a falta de demà, que és divendres, i encara no sé si em llevaré, dels 4 dies d'aquesta setmana me n'he llevat 3 per anar al matí a la universitat. Si tinc en compte el desordre que porto en la meva puta vida penso que és un èxit rotund, que culminaré si demà també em llevo. El dia que no em vaig llevar va ser dimarts, ja. El Tim em va estar picant al timbre 5 minuts, i finalment va pujar a la meva habitació a buscar-me. Pesao, home. El desajust horari segueix vigent, però.
Pel que fa al projecte bé. Començo a visualitzar com faré l'algorisme que pretenc. He trobat la rehòstia d'informació, en anglès i en castellà, així que de puta mare. Làvia, descaro i cara, i la meva aplicació podrà ser a mida per La Salle. M'haig de pirar d'allà per la porta gran. Per orgull, res més.
Avui he estat llegint notícies sobre la vaga d'ahir. No sé. M'agrada llegir les diferents opinions, m'agrada escoltar els arguments que dónen uns i altres, i m'agrada tenir la meva pròpia opinió. Que al cap i a la fi acaba sent la veritat absoluta. No tinc res més a dir.
Aquesta nit ha tornat una noia xinesa que va estar a Italia un mes i, evidentment, l'hi han fotut festa de benvinguda. Molt bé. M'he fotut dues birres de mig litre, i l'animaló del Sascha m'ha donat tres o quatre xupitos de no sé macagumdéu quina mena d'alcohol que l'hi han portat suns pares d'Alemanya. Puto Sascha. És insaciable. Em volia convèncer sortir de festa, i el tio anar-me donant de mamar. No ha funcionat. No hi he anat. Els dijous el "Huset" dels collons està buit, no val la pena. I efectivament. Han tornat de seguida.
M'he sentit superior.
Massanen
"Con la técnica no basta. Hay que ser superior. Como Zizou."
jueves, 30 de septiembre de 2010
miércoles, 29 de septiembre de 2010
que sí
que molt bé, que aquí tot és molt bonic, que obro les cortines i els raigs del sol entren per la meva habitació. Sí, si poso la mà puc tocar-los. Sí, noto la seva escalfor. Però per obrir, perferia els seus sostens. Desbotonar els seus pantalons. Posar la mà a dins, allò sí que era escalfor.
Que aquí el paisatge que es dibuixa està ple de colors. Que són vius i llampants. Que veig les casetes, el llac, les muntanyes, un cel blavíssim i el sol que daura tot el que l'envolta amb el seu groc imponent. Però res a veure amb el paisatge d'aquell cos. Que del plaer que m'otorgava jo veia les estrelles, així que mira, a cagar tots els colors. I del groc del sol em descollono, pq ni amb 4650 milions d'anys més de vida i entrenament, li farà ombra al groc del seu cabell.
Que aquí quan tinc posat al cinturó i surto al carrer, l'aire és com m'agrada. Que em xoca a la cara i em fa moure els cabells. Que és és fresc i saludable. Que em dóna alegria i vitalitat. Que al ser gèlid, contrasta amb la força del sol. Però el millor cinturó que m'he posat mai són les seves cames i el millor aire que he respirat venia dels seus petons. Que quan els cates ja la pots palmar, si vols. Que si ja la pots palmar te la pela que siguin saludables. I que dit això, l'alegria i la vitalitat són avui despreciables.
Que aquí hi ha tranquilitat. Que el dia avança hora a hora i la nit cada cop arriba abans. Que arriba un moment, que ha sortit la lluna, quan el sol encara no ha marxat. Que sí, que la bellesa de la imatge és per a immortalitzar-la per sempre més. Però amb ella mai vaig saber què putes merdes eren les hores, pq tot era més breu, pq tot era intens. Així que si parlem d'immortalitzar, pffff, per mi poden cremar tots els paisatges que jo immortalitzava cada instant al seu puto costat.
I que tot i la rasca que fot encara ha de nevar, glaçar, i arribar a temperatures de -20 o -30 graus, però sincerament, em descollono a la seva puta cara pq no existeix temperatura que pugui deixar-me més glaçat que les paraules que em describien lluny d'ella i mai al seu costat.
Massanen.
"més ginebra, et dic!"
Que aquí el paisatge que es dibuixa està ple de colors. Que són vius i llampants. Que veig les casetes, el llac, les muntanyes, un cel blavíssim i el sol que daura tot el que l'envolta amb el seu groc imponent. Però res a veure amb el paisatge d'aquell cos. Que del plaer que m'otorgava jo veia les estrelles, així que mira, a cagar tots els colors. I del groc del sol em descollono, pq ni amb 4650 milions d'anys més de vida i entrenament, li farà ombra al groc del seu cabell.
Que aquí quan tinc posat al cinturó i surto al carrer, l'aire és com m'agrada. Que em xoca a la cara i em fa moure els cabells. Que és és fresc i saludable. Que em dóna alegria i vitalitat. Que al ser gèlid, contrasta amb la força del sol. Però el millor cinturó que m'he posat mai són les seves cames i el millor aire que he respirat venia dels seus petons. Que quan els cates ja la pots palmar, si vols. Que si ja la pots palmar te la pela que siguin saludables. I que dit això, l'alegria i la vitalitat són avui despreciables.
Que aquí hi ha tranquilitat. Que el dia avança hora a hora i la nit cada cop arriba abans. Que arriba un moment, que ha sortit la lluna, quan el sol encara no ha marxat. Que sí, que la bellesa de la imatge és per a immortalitzar-la per sempre més. Però amb ella mai vaig saber què putes merdes eren les hores, pq tot era més breu, pq tot era intens. Així que si parlem d'immortalitzar, pffff, per mi poden cremar tots els paisatges que jo immortalitzava cada instant al seu puto costat.
I que tot i la rasca que fot encara ha de nevar, glaçar, i arribar a temperatures de -20 o -30 graus, però sincerament, em descollono a la seva puta cara pq no existeix temperatura que pugui deixar-me més glaçat que les paraules que em describien lluny d'ella i mai al seu costat.
Massanen.
"més ginebra, et dic!"
martes, 28 de septiembre de 2010
el més senzill
i tant. I excusar-te. Justificar les teves lamentacions pensant, creient que encara no has superat el que ja fa temps que havies superat. És el més fàcil. El més senzil. Quedar-te sentat/sentada apilant les cames pels genolls, assegurante a tu mateix/mateixa que la vida és injusta, que no has fet res per merèixer això. És el més senzill. Haver-te cargat el que tenies, segurament per falta de cura, d'amor, d'estima, de creure en el que fas, de fer per fer: per capritx. S'arregla mirant cap una altre banda, oi? És el més senzill.
Au va, aixeca't. Fés el favor.
Massanen.
"el problema jamás ha sido llegar a perderla. El problema es el hecho de sentir que no está aquí."
Au va, aixeca't. Fés el favor.
Massanen.
"el problema jamás ha sido llegar a perderla. El problema es el hecho de sentir que no está aquí."
lunes, 27 de septiembre de 2010
per norma general
els diumenges sense la meva anyorada brasa no són el mateix. Se m'envan de les mans. Diumenge passat em vaig llevar a dos quarts de tres de la tarda, i a la nit fins a quarts de cinc no em vaig adormir. Però avui a les vuit d'empeus. Séh. El Tim és la clau. El Tim és un company francès que té el cotxe aquí i que també ha de fer projecte. Vam fer el pacte de quedar per anar junts a la universitat cada matí, d'aquesta manera m'obligo a llevar-me dora cada dia i anar cap al cole a currar. Almenys fins que no arribi el dia en que soni el despertador i pensi "que el follin al gabatxo de merda", i passant d'ell i del seu cotxe, segueixi construint els meus somnis màgics mentres dormo tendrament com l'angelet innocent i verge que sóc.
Quedem a les 8:45 per ser a les 9 allà. Va sí. Estic dins.
Buscant informació sobre algorismes genètics m'ha començat a entrar la inquietud de saber que això no serà tan senzill com em pensava. Per norma general, res que jo no pugui fer amb el temps que encara em queda. Però el concepte "per norma general" és perillós en mi. És perillós, pq "per norma general" em veig capaç de tot. Sisí, jo em penso que puc pillar la lluna, baixar-la, pixar-m'hi, i tornar-la al seu lloc si m'ho proposo. I hi ha coses que no són metafísicament possibles. Però bueno, si un ha arribat fins aquí és gràcies, en part, a aquesta confiança cega en ell mateix, així que "per norma general" els algorismes genètics em menjaran la polla.
La resta molt bé. Avui m'he llevat veient un dia assoleiat per la finestra i quasi cometo la "insensatesa" de sortir sense la jaqueta. I menys mal del "quasi", pq abans de marxar cap a l'escola hem estat 5 minuts treient tacos de gel del cotxe. Així que, tenint en compte que el sol no és humorista, si quan presideix el paisatge per sobre del llac (sense cap núvol que li toqui els collons) fot aquesta rasca, ja puc anar pensant mètodes per escalfar-me les galtones del cul pel dia que els núvols li facin ombra. I tant sols estem a finals de setembre.
Massanen.
"m'has motivat tant, k si ara tingués a me mare aquí al costat me la follaria" Marc Ràfols
Quedem a les 8:45 per ser a les 9 allà. Va sí. Estic dins.
Buscant informació sobre algorismes genètics m'ha començat a entrar la inquietud de saber que això no serà tan senzill com em pensava. Per norma general, res que jo no pugui fer amb el temps que encara em queda. Però el concepte "per norma general" és perillós en mi. És perillós, pq "per norma general" em veig capaç de tot. Sisí, jo em penso que puc pillar la lluna, baixar-la, pixar-m'hi, i tornar-la al seu lloc si m'ho proposo. I hi ha coses que no són metafísicament possibles. Però bueno, si un ha arribat fins aquí és gràcies, en part, a aquesta confiança cega en ell mateix, així que "per norma general" els algorismes genètics em menjaran la polla.
La resta molt bé. Avui m'he llevat veient un dia assoleiat per la finestra i quasi cometo la "insensatesa" de sortir sense la jaqueta. I menys mal del "quasi", pq abans de marxar cap a l'escola hem estat 5 minuts treient tacos de gel del cotxe. Així que, tenint en compte que el sol no és humorista, si quan presideix el paisatge per sobre del llac (sense cap núvol que li toqui els collons) fot aquesta rasca, ja puc anar pensant mètodes per escalfar-me les galtones del cul pel dia que els núvols li facin ombra. I tant sols estem a finals de setembre.
Massanen.
"m'has motivat tant, k si ara tingués a me mare aquí al costat me la follaria" Marc Ràfols
domingo, 26 de septiembre de 2010
"aquí"
que haig d'acabar el projecte. Que haig de picar com un fill de puta. Que sí, que de feina no me'n puto falta. Molt bé. Però i després què? Què merdes foto amb la meva vida? TREBALLAR. Molt bé, on? a BCN? Em busco la vida per aquí (nowish)Norway? Em busco la vida a qualsevol país que trobi algo? com putes merdes trobo algo a un altre país? no, no ens fotem nerviosos. Triar és el que fa excitable la vida. I el que ho complica tot. Però lluny. El millor és seguir estant lluny...
Massanen.
" Aquí está el fujitivo de siempre
aquí la eternidad que fue un instante
aquí donde ninguno de vosotros se atreve
aquí... nuestros besos comunicantes.
Aquí no hay nadie a quien seguir
aquí que nadie es un huésped fijo
aquí sigo viviendo bien sin mi
aquí... sólo quiero estar contigo.
Aquí en atención a las circunstancias
aquí la noche infinita que no duerme
aquí olvidé lo que me desconcertaba
aquí... vuelvo a estar ausente.
Aquí seguro de hacer lo incorrecto
aquí pq no hay suficientes pruebas
aquí como un inválido en el desierto
aquí me quedo... aquí con ella.
Aquí el acantilado le ruje a las olas...
aquí, que le llaman "allá fuera"...
aquí los que vencimos, con nuestra derrota...
aquí... que ya no salimos a escena...
Aquí que tampoco es la vida real...
...aquí que no es un infierno. "
E. Bunbury
Massanen.
" Aquí está el fujitivo de siempre
aquí la eternidad que fue un instante
aquí donde ninguno de vosotros se atreve
aquí... nuestros besos comunicantes.
Aquí no hay nadie a quien seguir
aquí que nadie es un huésped fijo
aquí sigo viviendo bien sin mi
aquí... sólo quiero estar contigo.
Aquí en atención a las circunstancias
aquí la noche infinita que no duerme
aquí olvidé lo que me desconcertaba
aquí... vuelvo a estar ausente.
Aquí seguro de hacer lo incorrecto
aquí pq no hay suficientes pruebas
aquí como un inválido en el desierto
aquí me quedo... aquí con ella.
Aquí el acantilado le ruje a las olas...
aquí, que le llaman "allá fuera"...
aquí los que vencimos, con nuestra derrota...
aquí... que ya no salimos a escena...
Aquí que tampoco es la vida real...
...aquí que no es un infierno. "
E. Bunbury
sábado, 25 de septiembre de 2010
comprendre el tòpic
ahir vaig anar al (Charles) Xaplins (és el nom Del Pub de Gjovik), i tenia que anar a pixar. Clar, és important no equivocar-te de lavabo. Podríem dir fins hi tot que és primordial. Què passa? doncs que quan no et posen els dibuixets del nen i la nena (que saps que és nena pq porta faldilla), i hi ha una paraula en noruec a cada porta, doncs t'has de llegir abans les dues per no equivocar-te. Estamos? ok. El cas és que quan estava llegint la que esdevindria "mujeres", un tio se'm va quedar mirant com a extranyat i va entrar a pixar al de nois. Jo, que sóc extrovertit, entro també, i mentres estem pixant li dic "no tinc ni puta idea de noruec, per tant m'haig de llegir les dues paraules per a no equivocar-me". I el tio "where are you from". "Barcelona". "oh! Barcelona!! Are you interested in football??". "Yes I am! Im a FCB suporter, and I have a sit in the corner of Nou Camp". "Really?? oh my god! I like Puyol, really much!". "oh yes, it's all heart". "Yes it is! man, I want to invite you a beer, because you are a FCB suporter! do you drink beer?". "Yes of course!!! thank you very much!!".
