una bona notícia

aquesta setmana estic amb la panxa com una puta liquadora, hivernant a la meva habitació, raó per la qual poques coses tinc a dir. M'estic esbarellant amb el projecte, el fill de puta em dóna problemes i més problemes, i se m'està retrassant tot. Imprevistos típics que sempre sorgeixen en qualsevol projecte informàtic. Per tant: calma.

Aquesta nit he estat parlant amb un amic de la universitat. Res, negocis. El cas és que ens hem allargat molt. La 1. Les 2. Les 3. I jo xerrant i xerrant. De sobte la Yao surt de la seva habitació i sento que comença a dir "john..., John..., John. John!!", que em crida vaja. Li dic que passi. I em diu que aquesta setmana és el meu torn de netejar la cuina. Que la setmana passada li tocava a ella, i aquesta com la Cassandra s'ha pirat em toca a mi. Que hi pensi, que si no em fotran una multa com a ella. Pam. Un altre detall macu que té amb mi. I avui la cuina estava prou neta, no he tingut que esforçar-me gaire. Ara que les filles de puta de la neteja no em despertin demà. Espero que no. De fet al paper de la cuina, teoricament toca l'habitació 714 que no és la meva. Que truquin allà.

Finalment avui he rebut la notícia que una de les millors amigues que he fet a La Salle (si no la millor) es casa. Sí, es casa. És fort, oi? La Roser té un any més que jo, i ja fa temps que surt amb el seu novio, en Ramon. Me n'alegro molt per ella, coneixent-la estava cantat que el dia menys pensat donaria la notícia. No puc evitar pensar amb els moments que hem passat junts, potser no han estat molt nombrosos, però han estat prous per veure que és d'aquelles persones que sense estar davant teu físicament, saps que sempre hi són. Una persona molt pròxima i atenta amb els seus, i un exemple sobre com s'han de cuidar els bons amics. I jo que em sé amic seu n'estic orgullós i content. (Cagum la puta, com passa el temps joder. En fi: )Moltes felicitats Roser!


Aquí una foto de la parella, que he robat del seu facebook per la puta cara. Espero que no s'enfadi amb mi. De fet li he preguntat si podia fer públic que es casa i m'ha dit que sí. Que "ja es pot dir". Doncs això. Queda dit.






Massanen.












"i anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà" Sopa de Cabra