la última nit no podia dormir. Ha sigut d'aquelles nits que estàs nerviós, excitat, entusiasmat, que el cap (sense que ningú li demani) va a 8000 revolucions, pensa i especula, crea escenaris, il·lusions, fantasies, perspectives, i tu no pots fer res més que mirar-t'ho, com el que mira una pel·lícula al cinema, però no t'aburreix, pq a diferència de les pel·lícules del cine, aquesta projecció sí parla de tu. I t'interessa.
(ja me l'havia pelat, Òscar)
El cas és que fins quarts de 6 no hi ha hagut ous de dormir-me, cosa que ha fet que em despertés tard. Un cop d'empeus m'he dutxat, afeitat, deixat la pica plena de pels, i dirigit cap a la universitat per preguntar pq merdes havia de pagar el que posava que havia de pagar si vaig arribar a la meitat del mes d'agost. Quan ha començat a respondra'm amb un "because" he desconnectat i interpretat directament que ok, que no estava equivocat.
Tot seguit cap a buscar la puta post office. Impossible. No la trobava. La filla de puta estava amagada. Vull agrair a tota la gent que m'ha donat instruccions pq tot i que no els he entès, al final l'he acabat trobant. A la que m'ha mirat i m'ha fet que no amb la mà, vull pensar que es pensava que era un d'aquells fills de puta que et paren a la sortida del triangle per fer-te una enquesta o pq et facis de no sé quina ONG.
He entrat a la post office, i he donat el meu resguard. Ok. Aquí no és. "You should go to (Víctor) Valdresv street, do you know where is it?" No. "Do you know Rimi?" No. Ok.
Mitja hora més tard, enmig d'un polígon industrial ho he trobat. I ja tinc la visa. Després tornar a casa, marevellant-me de la bellesa del poble i sense tenir ni puta idea d'on hòsties estava. Però lu bo de no saber on ets, és que quan menys t'ho esperes has arribat. I així ha estat. Fantàstic.
Finalment nit per socialitzar-me. La xina del pis de dalt se'n va a Itàlia un mes i ha fet un "coffee time" per a despedir-se. Aquestes trobades em foten un pal de la hòstia, però m'obligo a anar-hi per:
a) L'anglès
b) ser millor persona
c) veure si hi ha noies noves
De fet, és el que fa que tingui sentit estar a Noruega. I molt bé, he acabat satisfet, parlant amb una mica tothom. Els que més em faig són amb dos alemanys (Benjamin, i Sascha), un francès (Tim), un norueg (Sigurd) i un turc (Cesar). Els alemanys m'han dit d'anar a Bergen d'aquí dos caps de setmana i he acceptat. També he parlat amb un de la índia (un índio) que va estar a Granada. Com tots hem fet alguna vegada, vas dient que sí amb el cap fent "jajajaja" si veus que somriu i no tens ni puta idea del que t'està explicant. I bé, un dels meus "jajajaja" no tenia sentit pq m'estava preguntant xl tema de la meva master tesis. També ens ha passat a tots això.
Una altre cagada ha estat mentre parlava amb un altre tio que em deia que també havia estat a Granada amb l'anterior tio. Al relacionar-los i veure que també era moreno li he "are you from la India, isn't it?" I m'ha dit "No. Pakistán". Ok.
I res, finalment mostrar la meva frustració per no haver-me quedat amb cap de les frases que ha desencadenat una carcajada de la gent en general. Per altre banda, he explicat un parell d'anècdotes que també han triomfat entre la gent, per tant me'n vaig a dormir satisfet.
Au boranit.
Massanen.
"your foot would be cool"
martes, 31 de agosto de 2010
lunes, 30 de agosto de 2010
es-ta-mos!!!
atenció: HE ACABAT EL CHESS!
séh. Sí, ja sé que portava fent-ho des de l'octubre. Sí, ja sé que numés aspiro a un 5. Sí, ja sé que no conec ningú que encara no l'hagués entregat. Sí, ja sé, ja sé, home... però i a mi puto què??!!!
estic content i s'ha acabat. Així doncs de les 4 pràctiques (totes) que hem queden per entregar:
- 2 finalitzades 100%
- 1 finalitzada en un 90%
- 1 finalitzada en un 80 %
demà ho haig de finiquitar. Pel matí, em fotré les xiruques, i cap a la universitat a acabar això. Tot seguit a recollir la VISA pq avui m'ha arribat un paper que diu el següent:
Melding om verdi -/rekommandert postsending
Leveres ut ved ditt hentekontor Gyldig legitimasjon ma forevises i su puta madre
que ho he d'anar a recollir a la post office de Gjovik, vaja. Per tant de puta mare: pràctiques encarrilades, visa rebuda. Perfecte per començar a picar amb el projecte que he vingut a fotre aquí. Perfecte per començar a prendre'm una miqueta en serio això de l'anglès que ja va sent hora. Perfecte per no cometre més errors com el que he comès avui.
M'explicaré:
estava sopant tant tranquilament, amb l'harmonia i calma que em caracteritza, mentres al meu costat hi havia un àpat a mitges, un plat començat, troços de pollastre (molts troços de pollastre, per cert) i arròs, amb una forquilla bruta al costat. Res, m'he posat el davantal amb un llacet al cul, i he rentat els plats cantirolejant una cançoneta. Tot seguit m'he endinsat en la profunda obscuritat de la meva naturista habitació i m'he connectat al facebook on he vist a la meva estimada Yao al xat, cosa que m'ha fet relacionar-la directament amb el plat començat a la cuina. Així que la meva idea era dir-li algo així com: "el menjar deu estar fred". Molt bé. Com ja he comentat alguna vegada aquí al blog, quan intento transmetre un pensament en l'idioma de William Shakespeare, el meu cervell du a terme una cerca per totes les seves simplistes neurones, i acaba executant el que més s'assembla a la idea original. Ok. No ha estat el cas. Li obro conversa al xat, i li escric:
"your foot would be cool."
séh. I em quedo tant panxo. Tant xulo. Mastegant galetes d'algo que s'assembla a la xocolata, però que a jutjar pel gust i pel preu de les mateixes, no ho és ni de conya. Ja en parlaré un altre dia de les galetes. YOUR FOOT WOULD BE COOL. El cas és que m'ha contestat amb un sutil i sincer "?". I tot seguit "I'll come out". Dic "merda, no compren k estic a l'habitació del costat, que no passa res". Quan ha sortit, li he assenyalat el menjar, i ella m'ha assenyalat el peu, és a dir que havia confós "foot" per "food" i "cool" per "cold", és a dir que havia entès "el teu peu deu estar molt bé". Sort que no he sortit amb gallumbos. Sort que avui, no.
