Tusen Takk

Dilluns vaig passar un dia molt guapo i agradable a Oslo. L'Aneta va ser una anfitriona de luxe. Per primera vegada vaig veure el palau, i la vista del carrer principal que es veu des d'allà dalt. El que passa que feia molt de fred, i tampoc vam voltar massa. Això sí, vam assegurar-nos de localitzar un lloc per anar-hi a veure el Barça a la tarda-nit.

Vam dinar a la residència on viu ella (dinar-sopar), i allà em vaig donar compte de lu afortunat que sóc de viure on visc. La nostre residència està molt millor, tot i la Yao. Els salts a les 3 la matinada de la Yao, vull dir. A les 7 i pico vam anar al centre un altre cop per pillar bon lloc pel Barça. Estava ple, tot reservat. Anem a un altre. També ple. Començo a témer haver anat a Oslo per veure el Barça sense veure'l, i em foto a tremolar. Anem al tercer bar, i sí. Allà el posaran. A més hi ha un grup de gent sentat a les butaques de primera fila de la pantalla gran que es piren, i ens podem col·locar allà. Puta mare. Mira si estava content, que em vaig trobar una cartera i vaig anar corrent a donar-li al paio en qüestió.

Hi havia molt d'ambient. Al principi em sentia l'únic culé, ja que es veien vàries samarretes del Madrid per allà. A mi me la portava fluixa però, pensava animar i exterioritzar els meus sentiments igualment. I va començar el partit, que posteriorment esdevindria El Partit. Qui no entengui què collons importa el futbol, què significa, pq ens importa tant un partit del Barça, simplement que miri aquest partit. El mite d'11 tios derrera la pilota cau a terra. Almenys si fem referència al Barça. Aquests paios et dónen lliçons. M'és igual el que cobren, i m'és igual el què diguin. Demostren cada vegada com has d'anar per la vida. Humilitat, callant, demostrant amb fets el que realment vals, i demostrar-ho una vegada derrera l'altre. No sempre sortirà bé, però tu has de ser fidel a la teva filosofia i sempre deixar-t'ho tot. Donar-ho tot. Esforçar-te el màxim. I no perdre mai l'esperit de superació. Com el Barça. S'ha de viure a l'extrenger la força que té aquest sentiment. I que orgullós que et sents anant pel món dient que ets del Barça. No hi ha res més gran. I el dia que tenen una prova de nivell, que 400 milions d'espectadors estan pendents d'ells, quan per fi poden parlar jugant a futbol, després d'haver sentit totes les barbaritats del món de la premsa espanyola ells, simplement, van i n'hi foten 5 al Madrid. Però amb elegància. Amb paciència. Amb art. Encara que els retrassats de la premsa madrilenya diguin el contrari, el Barça va ser un senyor equip que no va fer sang del Madrid. Almenys no en quant a gols. Al 4-0, van frenar, i tenien 25 minuts ben bons per fotra-n'hi 4 més. El Barça no li cal, simplement es diverteix tocant, jugant a futbol, tenint la pilota. No és el què, és el com. Tu pots guanyar, però no sempre convèncer. Aquests només fan que convèncer. I guanyen. I no canvien. I els admiro, i els hi agraeixo que puguin fer-me tant feliç i estar tant i tant orgullós.

L'Aneta no havia vist mai un partit de futbol, ni l'hi havia interessat mai. Ahir va disfrutar molt amb el partit. Avui és del Barça. Com he llegit avui "Juegan a otro deporte, este equipo quedará para la historia, los títulos que ganen poco importan ya. " Més clar l'aigua.


El Palau del rei a Oslo, i la vista de la ciutat on destaca el carrer principal.



El cartell va ser un miratge, ja que quan vam tornar en aquest pub resulta que estava ple. L'altre foto és una imatge de la peazo pantalla on vaig veure el match. Aquí era abans de començar el partit, imatges de l'any anterior.



Avui no me n'he pogut estar, i quan he vist que el Barça sortia fins hi tot a la portada d'un diari de Noruega (un diari normal, no d'esports), l'he hagut de comprar.



5 pàgines senceres, a l'apartat d'esports parlant del partit del Barça. No entenc una puta merda, però queda pel record.







Massanen.












"A ver si nos meten 8 a nosotros" C.Ronaldo (amb cara desafiant)

confessions

aquesta setmana el temps m'ha guanyat. Ho veig clar, aquestes temperatures que ja oscil·len entre -10 i -15ºC, juntament amb la poca estona de claror que otorga el sol cada dia m'estan encomenant un estat d'ànim de neneta malcriada que la única cosa que vol és estar ben coxadeta dins el llitet. Sense anar més lluny ahir vaig agafar i em vaig pirar del Chaplin abans d'hora, numeret que he tardat més de 3 mesos en fer, cosa que vist així, i sent el subnormal que sóc, és tot un èxit. Però tornant al Chaplins, ahir estava una mica tip. El Pekka es fa molt pesat i no sé què merdes li passa ultimament que només està pendent de mi, i sí que te puedes reír, te puede hacer gracia, pero llega un punto... quejque te cansa. I clar, vas acomulant mala hòstia. Vas a la sala de ball, i al més mínim cop o emputxada et fa susceptible de mirar malament a la gent. Per això no val la pena ballar. Però amb ànim de superació et dius "va Joan, cony, que ho trobaràs a faltar tot això, anima't", i et fots a la pista de ball amb bona cara, aviam què es cou. I et tiren la birra al terra. Ok. Adéu.

Ahir al Chaplins també, la Lene que és una noia noruega molt maca, em va pillar i em va dir que m'havia trobat una noia per mi. Vosaltres li vau demanar algo?? ok. Jo tampoc. La noia que m'havia de presentar sap parlar castellà ("vale. Muy bien. Y qué?"), i li va parlar de mi. Quan la Lene parlava de mi vaig notar que era el clàssic exemple de persona que no té ni puta idea de qui sóc ni de com sóc, ja que amb cara de tendresa em deia que era molt macu, molt senyor, molt agradable, molt sensible, i no sé quines tonteries més, mentres jo anava fent que no amb el cap. L'hi vaig dir que teniem que parlar algun dia, que li explicaria una cosa, referint-me a "no cal que em presentis a ningú, que jo ja m'apanyo", però per la cara que va fer va interpretar un "vull parlar amb tu pq estic enamorat de tu, i no vull que em presentis a ningú". La noia que em va presentar no em va dir res sexualment parlant, i vam tenir una conversa de 5 minuts, abans no m'escapava al lavabo, i posteriorment em pirava cap a casa.

Després també estava la Katrina, que anava amb la seva millor amiga que l'havia vingut a veure des de República Txeca. La seva amiga era molt i molt maca, i d'un estil de noia que em fa el pes, però clar, què cony puc fer jo si és amiga de la Katrina. Doncs tots els factors que he explicat em van fer pirar.