Moraleja: em van convidar a una birra per ser del Barça.
La resta de nit la resumiré amb el meu pensament de llavors: "No hi ha noies. La música és una puta merda. No sé ballar. Em sento irritablement violent. Els mataria a tots. Foten pena. Som pocs. Tinc gana. N'estic fins els collons. Prou. A cagar.". Sort que el novio d'una de les que ve amb nosaltres també era un muermo i vam pirar.
I avui els hi he dit que no comptin amb mi. Que estava "full of xaplin". Fins la polla, vaja. Però aquesta tarda... he fet un parell de birres... i xerrant amb uns bons amics per l'skype m'he animat una miqueta. Però el Barça jugava a les 10 i lu primer és lu primer. Partit trabat. Difícil. Foten el primer, "puta mare!". Foten el segon "ok, me'n vaig de festa". I sisi, a kuarts de dotze de la nit, travesso el bosc amb el culet apretadet, escoltant música, saltironejant, tiro la birra quan veig passar el cotxe de policia pel meu costat (és la primera puta vegada que veig passar un cotxe de policia), i cap al putu Xaplins. Again. Foto 15 minuts de cua (quin tou de gent avui...). "Not credit card, you need cash". Fuck you. Però vaig a buscar cash, i entro.
I entro: oju. És la primera vegada que vaig aquest lloc i no és una festa universitària, o una merda de divendres que no hi ha ni el blas. Està abarrotat. Les noies es vesteixen guapíssimes, com a models totes. Estic una miqueta en estat de shock. Em dic que avui ballaré l'"aserejé" si fot falta, pq tot el que m'envolta val la pena. També em dic que ja puc anar fotent flexions ja, que mai em fotré a pinyos amb un monstruet d'aquí, pq em poden matar d'una bufetada. (Ara, uns quants cops de colze mai estan de més.) Avui ha estat una bona nit, realment. Localitzat: dissabtes nit ---> Xaplin. No doubt.
Quan veus aquest panorama te'n recordes. Recordes el pq tot té sentit. Recordes pq mai et faltaran motivacions. Recordes que si fan tant de mal, és pq són tan i tan maques. Recordes que si fan tant de mal, és pq abans ha valgut la pena.
Recordes que... no està tot perdut.
Massanen.
"podría tomarte aquí mismo..... dime que sí, por favor...." Albert Pla
Moraleja: em van convidar a una birra per ser del Barça.
La resta de nit la resumiré amb el meu pensament de llavors: "No hi ha noies. La música és una puta merda. No sé ballar. Em sento irritablement violent. Els mataria a tots. Foten pena. Som pocs. Tinc gana. N'estic fins els collons. Prou. A cagar.". Sort que el novio d'una de les que ve amb nosaltres també era un muermo i vam pirar.
I avui els hi he dit que no comptin amb mi. Que estava "full of xaplin". Fins la polla, vaja. Però aquesta tarda... he fet un parell de birres... i xerrant amb uns bons amics per l'skype m'he animat una miqueta. Però el Barça jugava a les 10 i lu primer és lu primer. Partit trabat. Difícil. Foten el primer, "puta mare!". Foten el segon "ok, me'n vaig de festa". I sisi, a kuarts de dotze de la nit, travesso el bosc amb el culet apretadet, escoltant música, saltironejant, tiro la birra quan veig passar el cotxe de policia pel meu costat (és la primera puta vegada que veig passar un cotxe de policia), i cap al putu Xaplins. Again. Foto 15 minuts de cua (quin tou de gent avui...). "Not credit card, you need cash". Fuck you. Però vaig a buscar cash, i entro.
I entro: oju. És la primera vegada que vaig aquest lloc i no és una festa universitària, o una merda de divendres que no hi ha ni el blas. Està abarrotat. Les noies es vesteixen guapíssimes, com a models totes. Estic una miqueta en estat de shock. Em dic que avui ballaré l'"aserejé" si fot falta, pq tot el que m'envolta val la pena. També em dic que ja puc anar fotent flexions ja, que mai em fotré a pinyos amb un monstruet d'aquí, pq em poden matar d'una bufetada. (Ara, uns quants cops de colze mai estan de més.) Avui ha estat una bona nit, realment. Localitzat: dissabtes nit ---> Xaplin. No doubt.
Quan veus aquest panorama te'n recordes. Recordes el pq tot té sentit. Recordes pq mai et faltaran motivacions. Recordes que si fan tant de mal, és pq són tan i tan maques. Recordes que si fan tant de mal, és pq abans ha valgut la pena.
Recordes que... no està tot perdut.
Massanen.
"podría tomarte aquí mismo..... dime que sí, por favor...." Albert Pla
jueves, 23 de septiembre de 2010
the scheduling problem
ahir em vaig llevar amb un objectiu molt clar i concís. No em vaig dutxar, com acostumo a fer als matins (no tots, d'acord). Em vaig fotre la roba d'anar per casa (que és la mateixa amb la que surto al carrer), vaig agafar el ganivet més gros que vaig trobar, vaig pensar amb la de coses que podria fer amb ell, vaig obrir el congelador, vaig treure els calaixos i vaig començar a apunyalar el gel amb totes les meves forces, mentres cridava histèricament i un filet de baba em queia per la comisura de la boca.
Mentres matava el gel, que sagnava convertint-se en aigua, pensava amb lu gilipolles que era, ja que jo a penes hi tinc coses al congelador, però com que aquesta setmana em tocava netejar la cuina, almenys que els que fan la kitchen inspection vegin que la porta del congelador ja tanca. Séh, no oblido la Yao salvant-me el cul la primera setmana, so jo li arreglo el congelador. I a la Cassandra també, el que passa és que ella me la sua molt, ja que les nostres converses no profundeixen més del "hi.".
Aprofitant que estava netejant la cuina, vaig aprofitar per netejar la meva habitació. A part del cadàver que vaig treure de sota el llit, amb l'aspiradora n'hi va haver prou per a tota la merda. Mira si ho vaig trobar net, que vaig pensar que no feia falta fregar. No, no és que comencés el Barça no, és que ja estava prou net per mi. També vaig rentar tota la roba. "Bieen! bravo Joan!! ets el millor!!!". Molt bé.
Ahir a la nit també va haver-hi una "festa" de cumpleanys, a la planta número 5. Va venir quasi tota la gent que conec, Emilia (la finlandesa) inclosa, i la que sempre descubreixes quan acudeixes a un esdeveniment d'aquests. Més del mateix, jijí jajá, ara parles amb un, ara amb l'altre i quan n'estàs fins la polla, a dormir. Not more.
Pel que fa avui, llegint informació del meu projecte per internet, he estat pensant en el meu scheduling particular. Ho haig de confirmar, però si no m'equivoco haig de presentar el meu projecte el 15 de gener a BCN. Llavors, tenint en compte que per Nadal haig d'estar a casa per compromisos familiars i que aquí el quatrimestre s'acaba al desembre, crec que no té puta gràcia passar-me el gener aquí. En altres paraules, que m'espavilo, l'acabo i el presento aquí abans de nadal, i ja el tindré fet pel dia 15. Quan he pensat això m'han entrat una mica les presses, i m'he percatat de lu molt que haig d'espavilar-me, però he mirat un parell de vídeos de Luis Enrique, i tot arreglat. Aquella cara de fill de puta. Aquelles ganes, aquella ràbia, la set de victòria, l'empenta que desprenia amb tot el que feia. Aquest és el camí. M'ha obert els ulls. M'ha salvat la vida.
Així que a pendre pel cul, a picar fort que les vacances ja hauran sigut prou llargues. I en aquesta vida es poden perdre moltes coses, però el temps no. Millor que no. Millor que no més.
Massanen.
"la derrota no es una opción y no hay excusas" Héroes del silencio
Mentres matava el gel, que sagnava convertint-se en aigua, pensava amb lu gilipolles que era, ja que jo a penes hi tinc coses al congelador, però com que aquesta setmana em tocava netejar la cuina, almenys que els que fan la kitchen inspection vegin que la porta del congelador ja tanca. Séh, no oblido la Yao salvant-me el cul la primera setmana, so jo li arreglo el congelador. I a la Cassandra també, el que passa és que ella me la sua molt, ja que les nostres converses no profundeixen més del "hi.".
Aprofitant que estava netejant la cuina, vaig aprofitar per netejar la meva habitació. A part del cadàver que vaig treure de sota el llit, amb l'aspiradora n'hi va haver prou per a tota la merda. Mira si ho vaig trobar net, que vaig pensar que no feia falta fregar. No, no és que comencés el Barça no, és que ja estava prou net per mi. També vaig rentar tota la roba. "Bieen! bravo Joan!! ets el millor!!!". Molt bé.
Ahir a la nit també va haver-hi una "festa" de cumpleanys, a la planta número 5. Va venir quasi tota la gent que conec, Emilia (la finlandesa) inclosa, i la que sempre descubreixes quan acudeixes a un esdeveniment d'aquests. Més del mateix, jijí jajá, ara parles amb un, ara amb l'altre i quan n'estàs fins la polla, a dormir. Not more.
Pel que fa avui, llegint informació del meu projecte per internet, he estat pensant en el meu scheduling particular. Ho haig de confirmar, però si no m'equivoco haig de presentar el meu projecte el 15 de gener a BCN. Llavors, tenint en compte que per Nadal haig d'estar a casa per compromisos familiars i que aquí el quatrimestre s'acaba al desembre, crec que no té puta gràcia passar-me el gener aquí. En altres paraules, que m'espavilo, l'acabo i el presento aquí abans de nadal, i ja el tindré fet pel dia 15. Quan he pensat això m'han entrat una mica les presses, i m'he percatat de lu molt que haig d'espavilar-me, però he mirat un parell de vídeos de Luis Enrique, i tot arreglat. Aquella cara de fill de puta. Aquelles ganes, aquella ràbia, la set de victòria, l'empenta que desprenia amb tot el que feia. Aquest és el camí. M'ha obert els ulls. M'ha salvat la vida.
Així que a pendre pel cul, a picar fort que les vacances ja hauran sigut prou llargues. I en aquesta vida es poden perdre moltes coses, però el temps no. Millor que no. Millor que no més.
Massanen.
"la derrota no es una opción y no hay excusas" Héroes del silencio
martes, 21 de septiembre de 2010
quedada amb el ponent
ultimament me'n vaig a dormir molt tard. Massa tard. Extremadament tard. Sense anar més lluny ahir, a dos quarts de quatre de la matinada em va venir un flash sobre l'existència del Rey Leon 2, i la volia veure YA, por mis cojones. Total que la vaig buscar i la vaig mirar tota. Vaya una merda peli per cert. El cas és que fins a quarts de cinc, res d'adormir-me.
Però aquest cercle viciós de dormir i llevar-se tard tenia les hores comptades pq avui havia d'estar a les 11 a la universitat per parlar amb el ponent. "Tenia"... doncs he fotut una migdiada de les 4 a les 7 de la tarda que ha engegat a la merda l'ajust horari i m'ha deixat més espitat que un pedòfil enmig d'un xiki-park nudista.
Amb el ponent hem quedat que d'aquí uns dies li entregaria la introducció del problema de l'scheduling i com tinc pensat aplicar-ho per resoldre el tema de generar horaris de classe automàticament. Això del projecte. També hem parlat del Partizan de futbol, del de Bàsquet, del triple de Teodosic, del Kezman, de Noruega, Suècia, Dinamarca, etc. M'ha explicat que l'11M estava al metro de madrid, acompanyant al seu fill al col·legi. També li he parlat que tenia un restaurant a Sant Pau, i s'ha fotut la pàgina del restaurant a favoritos.
Tractant-se del ponent del projecte final de carrera, mai està de més.
Massanen.
"VAIG VEURE ELS SEUS COLEGUES I CASI PENSO "mira Jordi, perdona'm pel que et faré -un cop més-"" Aida Andreu
Però aquest cercle viciós de dormir i llevar-se tard tenia les hores comptades pq avui havia d'estar a les 11 a la universitat per parlar amb el ponent. "Tenia"... doncs he fotut una migdiada de les 4 a les 7 de la tarda que ha engegat a la merda l'ajust horari i m'ha deixat més espitat que un pedòfil enmig d'un xiki-park nudista.
Amb el ponent hem quedat que d'aquí uns dies li entregaria la introducció del problema de l'scheduling i com tinc pensat aplicar-ho per resoldre el tema de generar horaris de classe automàticament. Això del projecte. També hem parlat del Partizan de futbol, del de Bàsquet, del triple de Teodosic, del Kezman, de Noruega, Suècia, Dinamarca, etc. M'ha explicat que l'11M estava al metro de madrid, acompanyant al seu fill al col·legi. També li he parlat que tenia un restaurant a Sant Pau, i s'ha fotut la pàgina del restaurant a favoritos.
Tractant-se del ponent del projecte final de carrera, mai està de més.
Massanen.
"VAIG VEURE ELS SEUS COLEGUES I CASI PENSO "mira Jordi, perdona'm pel que et faré -un cop més-"" Aida Andreu
lunes, 20 de septiembre de 2010
una farsa
"
got de tub, 3 glaçons i ginebra a tota hòstia. Més ple. Més. Una mica més. Ok..... Buahh! Crema joder... quin fàstic. Més, si us plau. Un altre. Més. Un altre i un altre.... Eh tu!! mira'm! encara bellugo, veus? doncs au va, fot-li.
Jo?? de puta mare em sento, home!!! no se'm veu?? i què?? faig mal a ningú?? doncs ja està, a pendre pel cul. Ja fa masses anys que espero que algú em digui que tot és una broma, i començo a témer que no és així. La gent segueix seria, i el temps se'm va menjant. Pfff.. no m'ho crec... On són les càmares??? va, cabrons!! sortiu!!! No??? en serio que no?? de debò la realitat és aquesta merda?? Joder, no foteu... És així?? La puta de Dios!!! però... què cony... llavors expliqueu-me, digueu-me què cony és una bona persona?? aquell qui ajuda per no sentir-se malament amb ell mateix??? què merdes és la pau interior?? tenir la consciència neta de fer el que has cregut sense ofendre a ningú???? va home va!!! una bruta utopia tot plegat, home! I qui digui el contrari menteix. Almenys aquí dins. Clar que... aquí dins, estic sol...
joder!! més ginebra si us plau!! me la pela!! fot-li et dic!!! Et dic que més, hòstia!! així està millor...