En fi.
Massanen.
"Quiero el volver pasar tiempo con usted, puta".
Google Translator (by ma'colfaidandreu)
séh. Sí, ja sé que portava fent-ho des de l'octubre. Sí, ja sé que numés aspiro a un 5. Sí, ja sé que no conec ningú que encara no l'hagués entregat. Sí, ja sé, ja sé, home... però i a mi puto què??!!!
estic content i s'ha acabat. Així doncs de les 4 pràctiques (totes) que hem queden per entregar:
- 2 finalitzades 100%
- 1 finalitzada en un 90%
- 1 finalitzada en un 80 %
demà ho haig de finiquitar. Pel matí, em fotré les xiruques, i cap a la universitat a acabar això. Tot seguit a recollir la VISA pq avui m'ha arribat un paper que diu el següent:
Melding om verdi -/rekommandert postsending
Leveres ut ved ditt hentekontor Gyldig legitimasjon ma forevises i su puta madre
que ho he d'anar a recollir a la post office de Gjovik, vaja. Per tant de puta mare: pràctiques encarrilades, visa rebuda. Perfecte per començar a picar amb el projecte que he vingut a fotre aquí. Perfecte per començar a prendre'm una miqueta en serio això de l'anglès que ja va sent hora. Perfecte per no cometre més errors com el que he comès avui.
M'explicaré:
estava sopant tant tranquilament, amb l'harmonia i calma que em caracteritza, mentres al meu costat hi havia un àpat a mitges, un plat començat, troços de pollastre (molts troços de pollastre, per cert) i arròs, amb una forquilla bruta al costat. Res, m'he posat el davantal amb un llacet al cul, i he rentat els plats cantirolejant una cançoneta. Tot seguit m'he endinsat en la profunda obscuritat de la meva naturista habitació i m'he connectat al facebook on he vist a la meva estimada Yao al xat, cosa que m'ha fet relacionar-la directament amb el plat començat a la cuina. Així que la meva idea era dir-li algo així com: "el menjar deu estar fred". Molt bé. Com ja he comentat alguna vegada aquí al blog, quan intento transmetre un pensament en l'idioma de William Shakespeare, el meu cervell du a terme una cerca per totes les seves simplistes neurones, i acaba executant el que més s'assembla a la idea original. Ok. No ha estat el cas. Li obro conversa al xat, i li escric:
"your foot would be cool."
séh. I em quedo tant panxo. Tant xulo. Mastegant galetes d'algo que s'assembla a la xocolata, però que a jutjar pel gust i pel preu de les mateixes, no ho és ni de conya. Ja en parlaré un altre dia de les galetes. YOUR FOOT WOULD BE COOL. El cas és que m'ha contestat amb un sutil i sincer "?". I tot seguit "I'll come out". Dic "merda, no compren k estic a l'habitació del costat, que no passa res". Quan ha sortit, li he assenyalat el menjar, i ella m'ha assenyalat el peu, és a dir que havia confós "foot" per "food" i "cool" per "cold", és a dir que havia entès "el teu peu deu estar molt bé". Sort que no he sortit amb gallumbos. Sort que avui, no.
En fi.
Massanen.
"Quiero el volver pasar tiempo con usted, puta".
Google Translator (by ma'colfaidandreu)
domingo, 29 de agosto de 2010
dubtes
- Em quedaria a viure aquí a Noruega?
- M'arribarà la visa d'una puta vegada?
- Una truita de patata de 4 ous és massa?
- Pq sempre em fixo en les ties més impensables?
- Realment m'importa que tingui novio?
- És normal que tingui gana si per sopar m'he fotut la truita, una poma i un plàtan?
- Pq sempre tinc mal de panxa? náh, aquesta és broma.
Són algunes de les preguntes que m'he fet avui.
Massanen.
"si no puedes sorprenderles con tu sabiduría, desconciértales con tus gilipolleces..."
Joaquím Moreno
- M'arribarà la visa d'una puta vegada?
- Una truita de patata de 4 ous és massa?
- Pq sempre em fixo en les ties més impensables?
- Realment m'importa que tingui novio?
- És normal que tingui gana si per sopar m'he fotut la truita, una poma i un plàtan?
- Pq sempre tinc mal de panxa? náh, aquesta és broma.
Són algunes de les preguntes que m'he fet avui.
Massanen.
"si no puedes sorprenderles con tu sabiduría, desconciértales con tus gilipolleces..."
Joaquím Moreno
sábado, 28 de agosto de 2010
recuperació
ahir vaig aconseguir averiguar el nom de la meva estimada veïna xinesa, seguint l'astuta estratègia de preguntar-li com es deletrejava i buscar-la al facebook. L'estratègia estaria de puta mare si no fós pq és la persona que té el nom més fàcil i simple del món: Yao Hu. En fi. El cas és que ja sé com es puto diu.
Amb el sentiment de deute que tinc amb ella li vaig pregunar si volia venir amb mi, que havia quedat amb el grup i que aniriem pel poble. I bé, vam quedar amb la gent a les 6 de la tarda aquí al mateix edifici on vivim i vam començar a beure. Després vam anar a buscar una polsera que et permetia entrar als pubs i pillar 2 birres al preu d'una. Després a casa d'un xaval on vam seguir bebent. I finalment de pub en pub on anàvem pillant el 2 x 1. Llàstima que la Yao no begui. Va marxar abans d'hora. Ok.