A destacar també que aquest matí m'estava morint de set i he fet cas omís al correu que ens van enviar conforme no bevéssim aigua de l'aixeta sense abans bullir-la, que s'havia espatllat no sé què polles, i l'aigua no era bona del tot. He pillat i m'he fotut mig litre d'aigua. I a les 7 del matí les he passat molt putes. No podia dormir. Tenia molta set. I ganes de vomitar. I m'he pirat al lavabo a debatir amb mi mateix si vomitar o no. Pensava "vomita i et sentiràs millor." a la vegada de "no vomitis, que tindràs més set i no tens res x beure". Tot aquest debat, durant uns 20 minuts sentat al terra, al costat del vàter. Una imatge força trista i depriment, la veritat. Total, que ja em veus anant a la cuina del costat, amb pijama, a robar el que trobés a la nevera dels veïns. I he trobat una ampolla de fanta de taronja que ja ha fet el fet. He begut, i he pogut tornar-me a adormir. Ara que, pensant-ho bé, no estic segur si el que m'ha fet mal ha estat l'aigua de l'aixeta, o les dues hamburgueses amb molt de formatge que em vaig fotre abans d'anar a dormir....

En fi, que tota la setmana amb aquest ànim de merda, que no et fa disfrutar, que no tens ganes ni d'actualitzar pq no saps ni què collons dir. I estàs malhumorat, i et sents encabronat, però m'acagum déu, vas i reflexiones i et dius "tu estàs tonto, o què et passa fill de puta?". I se't passa la tonteria. El problema no és pas del temps que fa, sinó meu. I no m'haig de deixar influenciar, així que estamos.

A la meva habitació ja no passo fred, pq el Pekka m'ha canviat la placa de l'estufa que tenia per la del passillo. La meva arriavaba al nivell 21 i s'apagava cada 3 hores, i la del passillo arriba al nivell 30 i no s'apaga si tu no vols. Doncs molt bé, ara jo stic de puta mare al meu cuarto, amb l'estufa cremant a tota hòstia tot el dia, i al passillo està apagada pq ja han passat més de 3 hores des de que la vam activar. Molt bé.

Avui han sigut les eleccions de Catalunya. Mas President, l'Esquerra ha baixat. Si ens inflem a tòpics doncs és una merda que la dreta mani una altre vegada, i l'esquerra baixi, ja que la dreta és fatxa i l'esquerra mola. Ara bé, si creixem d'una puta vegada i mirem d'on venim, veurem que la crisi que ha gestionat l'esquerra ens ha dut a la misèria, i que en comptes de fomentar el treball, l'esforç, la superació personal i tots aquests valors sota el meu punt de vista bàsics pq un país creixi, fomenten el no fotre brot, el que et caigui tot del cel, com es pot veure en la promesa de pagar 600 i pico d'euros als Ninis pq es formin. Nos estamos volviendo locos o qué mierdas nos pasa?? Per altre banda el Laporta ha tret 4 escons. De puta mare. Un exemple de persona amb dos collons, amb un discurs sense pors i clar, i amb un carisme sobrat per governar. I que foti soroll a les espanyes, que el tenen creuat i li foten un bulling impresionant. Bien per ell, i bien pel país també.

I res, que demà me'n vaig a Oslo que he quedat amb una amiga maca i veurem el Barça. Tinc ganes que comenci, està clar que aquesta colla ha demostrat sobradament que no fallaran. No, no fallen mai. Igual no guanyaran, però sempre et queda la sensació que si no ho han fet no ha estat pq no s'ho han deixat tot, o pq han traicionat l'estil. Aquests sempre compleixen, i sempre em fan sentir orgullós de que em representin. A part que estic segur que guanyaran. Simplement són més bons. Un altre llegat del Sr. Laporta, per cert.

Així que deixo enrera la setmana de retrassat, i a muerte amb el que queda. I res Força Barça i Visca Catalunya! (i a muerte amb valdés, alves, piqué, puyol, abidal, busquets, xavi, iniesta, villa, pedro i... pfff déu nostro senyor Leo Messi.)



Aquest és el camí a seguir.





Massanen.












"puedo consentir el fracaso, pero jamás me perdonaría no intentarlo." Michael Jordan

perdó

ahir me'n vaig anar a dormir sense pensar en actualitzar. I no serà pq no tingués coses que explicar. La merda és que tinc coses acomulades i estic actualitzant ara, a les 4:23 de la matinada, després del sopar de Nadal, i l'Oktoberfest a Huset. Anirem a pams.

Ahir vaig anar a la universitat a fer feina. Hi vaig anar tard, per allà les 5 de la tarda em fotia a fer feina, però en vaig marxar també tard. A les 11 de la nit. A la master Room m'hi trobo l'Anika, la noia alemania que és més gran. Però fa el mateix que jo. Sí, aviam, ho deixo anar, però sempre senta bé veure que gent més gran que tu s'estan treient el mateix, o van més atrassats. Ok, no és políticament correcte, però al meu blog hi poso el que em surt de la punta del rabe. I s'ha acabat.

Avui he quedat amb el ponent. Hem acordat les dates finals per a quedar. El dia 6 aplicació acabada, el dia 13 memòria acabada, i el dia 20 reunió final. Això s'acaba. Després de camí a casa me adonat que cada dia hi ha més pedretes anti-patinades. Realment s'agraeix. I que el fred comença a ser una miqueta incòmode. Avui -11ºC. La veritat és que fot respecte. O et fots de fred, o et fots a fer el subnormal corrent i saltant com jo.

Avui també ha estat el sopar de nadal. Ha estat prou bé. He conegut una noia russa que era molt i molt guapa, però m'he assentat a l'altre punta de la taula on hi havia l'Aneli. He tingut la meva oportunitat, però no he aguantat la presió. Igualment, està en un altre món ella. Així que m'he centrat en l'altre punt d'interès que era la russa. I bé. Viu amb el novio, aquí, però bé.

Pel que fa a Huset avui estava molt ple de noies. Però són com a més petites. Ara, n'hi ha de tant maques, que realment val la pena només estar allà per gaudir-les. Filles de puta. A més em sento incòmode pq hi ha una noia que em ve molt al derrera i em toca els collons. Deixem en pau, home! M'agobia. Clar que m'agobio ràpid jo, però què puc fer-hi.


Per petició expressa de la Roser, kes pedres que posen el gel pq no rallisquis.




Primer plat un crep de res a dins, al costat salmò, ceba i una mica de mayonesa. El segon plat carn de porc. Era prou tendre, cruixent i bona, però també hi havia dos tacos de butifarra frankfurt que me'ls he acabat per gula, ja que no m'agrada el gust que té. L'arròs amb llet del postre se l'ha fotut se puta mare.





Massanen.












