ta enterao?

és així. Avui estàs de puta mare amb tu, la resta de gent te la porta al vent, t'importa una puta merda què facin o deixin de fer pq simplement et són igual. Ells volen saber de tu. Avui et volen amb ells, toca't els collons. Sempre va així això, però res, no siguis gilipolles, no et preguntis el perquè, fés el favor. També tens idees fresques. Bones idees, què collons, algo espectacular a dins el cap. Sí, sí i sí, avui et funciona a tota hòstia, produeix i produeix, estàs inspirat, això flueix com floreixen floretes al mes d'abril, aquesta és molt bona, però és que aquesta altre és la puta bomba, la mare de déu tinc el puto premi Nobel de literatura dins el meu puto crani, oh sí nenaaaa!!! i estàs content, i no vols deixar de pensar, i no vols deixar d'imaginar, i el cap et segueix responent, i retens la primera, però després te'n recordes de la segona i també la vols retendre, i necessites materiarlitzar tot aquest art d'una puta vegada en paraules i paraules, i pilles el teclat, i obres l'editor de text i... adiós. Tot aturat. Tot oblidat. Tot a cagar. Saps perquè?? no. Jo tampoc. I repeteixo: ni cal. Tu estàs amb una tia de puta mare, rius amb ella, disfrutes amb ella, rius com un desgraciat amb ella, la fas riure que li cauen les putes llàgrimes, fas una birra coincidiu amb tot, mentres et mira alucinada, te l'endús a sopar, mai ha menjat tant de gust, pagues tu, te l'emportes al pis, te la folles fins deixar-la tremolant, us adormiu abraçats després de fer-te un petó al front amb tota la tendresa del món, al matí et prepara les torradetes amb melmelada (després de tornar-la a estimar carnalment), tot és perfecte joder, te'n vas a currar, a la tarda li envies un missatge i li dius "com estàs?". I desapareix per sempre més. Què he fet?? S'haurà agoviat?? Perquè?? un altre cop?? és igual. No importa. És així i s'ha acabat. Tens una presentació molt important, te la prepares a consciència, practiques dos dies abans, ajuntes tots els peluixos que tens per casa de cara a tu, pràctiques amb ells, després amb la teva família, la cosa va millor, comences a agafar seguretat amb el to, tot va molt bé, ara agafes els teus amics, els teus putos companys de treball, i els hi presentes a ells, perfecte, t'aplaudeixen, estàs molt preparat, et sortiràs. Arriba el dia i et quedes en blanc. Yeah!

N'hi ha que es passen la vida preguntant-se el perquè. Es queden en un raconet i mentres ploriquejen van donant voltes en el perquè. I no es mouen d'allà. En canvi, hi ha una minoria que es diuen "i què". S'aixequen i tiren endavant. Sempre van amb el cap ben alt. I jo els admiro. I m'encantaria ser un d'ells. I en això estem. Sí o no? Ok.

I agafo la petaca i li foto un altre trago.





Massanen.












"mi deseo es casarme con su hijita, majestá" Albert Pla