Pel que fa a mi, vaig arribar al pis a les 3 de la matinada, mort de gana. I com que no tinc res al cap, però sí a la nevera, em vaig fotre una amanida on hi havia: enciam, tomàquet, salami, llangonisa, daus de formatge, tortelinis de carn, oli i sal. Al cap de dos hores estava potant.
Així que res, avui arròs bullit, fer feina, resar que m'arribi la puta visa per correu el més aviat possible pq em quedo sense cèntims, causar baixa a la festa que hi havia avui (havies d'anar verd si estaves lliure, vermell si tens parella i groc si mig i mig), i netejar la cuina com la bona doneta de fer feines que estic feta. Ah, i la Yao m'ha ensenyat a on està la rentadora per rentar la roba. Sí, porto casi 2 setmanes i encara no ho sabia. Sí, porto casi 2 setmanes i encara no he fet cap rentadora. És que... era com un bucle, com més passaven els dies, més cosa em feia preguntar-ho pq no em tildéssin de marranu. Finalment m'he tret l'espina i demà podré fer un parell de rentadores.
Si no em fot pal, clar.
Massanen.
"estimo tot el que m'envolta, pq sento que voldria aturar el temor de que el temps passa i que tot el que estic vivint esdevindrà fum, quan jo m'arrancaria la pell pq esdevnís etern..."
Amb el sentiment de deute que tinc amb ella li vaig pregunar si volia venir amb mi, que havia quedat amb el grup i que aniriem pel poble. I bé, vam quedar amb la gent a les 6 de la tarda aquí al mateix edifici on vivim i vam començar a beure. Després vam anar a buscar una polsera que et permetia entrar als pubs i pillar 2 birres al preu d'una. Després a casa d'un xaval on vam seguir bebent. I finalment de pub en pub on anàvem pillant el 2 x 1. Llàstima que la Yao no begui. Va marxar abans d'hora. Ok.
Pel que fa a mi, vaig arribar al pis a les 3 de la matinada, mort de gana. I com que no tinc res al cap, però sí a la nevera, em vaig fotre una amanida on hi havia: enciam, tomàquet, salami, llangonisa, daus de formatge, tortelinis de carn, oli i sal. Al cap de dos hores estava potant.
Així que res, avui arròs bullit, fer feina, resar que m'arribi la puta visa per correu el més aviat possible pq em quedo sense cèntims, causar baixa a la festa que hi havia avui (havies d'anar verd si estaves lliure, vermell si tens parella i groc si mig i mig), i netejar la cuina com la bona doneta de fer feines que estic feta. Ah, i la Yao m'ha ensenyat a on està la rentadora per rentar la roba. Sí, porto casi 2 setmanes i encara no ho sabia. Sí, porto casi 2 setmanes i encara no he fet cap rentadora. És que... era com un bucle, com més passaven els dies, més cosa em feia preguntar-ho pq no em tildéssin de marranu. Finalment m'he tret l'espina i demà podré fer un parell de rentadores.
Si no em fot pal, clar.
Massanen.
"estimo tot el que m'envolta, pq sento que voldria aturar el temor de que el temps passa i que tot el que estic vivint esdevindrà fum, quan jo m'arrancaria la pell pq esdevnís etern..."
jueves, 26 de agosto de 2010
cosetes
10 del matí, truquen a la porta. Em desperto, em vesteixo, miro qui hi ha. No hi ha ningú.
(...)
Aquesta tarda ha sonat la puta alarma d'incendis per enèssim cop. Bueno, per tercera vegada des de que jo estic per aquí. És un so insoportable, horrible, i molt fort. Et notes les orelles a punt de petar. Fot ràbia, collons. Aquesta vegada, però, m'he enterat que quan sona l'alarma, has d'agafar i sortir de l'edifici. Per si de cas, no la palméssis incendiat, vaja. Yo què sé, home. El cas és que m'he enterat quan ja portava sonant un bon rato i clar, quan he sortit, he vist un tou de gent allà, que em mirava, com si el rebumbori l'hagués causat jo. "De aquí! Todos, hombre!". I res, just quan he trepitjat el carrer, ha deixat de sonar. Ok.
Per altre banda, avui és dijous, dia de reempendre les relacions interpersonals, així que m'he apuntat amb la xusma a anar a jugar a voley aquesta nit. No, jo tampoc hi trobo relació: Noruega - dijous - 10 de la nit - voley. Però així ha estat. Que quants partits hem jugat?? 3. Pq ho pregunteu?? com?? que quants n'he guanyat jo?? tots 3, xo pq?? què importa, no?? ok, ok. Ok.
(...)
Tornen a picar a l'habitació. És la xina: "John, John", diu. Que m'ha picat aquest matí, pq han vingut els de la casa a revisar que la cuina estigui ben neta i aquesta setmana em tocava a mi. Que són molt estrictes i que em feien pagar 400Kr (50 eurazos, aprox). Quan li pregunto a on els haig d'anar a pagar, em diu k no, que ella ho ha netejat. Quan li dic que gràcies, amb els ulls plorosos de sincera emoció, afegint que la setmana següent que li toca a ella, jo me'n faria càrrec em diu que no, que tranquil. Quan insisteixo, em repeteix que no, que numés m'ho diu pq sàpiga que són molt estrictes, que miri d'estar a l'aguait els dijous al matí. Quan li dic que moltes gràcies, que a partir d'ara serà la persona de Gjovik que m'estimaré més, em diu que tranqui, que som veïns i ens podem ajudar entre nosaltres. Quan no puc més i l'haig d'abraçar pq en aquells moments me l'estimo amb totes les meves forces me n'adono que no recordo com es diu.
I me'n torno a l'habitació, sense més.
Ok.
Massanen.
"Ceràmiques Guzmán"
Manel
(...)