"se acabó" Maria Jiménez

les pedretes

així doncs a les 8:20 m'he aixecat, disposat a comprovar que la Yao, efectivament, havia acabat de netejar la cuina. Doncs molt bé. No. El terra estava fregat, però mal fregat collons. He arribat a un punt tant alt de chacha de casa, que sé notar desgana amb la que el terra ha estat fregat. M'he vestit, i m'he fotut a acabar de netejar. Aquests dies estic escoltant capítols de "La Segona Hora" de Rac1, que em recorden l'estiu a Barcelona. I val molt la pena, molt. El cas és que, escoltant aquests capítols, tot es fa més amè. I han vingut les ties que inspeccionen la cuina, i el primer que han fet ha estat apartar un moble del seu lloc. De sota no ha sortit un cadàver de miracle, però bé, que ho netejéssim de cara a dijous, juntament amb el que m'han apuntat al paperet que han deixat sobre la taula. Turn de la Yao. Dir que les senyores de la neteja que chequejen la cuina no tenen ni puta idea de parlar anglès. Menys que jo, vaja. Bravo per elles.

Avui -8ºC again. Es calcula que per dijous, el dia que tenim el sopar de nadal, podem arribar a uns -15ºC tranquilament. He anat a pagar el sopar a l'Aneli, noia la mirada de la qual a Gjovik no es fa mai fosc. "Lamb or pork" m'ha preguntat. "Lamb" li he respòs. Després he preguntat al Pekka, al Sascha i al Kristian, si havien triat lamb o pork, i tots havien triat pork, que busqui al google "lamb" i entendria pq no ho han triat. I realment m'he partit el cul quan he vist tots aquells benets petits i dolços somrient i mirant-me com dient "no em menjis, joanet bufó, bonic". Però vaja, el no tenir sentiments me la porta fluixa. Me'ls menjaré ben de gust.

I ja per acabar, avui m'he fotut el primer hostiot tornant de la universitat. Séh, una patinada d'aquelles que quan tot fa pensar que tens el peu d'"apollo" ben subjectat (de subjectar, no de subjecte i predicat), carregues tot el pes i de cop llisca amb una velocitat impossible de controlar, i quan te n'adones tens la boca al terra, plena de neu. El més important, però: No M'ha Vist Ningú. Ara que, té collons que em foti l'hòstia el dia que descobreixo que si segueixo les pedretes negres que hi ha pel camí, no patines. No, fan que se t'arrapi bé el peu. Ja les posen expressament, vaja. Les pedretes, un gran descobriment.






Massanen.












"yomelafoyáa"

uiken

després del cap de setmana de la setmana passada, el següent havia de ser més light per collons. I així ha estat. A destacar que ha vingut un amic d'en Flo. Un altre francès que es diu Clement i prefereix el Cristiano Ronaldo abans que el Messi. També el Madrid abans que el Barça. I que em va dir que havia vist fotos meves amb el cabell llarg, i que llarg molava més pq era més "cool". Vosaltres li vau demanar l'opinió?? ok, jo tampoc. Dir que (els gabachos) em van desafiar a un repte, una mena d'aposta per la nit del dissabte que evidentment vaig guanyar. Jo no jugo mai si no sé que guanyaré segur. Aquest també ha estat l'últim dissabte de festa d'en Sezer. El tio es pira a Australia a un congrés, i després torna per una conferència i ja està. I jo, d'aquí un mes just estaré dormint per a llevar-me en poques hores i partir cap a Oslo a pillar l'avió cap a casa. El temps passa volant, això no és nou.

Avui s'havia de fer neteja profunda de la cuina, ja que demà passen a revisar. He estat esperant a la Yao tot el dia, i per allà les 10 de la nit ens hi hem fotut. A la 1 m'ha dit que ja ho acabava ella, i la veritat és que no me'n fio ni un pèl. Demà em llevaré dora per fotre un vistasso aviam com ha quedat tot finalment, pq no vull pagar ni un puto duro a aquesta colla de rates. De la mateixa manera, demà haig d'anar a la universitat a pagar 100Kr, pq dijous que ve celebrem el sopar de Nadal. Es veu que s'ha d'anar vestit molt formalment, i jo el més formal que tinc és un jersei que no és del Barça. Però vaja, ja m'ho faré. El més important és anar a veure l'Aneli, ni que sigui per pagar. És perfecte. Des del primer dia que la vaig veure.... en fi. Una caseta. Un jardí. Una tanca blanca. Uns gronxadors, amb els nens jugant. "Puc" el nostre gosset. "Mixa" el nostre gat. L'Aneli i jo, jo i l'Aneli. Aishhh... El que he dit: en fi.

Un altre dels maldecaps que tenia era no saber com merdes podria veure el Barça-Madrid, que és d'aquí una setmana justa. Finalment he decidit anar a Oslo, ja que ara allà hi tinc alguna que altre coneguda. Buscarem un pub irlandès, i el podré veure tranquil, sense preocupar-me del retard de l'streaming corresponent, ni de la quantitat de gent que l'està mirant per internet. Això em tranquilitza. Si guanyanen fiesta. Si perden "boranit".

Vaig a ensenyar-vos fotos:



aquí veiem en Sézer, en Pekka i en Sascha adorant un retall de la portada del magazine, que vam trobar penjat a l'ascensor. Ells m'asseguraven que no l'havien penjat, però jo ja fa temps que no em mamo el dit (ni que no em mamen una merda també, ok).



aquí la taula que hi ha a l'entrada de la residència. Res, una dosi de narcisisme, sobèrbia, ego, etc.



Finalment foto en família de dissabte passat al Xaplins. El Kristian, el Flo, la Roberta, el Clement (colega del Flo), el Qasim, la Jana, el Sajib, el Sezer, el Sascha i l'altre no sé com es diu.






Massanen.












"Rompo las reglas, se acabó el juego, y a ti qué mas te da??? no te importa ni un pepino!! jugar a otro jueguecito!!" Albert Pla & Jaleo

parlant del projecte

ens trobem a -10º i la cosa va a més. O a menys, depen com t'ho miris. Si parlem de fred va a més, si parlem de graus va a menys. Séh, tinc estudis.

Dia per quedar-se a casa. A la residència. Sempre que em desperto després d'un dia que he sortit de festa i veig la notificació de "el sascha ha etiquetat 15 fotos on surts tu", m'invaeix una por per tot el cos difícil d'explicar. "Merda... " em temo.

Una vegada vaig finalitzar la primera versió del meu algoritme (que no he tornat a comprovar si funciona, ara que hi penso) el que em toca ara és fer memòria (la documentació, el treball, "the report) . Escriure. Explicar. Documentar. Aquesta és la part més puta merda de qualsevol projecte, treball o pràctica que facis. Ara feia temps que no em posava a escriure la memòria i he tingut una sorpresa d'allò més grata. M'he rellegit el que vaig escriure el seu moment, ara farà un mes i mig o dos ben bons, i he anat corregint. Reescribint. M'he notat capaç de dir el que volia dir amb una soltura molt més àgil que l'última vegada i aquí sí m'he crescut. Joder. Entre que em foten a la portada de la revista, que les fruites madures cauen pel seu propi pes, que me'n vaig ensortint amb la puta programació de l'algoritme, ara només em falta veure que realment he progressat molt amb l'anglès. Pfff, no hi haurà qui m'aguanti.