I sol. Aquesta és la única veritat. Més sol que la por. Ni la parella de torn ni més farses, si us plau. Ja n'hi ha prou. Tot és una puta mentida. Dóna la vida per algú, i se t'acabarà pixant a sobre. Esforça't, pq t'agraeixi el sacrifici abandonante. No, a mi no me la fotreu més, cabrons. Egoísme en estat pur, ni cor ni sentiments, runes i més runes!! Sigues tu, i feriràs a la gent que t'envolta. Canvia per algú, i prepara l'altre galta, de les hòsties que t'enduràs. Cedeix, pq sent tu ofens, i ja pots anar comprante una corretjeta per quan et treguin a passejar. Això sí, poc transigent, que no s'avargonyeixin de tu. Esforça't en no ofendre a ningú, i quan estiguis patejat fins el cul, demana perdó també. Oh sí, és clar!! "Que te quiten lo bailao'", diuen! Qué coño me van a quitar si no me puto queda na'!! Les hores que vaig creure en algo vull que em tornin!! Els instants que vaig voler parar el temps, torneu-me'ls!! Les hores que mirava els ulls a la meva salvació... una carota de cartró inflamable!!! Que em tornin tot el que un dia em va fer caminar per aquest camí d'esperança, il·lusions, amor gran reserva, confiança i comprensió!!! Torneu-m'ho tot!!!! Fills de puta... Tot!!!!
Estafadors!! fàstic!! arcades!!! tot està podrit, tot!!! "has de pensar que hi ha gent que mai et deixarà de banda...." ohhhhhhh!! GRÀCIES!!!! sóc feliç!! que afortunat!!!! a vida o mort sempre estaran allà!!! però mentres no sigui a vida o mort, traga, traga, traga, i traga egoista de merda!!! No siguis egoista, fill de puta, traga!!!! Has de fer això, que no ho entens??? que no ho veus?? ets subnormal, oi??? però com pots... quina decepció... prepotent... egoista... fill de puta... cínic... mlt bé.. molt bé... Ok, báh!! deixeu-me en pau!!! Eh, escolteu tots!!! ho sento!!!! em sap greu!!!!! perdó per intentar pensar, i ser fidel als meus valors, valors que creia que no divergien massa.... U-NA-FAR-SA-TOT!!!!!!! Una merda. Una puta merda, home!! Deixeu-me potar tranquil, home!!! enrera!!!! enrera tots!!!! i més ginebra!!! més us dic!!!! més!!!!!!!! (...) fins mai, fills de puta, a cagar tots... fins mai.
"
tots ens hem sentit així, alguna vegada.
Massanen.
"soy yonki, soy chulo putas, traficante, delincuente, soy amante del alcohol." Extremoduro
got de tub, 3 glaçons i ginebra a tota hòstia. Més ple. Més. Una mica més. Ok..... Buahh! Crema joder... quin fàstic. Més, si us plau. Un altre. Més. Un altre i un altre.... Eh tu!! mira'm! encara bellugo, veus? doncs au va, fot-li.
Jo?? de puta mare em sento, home!!! no se'm veu?? i què?? faig mal a ningú?? doncs ja està, a pendre pel cul. Ja fa masses anys que espero que algú em digui que tot és una broma, i començo a témer que no és així. La gent segueix seria, i el temps se'm va menjant. Pfff.. no m'ho crec... On són les càmares??? va, cabrons!! sortiu!!! No??? en serio que no?? de debò la realitat és aquesta merda?? Joder, no foteu... És així?? La puta de Dios!!! però... què cony... llavors expliqueu-me, digueu-me què cony és una bona persona?? aquell qui ajuda per no sentir-se malament amb ell mateix??? què merdes és la pau interior?? tenir la consciència neta de fer el que has cregut sense ofendre a ningú???? va home va!!! una bruta utopia tot plegat, home! I qui digui el contrari menteix. Almenys aquí dins. Clar que... aquí dins, estic sol...
joder!! més ginebra si us plau!! me la pela!! fot-li et dic!!! Et dic que més, hòstia!! així està millor...
I sol. Aquesta és la única veritat. Més sol que la por. Ni la parella de torn ni més farses, si us plau. Ja n'hi ha prou. Tot és una puta mentida. Dóna la vida per algú, i se t'acabarà pixant a sobre. Esforça't, pq t'agraeixi el sacrifici abandonante. No, a mi no me la fotreu més, cabrons. Egoísme en estat pur, ni cor ni sentiments, runes i més runes!! Sigues tu, i feriràs a la gent que t'envolta. Canvia per algú, i prepara l'altre galta, de les hòsties que t'enduràs. Cedeix, pq sent tu ofens, i ja pots anar comprante una corretjeta per quan et treguin a passejar. Això sí, poc transigent, que no s'avargonyeixin de tu. Esforça't en no ofendre a ningú, i quan estiguis patejat fins el cul, demana perdó també. Oh sí, és clar!! "Que te quiten lo bailao'", diuen! Qué coño me van a quitar si no me puto queda na'!! Les hores que vaig creure en algo vull que em tornin!! Els instants que vaig voler parar el temps, torneu-me'ls!! Les hores que mirava els ulls a la meva salvació... una carota de cartró inflamable!!! Que em tornin tot el que un dia em va fer caminar per aquest camí d'esperança, il·lusions, amor gran reserva, confiança i comprensió!!! Torneu-m'ho tot!!!! Fills de puta... Tot!!!!
Estafadors!! fàstic!! arcades!!! tot està podrit, tot!!! "has de pensar que hi ha gent que mai et deixarà de banda...." ohhhhhhh!! GRÀCIES!!!! sóc feliç!! que afortunat!!!! a vida o mort sempre estaran allà!!! però mentres no sigui a vida o mort, traga, traga, traga, i traga egoista de merda!!! No siguis egoista, fill de puta, traga!!!! Has de fer això, que no ho entens??? que no ho veus?? ets subnormal, oi??? però com pots... quina decepció... prepotent... egoista... fill de puta... cínic... mlt bé.. molt bé... Ok, báh!! deixeu-me en pau!!! Eh, escolteu tots!!! ho sento!!!! em sap greu!!!!! perdó per intentar pensar, i ser fidel als meus valors, valors que creia que no divergien massa.... U-NA-FAR-SA-TOT!!!!!!! Una merda. Una puta merda, home!! Deixeu-me potar tranquil, home!!! enrera!!!! enrera tots!!!! i més ginebra!!! més us dic!!!! més!!!!!!!! (...) fins mai, fills de puta, a cagar tots... fins mai.
"
tots ens hem sentit així, alguna vegada.
Massanen.
"soy yonki, soy chulo putas, traficante, delincuente, soy amante del alcohol." Extremoduro
domingo, 19 de septiembre de 2010
Lillehammer
molt bé. "Degut a lu pipa que tots juntets ens ho vam passar a Aurdal, a lu meravellosa i extraordinària que era la gent, i a la gran germanor xupapollística que va néixer aquell cap de setmana entre els que estudiem a Gjovik i els que ho fan a Lillehammer (Sound), vam decidir que els havíem d'anar a veure algun dia." Això és com m'ho van vendre a mi. Però en realitat és així: com que els de Gjovik som tot trunyos, i a Lillehammer la majoria eren ties, s'ha d'aprofitar la collonada del viatge a Aurdal per justificar la nostre forçada presència al poble de les Lillis i els Hammers, per emborratxar-nos tots junts, sortir de festa i a veure si així suquem d'una puta vegada.
El cas és que aquest dissabte va ser el dia. Quedada a l'entrada de la residència (o el que putes sigui) a les 16h per anar caminant fins al bus que sortia a les 17:15. Aquesta vegada, però, no me la fotran. Aquest cop em porto beguda i menjar x allò de no ser l'únic gilipolles que va a una "festa" d'aquestes amb les mans buides. Abans de marxar busco la Yao. No sé on merdes s'ha fotut. Com que està a la puta parra li vaig deixar escrit al facebook l'hora que piraríem, però no em va contestar. La intento trucar, enviar un missatge, però no puto puc. Total, li acabo penjant una noteta a la porta de la seva habitació que, en altres paraules i en anglès, ve a dir: "fotat. Ja em pirat".
De camí cap a l'estació de bus ens fot un xàfec. Però no tot el camí, no. No cal. Només l'estona i la intensitat necessària per quedar-me xop de dalt a baix, no fós cas que l'engostipat se m'hagués passat encara. "Gràcies, fill de puta", vaig agrair-li al temps. Un cop a baix, i pujant el bus, resulta que no accepta VISA, que només puc pagar el bitllet amb "cash". És l'únic dia que he sortit de l'habitació sense cash, així que a demanar pasta. M'encanta. A dins el bus, també, vaig descobrir la presència d'una noia nova, finlandesa, i que està prou bé, vist el panorama. Ok.
Arribem a Lillehammer i comencem a caminar buscant la casa on es duia a terme la "pre-party". Després d'una mitja horeta caminant, trobem el lloc, que no és una casa, sinó una altre residència amb tot de pisos iguals. Finalment, trobem el nostre. Un cop dins, la pre-party consisteix en posar-te còmode, i deixar que l'alcohol que no deixes de consumir floreixi en forma de desparpajo a l'hora d'explicar les teves històries. I així va ser. Primer vaig estar xerrant amb dos companys de Gjovik sobre lu guapes que eren les "spanish girls". Vaig pillar el mòbil i vinga a ensenyar ties. Era divertit pq amb aquesta gent els hi dius "pits" o "cul", i es foten a riure a carcajades. Sí, com els nens de 4 anys.
Després vaig xerrar amb una noia Txeca. Una noia, grossota, un tros de dona, però molt maca i molt agradable. Aquí, mentres xerrava amb ella, em va encantar percatar-me que estava xerrant amb anglès tranquilament. Parlava, escoltava i entenia. Va ser com un petit orgasme cerebral (a falta de pan, buenas son tortas), i això em va animar a seguir. Bebent, a seguir bebent. I sí sí. Després d'aquesta noia va arribar el torn de la finlandesa. La vaig vaig veure a la cuina, tota sola, amb una copa a la mà, mirada perduda. Vaig extendre les ales, em vaig treure els puces del coll, i com el buitre de champions league que estic fet, em vaig dirigir a ella.
Poques vegades m'incomoda parlar amb una noia. Poquíssimes. Normalment controlo. Però, aquesta vegada, no sé si era la cervesa, l'anglès, la seva mirada, la intel·ligència que em transmetia, no m'acabava de sentir amb confiança parlant amb ella. Notava, sentia com les meves explicacions arribaven a un carreró sense sortida ni sentit, mentres la meva consciència lluitava per a dissimular els rots que em provocava la birra al parlar, amb els dubtes interns que tot això em generava: "se'm veu borratxo?", "sentirà la pudor de l'alè del rot camuflat entre les paraules?". Ens ha passat a tots, això. A més a més, la tia bevia vi blanc, i clar, li vaig demanar que me'l deixés provar. Mira, aquí és caríssim el vi, i encara no l'havia ni ensumat. I jo quan bec vi, faig el ritual, no per fer-me el merda (que ja tinc altre maneres de fer-me'l), sinó pq en vull aprendre. I clar, mig tort, i sota l'atenta mirada de la Emilia (així és com se diu), ja em veus a mi olorant el vi, intenant-lo fer girar, i percatant-me que estava transmetent una imatge de retrassat mental dificilment reparable. Però báh, a cagar.
Després xerrada amb un dels del grup, que es diu Sezer. És turc, i és el més sucador. Bueno, l'únic que es menja algo. Vam estar parlant de sexe, i el tio (que anava pitjor que jo), entrava en unes espirals de "sinsentido" que em feia partir el cul. Primer explicant-me les experiències amb noruegues. Després dient-me lu malament que se sentia sempre, per lu molt que s'estimava a la seva novia. I finalment, al parlar de quina tia ens podíem fer la nit en qüestió. El sexe, les ties, sempre tan contradictori tot plegat. I 3 tios escoltant la conversa, rient, i sense afegir res. Pq no explicaríen les seves experiències?? en fi.
Al marxar de la pre-party, em vaig donar compte que m'havia deixat els entrepans a dalt. Així que mentres en Sezer m'esperava a baix, vaig pujar a l'edifici, vaig entrar al pis i vaig mirar si ho trobava. Però no. M'ho havien canviat tot de lloc ja. Ni el sofà, ni la nevera, ni res estava al seu lloc. Molt extrany tot plegat, massa ràpid al recollir. Tot seguit vaig sentir que el Sezer cridava "Joan!! Joan!!" des de baix, i enmig d'un atac de riure em va dir que era l'altre edifici. És a dir, que vaig estar remanant coses, obrint la nevera, etc. d'un pis aliè i desconegut, per la puta cara. O per la puta birra, potser.
Fins aquí lu bo. A partir d'aquí, ens vam separar i vam anar de festa a un lloc. Vaig durar dins el recinte una mitja horeta, temps a partir del qual vaig fotre el camp a fora el carrer, per estar escoltant música amb els meus ariculars, esperant que sortíssin per donar-nos el piro cap a Gjovik. I van sortir. I trascendència. Molta trascendència. Que si què em passava. Que si on era. Que si estava sol. Que pq. Ufff. No els vaig saber transmetre que no passava res. Que el lloc no estava malament del tot, però que millor estava a fora escoltant música. On està el problema?
I res, pillar el bus a les 3 i mitja de la matinada, arribar a Gjovik a les 4 i quart, caminar fins a la residència una horeta, i per allà les 5 i quart a sobar-la. En general, va estar bé.
I avui llevar-me tard, paella de patates fregides, mal de panxa, Barça, Ujfalusi que casi em fot enlaire el cap de setmana, raïm amb formatge i dormir.
Boranit.
Massanen.