Aquesta tarda ha sonat la puta alarma d'incendis per enèssim cop. Bueno, per tercera vegada des de que jo estic per aquí. És un so insoportable, horrible, i molt fort. Et notes les orelles a punt de petar. Fot ràbia, collons. Aquesta vegada, però, m'he enterat que quan sona l'alarma, has d'agafar i sortir de l'edifici. Per si de cas, no la palméssis incendiat, vaja. Yo què sé, home. El cas és que m'he enterat quan ja portava sonant un bon rato i clar, quan he sortit, he vist un tou de gent allà, que em mirava, com si el rebumbori l'hagués causat jo. "De aquí! Todos, hombre!". I res, just quan he trepitjat el carrer, ha deixat de sonar. Ok.
Per altre banda, avui és dijous, dia de reempendre les relacions interpersonals, així que m'he apuntat amb la xusma a anar a jugar a voley aquesta nit. No, jo tampoc hi trobo relació: Noruega - dijous - 10 de la nit - voley. Però així ha estat. Que quants partits hem jugat?? 3. Pq ho pregunteu?? com?? que quants n'he guanyat jo?? tots 3, xo pq?? què importa, no?? ok, ok. Ok.
(...)
Tornen a picar a l'habitació. És la xina: "John, John", diu. Que m'ha picat aquest matí, pq han vingut els de la casa a revisar que la cuina estigui ben neta i aquesta setmana em tocava a mi. Que són molt estrictes i que em feien pagar 400Kr (50 eurazos, aprox). Quan li pregunto a on els haig d'anar a pagar, em diu k no, que ella ho ha netejat. Quan li dic que gràcies, amb els ulls plorosos de sincera emoció, afegint que la setmana següent que li toca a ella, jo me'n faria càrrec em diu que no, que tranquil. Quan insisteixo, em repeteix que no, que numés m'ho diu pq sàpiga que són molt estrictes, que miri d'estar a l'aguait els dijous al matí. Quan li dic que moltes gràcies, que a partir d'ara serà la persona de Gjovik que m'estimaré més, em diu que tranqui, que som veïns i ens podem ajudar entre nosaltres. Quan no puc més i l'haig d'abraçar pq en aquells moments me l'estimo amb totes les meves forces me n'adono que no recordo com es diu.
I me'n torno a l'habitació, sense més.
Ok.
Massanen.
"Ceràmiques Guzmán"
Manel
miércoles, 25 de agosto de 2010
Highway to school
com que no he portat càmara a Noruega (ni se'm va passar pel cap), treuré profit del meu mòbil. El meu mòbil, tant imprescindible a casa, que aquí no serveix per res, pq no em puc connectar a Intenné. Bueno, sí que puc, però és molt car. Que s'ha de ser subnormal vaja.
Per començar us ensenyaré el camí que faig per anar a la universitat (quan hi vaig). Exacte, pel reportatge fotogràfic he hagut d'anar fent fotos a un camí de merda, i tothom qui s'ha creuat amb mi (la gent, els porcs senglars, etc.), m'ha mirat extranyada. Que us follin. A tots.
Aquest sóc jo:
Bé, sortint del meu bloc de pisos, hi ha un camí, així, mig esfeltat, on et vas trobant cases molt guapes. Però jo, que no em dedico a la fotografia, vaig enfocar a l'esfalt del camí.
Quan has passat les cases amb jardins ben cuidats, gespa ben guapa, jardineres en boles, bueno lu típic, arriba un tros de bosc. A mi me la pela, pq sóc de Sant Pau, però m'encantaria veure a més d'un la cara que se li quedaria si hagués de fer aquest camí. Bàsicament em refereixo a tots aquells que aneu mig arreglats a la universitat, i no fets una merda com jo.
Després de passar el bosc, si has sobreviscut als llops, arribes al lloc més inversemblant de tots. Tu vas recte, vale?, i de cop veus que la carretera es bifurca en dos camins, dreta i esquerra. No obstant això, si segueixes recte, hi ha un camí de gravilla, empinadíssim (res d'humor fàcil, al meu blog no), que és el següent:
Clar que veient la foto així, sense cap referència, no sé si us feu una idea de com és realment. No tinc ni puta idea de fer fotos, ho sé, però milloraré. OSLO... ja sbeu.
Però epa!!! ("epa???" qui merdes diu "epa" avui dia???,), després d'haver-te deixat les butxaques del cul al camí de gravilla, arribes a una carretera on passen cotxes, i passes pel costat d'un camp de futbol. I penjo aquesta foto que es veu així, de lluny, pq no observeu el terreny de joc d'aquest camp de futbol de merda, que a banda de pedrots i males herbes, està ple de tormells i genolls de guiris com jo.
Pel que fa a la carretera deixeu-me que us expliqui que els cotxes es paren al pas de zebra. En serio, és acollonant. Cotxes i camions, frenen i paren. I et deixen passar.
Finalment, un altre camí sense esfaltar, tot recte, sense més:
I allà la teniu, allò verd és la universitat.
Realment a mi aquest camí me la portaria molt fluixa pq jo a la universitat si vull no hi haig d'anar a fotre res, ja que ma'masta'thesis la puc fotre des del pis. Però què passa?? doncs que es surt de festa al costat de la universitat. Séh. El camí s'ha de fer a les tantes i ebri.
De puta mare.
Massanen.
"matem-nos. Tots dos. Amaga el ganivet, i despulla't."
Per començar us ensenyaré el camí que faig per anar a la universitat (quan hi vaig). Exacte, pel reportatge fotogràfic he hagut d'anar fent fotos a un camí de merda, i tothom qui s'ha creuat amb mi (la gent, els porcs senglars, etc.), m'ha mirat extranyada. Que us follin. A tots.
Aquest sóc jo:
Bé, sortint del meu bloc de pisos, hi ha un camí, així, mig esfeltat, on et vas trobant cases molt guapes. Però jo, que no em dedico a la fotografia, vaig enfocar a l'esfalt del camí.