I d'aquí una anècdota. M'he estat llegint l'enèssim "paper" d'un xaval que explica com resol el problema que estic implementant jo. "PARALLEL Genetic Algorithm". Paral·lel. Això vol dir vàries màquines, varis processadors, varis ordinadors. Estem parlant d'un problema amb moltes restriccions, no és simple, per tant ho he trobat lògic, ben pensat i en conseqüència m'he jinyat. Mentres llegia aquesta publicació el meu cap anava treballant "i com merdes em foto a plantejar el problema d'ara en paral·lel??". He entès perfectament de què m'estava parlant en tot moment, ja que també he notat una millora considerable amb la meva comprensió lectora, i pq l'any passat vaig fer Software Paral·lel, i em sonava tot. He acabat de llegir, i he llegit un altre "paper" que plantejava el problema diferent. De sobte m'he adonat que cap dels dos coincidia amb el meu plantejament, però que per tant es pot fer de moltes maneres i m'he dit "a cagar. Jo ho puc fer amb una puta màquina, amb una alternativa que no hagi fet mai ningú, i també anirà bé". I sí, sí i sí, què collons, tot això ho ha fet gent que ho ha pensat a la seva puta manera, doncs jo ho penso a la meva. No calen tantes mariconades, crec que ho puc adaptar tranquilament. Ja vurem, ok, però que aquí estic. Seguimos en pie. No em desanimaré, no, no i no. Aquí no es plora, aquí es treballa, s'apexuga i si ens equivoquem o ens fotem un hostiot agafem i ens aixequem. Tot el que no sigui això, no els volem. No. Aquí no.



I pensar que molta gent no entén el pq del futbol. El pq del Barça. Aquest és el camí.






Massanen.












"el universo se aparta cuando se cruza con un hombre que sabe donde va..." Antoni Noguera (ma'black broda')

what a surprise!

ahir vaig anar a dormir a les 6 ben bé, per tant avui abans de les 12 no m'he llevat. I quan ho he fet, he llegit els diaris com cada dia, i he mirat el facebook. L'estat del Sascha m'ha extranyat "Time for applause for the new local hero Joan!! ;)". He pensat "quin Joan?". Total que xafardejant el xat internacional es veu que he sortit a una revista de l'escola. Recordo quan ens van fer la foto, però lu típic, t'imagines en qualsevol racó d'una pàgina de la revista. Doncs bé, he anat a la universitat i el meu careto està a primera plana d'un magazine de merda del tamany d'una vanguardia aproximadament. No ens enganyarem, fa gràcia. I bé, lu típic, caxondeo entre els meus amics aquí.

Avui he anat a la universitat. He pagat el pis, m'he disposat a menjar alguna cosa abans de fotre'm a currar. M'he assentat sol, amb el meu portàtil i he començat a menjar. Al cap de zero coma l'Elina, la buddy finlandesa s'ha assentat amb mi, i al cap de res el Krisitan, el meu buddy, també s'ha afegit. Hem estat xerrant i rient, i hi ha hagut un moment que el Kristian ha afirmat que el meu anglès és molt bo. M'he aixecat i l'he abraçat. No crec que així sigui, però se m'entén. Només per això la meva estança aquí ja és un èxit.

He anat a currar a la biblioteca, ja que la Master Room estava xapada i la meva targeta no xuta. A les 7 he tornat cap al pis, parlant amb mun germà pel telèfon. M'ha molat pq quan he penjat, i he seguit escoltant música m'he convertit en William Wallace per un moment. Ha començat a sonar la música de Braveheart xls meus ariculars, i entre que estavem a uns -8ºC, que està tot nevat i glaçat, que haig de travessor el bosc, que tot és pujada, etc. m'he sentit dins el paper per un moment. I clar, he arribat a dalt de tot i he cridat: "FREEDOM!!!!!!". Per sort, ningú m'ha vist. He entrat a la residència i he anat a la meva habitació com el paio serio i formal que sóc.

Una vegada allà he parlat amb la meva mare com una hora ben bona. Tenia moltes coses que explicar, vaig força atrassat amb el projecte però estic molt dins. Motivat. I res, quan he penjat, m'he fotut a fer feina tot emocionat, i he acabat per fi la primera part del meu algorisme. Ara et distribueix els horaris de manera que les assignatures queden assignades al matí. És una primera prova de que l'algorisme genètic funciona. Canviant la funció de qualitat això pot ser molt potent, pq funciona. Tinc moltes esperances. Ara em toca documentar-ho bé de cara dilluns que crec que és el dia que he quedat amb el ponent.

Després hem sortit una estona per Huset i hem fet l'afterparty corresponent. El temps s'esgota i procuro assaborir cada puto moment que passo amb aquesta gent al màxim. Realment els trobaré a faltar. Però és llei de vida, i encara tinc coses pendents per fer. Yeah, I will.



La portada de la revista.







Massanen.












"El disparate del caos me derrotó con palabras de alabanza." Héroes del Silencio

una bona notícia

aquesta setmana estic amb la panxa com una puta liquadora, hivernant a la meva habitació, raó per la qual poques coses tinc a dir. M'estic esbarellant amb el projecte, el fill de puta em dóna problemes i més problemes, i se m'està retrassant tot. Imprevistos típics que sempre sorgeixen en qualsevol projecte informàtic. Per tant: calma.

Aquesta nit he estat parlant amb un amic de la universitat. Res, negocis. El cas és que ens hem allargat molt. La 1. Les 2. Les 3. I jo xerrant i xerrant. De sobte la Yao surt de la seva habitació i sento que comença a dir "john..., John..., John. John!!", que em crida vaja. Li dic que passi. I em diu que aquesta setmana és el meu torn de netejar la cuina. Que la setmana passada li tocava a ella, i aquesta com la Cassandra s'ha pirat em toca a mi. Que hi pensi, que si no em fotran una multa com a ella. Pam. Un altre detall macu que té amb mi. I avui la cuina estava prou neta, no he tingut que esforçar-me gaire. Ara que les filles de puta de la neteja no em despertin demà. Espero que no. De fet al paper de la cuina, teoricament toca l'habitació 714 que no és la meva. Que truquin allà.

Finalment avui he rebut la notícia que una de les millors amigues que he fet a La Salle (si no la millor) es casa. Sí, es casa. És fort, oi? La Roser té un any més que jo, i ja fa temps que surt amb el seu novio, en Ramon. Me n'alegro molt per ella, coneixent-la estava cantat que el dia menys pensat donaria la notícia. No puc evitar pensar amb els moments que hem passat junts, potser no han estat molt nombrosos, però han estat prous per veure que és d'aquelles persones que sense estar davant teu físicament, saps que sempre hi són. Una persona molt pròxima i atenta amb els seus, i un exemple sobre com s'han de cuidar els bons amics. I jo que em sé amic seu n'estic orgullós i content. (Cagum la puta, com passa el temps joder. En fi: )Moltes felicitats Roser!


