what a surprise!

ahir vaig anar a dormir a les 6 ben bé, per tant avui abans de les 12 no m'he llevat. I quan ho he fet, he llegit els diaris com cada dia, i he mirat el facebook. L'estat del Sascha m'ha extranyat "Time for applause for the new local hero Joan!! ;)". He pensat "quin Joan?". Total que xafardejant el xat internacional es veu que he sortit a una revista de l'escola. Recordo quan ens van fer la foto, però lu típic, t'imagines en qualsevol racó d'una pàgina de la revista. Doncs bé, he anat a la universitat i el meu careto està a primera plana d'un magazine de merda del tamany d'una vanguardia aproximadament. No ens enganyarem, fa gràcia. I bé, lu típic, caxondeo entre els meus amics aquí.

Avui he anat a la universitat. He pagat el pis, m'he disposat a menjar alguna cosa abans de fotre'm a currar. M'he assentat sol, amb el meu portàtil i he començat a menjar. Al cap de zero coma l'Elina, la buddy finlandesa s'ha assentat amb mi, i al cap de res el Krisitan, el meu buddy, també s'ha afegit. Hem estat xerrant i rient, i hi ha hagut un moment que el Kristian ha afirmat que el meu anglès és molt bo. M'he aixecat i l'he abraçat. No crec que així sigui, però se m'entén. Només per això la meva estança aquí ja és un èxit.

He anat a currar a la biblioteca, ja que la Master Room estava xapada i la meva targeta no xuta. A les 7 he tornat cap al pis, parlant amb mun germà pel telèfon. M'ha molat pq quan he penjat, i he seguit escoltant música m'he convertit en William Wallace per un moment. Ha començat a sonar la música de Braveheart xls meus ariculars, i entre que estavem a uns -8ºC, que està tot nevat i glaçat, que haig de travessor el bosc, que tot és pujada, etc. m'he sentit dins el paper per un moment. I clar, he arribat a dalt de tot i he cridat: "FREEDOM!!!!!!". Per sort, ningú m'ha vist. He entrat a la residència i he anat a la meva habitació com el paio serio i formal que sóc.

Una vegada allà he parlat amb la meva mare com una hora ben bona. Tenia moltes coses que explicar, vaig força atrassat amb el projecte però estic molt dins. Motivat. I res, quan he penjat, m'he fotut a fer feina tot emocionat, i he acabat per fi la primera part del meu algorisme. Ara et distribueix els horaris de manera que les assignatures queden assignades al matí. És una primera prova de que l'algorisme genètic funciona. Canviant la funció de qualitat això pot ser molt potent, pq funciona. Tinc moltes esperances. Ara em toca documentar-ho bé de cara dilluns que crec que és el dia que he quedat amb el ponent.

Després hem sortit una estona per Huset i hem fet l'afterparty corresponent. El temps s'esgota i procuro assaborir cada puto moment que passo amb aquesta gent al màxim. Realment els trobaré a faltar. Però és llei de vida, i encara tinc coses pendents per fer. Yeah, I will.



La portada de la revista.







Massanen.












"El disparate del caos me derrotó con palabras de alabanza." Héroes del Silencio