Quan has passat les cases amb jardins ben cuidats, gespa ben guapa, jardineres en boles, bueno lu típic, arriba un tros de bosc. A mi me la pela, pq sóc de Sant Pau, però m'encantaria veure a més d'un la cara que se li quedaria si hagués de fer aquest camí. Bàsicament em refereixo a tots aquells que aneu mig arreglats a la universitat, i no fets una merda com jo.
Després de passar el bosc, si has sobreviscut als llops, arribes al lloc més inversemblant de tots. Tu vas recte, vale?, i de cop veus que la carretera es bifurca en dos camins, dreta i esquerra. No obstant això, si segueixes recte, hi ha un camí de gravilla, empinadíssim (res d'humor fàcil, al meu blog no), que és el següent:
Clar que veient la foto així, sense cap referència, no sé si us feu una idea de com és realment. No tinc ni puta idea de fer fotos, ho sé, però milloraré. OSLO... ja sbeu.
Però epa!!! ("epa???" qui merdes diu "epa" avui dia???,), després d'haver-te deixat les butxaques del cul al camí de gravilla, arribes a una carretera on passen cotxes, i passes pel costat d'un camp de futbol. I penjo aquesta foto que es veu així, de lluny, pq no observeu el terreny de joc d'aquest camp de futbol de merda, que a banda de pedrots i males herbes, està ple de tormells i genolls de guiris com jo.
Pel que fa a la carretera deixeu-me que us expliqui que els cotxes es paren al pas de zebra. En serio, és acollonant. Cotxes i camions, frenen i paren. I et deixen passar.
Finalment, un altre camí sense esfaltar, tot recte, sense més:
I allà la teniu, allò verd és la universitat.
Realment a mi aquest camí me la portaria molt fluixa pq jo a la universitat si vull no hi haig d'anar a fotre res, ja que ma'masta'thesis la puc fotre des del pis. Però què passa?? doncs que es surt de festa al costat de la universitat. Séh. El camí s'ha de fer a les tantes i ebri.
De puta mare.
Massanen.
"matem-nos. Tots dos. Amaga el ganivet, i despulla't."
martes, 24 de agosto de 2010
Sera La sort d'haver-la conegut
avui ha plogut tot el dia i no he fet res destacable. Pensar, una mica de feina, pensar més, parlar amb bons amics per l'Skype, i pensar més. Sempre sap greu quan a última hora t'enteres que algú que t'estimes està passant un mal moment. Bé, realment el pitjor és no poder fer res per aquesta persona. No, no, el pitjor de tot és saber que el millor que pots fer per aquesta persona és deixar-la en pau. Que aquesta és la manera de fer-li més bé, i jo amb aquesta persona numés li vull bé.
I és una merda, pq fer-la riure no tenia preu. La falta de perjudicis que tenia aquella "carcajada" histèrica es contagiava de tal manera que el món esdevenia un...mmmm, un còmic. Sí, sí. Anaves pel carrer amb ella i tot era un acudit. Cada persona, cada paraula, cada frase. Realment la cabrona et feia descollonar. De riure, dèiem. I guapa. Amb majúscules. La típica tipa que et creues pel carrer, i si tens el més mínim sentit de la bellesa plàstica et gires per comprovar que el que acabes de veure és real. Algú amb qui les cerveses es convertien en sucs de préssec. Aquella persona amb qui el temps accelera tant que no saps si això és una puta broma o què. El món en general, vaja. Dius "no, en serio, on estàn les càmares? va, sortiu cabrons!". Culta, llesta, aguda, viva, cínica, irònica, passional, espontània, atractiva, guapa.
La típica persona que no ha de necessitar de ningú pq x ella sola en té de sobres per enfotrassen del món que l'envolta. La típica persona que envejes pq la veus fer coses que tu no tindries collons ni de intentar. La típica persona que coneixes i et canvia la vida. La típica persona única. Aquella a qui els "hoyuelos" que se li dibuixen quan somriu, no en tenen ni x començar amb aquesta sensació de "bache" que deu sentir ara mateix.
Serà que estic molt lluny, serà que estic mig adormit, serà que no tinc ni puta idea del que parlo. Però per tu serà que et ve algo molt millor que lu viscut fins ara.
Per mi serà la sort d'haver-te conegut.
Massanen.
"I destrossarem el monstre del pou
més profund del nostre cap. "
I és una merda, pq fer-la riure no tenia preu. La falta de perjudicis que tenia aquella "carcajada" histèrica es contagiava de tal manera que el món esdevenia un...mmmm, un còmic. Sí, sí. Anaves pel carrer amb ella i tot era un acudit. Cada persona, cada paraula, cada frase. Realment la cabrona et feia descollonar. De riure, dèiem. I guapa. Amb majúscules. La típica tipa que et creues pel carrer, i si tens el més mínim sentit de la bellesa plàstica et gires per comprovar que el que acabes de veure és real. Algú amb qui les cerveses es convertien en sucs de préssec. Aquella persona amb qui el temps accelera tant que no saps si això és una puta broma o què. El món en general, vaja. Dius "no, en serio, on estàn les càmares? va, sortiu cabrons!". Culta, llesta, aguda, viva, cínica, irònica, passional, espontània, atractiva, guapa.
La típica persona que no ha de necessitar de ningú pq x ella sola en té de sobres per enfotrassen del món que l'envolta. La típica persona que envejes pq la veus fer coses que tu no tindries collons ni de intentar. La típica persona que coneixes i et canvia la vida. La típica persona única. Aquella a qui els "hoyuelos" que se li dibuixen quan somriu, no en tenen ni x començar amb aquesta sensació de "bache" que deu sentir ara mateix.
Serà que estic molt lluny, serà que estic mig adormit, serà que no tinc ni puta idea del que parlo. Però per tu serà que et ve algo molt millor que lu viscut fins ara.
Per mi serà la sort d'haver-te conegut.
Massanen.