Aquí una foto de la parella, que he robat del seu facebook per la puta cara. Espero que no s'enfadi amb mi. De fet li he preguntat si podia fer públic que es casa i m'ha dit que sí. Que "ja es pot dir". Doncs això. Queda dit.






Massanen.












"i anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà" Sopa de Cabra

complet Monday. And calm.

portava son acomulada. Dissabte vaig dormir 2 horetes, amb la tonteria, i clar, quan ahir em vaig fotre al llit vaig tenir la sensació que es deu tenir al caure en un núvol de cuto-fluix però on la única humitat a percebre és la d'olor a net que tant benestar genera quan et fots dins al llit amb llençols acabats de rentar i després d'una bona dutxa. És el mateix benestar que genera tocar la pell d'una noia. Tocar aquella pell fina, hidratada, brillant, perfumada, delicada, dolça, tendre, carinyosa, sincera, és dels millors premis que et pot concedir l'esdevenir de la vida. "Aquí hi ha esperança" s'hi pot llegir, si tanques els ulls.

Ha estat un dia complert. No he sortit gens, però he tingut temps de tot. He pensat molt sobre el que està sent aquesta estança aquí a Noruega, sobretot després de la nit que vaig passar a Oslo amb aquesta gent. Estic content d'haver vingut. També he tingut temps de fotre feina, i aquesta és la clau principal per anar-me'n a dormir satisfet. He acabat el que seria la primera versió del meu algorisme. No funciona, però ara abans d'anar a dormir el faré funcionar. I tot serà qüestió de millorar-lo i millorar-lo. Hòstia puta, això anirá bé.

El temps es fumarà tot el que estic vivint aquí. D'aquí una mica més d'un mes, això serà fum, records. Sempre he sentit un paral·lelisme entre els records i l'alcohol. Quan els records són joves, fruit de situacions que han finalitzat recentment, fan el mal equivalent a quan et fots el primer cubata a la vida. No mola. És tant dolent, com amarga la sensació de que algo s'ha acabat. No obstant això, quan comences a saber beure, i saps arribar al puntillo perfecte per passar-t'ho bé a les festes, l'alcohol pot ser de puta mare. També els records. Quan el temps va construint la perspectiva del que ja ha passat, deixante l'aroma d'orgull del que vas viure, de lu que vas disfrutar, de lu maco que va ser, de lu bé que t'ho vas passar, és impossible evitar el somriure que se't dibuixa entre els llavis. Com amb l'alcohol, és fàcil fer-te "unes rises". Ara bé (que com sempre dic, i reitero, és moro), quan depens de l'alcohol malament. Quan vius de records, tens un problema.



Des de la distància m'es molt fàcil valorar la feinada que muns pares han fotut tota la seva vida per mi. A la foto un record: Mr i Miss Poblet 97





Massanen.












" Por favor, déjame conservar este recuerdo... solo este." OLVÍDATE DE MI

HANGOVER II (una nit a Oslo)

m'aixeco a les 10:30. Dutxa, em preparò la bossa i cap baix. El Sajib, el Sezer, el Marcos, el Pekka i jo anem amb cotxe. El Flo i el Sascha en tren. Comprem menjar per la nit i pel dia següent al matí. I beure. Ginebra, whisky, vodka, ron, vi negre. I bueno, birres per tothom. Gjovik està tot nevat. Oslo no. Arribem a l'hostal i allà ens trobem amb el Flo i el Sascha. Som 7, i l'habitació és de 8, per tant ens sobra un llit. El Flo comença a moure fils per quedar amb unes amigues, pq ens presentin més amigues. El panorama de la nit és esparançador. A més la Maria, una noia indio-noruega que també viu a Sorbjen (el nom de la nostre residència) també està a Oslo amb unes amigues sueques.

Quan ens hem instal·lat no sabem què merdes fotre, pq és molt dora. Massa(na). No falten les bromes i les pel·lícules que ens montem sobre com serà la nit. Que si hem arribat 7, però nirem a dormir mínim 14, que si el llit de sobres és xl qui folli, que si les amigues sueques de la Maria són perfectes, que si aquesta nit no dormirà ni Déu en tot l'hostal dels crits que fotran les ties que ens follem, etc. En fi. Som 7 trunyos, i les converses es desenvolupen com a tals. Decidim anar a donar una volta per la ciutat.

Oslo és una ciutat que no té res. És la capital de Noruega, però Sant Pau és la capital de Subirats i tampoc vol dir res. El millor que es pot fer és voltar pel centre, visitar l'òpera, anar amb barca a veure fiords, o anar de museus. Nosaltres vam optar per anar de museus. Náh. Evidentment fugíem de tot el que feia olor a cultura. Caminàvem per la ciutat amb una sensació d'eufòria i de que aquesta hauria de ser "la nit". "The Night".

Vam tornar a l'hostal, i després d'unes partides de futbolin, vam començar a preparar-nos per la nit. Les amigues del Flo havien de venir a fer la pre-party a l'hostal. De puta mare. Vam dir de no beure massa abans no vinguéssin, ja que la idea era beure al mateix ritme, tots junts. Aquest era el plan. Mentres el Sezer cuinava, jo tallava cebes, un es dutxava, l'altre menjava de sobte entra un paio a l'habitació. "No queremos mas toallas, gracias.". El paio va amb una maleta. El paio s'instal·la al llit que queda. Ok. Tot el plan de la pre-party a cagar. A més el tio és de l'altre assera i no passa res, però és que a més és espanyol. I clar, parla amb mi. I jo vaig sense samarreta pq he sortit de la dutxa. I clar, si et parlen et miren i si et miren quan vas sense samarreta doncs hi ha tensió, però si a més el paio és com una doneta, et venen ganes de xisclar histèricament mirant cap el cel i donant salts de resignació. El cas és que a cagar el plan, quedem amb les noies que ens trobem davant la òpera i que beuriem pel carrer. Fem un parell de birres i un xupito, on calquem una escena de la pel·lícula "resacón en las vegas", i pirem. El noi marica es despedeix de mi dient-me "abrigaos eh, que hace un frío". Ok.

Les amigues del Flo són com aire fresc, enmig de tant de tio. Les trobem davant la òpera, i ens presentem tots. El Sezer em diu que no estan tant bones com deia el Flo, però jo les trobo bé. Una més maca de cara, i l'altre més maca de cos. A més eren com jo. Polaques. La Òpera d'Oslo és un edifici gran, i si pujes fins a dalt de tot, diguéssim al sostre de l'Òpera, queda com una plaça amb unes vistes maques. Doncs allà vam fer botellón.

Va haver-hi un moment de tensió, ja que els animalots es van fotre a pixar per allà el sostre de l'Òpera, i clar, al ser un dels llocs emblemàtics de la ciutat hi ha segurates. I recordo que va venir una noia segurata a mirar què fotíem, i nosaltres allà amb totes les bosses amb cara de "sí... sí." Però sorprenentment no ens va dir res.

