aparta, coño.

lunes, 22 de noviembre de 2010

les pedretes

així doncs a les 8:20 m'he aixecat, disposat a comprovar que la Yao, efectivament, havia acabat de netejar la cuina. Doncs molt bé. No. El terra estava fregat, però mal fregat collons. He arribat a un punt tant alt de chacha de casa, que sé notar desgana amb la que el terra ha estat fregat. M'he vestit, i m'he fotut a acabar de netejar. Aquests dies estic escoltant capítols de "La Segona Hora" de Rac1, que em recorden l'estiu a Barcelona. I val molt la pena, molt. El cas és que, escoltant aquests capítols, tot es fa més amè. I han vingut les ties que inspeccionen la cuina, i el primer que han fet ha estat apartar un moble del seu lloc. De sota no ha sortit un cadàver de miracle, però bé, que ho netejéssim de cara a dijous, juntament amb el que m'han apuntat al paperet que han deixat sobre la taula. Turn de la Yao. Dir que les senyores de la neteja que chequejen la cuina no tenen ni puta idea de parlar anglès. Menys que jo, vaja. Bravo per elles.

Avui -8ºC again. Es calcula que per dijous, el dia que tenim el sopar de nadal, podem arribar a uns -15ºC tranquilament. He anat a pagar el sopar a l'Aneli, noia la mirada de la qual a Gjovik no es fa mai fosc. "Lamb or pork" m'ha preguntat. "Lamb" li he respòs. Després he preguntat al Pekka, al Sascha i al Kristian, si havien triat lamb o pork, i tots havien triat pork, que busqui al google "lamb" i entendria pq no ho han triat. I realment m'he partit el cul quan he vist tots aquells benets petits i dolços somrient i mirant-me com dient "no em menjis, joanet bufó, bonic". Però vaja, el no tenir sentiments me la porta fluixa. Me'ls menjaré ben de gust.

I ja per acabar, avui m'he fotut el primer hostiot tornant de la universitat. Séh, una patinada d'aquelles que quan tot fa pensar que tens el peu d'"apollo" ben subjectat (de subjectar, no de subjecte i predicat), carregues tot el pes i de cop llisca amb una velocitat impossible de controlar, i quan te n'adones tens la boca al terra, plena de neu. El més important, però: No M'ha Vist Ningú. Ara que, té collons que em foti l'hòstia el dia que descobreixo que si segueixo les pedretes negres que hi ha pel camí, no patines. No, fan que se t'arrapi bé el peu. Ja les posen expressament, vaja. Les pedretes, un gran descobriment.






Massanen.












"yomelafoyáa"

3 comentarios:

  1. ai los "corderitos" de diós (lamb of god).
    Ah, i les senyores de la neteja solen ser les dones que no han tingut tanta escolarització. Si tinguessin dos carreres i un màster no crec que netegessin ... això només passa a espanya.

    ResponderEliminar
  2. Posa una foto de les pedretes... ara estic encuriosida!

    ResponderEliminar
  3. Com si et veies caure.... aish!

    ResponderEliminar