"no lograré escaparme... de su encanto." Albert Pla
El cas és que aquest dissabte va ser el dia. Quedada a l'entrada de la residència (o el que putes sigui) a les 16h per anar caminant fins al bus que sortia a les 17:15. Aquesta vegada, però, no me la fotran. Aquest cop em porto beguda i menjar x allò de no ser l'únic gilipolles que va a una "festa" d'aquestes amb les mans buides. Abans de marxar busco la Yao. No sé on merdes s'ha fotut. Com que està a la puta parra li vaig deixar escrit al facebook l'hora que piraríem, però no em va contestar. La intento trucar, enviar un missatge, però no puto puc. Total, li acabo penjant una noteta a la porta de la seva habitació que, en altres paraules i en anglès, ve a dir: "fotat. Ja em pirat".
De camí cap a l'estació de bus ens fot un xàfec. Però no tot el camí, no. No cal. Només l'estona i la intensitat necessària per quedar-me xop de dalt a baix, no fós cas que l'engostipat se m'hagués passat encara. "Gràcies, fill de puta", vaig agrair-li al temps. Un cop a baix, i pujant el bus, resulta que no accepta VISA, que només puc pagar el bitllet amb "cash". És l'únic dia que he sortit de l'habitació sense cash, així que a demanar pasta. M'encanta. A dins el bus, també, vaig descobrir la presència d'una noia nova, finlandesa, i que està prou bé, vist el panorama. Ok.
Arribem a Lillehammer i comencem a caminar buscant la casa on es duia a terme la "pre-party". Després d'una mitja horeta caminant, trobem el lloc, que no és una casa, sinó una altre residència amb tot de pisos iguals. Finalment, trobem el nostre. Un cop dins, la pre-party consisteix en posar-te còmode, i deixar que l'alcohol que no deixes de consumir floreixi en forma de desparpajo a l'hora d'explicar les teves històries. I així va ser. Primer vaig estar xerrant amb dos companys de Gjovik sobre lu guapes que eren les "spanish girls". Vaig pillar el mòbil i vinga a ensenyar ties. Era divertit pq amb aquesta gent els hi dius "pits" o "cul", i es foten a riure a carcajades. Sí, com els nens de 4 anys.
Després vaig xerrar amb una noia Txeca. Una noia, grossota, un tros de dona, però molt maca i molt agradable. Aquí, mentres xerrava amb ella, em va encantar percatar-me que estava xerrant amb anglès tranquilament. Parlava, escoltava i entenia. Va ser com un petit orgasme cerebral (a falta de pan, buenas son tortas), i això em va animar a seguir. Bebent, a seguir bebent. I sí sí. Després d'aquesta noia va arribar el torn de la finlandesa. La vaig vaig veure a la cuina, tota sola, amb una copa a la mà, mirada perduda. Vaig extendre les ales, em vaig treure els puces del coll, i com el buitre de champions league que estic fet, em vaig dirigir a ella.
Poques vegades m'incomoda parlar amb una noia. Poquíssimes. Normalment controlo. Però, aquesta vegada, no sé si era la cervesa, l'anglès, la seva mirada, la intel·ligència que em transmetia, no m'acabava de sentir amb confiança parlant amb ella. Notava, sentia com les meves explicacions arribaven a un carreró sense sortida ni sentit, mentres la meva consciència lluitava per a dissimular els rots que em provocava la birra al parlar, amb els dubtes interns que tot això em generava: "se'm veu borratxo?", "sentirà la pudor de l'alè del rot camuflat entre les paraules?". Ens ha passat a tots, això. A més a més, la tia bevia vi blanc, i clar, li vaig demanar que me'l deixés provar. Mira, aquí és caríssim el vi, i encara no l'havia ni ensumat. I jo quan bec vi, faig el ritual, no per fer-me el merda (que ja tinc altre maneres de fer-me'l), sinó pq en vull aprendre. I clar, mig tort, i sota l'atenta mirada de la Emilia (així és com se diu), ja em veus a mi olorant el vi, intenant-lo fer girar, i percatant-me que estava transmetent una imatge de retrassat mental dificilment reparable. Però báh, a cagar.
Després xerrada amb un dels del grup, que es diu Sezer. És turc, i és el més sucador. Bueno, l'únic que es menja algo. Vam estar parlant de sexe, i el tio (que anava pitjor que jo), entrava en unes espirals de "sinsentido" que em feia partir el cul. Primer explicant-me les experiències amb noruegues. Després dient-me lu malament que se sentia sempre, per lu molt que s'estimava a la seva novia. I finalment, al parlar de quina tia ens podíem fer la nit en qüestió. El sexe, les ties, sempre tan contradictori tot plegat. I 3 tios escoltant la conversa, rient, i sense afegir res. Pq no explicaríen les seves experiències?? en fi.
Al marxar de la pre-party, em vaig donar compte que m'havia deixat els entrepans a dalt. Així que mentres en Sezer m'esperava a baix, vaig pujar a l'edifici, vaig entrar al pis i vaig mirar si ho trobava. Però no. M'ho havien canviat tot de lloc ja. Ni el sofà, ni la nevera, ni res estava al seu lloc. Molt extrany tot plegat, massa ràpid al recollir. Tot seguit vaig sentir que el Sezer cridava "Joan!! Joan!!" des de baix, i enmig d'un atac de riure em va dir que era l'altre edifici. És a dir, que vaig estar remanant coses, obrint la nevera, etc. d'un pis aliè i desconegut, per la puta cara. O per la puta birra, potser.
Fins aquí lu bo. A partir d'aquí, ens vam separar i vam anar de festa a un lloc. Vaig durar dins el recinte una mitja horeta, temps a partir del qual vaig fotre el camp a fora el carrer, per estar escoltant música amb els meus ariculars, esperant que sortíssin per donar-nos el piro cap a Gjovik. I van sortir. I trascendència. Molta trascendència. Que si què em passava. Que si on era. Que si estava sol. Que pq. Ufff. No els vaig saber transmetre que no passava res. Que el lloc no estava malament del tot, però que millor estava a fora escoltant música. On està el problema?
I res, pillar el bus a les 3 i mitja de la matinada, arribar a Gjovik a les 4 i quart, caminar fins a la residència una horeta, i per allà les 5 i quart a sobar-la. En general, va estar bé.
I avui llevar-me tard, paella de patates fregides, mal de panxa, Barça, Ujfalusi que casi em fot enlaire el cap de setmana, raïm amb formatge i dormir.
Boranit.
Massanen.
"no lograré escaparme... de su encanto." Albert Pla
viernes, 17 de septiembre de 2010
un subnormal
Ara que tot déu ja sap que ho he aprovat tot ja no tinc més excuses ni desviacions d'atenció. Projecte's rulzzzz. Un horari, una metodologia, una disciplina, i tindré temps per tot. Molt bé.
Ara bé (que és moro): fés-ho. Si tens pebrots fés-ho. Ara vas i et fas un horari, molt bé, t'ho pintes amb coloraines, quadrats simètrics, lletra maca, clara, negreta si vols, i totes les tasques a fer. Molt bé. Compleix-lo. No hi ha pebrots. Tinc 24 anys i no sé el que és ser metòdic. Ser metòdic és per la gent de merda, que es passa en net els apunts, que repassa la lliçó que ha fet a l'escola cada dia, que, per tant, ha anat a classe, i que van a la revisió de l'examen tot i tenir-lo aprovat. "No, per si de cas", diuen. I jo no sóc així. I dic "gent de merda" per enveja malaltissa i podrida, pq m'encantaria que em sortís de dins administrar el fill de puta del meu temps de la manera més òptima i eficaç per ser una persona de profit i no una puta desgràcia que és el que no deixo de ser. Cada any igual. Cada puta nova etapa de la meva intrascendent vida igual. I no hi ha manera. No aprenc. Fer una mica cada dia no te´mèrit. No pel meu Jo interior. L'altre fill de puta. O tot de cop o res. O una gran gesta, o res. O ets el puto amo remontant, o ets un subnormal que deix passar la oportunitat. Les coses fàcils, pels covards. Així de subnormal és el meu subconscient, la meva persona. I me la ventila per tots costats que sigui normal, que la majoria de gent sigui també així. Encara em repugna més. Cagum Dios.
Báh.
Massanen.
"no olvides que, al despertar, siempre hay cuchillos en el cajón." Nacho Vegas
Ara bé (que és moro): fés-ho. Si tens pebrots fés-ho. Ara vas i et fas un horari, molt bé, t'ho pintes amb coloraines, quadrats simètrics, lletra maca, clara, negreta si vols, i totes les tasques a fer. Molt bé. Compleix-lo. No hi ha pebrots. Tinc 24 anys i no sé el que és ser metòdic. Ser metòdic és per la gent de merda, que es passa en net els apunts, que repassa la lliçó que ha fet a l'escola cada dia, que, per tant, ha anat a classe, i que van a la revisió de l'examen tot i tenir-lo aprovat. "No, per si de cas", diuen. I jo no sóc així. I dic "gent de merda" per enveja malaltissa i podrida, pq m'encantaria que em sortís de dins administrar el fill de puta del meu temps de la manera més òptima i eficaç per ser una persona de profit i no una puta desgràcia que és el que no deixo de ser. Cada any igual. Cada puta nova etapa de la meva intrascendent vida igual. I no hi ha manera. No aprenc. Fer una mica cada dia no te´mèrit. No pel meu Jo interior. L'altre fill de puta. O tot de cop o res. O una gran gesta, o res. O ets el puto amo remontant, o ets un subnormal que deix passar la oportunitat. Les coses fàcils, pels covards. Així de subnormal és el meu subconscient, la meva persona. I me la ventila per tots costats que sigui normal, que la majoria de gent sigui també així. Encara em repugna més. Cagum Dios.
Báh.
Massanen.
"no olvides que, al despertar, siempre hay cuchillos en el cajón." Nacho Vegas
jueves, 16 de septiembre de 2010
confirmat
Benvolgut Joan,
despres de valorar el teu cas et puc comunicar
que la Junta Acadèmica ha cregut convenient valorar
i premiar el teu esforç realitzat i els resultats
acadèmics que has obtingut aquest any.
Per aquest motiu l'assignatura de Telemàtica II
et queda aprovada amb un 5.
Cordialment, Jaume Abella
ho he aprovat tot. El curs 2009/10 passarà a la història de la meva vida com el curs que en una anada d'olla alimentada per les ansies d'acabar aquesta puta merda carrera d'ordinadors i demés coses que sempre m'han sudat la polla; em vaig matricular d'11 assignatures. Però no vull treure pit per una merda, pq penso sincerament que s'ha de ser molt immadur i inconscient per fer el curs que he fet jo, un curs on a penes he trepitjat classe i al final he hagut de córrer i passar-les putes fins al punt de que fós la junta d'avaluació, i no jo, els que decideixin que ho aprovi tot.
La capacitat la tinc. Jo i tothom. I a posar-hi collons no em guanya ni Déu. Però tinc 24 anys, ja és hora de començar a fer les coses de forma més ordendada. Una miqueta de metodologia, de disciplina. Per no fer-ho tot al final, tant sols això. N'aprendré? Només depèn de mi.
Però avui estic molt content. I em ve el cap molta gent que sempre m'anima, que em veuen un monstro que no s'arruga per res, però que són la meva puta gasolina. Però sobretot el Pau. El Pau m'ha portat de la maneta tota la carrera. Pràctiques, apunts, classes. M'ha ajudat sempre, amb tot. Aquest mamonàs s'ho mereix tot per mi. A part és un amic. Gràcies. Ja ho saps.
Estic a Noruega. Ahir la Yao em va mirar amb ullets brillants i em va dir si aniria a no sé quina collonada d'excursió amb canoes. Evidentment: no. Li vaig dir que el més segur és que aniríem a Lillehammer a emborratxar-nos amb els del poble del costat, que vam conèixer a Aurdal. Llavors m'ha sorprès amb un "Joan, can I go with you?". Mira, m'ha entendrit. Tinc sentiments, de vegades. I sisi, l'hi he passat el grup del facebook i s'ha apuntat. Puta madre.
I avui no he sortit amb els altres. Començo a estar fins els collons de les festetes a "Huset". Demà ja sortiré si estic de bon humor. El Sigurd m'ha dit que va parlar amb la Katrina, i que li brillaven els ulls quan li parlava de mi. En condicions normals me'l creuria, però amb aquesta no. No m'ho crec. Està casada i ella sí. Ella sí sembla fidel. I una noia fidel s'ha de respectar, sempre. Pq no abunden. I de ties per fer mal, n'està ple.
Avui ha fet un mes que estic aquí ja. Començaré a desmarcar-me una mica del grup, tinc ganes de fer més la meva, i conèixer gent per mi sol. En manada les ovelles. O les rates. I qué somos nosotros?? hombres?!?! o ratas?!?! pos ja està.
Massanen.
"...mal parit... quant més fotut estàs més et motives tu, eh! " DJOANG FIGUERAS
martes, 14 de septiembre de 2010
un guiri de merda
el panorama és el que és. Jo vinc de fora i estic estudiant a una universitat que m'acull. Tinc un "budy" noruec que organitza activitats per fer amb altres budys, pq els guiris fem cosetes. Em relaciono, llavors, amb la gent que també ve de fora. França, República Txeca, Lituània, Turquia, Índia, Alemanya, etc. I quan a la universitat fan activitats, festes, celebracions, nosaltres en global som un grup de guiris de merda per la gran majoria d'estudiants noruecs. I els entenc. A mi em passava el mateix a la universitat, quan veia aquella colla de clons de color groc davant l'edifici Lluçanès; semblava que si n'enterraves algún ningú el trobaria a faltar, pq n'hi havia més. En fi, me la pelen, els guiris de La Salle.
Aquí et presenten i dius el nom i el país d'on vens, per tant sóc l'Spanish guy (amb 'u', mamons), per la majoria d'ells. I no em dóna la puta gana. L'altre dia comentàvem amb el grup que les noies d'aquí són molt tancades amb els extrangers. Doncs evidentment que ho són, home. Una panda de buitres immigrants, mal vestits i mig borratxos que van pel carrer com a zombis al crit de "party, party, party" no poden entrar mai bé als ulls d'una noia maca. Estamos tontos, o qué?
