noctambulanity

diumenge me'n vaig anar a dormir més agoviat que ressacós (que ja és dir) perquè pensava amb tot el que havia de fer i em donava mal rollo. Espavilar-me i enterar-me si podia enviar-me una maleta per correu i a quin preu. Acabar d'escriure la memòria per dilluns. Acabar l'aplicació, començant per tot el que fallava de l'algortime simple, acabar les funcions que em falten i acabar el complex.

Molt bé. Com que no he anat a dormir encara, tot i que siguin les 6:51 del matí, per mi encara és dimarts. I avui la meva situació és que ja vaig entregar la memòria del que he fet aquí a noruega (60 pàgines), avui he anat a correus a recollir el llibre que m'ha enviat la Sara to'guapa, he preguntat lu de la maleta i enviar 20 Kg són uns 80 euros per tant no se'n parli més. Pel que fa a la pràctica aquesta matinada he arreglat tots els errors i acabat les funcions per l'algoritme simple. Demà dimecres ja podré fotrem amb el complex, això vol dir que quan acabi aquesta fase ja hauré acabt la meva feina aquí a Noruega. Sona bé. Un segon, que està sonant l'Alanis Morissette i per aquest momentasso no lliga. Vale, ellos dicen mierda està millor, ara. Doncs el que deia, que de puta mare.

Porto dies fotent l'horari que em surt dels collons, tenint la sensació i de fet és així, que perdo molt el temps de dia, a la tarda nit diguéssim, però a partir de la 1, les 2 de la matinada em foto a currar com una desgràcia, fins les 6, les 7, les 8. Em fot por aquest ritme, x no tenir un desajust horari de competi quan torni, però confio en arribar cansat del viatge i a la nit dormir com un angelet verge i pantinat amb la ratlla al costadet. Aquest dissabte volen anar a Oslo a fer la última festa. M'encantaria anar-hi, però dependrà de si he acabat o no tot el projecte. Me n'he fet un tip de festetes d'aquestes, i ja puc estar content. Ja vurem.

Aquesta setmana aniré a enviar la maleta doncs, que l'ompliré tant com pugui i així viatjar més àgil el dia 23. També em va arribar un correu conforme m'han donat la beca de la generalitat, i m'haig de passar per la universitat a que em firmin uns papers. Aviam si pot colar que he estat fora 5 mesos pq em paguin més diners. Que no surti d'aquí eh, però. Ho penjo a internet, però que no surti d'aquí.

Finalment reiterar que no surto del meu assombro de la Yao i tot el que l'envolta. L'altre dia em va robar una pizza i va amagar la capsa a l'armari de la cuina, així que ahir li vaig dir, mig en broma mig en serio "Yao, remember to buy ME a pizza". Igual va sonar molt sec, però es ke "sens pixen a la cara!!" (amb veu de Mojamed Jordi), i això no pot ser. A més ultimament s'està portant bé, escombrant la merda que tira per la cuina i rentant plats. Ara només falta que a l'hora d'assecar-los no els foti plans, sinó amb un mínim de pendent pq l'aigua pugui marxar. Bueno, mica en mica. Amb una tia que va fotre una lassagna el forn sense cap safata a sota tampoc li demanarem massa. A mi també em va costar, jo fotia pizzes amb plàstic al forn. L'Óscar encara riu ara el mamó.





Entre ell i jo, tot ho farem, home. Tot.



Les vistes des de la meva habitació, ara que està tot nevat. Llàstima que la càmera sigui basòfia.







Massanen.












"C'est la vie, say the old folks, it goes to show you never can tell" Chuck Berry (la de Pulp Fiction, coño)