A partir d'aquí la cosa es distorciona una mica. Pixar a l'estació , l'eufòria quan rebo el missatge del gol de Messi, pillar el Trambaix d'Oslo, seguir amb el botellón per tot arreu on passàvem, no pagar ni un puto transport públic, ballar amb una de les noies, anar a fer un frankfurt amb una de les noies, caminar molt amb el sezer i les noies, esperar-nos a l'estació que obríssin el metro, tornar a l'habitació a les 8 del matí, despertar a la gent per donar pel cul, adormir-me, despertar-me amb un soroll de persona caient de la llitera: PAFFF!!!, mirar i veure el Flo, amb una cara completament sobada, ressacosa, out, al terra quiexant-se de l'hostiot que s'havia fotut. Res, una nit on no calen detalls, però que són d'aquelles que tot el que ara encara recordi, ja no ho oblidaré en la vida. I el temps se m'acaba...



PRINCIPI DE LA TARDA-NIT



A LA SORTIDA DE L'HOSTAL (l'animal del Pekka es va comprar 4 Red Bulls. Li deiem "Pekka, k la pots palmar nen", i el tio "of course not. Im from Finland". Va acabar molt malament. Molt.)



VISTES DES D'ON VAM FER EL BOTELLÓN, DES DE L'ÓPERA D'OSLO



AL LAVABO DE L'ESTACIÓ, TORTS I FENT L'IMBÈCIL



ESPERANT EL METRO AMB LES NOIES AL MATÍ







Massanen.












"but she didn't understand... she just smiled and held my hand!" PULP

zursdai

Aquí a Gjovik. Avui la Yao tenia una multa dels de Sopp, de la "clean inspection". És una putada per ella, però a mi m'ha anat de puta mare, pq tot estava implecablement net. Quan troben algo que no està suficientment net, ho netejen ells. D'aquí la multa que et fan pagar. Ella 450Kr. Casi res... (més de 50 euros). Ara està tot net i impecable. Clar que quan m'he anat a dutxar, encara hi havia unes calces vermelles darrera la porta. Però bueno, si no les mires, és com si no hi fóssin.

Avui també ha estat la despedida d'en Sylvain, un altre noi francès. Hem acabat a Huset, i al ser dijous i no haver-hi cap festa hem estat sols. Els internacionals de Sorbjen (la residència). Però després hem fet "after party", i hem xerrat i rigut. Estic molt convençut que ho trobaré molt a faltar.

La cambrera del xaplins m'acaba d'agregar al facebook. Ok.


Avui he anat a pixar, quan estava fent projecte i m'he trobat aquesta cartells. M'han fet gràcia, i m'he preguntat què cony foten els noruegs amb el puto vàter. Es foten dins?? en fi.



Aquesta és una foto que m'he fet amb el Sylvain. És en honor al Quim. Aquest careto em fa molta gràcia, i aquesta foto és per ell.







Massanen.












"Felicitats Francesc Mestre, per la teva Matrícula d'Honor al projecte final de carrera. Intentaré seguir el teu camí. Tu t'ho mereixes molt. Enhorabona."

frío

ahir em vaig passar el dia tancat a l'habitació, al costat de l'estufa. Com un gat. O un gos. Què més dóna. Però avui no. Avui tenia ganes de llevar-me al matí, sortir al carrer i desafiar la merda de temps que comença a fer aquests dies. Quan he obert les cortines estava tot completament glaçat. Blanc. Inclús nevava una mica. Però encara m'ha posat més caxondo i m'ha donat forces per agafar, dutxar-me a tota hòstia, menjar i fer el meu recorregut de 30 minuts cap a la universitat a peu. Dilluns vam arribar a -8ºC. Avui estava entre -3ºC i -2ºC però m'han fotut la mica de neu per impresionar-me. Si m'està llegint la divinitat que decideix el temps, i té ganes de donar-me pel cul, li deixo aquí un missatge: M'AGRADA EL FRED, FILL DE PUTA.

De roba un parell de samarretes, una (me la)sudadera de primavera, un jersi/jequeta que abriga una mica, pantalons texans normals, i la meva caçadora d'entretemps per molar. De complements guants, bufanda i el super-gorro. I sobrat. Quan porto una estona caminant tinc calor i tot. És un fred molt sà, hi ha molt poca humitat i és força passable. La merda és que el camí està molt glaçat. Abans d'arribar a la universitat hi ha hagut un penal claríssim que l'àrbitre no ha vist, pq no m'he llençat a terra. Ni així poden amb mi.

Pel que fa al projecte avanso molt a compta-gotes. Però crec que tot el que vaig fent és molt sòlid i està molt ben fet. Cada nou pas acabat el provo mil vegades, i ara ja tinc el vist-i-plau per parlar amb el que fa els horaris de classe de la salle per preguntar-li coses i que l'aplicació vagi agafant forma. Tot ho farem, home. Sí o no? pos ja està.

Avui també m'han dit d'anar a Oslo aquest cap de setmana, cosa que m'ha semblat bé. Hi anirem dissabte i tornarem diumenge. Hem trobat un hostal que ens surt uns 27 euros la nit, una habitació individual cadascú. Oslo és de les ciutats més cares del món. I no té res. Però vaja, hi anem 8 tios internacionals, solters i trunyos, així que només que hi hagi una miqueta d'ambient ja ens ho passarem bé. D'ambient i de sort. D'ambient i interès. D'ambient i "carpe diem". Joder, de ties bones, vaja.

Finalment dir que aquesta nit he estat prenent cafè (no jo, però ells sí) amb el sezer, el singh, la jana, la katrina, el qasim i una noia xina que vam conèixer amb la Hui fa una setmana. La tia anava cap a la universitat i li vaig preguntar si volia que l'ajudés amb la maleta, la típica amb rodes. Em va dir que sí, i la vaig agafar per l'ansa normal. Em vaig cargar la maleta. Em va quedar la cara gilipolles. "I'm Joan, nice to meet you". En fi. Doncs es veu que aquesta tia és postdoctorada o està fent el postdoctorat, i demà el sezer i aquesta li han d'entregar un treball o fer una presentació o no sé què polles. Era curiós. Però bé em passat un bon rato, rient i fent xerinol·la, que no sé què és, però queda molt català. Com jo, que quant més temps porto a fora, més orgullós me'n sento.



No sabia quines fotos penjar-vos i m'he dit "fota-hi el Tiranusaurus".






Massanen












"y aunque no eras rubia, y aunque no hablabas inglés, y aunque eras más que estúpida, y aunque aún no sé ni si eras mujer... en fin.. serías tu mi Marilyn... particular." Nacho Vegas

Su Alteza Real: El Rey Tritón

la caixeta és un luxe, me l'han pagada, i em sento afortunat i agraït. Però és petita, falta espai, i quan portes molt de temps amb la mateixa postura et fot mal tot. Et quedes encartronat. Millor procurar morue't amb cura, per no acabar fins la polla i cremar-la. No seria perdonable. A més, tampoc t'hi has d'estar tota la vida. Paciència, i a disfrutar-la.