Però jo no em considero un d'ells. Em respecto massa(na). Tampoc em cohibeixen els "popularillos" natius de torn, que em miren per sobre de l'hombro pq no sóc d'aquí. A mi un xaval que vesteix amb gorra i jaqueteta hortera rollo beisball of iunaitet esteits of america me la porta al vent. Bitxarracos de metro noranta, amb pentinats excèntrics, moviments patètics al ballar i nul·la tècnica al jugar a futbol, no em poden anar perdonant la vida. "Onta vas així, home. Coordina els moviments al caminar, o cauràs. I apuja't els pantalons, fés el favor. "
Per altre banda estic obert 100% a conèixer qualsevol persona que no em jutgi a priori per ser un puto guiri de merda. Avui he parlat amb la Katrina. És noruega, segurament la més bonica que he conegut des de que estic aquí. La típica que té novio des de fot anys, tranquils. Però maca, agradable, i parlant-me com si fós, simplement, una persona. Persones d'aquestes són les que valen la pena.
Sí, ni noruecs, ni francesos, ni xinesos, ni polles. Persones. I prou.
Massanen.
"ni patria ni bandera. Ni raza ni condición. Ni límites ni fronteras. Extranjero soy yo." Bunbury
Aquí et presenten i dius el nom i el país d'on vens, per tant sóc l'Spanish guy (amb 'u', mamons), per la majoria d'ells. I no em dóna la puta gana. L'altre dia comentàvem amb el grup que les noies d'aquí són molt tancades amb els extrangers. Doncs evidentment que ho són, home. Una panda de buitres immigrants, mal vestits i mig borratxos que van pel carrer com a zombis al crit de "party, party, party" no poden entrar mai bé als ulls d'una noia maca. Estamos tontos, o qué?
Però jo no em considero un d'ells. Em respecto massa(na). Tampoc em cohibeixen els "popularillos" natius de torn, que em miren per sobre de l'hombro pq no sóc d'aquí. A mi un xaval que vesteix amb gorra i jaqueteta hortera rollo beisball of iunaitet esteits of america me la porta al vent. Bitxarracos de metro noranta, amb pentinats excèntrics, moviments patètics al ballar i nul·la tècnica al jugar a futbol, no em poden anar perdonant la vida. "Onta vas així, home. Coordina els moviments al caminar, o cauràs. I apuja't els pantalons, fés el favor. "
Per altre banda estic obert 100% a conèixer qualsevol persona que no em jutgi a priori per ser un puto guiri de merda. Avui he parlat amb la Katrina. És noruega, segurament la més bonica que he conegut des de que estic aquí. La típica que té novio des de fot anys, tranquils. Però maca, agradable, i parlant-me com si fós, simplement, una persona. Persones d'aquestes són les que valen la pena.
Sí, ni noruecs, ni francesos, ni xinesos, ni polles. Persones. I prou.
Massanen.
"ni patria ni bandera. Ni raza ni condición. Ni límites ni fronteras. Extranjero soy yo." Bunbury
lunes, 13 de septiembre de 2010
futbol
avui m'he despertat amb el següent missatge de text: "Yo Joan :) Football this evening six o'clock. :D we will play on the kallerud field". De puta mare. Em vaig a comprar unes botes, i a les 6 cap allà. Massa gent, fem 3 equips. Jo amb els de negre. Els noruegs són bitxarracos, la majoria. Molta força, molt de físic, i molt pilotasso. Estan sumbats. Un del meu equip és un subnormal, deix anar la cama, els colzes, i fot hòsties sense la pilota. A mi me la pela, pq vaig amb ell, però no em cau bé.
He disfrutat com una fúrsia jugant, em falta forma com és evident, però m'he pogut recrear una mica, cosa que m'ha costat rebre alguna que altre sagada. És un risc que haig de córrer, però ho faig amb totes les conseqüències. M'encanta jugar. Tenir la pilota, driblar, parar-la, controlar-la, passar-la, córrer amb ella, desmarcar-me. I em fot nerviós el pilotasso, pq per mi això no és futbol. Córrer amunt i avall, que t'enviin pedrades i espavila't. Això és una puta merda. Segurament pq vinc d'on vinc, i estar influenciat com estic. I em sento molt afortunat que així sigui.
Ser del Barça et fa anar amb el cap ben alt per tot el món. És un orgull. El futbol serà sempre el meu somni incomplert. Ni sóc prou bo, ni sóc prou fort mentalment. Però tinc tants moments a la memòria. En un partit, quan tens la pilota és un moment màgic. Per un moment, tothom està pendent de tu. El món s'atura. Per un instant ets el protagonista de tot el que t'envolta. Tant sa. Tant noble. Tant sincer: si ets bo amb la pilota els peus, sabràs què fer amb ella. Si no en tens ni puta idea, pilotasso i a córrer.
El futbol, sempre el futbol. En fi.
Massanen.
"en 1969 dejé las mujeres y el alcohol. Fueron los peores veinte minutos de mi vida". George Best
He disfrutat com una fúrsia jugant, em falta forma com és evident, però m'he pogut recrear una mica, cosa que m'ha costat rebre alguna que altre sagada. És un risc que haig de córrer, però ho faig amb totes les conseqüències. M'encanta jugar. Tenir la pilota, driblar, parar-la, controlar-la, passar-la, córrer amb ella, desmarcar-me. I em fot nerviós el pilotasso, pq per mi això no és futbol. Córrer amunt i avall, que t'enviin pedrades i espavila't. Això és una puta merda. Segurament pq vinc d'on vinc, i estar influenciat com estic. I em sento molt afortunat que així sigui.
Ser del Barça et fa anar amb el cap ben alt per tot el món. És un orgull. El futbol serà sempre el meu somni incomplert. Ni sóc prou bo, ni sóc prou fort mentalment. Però tinc tants moments a la memòria. En un partit, quan tens la pilota és un moment màgic. Per un moment, tothom està pendent de tu. El món s'atura. Per un instant ets el protagonista de tot el que t'envolta. Tant sa. Tant noble. Tant sincer: si ets bo amb la pilota els peus, sabràs què fer amb ella. Si no en tens ni puta idea, pilotasso i a córrer.
El futbol, sempre el futbol. En fi.
Massanen.
"en 1969 dejé las mujeres y el alcohol. Fueron los peores veinte minutos de mi vida". George Best
domingo, 12 de septiembre de 2010
Bergen
renault clio, 5 persones, seient del derrera al mig, 450 km's, carreteres de muntanya, estretes, curves mil, 0 autopistes, velocitat punta de 90 km/h en llocs molt puntuals i concrets. En resum, 6 hores, casi 7 de viatge. Ok.
Arribem a Bergen cap a dos quarts de sis de la tarda. Ens instal·lem a una casa on hi ha de tot. I no em refereixo a cuina, menjador, lavabo, llits, no... (que també). La casa està plena de llibres, dvd's, cd's, albums de fotos, revistes, un dvd, la xbox, a la cuina oli, sal, sucre, farina, espècies, cagum déu, de tot! aviam si hauré de llistar cada puta cosa ara.
Com que a l'arribar tenia el cul com una pala de ping pong, però no per petita, sinó per plana, i no per la part negre, sinó la vermella, del mal que em feia, ("xo si tu no tens cul!!" la polla em menjareu, home!), em vaig pillar de seguida i per la puta cara un dels llits que eren llits, per que no em toqués el sofà. I clar, morts de gana que estàvem, vam decidir que el més intel·ligent era fotre un salmó al forn amb patates, cosa que va fer que no sopéssim fins passades les nou de la nit, ja que com tots sabeu, les patates al forn tarden a estovar-se. Tots, oi? sí, molt bé.
Menjat el salmó dels collons, ens vam disposar a voltar per la ciutat, a veure què hi havia. Molt bé. Aquella nit em vaig percatar que sempre que vas perdut per alguna ciutat que visites acabes a una església. I sí sí, mira tu, feien música gratis i vam entrar un moment. La merda és que jo tinc un problema, amb els llocs on has d'estar callat i procurar fer cara seriosa. Sí, pq el meu cervell, guiat pel fill de puta del meu Jo interior, activa els algorismes de cerca que troben la situació o record més graciós dins un determinat espai de temps. I me'l projecta. En el cas de divendres passat, només entrar a l'església em vaig enrecordar que a la nit anterior (oju, que això no ho vaig explicar), quan vam sortir de la casa on feien festa (la primera, no la de xerrar amb noruegs), va venir un tio, es va abaixar els pantalons i els calçotets i ens va dir "respect." Clar, vulguis o no, això t'ho pots imaginar a diferents llocs i resulta tant graciós que és inevitable que et vingui al cap quan menys ho necessites. I així va ser, així que vaig sortir de seguida.
Tot seguit, i vist que no teníem ni puta idea per on tirar, vaig enrecordar-me que la meva amiga Martteta té una amiga que està d'erasmus a Bergen i li vaig demanar el seu número de mòbil. Entre que em buscava el número i jo li preguntava el nom, ja havíem trobat un pub irlandès gran i útil per fer les primeres cerveses, així que quan vaig tenir el número li vaig enviar un missatge de merda, que mai va ser contestat. Merci.
Aquella nit no em trobava molt bé. Estava molt engostipat, mocs, mal de coll, inclús em començaven a fer mal les orelles, cosa que em preocupava. I els nois anar-me dient "fotat un xupito de vodka i se't passarà, home!". Saps? lu típic que et diuen els graciosos... pensava jo. Doncs és putu veritat! joder. Em vaig fotre un xupito de macagumdéu nosé què, i se'm va passar tot. Usujuro. Brutal. Miraculós.
Aquella nit, poca cosa més. Voltar, explorar, vanagloriar-me de que era el primer lloc que havia vist en la vida que hi havia moltes més ties que tios sortint de nit, cosa que m'emocionava de tot cor. La gent sensible com jo, ens emocionem. I ja està.
Dissabte em vaig llevar per allà les 10, vam esmorzar, i vam pujar al funicular de Núria. Vull dir, de Bergen. Plovia, i fotia una rasca de collons, però la veritat és que Bergen és una ciutat espectacularment guapa. Mil carrerons on perdre-t'hi (i un cop perdut, tu mateix), el mercat del peix, les cases típiques noruegues, el port, els barcos, etc. Ok, tot això. Però per altre banda amb un moment estàs a la muntanya i pots anar a fotre l'índio pels boscos, amb llacs i cosetes guais per "gaudir de la natura" com diem nosaltres, els progres. A dalt la muntanya (que vam pujar amb el funicular), ens vam cansar ràpid, i en Sascha i jo vam baixar, pq tampoc era qüestió d'embrutar-nos. I a baix vam anar al mercat del peix on donaven menjar gratis, per provar....... i hi havia unes hamburgueses... de peix...... i verduretes.... i una espuma blanca..... joder. Joder, que vaig pagar per una, però no passa res, ok? Ok.
Després d'això vam tornar a anar a comprar menjar, i va ser llavors quan em vaig percatar que feia un mes que anava a la meva puta bola amb els horaris de menjar, pq vaig dir "ok, we have the food (que no foot) of the lunch for today, and the dinner??" i em van dir, "you're in Norway Joan, we have had the lunch at 11 o'clock in the morning and now we are gonna have the dinner". De puta mare doncs. I de les 5 a l'hora d'anar a dormir no es menja aquí?? estamos tontos?? o qué?? eh!?? qué somos!!?? en fi. Pasta. Aquesta vegada, raviolis, amb tomàquet i xampinyons. Boníssims. I després de dinar cagant hòsties cap al pub irlandès pq la noia que venia amb nosaltres és Lituana i volia veure el Lituania - USA, semifinals de la copa del món de bàsket. Però jo volia veure el Barça - Hércules, segona jornada de lliga. I me'n vaig anar a una altre tele, també amb en Sascha. I em van deixar de puta mare pq vam perdre 0-2. El consol va ser que Lituania també va perdre, així que ens vam fotre tots dos.
Després vam anar a un bar de heavy metal que celebraven els 20 anys i mentres hi havia oxigen per tots, estava molt bé. Hi havia un cartell de fusta ben alt, on estaven apuntats tots els grups que havien tocat al local durant els 20 anys (coldplay, toy dolls, etc.etc.), i vaig veure que al final d'una línia posava "Joan as", i tot xulo els hi dic "look!", com dient "jo he tocat aquí, sabeu?", i tot seguit el Kristian, m'assanyala el principi de la següent línia on posava " a policewoman". En total "Joan as a policewoman". Carcajades de riure a costa de mi i una altre birra, si us plau.
Aquí vaig conèixer a unes noies molt bufones, que després amb la multitud vaig perdre per sempre. Però això no és tot, quan 3 membres del grup que anavem van fotre el camp a dormir, el Sascha i jo vam anar a un altre local a fotre les últimes birres. Haig de dir que no li aguanto el ritme ni de conya, que ja els hi agradaria a moltes noies tragar, el que akest xaval traga en birres. Aquí recordo que vaig anar a pixar, i al sortir el tio ja estava parlant amb una noia. Al veurem a mi, evidentment, la noia el va canviar per mi i se'm va fotre a xerrar. Total que estavem al final, els dos xerrant amb noies, pq una amiga de la que va venir a mi, va fotres a xerrar amb ell. I res, realment molt simpàtica la meva, molt agradable mentres vaig tenir l'habilitat de treure temes de conversa, i una mica incòmode quan ja no se m'acudia res més, doncs no volia fer res amb ella, ja que no em feia el pes. El Sascha no va tenir més sort, ja que vaig sentir que la tia li parlava del seu novio, així que a la que vam poder vam fotre el camp a dormir.
I aquest matí, ens hem llevat dora, hem recollit, i hem anat a fer un tour de 4 hores amb barca. Ha estat guapo de collons. Després pillar el Clio i cap aquí. I estic mort, és molt dur quan són les 5 de la tarda i al Tom Tom posa 6 hores de "tiempo restante". A les 11 hem arribat.
Massanen.
"Respect."
Arribem a Bergen cap a dos quarts de sis de la tarda. Ens instal·lem a una casa on hi ha de tot. I no em refereixo a cuina, menjador, lavabo, llits, no... (que també). La casa està plena de llibres, dvd's, cd's, albums de fotos, revistes, un dvd, la xbox, a la cuina oli, sal, sucre, farina, espècies, cagum déu, de tot! aviam si hauré de llistar cada puta cosa ara.