"I destrossarem el monstre del pou
més profund del nostre cap. "
lunes, 23 de agosto de 2010
como la puta primavera
avui m'he aixecat a dos quarts de deu. M'he rentat, he tirat les basures, m'he cagat en la puta mare que va parir a qualsevol de les dues merdes companyes de pis que s'hagi fotut les meves putes 4 birres, he anat a comprar, i cap a la universitat. He pagat l'excursió de no sé quin cap de setmana cap a Aurdal (al costat de St Pau), i he anat a demanar un parell de llibres a la biblioteca, el segon dels quals, no tenen, ni aquí, ni a cap biblioteca de Noruega. No pásha ná.
A fet un dia de puta mare. Em venen ganes de pillar el típic pal amb una reixa al final, i anar saltironejant pel verd camp a caçar papallones de coloraines.
I descuartitzar de la manera més sàdica i sagnant les que sento a la panxa cada cop que parlo amb ella.
Massanen.
"...el que encontró suelo, cuando saltó al vacío..."
A fet un dia de puta mare. Em venen ganes de pillar el típic pal amb una reixa al final, i anar saltironejant pel verd camp a caçar papallones de coloraines.
I descuartitzar de la manera més sàdica i sagnant les que sento a la panxa cada cop que parlo amb ella.
Massanen.
"...el que encontró suelo, cuando saltó al vacío..."
sábado, 21 de agosto de 2010
un dissabte qualsevol
"a pendre pel cul. Aviu bondat. Encara m'ha d'arribar la visa, i ahir la merda urticària em picava un tou. Així estalvio i em cuido. Aprofitaré per acabar les memòries de les pràctiques que haig d'acabar, i així me n'oblido i ja ho tindré fet. Bueno, em quedaré al llit fins que no pugui més, haig de descansar, i després m'hi foto. Ok, és tard, m'aixeco. Aviam el facbook, ok. Aviam el hotmail, ok. Aviam el gmail, ok. Aviam l'as, el marca, l'sport, el mundo deportivo, ok. Bueno, dino i m'hi poso. Què merdes, avui faig salmó, ja vuràs que contentes estaran les meves "neighboors". Sí, una amanida de toloquencuentre, anirà bé. Perfecte boníssim, anem a rentar els plats, i em foto a fer feina. Merda, quina nyonya, m'estiro un moment i m'hi foto. Ostia! vaig a acabar de veure la pel·lícula que vaig començar ahir la nit, l'acabo i m'hi foto. De puta mare, s'ha acabat. Ara sí. Però abans, aviam el facebook, ok. Aviam el hotmail, ok Aviam el gmail, ok, Aviam l'as, el marca, l'sport, el mundo deportivo, ok. Som-hi, tinc temps, abans no comenci el barça, tinc dos hores i mitja, haig d'acabar la feina. Res em pot entretenir ja, està tot controlat, has arribat a un pacte amb tu mateix i ara et toca fer feina. Fot-li man. Obro el word, obro el codi sobre el qual haig de fer la memòria. M'hi poso."
ZERO COMA TEMPS MÉS TARD SONA LA PORTA. TRUQUEN A LA MEVA HABITACIÓ, PER PUTO PRIMER COP DES DE QUE ESTIC AQUÍ. WTF!!!
"joder, qui cony deu ser. Què he fet??"
DOS TIOS, AMB UNA PILOTA DE FUTBOL. AMB UNA PILOTA DE FUTBOL, JODER!!!!!!!: "do you want to join us!!!!???? :D"
"yes..... :____)"
ADIÓS.
Massanen.
- donde está harry?
- qué hora es?
- qué importa eso?
- dependiendo de la hora, puede estar en un sitio... o en varios a la vez.
Joker.
jueves, 19 de agosto de 2010
de festa
acabo d'arribar de la festa de benvinguda als estudiants de la universitat. Mentres estava allà he estat fent vàries reflexions. No puc entendre com aquestes noies (les natives) es poden vendre tan barates. És acollonant. Una noia amb uns ulls de llegenda no pot ser tant barata. Aquí abunden, n'hi ha moltes, n'està ple, però això no pot ser raó per tant poca autoestima.
El rollo que es porta de festa aquí és seduir a la noia en qüestió ballant amb ella. Però pel que he vist, saber ballar és lu de menys. El que compta és tenir el descaro i la poca vergonya de tot i estar fent moviments ridículs, agafar a la noia i arrambar-t'hi per la puta cara, li agradi o no. I es deixen.
Personalment, mai he sabut com lligar a les discoteques. Suposo que és pq mai he sigut un habitual de les discoteques i quan he acabat amb alguna, anava tan borratxo que no recordo com merdes m'ho vaig fer. El que passa que si aquí m'haig d'emborratxar em quedaré sense pasta en dos dies.
No negaré que n'hi ha que estan bones de collons, en alguna d'elles he vist futur: una casa, un jardí, una tanca blanca, un nen i una nena jugant als gronxadors; però quan a l'ambient es respira tan poca poesia, tan poc romanticisme la única cosa que et preguntes és si se'l traga o no.
En fi.
Massanen.
"que no pensin de mi el que jo penso d'ells..."
El rollo que es porta de festa aquí és seduir a la noia en qüestió ballant amb ella. Però pel que he vist, saber ballar és lu de menys. El que compta és tenir el descaro i la poca vergonya de tot i estar fent moviments ridículs, agafar a la noia i arrambar-t'hi per la puta cara, li agradi o no. I es deixen.
Personalment, mai he sabut com lligar a les discoteques. Suposo que és pq mai he sigut un habitual de les discoteques i quan he acabat amb alguna, anava tan borratxo que no recordo com merdes m'ho vaig fer. El que passa que si aquí m'haig d'emborratxar em quedaré sense pasta en dos dies.
No negaré que n'hi ha que estan bones de collons, en alguna d'elles he vist futur: una casa, un jardí, una tanca blanca, un nen i una nena jugant als gronxadors; però quan a l'ambient es respira tan poca poesia, tan poc romanticisme la única cosa que et preguntes és si se'l traga o no.
En fi.
Massanen.