A fora la caixeta tinc peixets. Peixets amb un cervell diminut, que vaig alimentant i alimentant, de manera que no passin gana. N'hi ha de colors vius i llampants, i n'hi ha que tenen colors més foscos. Però en general foten goig. Clar que, de tant en tant la peixera s'ha de netejar. I l'hi has de fotre la mà, saps? Doncs els fills de puta mosseguen! a la que et descuides, i fots la mà, PAM! I bé eh, vull dir, no fa mal. Tenen una boqueta diminuta, i quan els veus que aprofiten a la mínima per donar-te pel cul i mossegar-te fan més aviat gràcia. Vulguis o no, els hi tens carinyo. Però jo sóc tocat dels collons, i em paro a pensar en pq aquesta mala hòstia cap a tu, si només fots que alimentar-los i goita, saps què, a cagar els peixets. Que es morin de gana.

Sí. Tots morts.





Massanen.












"paint it black" Rolling Stones

marta's days

divendres ens vam aixecar vora la 1. Li vaig dir a la Marta que quan es llevés que em vingués a despertar. El Sezer ha estat fora una setmana i li ha pogut deixar l'habitació. Vam fer-nos un bon dinar, vam mirar una pel·lícula i vam anar a la preparty de torn. Aquesta vegada a la casa de la novia d'un amic del Kristian. La xavala no estava malament, i l'endemà la vaig agregar al facebook per la puta cara. La novia, dic. Vam estar bevent, fent l'imbècil i jugant al futbolin. A ningú li importa, però vaig guanyar tots els partits que vaig jugar, fent honor al lloc d'on vinc. Què s'han cregut, home.

Després vam anar al Totos, que és el lloc per pendre algo i fer el subnormal amb el karaoke. Només arribar el Pekka (un finlandès que es caracteritza pel seu "OF COURSE! I'M FROM FINLAND!", amb una veu molt greu) em va fer tirar una birra al terra. Em va saber greu pel paio que l'havia de netejar, però vaja. Seguidament, el FLo, el Sylvain, el Sascha i jo vam pujar a cantar "smells like teen spirit". Degut a l'eufòria del moment el Pekka es va afegir, també. I res, na passant la nit, bevent, ballant, rient. Quan vam sortir nevava una mica. Vaig pujar sobre un container. Ni ara, ni llavors venia a cuento, però bueno, així va ser.

Dissabte la mateixa rutina. La Marta em lleva (a les 2 ben bé), fem el gos, i ens fotem a fer un dinar de competi a base d'amanida i burritos. I una altre vegada, quedem amb la gent vora les 9 de la tarda per començar a beure abans de marxar cap al Chaplins. Aquesta vegada ens vam dividir els que estave a una cuina jugant a l'UNO i els que estavem jugant a fer basket amb una pilota de ping-pong a gots amb cervesa i ginebra. Començàvem bé, saps.

Vam anar cap al Chaplins en bus, i vaig conèixer una cambrera que curra allà. Pq parlava en casatellà. Molt agredable la noia, jijí, jajá, tens facebook? sí, en tinc, dónam el teu nom, molt bé mira és joan massana, vale jota u a ena, no no, amb o, joan, vale, així? sí, així. I se'n va anar a currar. A vosaltres us ha agregat avui? ok. A mi tampoc.

A mitat de la nit vam pillar el cotxe amb el Marcos, el noi de Madrid i vam venir a la residència a acabar-nos la ginebra que la Marta m'havia portat. La resta de la nit va ser molt de puta mare. Jo anant a la meva puta bola com sempre, i la Marta passant-s'ho molt bé. (Som les 4 de la matinada, i en aquests moments estic sentint la Yao saltar. Ok, tanco parèntesis.). Vull destacar que l'última cançó que van posar aquesta dissabte al Xaplins va ser "Killing in the name of", cosa que em va excitar molt. Massa. A més per allà voltava la marrana de la biblioteca que em va despreciar el primer dia, i clar, vulguis o no, estàs pendent. Sí, la marrana i tal, però que si m'acaba fotent cas tampoc li diré que no. Se li fa mal, i ja està.

I avui, finalment enèssim dia de gossos. La Marta ha fet un treball, jo he mirat el Barça, hem mirat una pel·lícula, hem dinat, hem sopat, i hem acabat adormits mirant la segona pel·lícula del dia. Ella s'ha pirat a la seva habitació, i jo ja no he pogut dormir més. Demà se'n va ja, a dos quarts de dues agafa el tren cap a Oslo. M'ho he passat molt bé amb ella, han estat dels millors dies que he passat aquí. Ella és una bona amiga, algú que sents pròxim, i compartir un cap de setmana amb una bona amiga sempre et fa gaudir-ho més. Puè mu bieng.


Sascha, Sylvain, Flo i Jo, respectivament. Al Toto's, entre cantant i agonitzant el tema de Nirvana.





Massanen.












"Finz quain ha de duià la bioma?" Carod Rovira

wellcome thursday

ahir el Sink em va convidar a sopar, mentres miràvem al Madrid. Després vaig estar-me aproximadament un parell d'hores netejant cuina i lavabos. Com sempre dic, a doneta de fer feines, quan m'hi poso no em guanya ni Déu. Bueno, ni la Verge Maria, vull dir.

Ahir vaig anar a dormir a les 5. Estava xerrant amb una bona amiga. El cas és que a les nou truquen a la porta. És la dona de la clean inspection que em diu que el passillo està brut. L'hi dic que merda, que ara el netejaré. Em diu que si ho faig ara no hauré de pagar les 400Kr (50 euros) de multa. I clar, passo escombra i després frego el passillo. Torno al llit. No estic tranquil. Sento una persona fregant el passillo. Surto de l'habitació i li dic "no està prou net?? fa una hora una companya teva m'ha avisat i ho he netejat. Si vols l'hi foto una altre passada." I la tia em respon "sisisisi, perdona, no me'n recordava. Està net, perdona.". I es pira. Ok. Al cap d'una estona m'he percatat que a l'habitació tenia penjat un paperet de multa. Haig de pagar 200Kr. Després de netejar la merda dels altres. SÓN UNS FILLS DE PUTA. He deixat la cuina i els lavabos implecables. M'he llevat de matí i he corregit el meu puto error, dels passillos. He fet el que m'han dit, però m'han multat igual. És una lliçó si tu vols. Però estic molt encabronat. Sota el meu punt de vista és injust. Els hi he pillat mania. I enviat un mail. Si volen guanyar diners que prostitueixin el seu puto cos, però que no em robin a mi. Fills de puta. Ho tornaré a dir: fills de puta.



Aquest és el paper que m'he trobat a la porta. I la meva cara de malote com dient "estic enfadat".