Com que a l'arribar tenia el cul com una pala de ping pong, però no per petita, sinó per plana, i no per la part negre, sinó la vermella, del mal que em feia, ("xo si tu no tens cul!!" la polla em menjareu, home!), em vaig pillar de seguida i per la puta cara un dels llits que eren llits, per que no em toqués el sofà. I clar, morts de gana que estàvem, vam decidir que el més intel·ligent era fotre un salmó al forn amb patates, cosa que va fer que no sopéssim fins passades les nou de la nit, ja que com tots sabeu, les patates al forn tarden a estovar-se. Tots, oi? sí, molt bé.
Menjat el salmó dels collons, ens vam disposar a voltar per la ciutat, a veure què hi havia. Molt bé. Aquella nit em vaig percatar que sempre que vas perdut per alguna ciutat que visites acabes a una església. I sí sí, mira tu, feien música gratis i vam entrar un moment. La merda és que jo tinc un problema, amb els llocs on has d'estar callat i procurar fer cara seriosa. Sí, pq el meu cervell, guiat pel fill de puta del meu Jo interior, activa els algorismes de cerca que troben la situació o record més graciós dins un determinat espai de temps. I me'l projecta. En el cas de divendres passat, només entrar a l'església em vaig enrecordar que a la nit anterior (oju, que això no ho vaig explicar), quan vam sortir de la casa on feien festa (la primera, no la de xerrar amb noruegs), va venir un tio, es va abaixar els pantalons i els calçotets i ens va dir "respect." Clar, vulguis o no, això t'ho pots imaginar a diferents llocs i resulta tant graciós que és inevitable que et vingui al cap quan menys ho necessites. I així va ser, així que vaig sortir de seguida.
Tot seguit, i vist que no teníem ni puta idea per on tirar, vaig enrecordar-me que la meva amiga Martteta té una amiga que està d'erasmus a Bergen i li vaig demanar el seu número de mòbil. Entre que em buscava el número i jo li preguntava el nom, ja havíem trobat un pub irlandès gran i útil per fer les primeres cerveses, així que quan vaig tenir el número li vaig enviar un missatge de merda, que mai va ser contestat. Merci.
Aquella nit no em trobava molt bé. Estava molt engostipat, mocs, mal de coll, inclús em començaven a fer mal les orelles, cosa que em preocupava. I els nois anar-me dient "fotat un xupito de vodka i se't passarà, home!". Saps? lu típic que et diuen els graciosos... pensava jo. Doncs és putu veritat! joder. Em vaig fotre un xupito de macagumdéu nosé què, i se'm va passar tot. Usujuro. Brutal. Miraculós.
Aquella nit, poca cosa més. Voltar, explorar, vanagloriar-me de que era el primer lloc que havia vist en la vida que hi havia moltes més ties que tios sortint de nit, cosa que m'emocionava de tot cor. La gent sensible com jo, ens emocionem. I ja està.
Dissabte em vaig llevar per allà les 10, vam esmorzar, i vam pujar al funicular de Núria. Vull dir, de Bergen. Plovia, i fotia una rasca de collons, però la veritat és que Bergen és una ciutat espectacularment guapa. Mil carrerons on perdre-t'hi (i un cop perdut, tu mateix), el mercat del peix, les cases típiques noruegues, el port, els barcos, etc. Ok, tot això. Però per altre banda amb un moment estàs a la muntanya i pots anar a fotre l'índio pels boscos, amb llacs i cosetes guais per "gaudir de la natura" com diem nosaltres, els progres. A dalt la muntanya (que vam pujar amb el funicular), ens vam cansar ràpid, i en Sascha i jo vam baixar, pq tampoc era qüestió d'embrutar-nos. I a baix vam anar al mercat del peix on donaven menjar gratis, per provar....... i hi havia unes hamburgueses... de peix...... i verduretes.... i una espuma blanca..... joder. Joder, que vaig pagar per una, però no passa res, ok? Ok.
Després d'això vam tornar a anar a comprar menjar, i va ser llavors quan em vaig percatar que feia un mes que anava a la meva puta bola amb els horaris de menjar, pq vaig dir "ok, we have the food (que no foot) of the lunch for today, and the dinner??" i em van dir, "you're in Norway Joan, we have had the lunch at 11 o'clock in the morning and now we are gonna have the dinner". De puta mare doncs. I de les 5 a l'hora d'anar a dormir no es menja aquí?? estamos tontos?? o qué?? eh!?? qué somos!!?? en fi. Pasta. Aquesta vegada, raviolis, amb tomàquet i xampinyons. Boníssims. I després de dinar cagant hòsties cap al pub irlandès pq la noia que venia amb nosaltres és Lituana i volia veure el Lituania - USA, semifinals de la copa del món de bàsket. Però jo volia veure el Barça - Hércules, segona jornada de lliga. I me'n vaig anar a una altre tele, també amb en Sascha. I em van deixar de puta mare pq vam perdre 0-2. El consol va ser que Lituania també va perdre, així que ens vam fotre tots dos.
Després vam anar a un bar de heavy metal que celebraven els 20 anys i mentres hi havia oxigen per tots, estava molt bé. Hi havia un cartell de fusta ben alt, on estaven apuntats tots els grups que havien tocat al local durant els 20 anys (coldplay, toy dolls, etc.etc.), i vaig veure que al final d'una línia posava "Joan as", i tot xulo els hi dic "look!", com dient "jo he tocat aquí, sabeu?", i tot seguit el Kristian, m'assanyala el principi de la següent línia on posava " a policewoman". En total "Joan as a policewoman". Carcajades de riure a costa de mi i una altre birra, si us plau.
Aquí vaig conèixer a unes noies molt bufones, que després amb la multitud vaig perdre per sempre. Però això no és tot, quan 3 membres del grup que anavem van fotre el camp a dormir, el Sascha i jo vam anar a un altre local a fotre les últimes birres. Haig de dir que no li aguanto el ritme ni de conya, que ja els hi agradaria a moltes noies tragar, el que akest xaval traga en birres. Aquí recordo que vaig anar a pixar, i al sortir el tio ja estava parlant amb una noia. Al veurem a mi, evidentment, la noia el va canviar per mi i se'm va fotre a xerrar. Total que estavem al final, els dos xerrant amb noies, pq una amiga de la que va venir a mi, va fotres a xerrar amb ell. I res, realment molt simpàtica la meva, molt agradable mentres vaig tenir l'habilitat de treure temes de conversa, i una mica incòmode quan ja no se m'acudia res més, doncs no volia fer res amb ella, ja que no em feia el pes. El Sascha no va tenir més sort, ja que vaig sentir que la tia li parlava del seu novio, així que a la que vam poder vam fotre el camp a dormir.
I aquest matí, ens hem llevat dora, hem recollit, i hem anat a fer un tour de 4 hores amb barca. Ha estat guapo de collons. Després pillar el Clio i cap aquí. I estic mort, és molt dur quan són les 5 de la tarda i al Tom Tom posa 6 hores de "tiempo restante". A les 11 hem arribat.
Massanen.
"Respect."
jueves, 9 de septiembre de 2010
don't understand
m'he estat dos dies mig tancat a l'habitació, pq he estat molt engostipat. Doncs avui tenia ganes de sortir, on fós. I així ho he fet. Hem arribat al lloc on hi havia la festa, i erem 4 putus gats. I ens hem fotut a ballar allà al mig. En condicions normals, jo vaig, veig el panorama, i foto el camp a dormir. Però m'he fixat amb la gent que anava i que no hi hagués ningú a la sala de ball els hi ha sudat la polla. Si dic que no tenen ni puta idea de ballar, encara els estic elogiant, però admiro la seva falta de perjudicis, de vergonya, ells s'ho passen bé i s'ha acabat. I quan he pensat això m'he quedat tant admirat que m'he fotut a ballar amb ells, amb el meu no-estil, amb la meva desgana, amb la merda de música, amb tot i amb res a la vegada. A cagar. I així he passat la nit.
I per mi ho hagués deixat aquí. Un cop acabem d'aquest lloc, a dormir. Però no. Aviu estaven animats els mamons, i després de la festeta hem acabat a casa uns noruegs xerrant. I això ja no m'ha deixat tant admirat. De fet, m'ha encabronat molt, pq és d'aquelles situacions que si agafes i fots el camp, fas un numeret. I a mi no m'agrada fer numerets. I au, amb patates. Però és que què puta merdes hem de fotre a una casa on hi ha uns 10 tios i 3 ties (xl meu gust, re de bo), que no hi ha alcohol, i que no fan futbol. No ho puc entendre. On està la diversió?? si no em fet res! pq tant de rato?? pq toca?? no sé, no ho entendré mai.
En fi, boranit, demà cap a bergen. Fins diumenge.
Massanen.
"jamás les cuentes las penas a tus amigos. Que se rían de su puta madre." David Trueba ("4 amigos")
I per mi ho hagués deixat aquí. Un cop acabem d'aquest lloc, a dormir. Però no. Aviu estaven animats els mamons, i després de la festeta hem acabat a casa uns noruegs xerrant. I això ja no m'ha deixat tant admirat. De fet, m'ha encabronat molt, pq és d'aquelles situacions que si agafes i fots el camp, fas un numeret. I a mi no m'agrada fer numerets. I au, amb patates. Però és que què puta merdes hem de fotre a una casa on hi ha uns 10 tios i 3 ties (xl meu gust, re de bo), que no hi ha alcohol, i que no fan futbol. No ho puc entendre. On està la diversió?? si no em fet res! pq tant de rato?? pq toca?? no sé, no ho entendré mai.
En fi, boranit, demà cap a bergen. Fins diumenge.
Massanen.
"jamás les cuentes las penas a tus amigos. Que se rían de su puta madre." David Trueba ("4 amigos")
martes, 7 de septiembre de 2010
alt for Norge
merda!
8:30 del matí. Quin dia és avui? 7?!!?!?!?!??!?!?!?!?! joder. Joder. El dia 4 no vaig felicitar a mun pare pel cumple. El truco. El desperto. El felicito. L'he cagat.
Començo el dia enrarit, atabalat. Em dutxo, esmorzo i foto el camp cap a la universitat. "Avui vas, i aprofites". I séh, avui sí que sí. De quarts d'onze que he arribat a la universitat fins les 3 de la tarda llegint "papers" en anglès, meticulosament, apuntant-me les parauletes que no entenia, com un retrassadet.
M'he trobat al Kristian i al Tim, a la biblioteca del cole. No res, a tall d'anècdota. El cas és que gràcies a estar assentat amb ells, puc agafar i fotre el camp a pixar tranquilament sense preocupar-me que no em fotin el portàtil. Que veient els portàtils de la gent, a la basura el fortien el meu. Però bueno. I parlant de pixar, quan disposava a rentar-me les mans (en realitat m'estava mirant al mirall pq jo les mans no me les rento per una merda després de pixar), he vist com un cistellet amb carmelets dins. Però m'hi he fixat millor i no. Eren condons. I he pensat que quina iniciativa més de puta mare, regalar condons com a caramels al lavabo de la universitat. Immediatament he tingut la temptació d'agar-ne un grapat, per un motiu tant i tant nostrat com és el "que són gratis". Però no. Millor que caduquin al lavabo que a la meva tauleta de nit.
Com deia, a les 3, m'he aixecat de la biblioteca, me col·locat la jaqueta tot fent-me l'interessant per si algú em mirava (cosa que no ha estat així), m'he despedit i he fotut el camp. Això no tindria més trascendència si no fos pq quan portava 10 passes, no havia ni sortit de la puta biblioteca, m'he adonat que algo anava malament. Algo estava mullat. La motxilla estava mullada. Per dins, per fora. La puta de dios, una altre vegada. Sí. Una altre vegada se m'havia abocat l'ampolla d'aigua per dins la motxilla, on hi tenia portàtil, carpesano i llibre prestat de la biblioteca. De puta mare! Total, que he fet l'excursió cap a casa meva amb el Mac a la mà (sense la funda) i portant la motxilla com una bossa de futbol. Comodíssim, joder.
I res, a fer-me el dinar cagant hòsties, a dinar cagant hòsties, a penjar fotos al facebook cagant hòsties, a rentar els plats cagant hòsties, i cap al centre del poble, que havia quedat amb en Sigurd per anar a Oslo a veure el Noruega VS Portugal. He quedat a casa seva. Vosaltres sabeu on viu? ok. Jo tampoc. Truca'l, gasta saldo i troba'l. Un cop me'l trobo anem a casa seva. I he respirat tensió. Incomoditat. El tio és un fan del Manchester United, i m'ha posat el vídeo de la final de Roma. Sospitós tot plegat. En fi, que estic seguríssim que és de l'altre acera i, evidentment, que li molo jo. En fi, per evitar tensions li he parlat de totes les ties que m'havia liat des de que vaig fer la primera comunió. Així que res, hem anat cap a Oslo.
De camí cap a Oslo hi ha 2 putes hores i quart. Suma, 2 i quart anar, 2 i quart tornar, 2 hores de partit. Unes 6 hores i mitja parlant amb una persona que entenc un 30% del que em diu, pq parla molt fluix, no mou els llavis, i té una pronunciació massa difícil per un inútil com jo. A més abusa de phrasel verbs dels collons, la meva creu i la de molts que hem estudiat anglès. Total que tinc un mal de cap de la rehòstia. I estic mig engostipat.
El partit encara ha estat prou bé. Noruega ha guanyat 1-0 amb un gol de merda, fruit d'una cagada del porter. La típica pilota dividida que el porter té molta aventatge, es refia, i ha fet rebotar la pilota a John Carew. Aquesta ha quedat morta, i un que no sé com es diu l'ha emputjat el fons de la xarxa venint des de derrera. Després del gol, cada cop que el porter portugués tocava la pilota se sentia entre carcajades una mena de "uuuuuiiiiiiiiii" en norueg, cosa que mostra lu fills de puta que podem arribar a ser. I jo partint-me el cul tot sol.
