirar.

A destacar també que aquest matí m'estava morint de set i he fet cas omís al correu que ens van enviar conforme no bevéssim aigua de l'aixeta sense abans bullir-la, que s'havia espatllat no sé què polles, i l'aigua no era bona del tot. He pillat i m'he fotut mig litre d'aigua. I a les 7 del matí les he passat molt putes. No podia dormir. Tenia molta set. I ganes de vomitar. I m'he pirat al lavabo a debatir amb mi mateix si vomitar o no. Pensava "vomita i et sentiràs millor." a la vegada de "no vomitis, que tindràs més set i no tens res x beure". Tot aquest debat, durant uns 20 minuts sentat al terra, al costat del vàter. Una imatge força trista i depriment, la veritat. Total, que ja em veus anant a la cuina del costat, amb pijama, a robar el que trobés a la nevera dels veïns. I he trobat una ampolla de fanta de taronja que ja ha fet el fet. He begut, i he pogut tornar-me a adormir. Ara que, pensant-ho bé, no estic segur si el que m'ha fet mal ha estat l'aigua de l'aixeta, o les dues hamburgueses amb molt de formatge que em vaig fotre abans d'anar a dormir....

En fi, que tota la setmana amb aquest ànim de merda, que no et fa disfrutar, que no tens ganes ni d'actualitzar pq no saps ni què collons dir. I estàs malhumorat, i et sents encabronat, però m'acagum déu, vas i reflexiones i et dius "tu estàs tonto, o què et passa fill de puta?". I se't passa la tonteria. El problema no és pas del temps que fa, sinó meu. I no m'haig de deixar influenciar, així que estamos.

A la meva habitació ja no passo fred, pq el Pekka m'ha canviat la placa de l'estufa que tenia per la del passillo. La meva arriavaba al nivell 21 i s'apagava cada 3 hores, i la del passillo arriba al nivell 30 i no s'apaga si tu no vols. Doncs molt bé, ara jo stic de puta mare al meu cuarto, amb l'estufa cremant a tota hòstia tot el dia, i al passillo està apagada pq ja han passat més de 3 hores des de que la vam activar. Molt bé.

Avui han sigut les eleccions de Catalunya. Mas President, l'Esquerra ha baixat. Si ens inflem a tòpics doncs és una merda que la dreta mani una altre vegada, i l'esquerra baixi, ja que la dreta és fatxa i l'esquerra mola. Ara bé, si creixem d'una puta vegada i mirem d'on venim, veurem que la crisi que ha gestionat l'esquerra ens ha dut a la misèria, i que en comptes de fomentar el treball, l'esforç, la superació personal i tots aquests valors sota el meu punt de vista bàsics pq un país creixi, fomenten el no fotre brot, el que et caigui tot del cel, com es pot veure en la promesa de pagar 600 i pico d'euros als Ninis pq es formin. Nos estamos volviendo locos o qué mierdas nos pasa?? Per altre banda el Laporta ha tret 4 escons. De puta mare. Un exemple de persona amb dos collons, amb un discurs sense pors i clar, i amb un carisme sobrat per governar. I que foti soroll a les espanyes, que el tenen creuat i li foten un bulling impresionant. Bien per ell, i bien pel país també.

I res, que demà me'n vaig a Oslo que he quedat amb una amiga maca i veurem el Barça. Tinc ganes que comenci, està clar que aquesta colla ha demostrat sobradament que no fallaran. No, no fallen mai. Igual no guanyaran, però sempre et queda la sensació que si no ho han fet no ha estat pq no s'ho han deixat tot, o pq han traicionat l'estil. Aquests sempre compleixen, i sempre em fan sentir orgullós de que em representin. A part que estic segur que guanyaran. Simplement són més bons. Un altre llegat del Sr. Laporta, per cert.

Així que deixo enrera la setmana de retrassat, i a muerte amb el que queda. I res Força Barça i Visca Catalunya! (i a muerte amb valdés, alves, piqué, puyol, abidal, busquets, xavi, iniesta, villa, pedro i... pfff déu nostro senyor Leo Messi.)



Aquest és el camí a seguir.





Massanen.












"puedo consentir el fracaso, pero jamás me perdonaría no intentarlo." Michael Jordan