Avui ha arribat la Marta. L'he fet caminar moltíssim. Aquests dies està per aquí un company de La Salle, el Joan Anton, que ha presentat el projecte. Ens ha convidat a sopar a casa del Mario, un xicot mexicà. La nit ha estat molt de puta mare. He menjat molt i molt bé. Després ens hem fotut una botella de tequila entre 4 i dues birres de mig litro. I ara estic bevent aigua com un dromedari x no tenir mal de cap demà. Clar. Hem estat tocant la guitarra i cantant. M'ho he passat molt bé, però la Marta estava feta caldo i ens hem pirat.

Estic molt content de tenir la Marta aquí. Ella forma part de la meva gent. És una bona amiga. S'ha fotut una patejada només per venir a veure'm. És una tia de puta mare que m'estimo moltíssim i que s'ho passarà de puta mare. Em comprometo a donar el millor de mi pq així sigui. Ella s'ho mereix. Ara feia temps que ningú cantava amb mi pel carrer, quan em foto a cantar "La Gent Normal". Sembla una tonteria, però és molt simbòlic. Gràcies.



Fotos de la nit. Quan el Daniel i el Mario tocaven la guitrra i els demés cantàvem. També l'Anton fent fotos per immortalitzar moments, i la Marta amb cara de "fot el que vulguis, que jo stic to'muerta de cansancio". M'ho he passat de puta mare. Gràcies a tots.









Massanen.












"de mi te olvidarás. De lo que hicimos... jamás."

fracàs a la biblioteca

fracàs a la biblioteca. M'he passat al dia allà. Bé. Sense que ningú m'estorbés (que no "masturbés"). No he fotut l'ou. Tot el que he fet al matí, que ha estat poc, a la tarda m'he donat compte que no servia per res, que ho havia de desfer tot. Puta mare Joan. Va, vine aquí. Toma cleca, subnormal! No sé què merdes passa que avui estava mandrós de tot. Serà aquesta puta merda de temps?? aquests dies plou, el dia és gris, tampoc fot massa fred, però a les 5 de la tarda ja és fosc. Pot ser, però això en mi mai a la vida pot ser una excusa. CagüenDios, ya, hombre.

Finalment la Hui avui també ha fet entrepans. Però ja hem quedat que demà els faria jo. Avui també estava trista, i s'ha passat el dia fotent la pallissa al Sascha que tot bon paio ha aguantat com un campió. Al dia del seu cumpleanys, per cert. Soposo que amb els dies se li passarà, avui deia que li agradava parlar amb el Sascha pq li feia sentir el Tim més a prop. Parla com si s'hagués mort, i joder, que amb un cop d'avió estàs a París. En fi.

He fet un Skype amb els avis de Sant Cugat, la tieta, el Jaume i els meus cosins. El mini-yo i el meu fillol, vaja. Mola pq els hi faig ganyotes i riuen. L'Avi Diego ha fet una reflexió molt sàvia, i és que si ara amb la tecnologia ja podem parlar cara a cara tot i la distància, el que s'ha de conseguir en el futur és poder transferir el menjar. Seria lu màxim. Sembla impossible, però imagino que per la gent gran també sembla impossible poder xerrar cara a cara amb el seu nét, que està a mils de kilòmetres.

Després m'he fotut a mirar el Barça, tranquilament, escoltant rac1, i mig sobat al meu llit. I clar, truquen a la porta. Merda. El Kristian i el Pekka venen a per mi. Estan prenent algo a baix, que m'hi afegeixi, pel cumple del Sascha. Joder quin pal. Total, que he baixat amb el portàtil per mirar el futbol. El Sascha m'entén.

I res, demà la Katrina vindrà amb nosaltres a la biblio, per tant hauré de fer esmorzar per 3. Tocat els collons, un home i dues dones, i qui fa els entrepans és l'home (guiño, guiño).



Avui homenatge al Sascha. Per molts anys crack. Aquí estavem fent el subnormal, per Halloween.









Massanen.












"si nunca tiraste un cadáver al río, no tienes infancia" Grup de Facebook (Èn)

comencem nofimba'

el Tim s'ha pirat. Ara toca anar a la universitat a pota. De moment no neva, per tant bé. I la Hui sembla disposada a acompanyar-me a totes les coses que faci, fins que em piri. Molt bé, no em molesta, i em cau bé. Avui anant cap a la universitat li ha pillat un bajón important. L'hi faltava el Tim. És trist observar a una persona que tingui l'edat que tingui s'enfronta a la "pèrdua" (entre cometes, of course) d'una persona que s'estima. Desolador. Estava plorant d'esconsolada. "La gent marxa, diu que tornaran però quan tornen al seu país tenen coses que fer, i ja no tornen", em deia entre llàgrimes, indignada. I és així. Però com diria el Tim "c'est la vie".

Dia a la biblioteca, era dilluns, m'ha costat posar-m'hi. Reempendre el fil, vaja. I m'he encallat en mil coses. M'he passat més estona pensant com merdes seguir, que no pas seguint. Molt bé, però no ha estat en va (s'escriu així?? sé que Pompeu Fabra em llegeix, va per vós: s'escriu així????) ja que DEMÀ PODRÉ AVANSAR. (Sona una mica a Kevin de Solo en Casa, algo com "cuando vuelvan.. estaré preparado!". Mira, m'ha vingut al cap. És tard, haig de dormir, no tinc son, estic desvatllat i se'm passen només parides pel cap.)

La Hui ha portat entrepans pels dos, avui a la biblioteca. Com que m'hi he estat de quarts d'11 a 7 de la tarda, per molts sandvitxos de pambimbo, mantega, patata i formatge que portés, jo no en tindria prou x tot el dia. M'ha dit que me'n podia menjar un x esmorzar i dos per dinar, però jo amb això no en tinc ni x les pestanyes. Ni jo ni ningú que li agradi dinar el que correspòn a un dinar. Així que me n'he fotut un per esmorzar, un altre per dinar, més el dinar k m'he comprat a l'escola (arròs amb pollastre i amanida), i un per berenar, amb una madalena de xocolata i una xocolatina. Així encara. Però la pregunta és: ¿demà (que puc fer-me els meus entrepans) n'hi haig de fer per ella, també??? Merda, no sé què fotre.

I res, aquesta nit he tingut una conversa/discusió sobre el feminisme i les dones, i no hem acabat dient-nos marranades, però no sé què hagués passat cara a cara. O sí que ho sé, però el cas és que entre homes i dones no cal que ens entenguem del tot, simplement que ens respectem i estimem. Vale, m'acabo de fer meva una cita d'aquestes famoses que no sé qui m'acagum déu se la va inventar, però que diu algo així com "las mujeres han sido creadas para amarlas. No para entenderlas". Cuánta razón.



Us deixo una foto que em vaig fer al lavabo del Xaplins, fa poc.




Massanen.












"El sol no calienta por igual en todas las cabezas. Si no que pregunten al que está... bajo nuestro pie." Barricada (Pep Senma)