M'ha encantat el camp, l'ambient a futbol, la sana passió amb que ho viuen, el mosaic que han fet on es llegia "alt for Norge" (tot per Noruega, pels que no sigueu observadors ni deductius), i que el Sigurd hagi pagat també el taxi. De record me endut la bandera de noruega que hi havia a cada seient. L'he carretejat tot el puto trajecte d tornada. Me le posat a la butxaca, on m'hi cabia mig pal, és a dir, l'altre mig pal i el que és la tela de roba se sortia, i a cada passa em rosava el braç.
Quan estava a mitja pujada del meu recorregut a casa de tornada, caminant, de nit, amb fred i engostipat, m'he percatat que numés em quedava el pal de la bandera. Que havia volat. Doncs molt bé.
A la merda.
Massanen.
"4 mesos de vacances on numés haig d'aconseguir fer un projecte de MH. Un privilegiat."
8:30 del matí. Quin dia és avui? 7?!!?!?!?!??!?!?!?!?! joder. Joder. El dia 4 no vaig felicitar a mun pare pel cumple. El truco. El desperto. El felicito. L'he cagat.
Començo el dia enrarit, atabalat. Em dutxo, esmorzo i foto el camp cap a la universitat. "Avui vas, i aprofites". I séh, avui sí que sí. De quarts d'onze que he arribat a la universitat fins les 3 de la tarda llegint "papers" en anglès, meticulosament, apuntant-me les parauletes que no entenia, com un retrassadet.
M'he trobat al Kristian i al Tim, a la biblioteca del cole. No res, a tall d'anècdota. El cas és que gràcies a estar assentat amb ells, puc agafar i fotre el camp a pixar tranquilament sense preocupar-me que no em fotin el portàtil. Que veient els portàtils de la gent, a la basura el fortien el meu. Però bueno. I parlant de pixar, quan disposava a rentar-me les mans (en realitat m'estava mirant al mirall pq jo les mans no me les rento per una merda després de pixar), he vist com un cistellet amb carmelets dins. Però m'hi he fixat millor i no. Eren condons. I he pensat que quina iniciativa més de puta mare, regalar condons com a caramels al lavabo de la universitat. Immediatament he tingut la temptació d'agar-ne un grapat, per un motiu tant i tant nostrat com és el "que són gratis". Però no. Millor que caduquin al lavabo que a la meva tauleta de nit.
Com deia, a les 3, m'he aixecat de la biblioteca, me col·locat la jaqueta tot fent-me l'interessant per si algú em mirava (cosa que no ha estat així), m'he despedit i he fotut el camp. Això no tindria més trascendència si no fos pq quan portava 10 passes, no havia ni sortit de la puta biblioteca, m'he adonat que algo anava malament. Algo estava mullat. La motxilla estava mullada. Per dins, per fora. La puta de dios, una altre vegada. Sí. Una altre vegada se m'havia abocat l'ampolla d'aigua per dins la motxilla, on hi tenia portàtil, carpesano i llibre prestat de la biblioteca. De puta mare! Total, que he fet l'excursió cap a casa meva amb el Mac a la mà (sense la funda) i portant la motxilla com una bossa de futbol. Comodíssim, joder.
I res, a fer-me el dinar cagant hòsties, a dinar cagant hòsties, a penjar fotos al facebook cagant hòsties, a rentar els plats cagant hòsties, i cap al centre del poble, que havia quedat amb en Sigurd per anar a Oslo a veure el Noruega VS Portugal. He quedat a casa seva. Vosaltres sabeu on viu? ok. Jo tampoc. Truca'l, gasta saldo i troba'l. Un cop me'l trobo anem a casa seva. I he respirat tensió. Incomoditat. El tio és un fan del Manchester United, i m'ha posat el vídeo de la final de Roma. Sospitós tot plegat. En fi, que estic seguríssim que és de l'altre acera i, evidentment, que li molo jo. En fi, per evitar tensions li he parlat de totes les ties que m'havia liat des de que vaig fer la primera comunió. Així que res, hem anat cap a Oslo.
De camí cap a Oslo hi ha 2 putes hores i quart. Suma, 2 i quart anar, 2 i quart tornar, 2 hores de partit. Unes 6 hores i mitja parlant amb una persona que entenc un 30% del que em diu, pq parla molt fluix, no mou els llavis, i té una pronunciació massa difícil per un inútil com jo. A més abusa de phrasel verbs dels collons, la meva creu i la de molts que hem estudiat anglès. Total que tinc un mal de cap de la rehòstia. I estic mig engostipat.
El partit encara ha estat prou bé. Noruega ha guanyat 1-0 amb un gol de merda, fruit d'una cagada del porter. La típica pilota dividida que el porter té molta aventatge, es refia, i ha fet rebotar la pilota a John Carew. Aquesta ha quedat morta, i un que no sé com es diu l'ha emputjat el fons de la xarxa venint des de derrera. Després del gol, cada cop que el porter portugués tocava la pilota se sentia entre carcajades una mena de "uuuuuiiiiiiiiii" en norueg, cosa que mostra lu fills de puta que podem arribar a ser. I jo partint-me el cul tot sol.
M'ha encantat el camp, l'ambient a futbol, la sana passió amb que ho viuen, el mosaic que han fet on es llegia "alt for Norge" (tot per Noruega, pels que no sigueu observadors ni deductius), i que el Sigurd hagi pagat també el taxi. De record me endut la bandera de noruega que hi havia a cada seient. L'he carretejat tot el puto trajecte d tornada. Me le posat a la butxaca, on m'hi cabia mig pal, és a dir, l'altre mig pal i el que és la tela de roba se sortia, i a cada passa em rosava el braç.
Quan estava a mitja pujada del meu recorregut a casa de tornada, caminant, de nit, amb fred i engostipat, m'he percatat que numés em quedava el pal de la bandera. Que havia volat. Doncs molt bé.
A la merda.
Massanen.
"4 mesos de vacances on numés haig d'aconseguir fer un projecte de MH. Un privilegiat."
lunes, 6 de septiembre de 2010
dilluns
finalment, avui no he fotut res de profit. Però sí de bo:
he anat a comprar al super, la compra de tota la setmana, i m'he fet per dinar un pollastre a la planxa amb xampinyons... la puta de Dios, impresionant. Em fa gràcia pq la Yao sempre que em foto a cuinar es fot el meu costat i em mira. Bueno, més que gràcia em fot nerviós. També està començant a acostumar-se a venir amb el seu portàtil a la cuina i posar música, fent cas omís de la que està sonant prèviament que, sí exacte, és la meva. I ahir em va pillar dos ous de la nevera. De la nevera, repeteixo.
No passa res, però. Me l'aprecio i em cau bé. A més, avui li he donat la mala notícia de que pel viatge a Bergen... no hi cap. No, no sóc tan fill de puta de fotra-la fora, una vegada confirmada, sinó que estava a l'espectativa de si el cinquè component venia o no. I evidentment ve. M'ha sabut greu dir-li, però m'ha dit, somrient, que no passava res. I ve el Kristian (el meu buddy) k està sonat, i segurament m'ho passaré millor.
Demà a la tarda vaig a veure el partit de classificació per l'Eurocopa Noruega VS Portugal. So, al matí l'haig d'aprofitar. Queda dit.
Queda escrit.
Massanen.
"La gente enamorada a menudo se ponía cortante, peligrosa. Perdían su sentido de la perspectiva. Perdían su sentido del humor. Se ponían nerviosos, psicóticos, aburridos. Incluso se convertían en asesinos." Charles Bukowski
he anat a comprar al super, la compra de tota la setmana, i m'he fet per dinar un pollastre a la planxa amb xampinyons... la puta de Dios, impresionant. Em fa gràcia pq la Yao sempre que em foto a cuinar es fot el meu costat i em mira. Bueno, més que gràcia em fot nerviós. També està començant a acostumar-se a venir amb el seu portàtil a la cuina i posar música, fent cas omís de la que està sonant prèviament que, sí exacte, és la meva. I ahir em va pillar dos ous de la nevera. De la nevera, repeteixo.
No passa res, però. Me l'aprecio i em cau bé. A més, avui li he donat la mala notícia de que pel viatge a Bergen... no hi cap. No, no sóc tan fill de puta de fotra-la fora, una vegada confirmada, sinó que estava a l'espectativa de si el cinquè component venia o no. I evidentment ve. M'ha sabut greu dir-li, però m'ha dit, somrient, que no passava res. I ve el Kristian (el meu buddy) k està sonat, i segurament m'ho passaré millor.
Demà a la tarda vaig a veure el partit de classificació per l'Eurocopa Noruega VS Portugal. So, al matí l'haig d'aprofitar. Queda dit.
Queda escrit.
Massanen.
"La gente enamorada a menudo se ponía cortante, peligrosa. Perdían su sentido de la perspectiva. Perdían su sentido del humor. Se ponían nerviosos, psicóticos, aburridos. Incluso se convertían en asesinos." Charles Bukowski
domingo, 5 de septiembre de 2010
Cabin trip to Aurdal
així doncs, dissabte al matí em vaig llevar a temps (apurant com sempre) per ser "a puesto" a l'hora acordada. Una vegada a fora l'edifici, on quedem per a reunir-nos, vaig haver de concentrar tota la meva força en procurar no explotar de riure quan vaig veure al meu amic Sascha amb una "samsonite" de les grosses per passar una puta nit a la muntanya. De camí cap a la universitat (que és on ens passaria a buscar el bus), m'esforçava en no mirar-lo pq se'm queien les llàgrimes de riure.
A la universitat vam pillar el bus. A dins hi havia gent de la universitat de Lillehammer, un poble a unes 50 km's de Gjovik. A dins el bus, per fer el viatge més amè, ens van fer un joc que consistia en contestar unes preguntes de culturilla general. Jo i el meu company de seient vam fer un paper força digne, però evidentment no vam guanyar una puta merda. Es diu Martin i és de la República Txeca. El típic bon paio, molt callat que sempre està somrient, però lluny de semblar gilipolles, té personalitat.
Una hora i mitja més tard, vam arribar. Les "Cabin"s són unes casetes de muntanya, on a dins hi ha sala d'estar, una cuina, les corresponents habitacions, vestíbol, dutxa, cagadora i amb algunes sauna i tot. Quan vam arribar ens van anar cridant un x un, i havíem de dir el nostre nom i d'on érem. I a mi em van cridar el primer de tots. Va ser llavors quan vaig trobar redundant haver de dir el meu puto nom, si acabaven de dir "jÒhn?". Ok. "I'm Joan, and I'm from Barcelona." (és la manera més ràpida de no dir Spain i que no et preguntin "What is Catalonia?"). I tot seguit les persones amb les qui compartiria habitació: Martina (from Txec Republic) i Flo (from France). La Martina era una noia més agradable que guapa, que no vol dir que fós lletja. I el Flo ja el coneixia, però llavors em vaig enterar que no era noruec, sinó francès. Ok.
Després d'instal·lar-nos a les corresponents habitacions, demanar-me la part de dalt de la llitera, com el ninyato de poble que no deixo de ser (que li mola estar a dalt, pq sembla més "guai") mengem i ens tornen a dividir en grups per dur a terme l'activitat de la tarda. I com una puta broma tot plegat. A mi em va tocar el grup "de la naturalesa", i ens vam haver de guarnir com a tals, pintar-nos la cara, inventar-nos un logo, crear-nos un Déu, i inventar-nos una coreografia que representaríem al final del joc. Ok, deixeu-me recordar 4 coses:
Joan Massana, 24 anys ja, acabades totes les assignatures de la Superior d'Enginyeria Informàtica a La Salle, universitat Ramon Llull, pendent del Projecte fi de carrera, 6 anys estudiant, i 3 treballant pels matins a la mateixa universitat. I amb pèl als ous.
Ok. Dit això, amb un tros de bossa de basura lligada a la cintura, uns trossos de llana lligades al front, la galta dreta pintada amb una ratlla blava, una ratlla vermella i una ratlla negre, i aguantant un tros de fusta de metro i mig, amb herbes i floretes lligades a un extrem de la mateixa; vaig estar fent les corresponents proves. A saber:
1) correr uns 20 metros, donar 8 voltes sobre un pal clavat, i tornar.
2) anar amb els ulls tapats per un camí minat de globos d'aigua, sent guiat per algú de l'equip.
3) recollir una poma amb la boca, i buscar els putus sugus de merda en un pot plè de farina.
4) fer un recorregut saltironejant dins una bossa de basura de les grans.
5) passar-nos un ou lu màxim lluny possible sense que es trenqui, fins que es trenqui
6) córrer amb una cullereta i una poma a l'extrem sense que caigui.
7) el típic joc de fer figures humanes amb les cames i els braços a terra que no recordo com merdes es diu
8) escriure el màxim de paraules en tots els idiomes amb les lletres de la paraula ADVENTURE
9) Jugar a un partit de futbol, agafat de dues persones, com un futbolín.
10) morir-me per dins.
Tot i insistir el millor que vaig poder pq no fós així, hi ha fotos que demostren tot el que he explicat.
Després d'aquest viatge en el temps on vaig tornar al centre d'esplai (on numés disfrutava quan pegàvem a la Jessica), barbacoa, fotrem fins el cul d'hamburgueses i frankfurts, i adonar-me que la nit seria més llarga del que creia pq era l'únic subnormal que no s'havia portat beguda. Alcohol, vaja. Però allà estava el Martin per compartir amb mi la cosa rara que porta sempre que no sé què és, però és bona. I a ningú més li agrada. El Sascha també em va convidar a Whisky amb cola, però desde l'última gran taja que vaig pillar amb Ballentines, el whisky no puc ni olorar-lo. Aquell dia... bueno és igual.
La nit va ser divertida, vaig parlar amb moltes noies noves, i els nois de sempre. En geneal la gent o era de la República Txeca, o era d'Alemania, o eren Budis (monitors) de noruega. Així que després de plantar semilles per la República Txeca, dir que vaig ser dels últims en anar a dormir i dels últims en llevar-me. Séh, pq aquest matí el 90% de la gent ha anat a caminar per la natura, pels guapíssims paisatges i a immortalitzar cada moment amb les seves fantàstiques càmares. Quan jo m'he llevat ja s'havien pirat. Doncs molt bé, adéu. Fills de puta.