"que no pensin de mi el que jo penso d'ells..."
primeras impresiones
molt bé. Ahir em vaig trobar amb el meu ponent d'aquí i vam acordar les línies mestres de la meva "Masta' Thesis". El tio és servi, del Partizán, i parla castellà. Em va caure bé. Res més.
Haig de llegir moltes cosetes, per tant m'hauré de fotre serio. Està clar que m'ho haig de passar el millor que pugui, però aquí no he vingut a perdre el temps. La rutina me la disenyo jo, el temps me'l distribueixo jo, així que serà una bona prova per mi.
De moment tot pinta molt i molt bé, clar que per compensar aquestes magnífiques sensacions porto un bon engostipat a sobre, m'han aparegut unes taques vermelles rollo urtiàcaria a les mans i algunes parts del cos que em piquen la hòstia i (ella no podia ser menys) la meva panxa és una puta liquadora. Respecte tot això em declaro subnormal, pq si numés porto ibuprofenos i paracetamols a la motxilla no és pq la meva atenta i estimada mare no em digués que prengués més coses. En fi, una mare sempre té raó.
Ahir vaig anar a la primera trobada de guiris (party) de Noruega. Va haver-hi dos moments en els quals se'm va quedar cara de gilipolles:
a) Quan estava esperant al grup, al punt de trobada (vaig ser el més puntual, i el primer en arribar, que dic "aquests mamons han fotut el camp sense mi"), vaig començar a veure la gent baixar amb boses on a dins portaven el que consumirien. Jo, evidentment, no portava res. Jo, evidentment, era l'únic (gilipolles) que no portava res. Ok.
b) Quan vam arribar al lloc en qüestió, on pensava que faríem una barbacoa, raó per la qual no havia menjat res des de l'hora de dinar, i la gent lu únic que feia era beure i xerrar. Aquí vaig esdevindre l'únic (gilipolles) que no havia sopat. Ok.
En fi. Després vam anar a un lloc rollo disco per estudiants i vaig pensar que mai em liaria amb un putot d'aquells. Però no posaré la mà al foc x dos raons: x si decas i xke em conec.
@liya: Noia de l'altre assera que conegui, noia que t'encolomaré, no passis pena. Jo també t'anyoro eh!
@Caio: Pots creure't que he vingut aquí sense càmara de fotos?? en tot cas tindreu fotos, deixeu-me temps. Fotos i detalls.
Una abraçada per tots!
Massanen.
"un germà gran sempre és algú diferencial. Un defensor, un protector, el teu mirall de petit, la persona que li copies música, li copies gustos, li copies roba. Sempre hi és."
Haig de llegir moltes cosetes, per tant m'hauré de fotre serio. Està clar que m'ho haig de passar el millor que pugui, però aquí no he vingut a perdre el temps. La rutina me la disenyo jo, el temps me'l distribueixo jo, així que serà una bona prova per mi.
De moment tot pinta molt i molt bé, clar que per compensar aquestes magnífiques sensacions porto un bon engostipat a sobre, m'han aparegut unes taques vermelles rollo urtiàcaria a les mans i algunes parts del cos que em piquen la hòstia i (ella no podia ser menys) la meva panxa és una puta liquadora. Respecte tot això em declaro subnormal, pq si numés porto ibuprofenos i paracetamols a la motxilla no és pq la meva atenta i estimada mare no em digués que prengués més coses. En fi, una mare sempre té raó.
Ahir vaig anar a la primera trobada de guiris (party) de Noruega. Va haver-hi dos moments en els quals se'm va quedar cara de gilipolles:
a) Quan estava esperant al grup, al punt de trobada (vaig ser el més puntual, i el primer en arribar, que dic "aquests mamons han fotut el camp sense mi"), vaig començar a veure la gent baixar amb boses on a dins portaven el que consumirien. Jo, evidentment, no portava res. Jo, evidentment, era l'únic (gilipolles) que no portava res. Ok.
b) Quan vam arribar al lloc en qüestió, on pensava que faríem una barbacoa, raó per la qual no havia menjat res des de l'hora de dinar, i la gent lu únic que feia era beure i xerrar. Aquí vaig esdevindre l'únic (gilipolles) que no havia sopat. Ok.
En fi. Després vam anar a un lloc rollo disco per estudiants i vaig pensar que mai em liaria amb un putot d'aquells. Però no posaré la mà al foc x dos raons: x si decas i xke em conec.
@liya: Noia de l'altre assera que conegui, noia que t'encolomaré, no passis pena. Jo també t'anyoro eh!
@Caio: Pots creure't que he vingut aquí sense càmara de fotos?? en tot cas tindreu fotos, deixeu-me temps. Fotos i detalls.
Una abraçada per tots!
Massanen.
"un germà gran sempre és algú diferencial. Un defensor, un protector, el teu mirall de petit, la persona que li copies música, li copies gustos, li copies roba. Sempre hi és."
martes, 17 de agosto de 2010
adaptémonos
avui m'he adonat que hauré de tenir els 5 sentits a tropecientas mil revolucions per no semblar retrassat mental. Això d'estar tant atent per entendre de què puta merdes et parlen i de buscar per tot el meu pírric cervell les paraules en anglès que s'acostin més al que vull transmetre és esgotador. Que tinc un mal de cap de la hòstia, vaja.
Ja ho tenen això, els primers dies. El canvi sempre cansa, sempre fa pal, sempre fa por, sempre és incòmode, sempre és pitjor, sempre és difícil, sempre mareja, sempre encabrona, sempre desespera, sempre costa. "Jo abans ja estava bé". MIS COJONES, estaves bé! El canvi és de puta mare, home! la puta mania que té la gent en aferrar-se el que ja té per mísera comoditat!
Doncs per no puto ser com ells, semblaré retrassat mental, em pendran per gilipolles, em jutjaran, se n'enfotran de mi, però al final m'adaptaré. OSLOjuro.
Em moc per Gjovik a peu. És un poble petit, però s'ha de caminar molt. És un lloc molt guapo. La sensació és que estic al cul del món, però m'agrada.
