aparta, coño.

lunes, 15 de noviembre de 2010

complet Monday. And calm.

portava son acomulada. Dissabte vaig dormir 2 horetes, amb la tonteria, i clar, quan ahir em vaig fotre al llit vaig tenir la sensació que es deu tenir al caure en un núvol de cuto-fluix però on la única humitat a percebre és la d'olor a net que tant benestar genera quan et fots dins al llit amb llençols acabats de rentar i després d'una bona dutxa. És el mateix benestar que genera tocar la pell d'una noia. Tocar aquella pell fina, hidratada, brillant, perfumada, delicada, dolça, tendre, carinyosa, sincera, és dels millors premis que et pot concedir l'esdevenir de la vida. "Aquí hi ha esperança" s'hi pot llegir, si tanques els ulls.

Ha estat un dia complert. No he sortit gens, però he tingut temps de tot. He pensat molt sobre el que està sent aquesta estança aquí a Noruega, sobretot després de la nit que vaig passar a Oslo amb aquesta gent. Estic content d'haver vingut. També he tingut temps de fotre feina, i aquesta és la clau principal per anar-me'n a dormir satisfet. He acabat el que seria la primera versió del meu algorisme. No funciona, però ara abans d'anar a dormir el faré funcionar. I tot serà qüestió de millorar-lo i millorar-lo. Hòstia puta, això anirá bé.

El temps es fumarà tot el que estic vivint aquí. D'aquí una mica més d'un mes, això serà fum, records. Sempre he sentit un paral·lelisme entre els records i l'alcohol. Quan els records són joves, fruit de situacions que han finalitzat recentment, fan el mal equivalent a quan et fots el primer cubata a la vida. No mola. És tant dolent, com amarga la sensació de que algo s'ha acabat. No obstant això, quan comences a saber beure, i saps arribar al puntillo perfecte per passar-t'ho bé a les festes, l'alcohol pot ser de puta mare. També els records. Quan el temps va construint la perspectiva del que ja ha passat, deixante l'aroma d'orgull del que vas viure, de lu que vas disfrutar, de lu maco que va ser, de lu bé que t'ho vas passar, és impossible evitar el somriure que se't dibuixa entre els llavis. Com amb l'alcohol, és fàcil fer-te "unes rises". Ara bé (que com sempre dic, i reitero, és moro), quan depens de l'alcohol malament. Quan vius de records, tens un problema.



Des de la distància m'es molt fàcil valorar la feinada que muns pares han fotut tota la seva vida per mi. A la foto un record: Mr i Miss Poblet 97





Massanen.












" Por favor, déjame conservar este recuerdo... solo este." OLVÍDATE DE MI

2 comentarios:

  1. Puedes borrar a una persona de tu mente. Sacarla de tu corazón es otra historia (Joel)

    ResponderEliminar
  2. Oooooohhh.. que mono que eres quan eres petit!!! mmmmmmmm....!!! Ara ets guapo ;)

    ResponderEliminar