I he jugat a cartes, amb els que també s'han quedat aquí, a un joc que no sabia. He començat perdent, però les dues o tres últimes partides les he guanyat. Sí, ja ho sé. Jo també.
I res, pillar el bus i cap a casa. Sincerament, m'ho he passat molt bé.
Ho puto reconec.
Massanen.
"this is our God. Is not beautiful, but it's natural."
A la universitat vam pillar el bus. A dins hi havia gent de la universitat de Lillehammer, un poble a unes 50 km's de Gjovik. A dins el bus, per fer el viatge més amè, ens van fer un joc que consistia en contestar unes preguntes de culturilla general. Jo i el meu company de seient vam fer un paper força digne, però evidentment no vam guanyar una puta merda. Es diu Martin i és de la República Txeca. El típic bon paio, molt callat que sempre està somrient, però lluny de semblar gilipolles, té personalitat.
Una hora i mitja més tard, vam arribar. Les "Cabin"s són unes casetes de muntanya, on a dins hi ha sala d'estar, una cuina, les corresponents habitacions, vestíbol, dutxa, cagadora i amb algunes sauna i tot. Quan vam arribar ens van anar cridant un x un, i havíem de dir el nostre nom i d'on érem. I a mi em van cridar el primer de tots. Va ser llavors quan vaig trobar redundant haver de dir el meu puto nom, si acabaven de dir "jÒhn?". Ok. "I'm Joan, and I'm from Barcelona." (és la manera més ràpida de no dir Spain i que no et preguntin "What is Catalonia?"). I tot seguit les persones amb les qui compartiria habitació: Martina (from Txec Republic) i Flo (from France). La Martina era una noia més agradable que guapa, que no vol dir que fós lletja. I el Flo ja el coneixia, però llavors em vaig enterar que no era noruec, sinó francès. Ok.
Després d'instal·lar-nos a les corresponents habitacions, demanar-me la part de dalt de la llitera, com el ninyato de poble que no deixo de ser (que li mola estar a dalt, pq sembla més "guai") mengem i ens tornen a dividir en grups per dur a terme l'activitat de la tarda. I com una puta broma tot plegat. A mi em va tocar el grup "de la naturalesa", i ens vam haver de guarnir com a tals, pintar-nos la cara, inventar-nos un logo, crear-nos un Déu, i inventar-nos una coreografia que representaríem al final del joc. Ok, deixeu-me recordar 4 coses:
Joan Massana, 24 anys ja, acabades totes les assignatures de la Superior d'Enginyeria Informàtica a La Salle, universitat Ramon Llull, pendent del Projecte fi de carrera, 6 anys estudiant, i 3 treballant pels matins a la mateixa universitat. I amb pèl als ous.
Ok. Dit això, amb un tros de bossa de basura lligada a la cintura, uns trossos de llana lligades al front, la galta dreta pintada amb una ratlla blava, una ratlla vermella i una ratlla negre, i aguantant un tros de fusta de metro i mig, amb herbes i floretes lligades a un extrem de la mateixa; vaig estar fent les corresponents proves. A saber:
1) correr uns 20 metros, donar 8 voltes sobre un pal clavat, i tornar.
2) anar amb els ulls tapats per un camí minat de globos d'aigua, sent guiat per algú de l'equip.
3) recollir una poma amb la boca, i buscar els putus sugus de merda en un pot plè de farina.
4) fer un recorregut saltironejant dins una bossa de basura de les grans.
5) passar-nos un ou lu màxim lluny possible sense que es trenqui, fins que es trenqui
6) córrer amb una cullereta i una poma a l'extrem sense que caigui.
7) el típic joc de fer figures humanes amb les cames i els braços a terra que no recordo com merdes es diu
8) escriure el màxim de paraules en tots els idiomes amb les lletres de la paraula ADVENTURE
9) Jugar a un partit de futbol, agafat de dues persones, com un futbolín.
10) morir-me per dins.
Tot i insistir el millor que vaig poder pq no fós així, hi ha fotos que demostren tot el que he explicat.
Després d'aquest viatge en el temps on vaig tornar al centre d'esplai (on numés disfrutava quan pegàvem a la Jessica), barbacoa, fotrem fins el cul d'hamburgueses i frankfurts, i adonar-me que la nit seria més llarga del que creia pq era l'únic subnormal que no s'havia portat beguda. Alcohol, vaja. Però allà estava el Martin per compartir amb mi la cosa rara que porta sempre que no sé què és, però és bona. I a ningú més li agrada. El Sascha també em va convidar a Whisky amb cola, però desde l'última gran taja que vaig pillar amb Ballentines, el whisky no puc ni olorar-lo. Aquell dia... bueno és igual.
La nit va ser divertida, vaig parlar amb moltes noies noves, i els nois de sempre. En geneal la gent o era de la República Txeca, o era d'Alemania, o eren Budis (monitors) de noruega. Així que després de plantar semilles per la República Txeca, dir que vaig ser dels últims en anar a dormir i dels últims en llevar-me. Séh, pq aquest matí el 90% de la gent ha anat a caminar per la natura, pels guapíssims paisatges i a immortalitzar cada moment amb les seves fantàstiques càmares. Quan jo m'he llevat ja s'havien pirat. Doncs molt bé, adéu. Fills de puta.
I he jugat a cartes, amb els que també s'han quedat aquí, a un joc que no sabia. He començat perdent, però les dues o tres últimes partides les he guanyat. Sí, ja ho sé. Jo també.
I res, pillar el bus i cap a casa. Sincerament, m'ho he passat molt bé.
Ho puto reconec.
Massanen.
"this is our God. Is not beautiful, but it's natural."
viernes, 3 de septiembre de 2010
por
tinc el singlot.
Anem a pams. Primer de tot vull destacar que finalment, després de mesos d'agonia, he pogut culminar l'"operació remuntada" que vaig iniciar al seu moment amb els examens de juliol, amb la finalització de totes les PUTES pràctiques. Ja estan. Totes entregades almenys. Així que fins el 20 de setembre a esperar resultats finals.
Aquests dies he rebut la primera visita. És la primera vegada que una persona es fot una patejada d'hores d'avió, i hores de tren, tan sols per venir a veurem i la veritat és que se'm puto fot la pell de gallina. Numés tinc que paraules d'agraïment, pq fer-te sentir estimat és el més gran que et pot passar a la vida, i aquesta persona m'hi ha fet sentir molt. Mil gràcies.
Així que res, he estat a Oslo per primer cop, vam anar a donar un tom pel centre de la ciutat i vam acabar sopant a un restaurant espanyol. Una vegada a dins, ens vam percatar de que no només era espanyol, sinó que també eren del Madrid, (ok, ningú és perfecte), però no només eren del madrid, sinó que a dins hi havai una puta bandera d'"anticulé". Ok. A l'hora de pagar vaig haver d'ensenyar l'entrada de la final de Roma, per dir "ok, tu ets del Madrid. Però l'últim en guanyar la Champions he estat jo. Bueno, el Barça". Ok. Era important que ho sabés.
També he recordat que aquí he vingut a fer el projecte, que no cal que busqui una puta merda pq les millors dones les tenim a casa, i amb diferència. Amb molta diferència.
I res, aquest matí he tornat d'Oslo. He arribat a Gjovik i "joder, estic fins la puta polla de fer la puta merda de mateix puto camí cada míser dia, akesta carretera em mata de fàstic.". I he pres un camí diferent. I, evidentment m'he perdut. M'he arribat a fotre a un terreny privat d'una gent amb molta pasta, que m'ha hagut de fotre fora alertar-me que estava en una comunitat privada. "Ok, I didn't know, sorry". I realment ho havia llegit, però estava en norueg i havia entès que no es podien entrar cotxes. Que dius "si no saps norueg, què merdes vols entendre?". Tota la raó.
El que vaig dir un dia: el millor d'estar perdut és que quan menys t'ho esperes has arribat. I així ha tornat a estar. Quan m'estava disposant a tornar enrera i desfer la mega-patejada que m'havia fotut m'he vist a la universitat on estudio, i he pogut tornar a casa tranquilament. Perfecte.
Un cop a casa, m'he fet el dinar, i m'han reclamant per anar a decidir on passarem la nit a Bergen d'aquí dos caps de setmana. Total que m'han vingut a buscar en cotxe per anar a la universitat, on una lituana que també vindrà busqués el lloc on passaríem la nit. "Ok" i "I don't care". Aquesta ha estat la meva aportació en l'hora i mitja aproximada que ha durat la puta cerca.
Tot seguit a endressar l'habitació, ara està neta com el primer dia, a l'igual que la roba. El que no està (ni estarà) és planxada, però bueno, tampoc cal passar-se.
Finalment, a les onze de la nit m'he pirat a pendre algo al pub més famós de Gjovik, on m'esperaven un grup de companys que són amb els que solem sortir per aquí. De camí cap el poble he passat por. Ho reconec. No hi veig molt bé de lluny, però és que en la foscor encara hi veig menys i aquí la nit és molt fosca. I freda. I quan he passat el bosc he pensat que tenia por. Clar que aquesta por tampoc em frena, pq penso que tota la por que jo pugui tenir, la presumpta persona que em pugui creuar també la pot tenir. Si això li sumes que vaig cantant la cançó d'extremoduro "Golfa" i saltant com una cabreta boja, segurament el sumbat seria jo. És la meva manera de protgier-me. El cas és que quan he arribat al lloc en qüestió he pagat uns 7 euros x entrar, m'he fotut una birra, i han decidit pirar-se. Fantàstic.
I aquí estic. Demà foto el camp cap a (St Pau d')Aurdal, es veu que és una hora en Bus, per tant, està aquí mateix, veurem aviam què puta merdes es cou. Ara estic molt cansat, espero que sigui un bon cap de setmana. Almenys la meitat de bo i satisfactori que els dos últims dies.
Gràcies, again
Massanen.
"culpa mía! culpa mía!!" kung-fu panda
Anem a pams. Primer de tot vull destacar que finalment, després de mesos d'agonia, he pogut culminar l'"operació remuntada" que vaig iniciar al seu moment amb els examens de juliol, amb la finalització de totes les PUTES pràctiques. Ja estan. Totes entregades almenys. Així que fins el 20 de setembre a esperar resultats finals.
Aquests dies he rebut la primera visita. És la primera vegada que una persona es fot una patejada d'hores d'avió, i hores de tren, tan sols per venir a veurem i la veritat és que se'm puto fot la pell de gallina. Numés tinc que paraules d'agraïment, pq fer-te sentir estimat és el més gran que et pot passar a la vida, i aquesta persona m'hi ha fet sentir molt. Mil gràcies.
Així que res, he estat a Oslo per primer cop, vam anar a donar un tom pel centre de la ciutat i vam acabar sopant a un restaurant espanyol. Una vegada a dins, ens vam percatar de que no només era espanyol, sinó que també eren del Madrid, (ok, ningú és perfecte), però no només eren del madrid, sinó que a dins hi havai una puta bandera d'"anticulé". Ok. A l'hora de pagar vaig haver d'ensenyar l'entrada de la final de Roma, per dir "ok, tu ets del Madrid. Però l'últim en guanyar la Champions he estat jo. Bueno, el Barça". Ok. Era important que ho sabés.
També he recordat que aquí he vingut a fer el projecte, que no cal que busqui una puta merda pq les millors dones les tenim a casa, i amb diferència. Amb molta diferència.
I res, aquest matí he tornat d'Oslo. He arribat a Gjovik i "joder, estic fins la puta polla de fer la puta merda de mateix puto camí cada míser dia, akesta carretera em mata de fàstic.". I he pres un camí diferent. I, evidentment m'he perdut. M'he arribat a fotre a un terreny privat d'una gent amb molta pasta, que m'ha hagut de fotre fora alertar-me que estava en una comunitat privada. "Ok, I didn't know, sorry". I realment ho havia llegit, però estava en norueg i havia entès que no es podien entrar cotxes. Que dius "si no saps norueg, què merdes vols entendre?". Tota la raó.
El que vaig dir un dia: el millor d'estar perdut és que quan menys t'ho esperes has arribat. I així ha tornat a estar. Quan m'estava disposant a tornar enrera i desfer la mega-patejada que m'havia fotut m'he vist a la universitat on estudio, i he pogut tornar a casa tranquilament. Perfecte.
Un cop a casa, m'he fet el dinar, i m'han reclamant per anar a decidir on passarem la nit a Bergen d'aquí dos caps de setmana. Total que m'han vingut a buscar en cotxe per anar a la universitat, on una lituana que també vindrà busqués el lloc on passaríem la nit. "Ok" i "I don't care". Aquesta ha estat la meva aportació en l'hora i mitja aproximada que ha durat la puta cerca.
Tot seguit a endressar l'habitació, ara està neta com el primer dia, a l'igual que la roba. El que no està (ni estarà) és planxada, però bueno, tampoc cal passar-se.
Finalment, a les onze de la nit m'he pirat a pendre algo al pub més famós de Gjovik, on m'esperaven un grup de companys que són amb els que solem sortir per aquí. De camí cap el poble he passat por. Ho reconec. No hi veig molt bé de lluny, però és que en la foscor encara hi veig menys i aquí la nit és molt fosca. I freda. I quan he passat el bosc he pensat que tenia por. Clar que aquesta por tampoc em frena, pq penso que tota la por que jo pugui tenir, la presumpta persona que em pugui creuar també la pot tenir. Si això li sumes que vaig cantant la cançó d'extremoduro "Golfa" i saltant com una cabreta boja, segurament el sumbat seria jo. És la meva manera de protgier-me. El cas és que quan he arribat al lloc en qüestió he pagat uns 7 euros x entrar, m'he fotut una birra, i han decidit pirar-se. Fantàstic.
I aquí estic. Demà foto el camp cap a (St Pau d')Aurdal, es veu que és una hora en Bus, per tant, està aquí mateix, veurem aviam què puta merdes es cou. Ara estic molt cansat, espero que sigui un bon cap de setmana. Almenys la meitat de bo i satisfactori que els dos últims dies.
Gràcies, again
Massanen.
"culpa mía! culpa mía!!" kung-fu panda
Suscribirse a:
Entradas (Atom)