Demà quedada amb el meu ponent per parlar de la meva "Master thesis", i a la nit festa de benvinguda per "International Students". Totes les carreres, infermeria inclosa. No, no, per res, per res.
Massanen.
"con lo que llevo puesto, aun desnudo... tengo bastante."
Ja ho tenen això, els primers dies. El canvi sempre cansa, sempre fa pal, sempre fa por, sempre és incòmode, sempre és pitjor, sempre és difícil, sempre mareja, sempre encabrona, sempre desespera, sempre costa. "Jo abans ja estava bé". MIS COJONES, estaves bé! El canvi és de puta mare, home! la puta mania que té la gent en aferrar-se el que ja té per mísera comoditat!
Doncs per no puto ser com ells, semblaré retrassat mental, em pendran per gilipolles, em jutjaran, se n'enfotran de mi, però al final m'adaptaré. OSLOjuro.
Em moc per Gjovik a peu. És un poble petit, però s'ha de caminar molt. És un lloc molt guapo. La sensació és que estic al cul del món, però m'agrada.
Demà quedada amb el meu ponent per parlar de la meva "Master thesis", i a la nit festa de benvinguda per "International Students". Totes les carreres, infermeria inclosa. No, no, per res, per res.
Massanen.
"con lo que llevo puesto, aun desnudo... tengo bastante."
lunes, 16 de agosto de 2010
sha shegué.
seré breu:
Li vaig dir al meu buddy (persona que s'encarrega dels guiris de la universitat d'allà) que arribaria x allà la una. Ok. Fins les 5 de la tarda no he arribat. I m'ha recollit a les 7. (moraleja: tot lu gilipolles que et penses que no ets per volar barat amb Ryanair, et deixen retratat com gilipolles al cub quan l'avió aterra a la rehòstia de km's lluny (que no llum) del destí que et pensaves a priori.)
"your neighbor's name is Casandra". Presensació: "PU-TA-MA-RE!!". Postsensació: (ho diré lu més fi que sé): està com una puta vaqueta.
L'habitació: està de puta mare, hi ha unes vistes que (no m'agradaria exagerar) si no em converteixen en el millor poeta del segle XXI és que sóc retrassat mental.
Massanen.
"me gustas, pero me sudas la polla. No, no huyas. Que me importas una mierda no significa que.. si la palmas, me mato contigo."
Li vaig dir al meu buddy (persona que s'encarrega dels guiris de la universitat d'allà) que arribaria x allà la una. Ok. Fins les 5 de la tarda no he arribat. I m'ha recollit a les 7. (moraleja: tot lu gilipolles que et penses que no ets per volar barat amb Ryanair, et deixen retratat com gilipolles al cub quan l'avió aterra a la rehòstia de km's lluny (que no llum) del destí que et pensaves a priori.)
"your neighbor's name is Casandra". Presensació: "PU-TA-MA-RE!!". Postsensació: (ho diré lu més fi que sé): està com una puta vaqueta.
L'habitació: està de puta mare, hi ha unes vistes que (no m'agradaria exagerar) si no em converteixen en el millor poeta del segle XXI és que sóc retrassat mental.
Massanen.
"me gustas, pero me sudas la polla. No, no huyas. Que me importas una mierda no significa que.. si la palmas, me mato contigo."
domingo, 15 de agosto de 2010
no wish: NORWAY.
Després de tant de temps donant pel cul amb que fotia el camp finalment me'n vaig. No em sento ni especialment nerviós ni especialment excitat. Normal. Una miqueta incòmode al pensar com merdes m'entendré amb aquella gent. Ni sé anglès, ni sé informàtica. Però joder, qué diablos.
La gent s'ompla la boca en que marxar sempre va bé, que t'ho passes de puta mare i que et fa créixer com a persona. Jo em conformo amb estar tranquil.
No hi ha una explicació pel fet de marxar a Noruega. La veritat és que era la 4a opció de 5. La prioritat era fotre el camp, i com que m'exigien triar el destí el meu criteri va ser triar països on es parlés l'anglès. Reconec que vaig plantejar-me triar la Índia, però passo d'estar-me 4 mesos a un lloc on la noia més guapa té unes patilles més molonguis que les meves. "Ui, però si vols trobar el teu 'Jo' interior...". No re. El meu 'Jo' interior fa anys que el conec i és un fill de puta.
En fi, cap allà dalt on "uaaaaa, quin fred, no???" segons la majoria de noies, i on "fill de puta!! quins farts de follar que et fotràs!!" segons la majoria de nois. Sigui com sigui ni a Noruega, ni enlloc al món trobaré unes noies més guapes, sonades, i ben parides que les que m'he topat per aquí últimament.
Cuideu-vos molt, us anyoraré segur. Una mica.
Massanen.
"seguimos en pie."
La gent s'ompla la boca en que marxar sempre va bé, que t'ho passes de puta mare i que et fa créixer com a persona. Jo em conformo amb estar tranquil.
No hi ha una explicació pel fet de marxar a Noruega. La veritat és que era la 4a opció de 5. La prioritat era fotre el camp, i com que m'exigien triar el destí el meu criteri va ser triar països on es parlés l'anglès. Reconec que vaig plantejar-me triar la Índia, però passo d'estar-me 4 mesos a un lloc on la noia més guapa té unes patilles més molonguis que les meves. "Ui, però si vols trobar el teu 'Jo' interior...". No re. El meu 'Jo' interior fa anys que el conec i és un fill de puta.
En fi, cap allà dalt on "uaaaaa, quin fred, no???" segons la majoria de noies, i on "fill de puta!! quins farts de follar que et fotràs!!" segons la majoria de nois. Sigui com sigui ni a Noruega, ni enlloc al món trobaré unes noies més guapes, sonades, i ben parides que les que m'he topat per aquí últimament.
Cuideu-vos molt, us anyoraré segur. Una mica.
Massanen.
"seguimos en pie."
Suscribirse a:
Entradas (Atom)