aparta, coño.

domingo, 5 de diciembre de 2010

it's the final countdown

porto uns dies que el projecte centra tota la meva atenció i preocupació. No parlo d'ocupació pq sóc una desgràcia de paio i em costa déu i ajuda posar-m'hi. Em queden 17 dies aquí, i haig de tenir això enllestit com sigui. Demà volia anar a la universitat, pq ahir el sascha em va dir que quan avisaves que et piraves, havies d'omplir un full. Jo vaig avisar fa més d'un mes, i no em van donar una merda. El que passa és que passo d'anar a peu, i no sé qui merdes hi anirà en cotxe. Demà al matí estarem pels -15ºC, així que em fot pal anar cap allà a peu. Igual torno a enviar un altre correu i a pendre pel cul.

Porto dos dies seguits anant a dormir a les 7 de la matinada, o una mica més tard. Estic sonat. Em sento més còmode treballant a les tantes que no pas de dia. Soposo que quan ja has llegit totes les putes notícies d'internet, i ja has parlat amb tot déu, i no queda ningú pq tothom està dormint, no queda una altre que currar. Divendres, però, vaig anar a dormir tard pq la Hui se'm va presentar a l'habitació vora quarts de 5. Estàvem parlant per Skype, i li vaig dir que no m'anava massa bé que l'havia de tancar. A l'estar enmig d'una conversa que li interessava molt a ella, pq parlàvem d'ella, va venir a la meva habitació a acabar-la. I clar, fins les 7, quarts de 8. Vas i et fots, vaja.

Demà tenia que tenir acabada l'aplicació. No la tinc ni de conya, però crec que sé com acabar-la. La puta merda és que no tinc notícies de La Salle, i tenint en compte que esteu de festes i pont els tres següents dies, la cosa pinta de color de gos com fuig. Però com porto dient tot el dia, mentres escolto l'Albert pla, en el fons és igual, si contesten, no contesten, si se m'acaba el temps, si vaig de cul, etc. Tot ho farem, i sempre n'ensortirem de tot.

Aquesta setmana es presenta intensa, pq tinc molta feina, i pq tinc varis esdavaniments als que assistir. Comencen els típics "últim sopar internacional", "última nit de cine", "despedida de", i aquestes pollades que sempre es fan. La prioritat: projecte. I com sempre deia l'Óscar, quan era jove: aviam si follo.







Massanen.












"chup chup chup chúpamela sólo a mí" Albert Pla

5 comentarios:

  1. però almenys t'ha dit per què salta tant?

    ResponderEliminar
  2. la Hui no és la que salta. És la Yao, la que salta. I no, tampoc li he preguntat. És una barreja entre m'és igual i no m'atreveixo.

    ResponderEliminar
  3. ah bueno, és q no em quedo amb els noms. però crec q abans d'anar-te'n hauries de resoldre el tema. més que res pq ens ho has explicat tants cops q, almenys jo, tinc ganes de saber la raó.

    ResponderEliminar
  4. Com?? Que finalment van fer-se les 7? JAJAJJA.

    Tio tio, acabo de veure claríssim per què salta tant la Yao: ÉS MANCA (de pota)!!!! Com es diu aquella persona a la que li han amputat una cama? Manco és que li falta una mà, bé, doncs crec que li deu faltar una pota. Durant el dia duu la pròtesi, però quan està al seu cuarto de nit i ja amb el pijama, sola, se la treu, perquè està fins la polla de tanta cama falsa. I HA D'ANAR A PEU COIX (que no és estrictament "peu coix", sino L'ÚNIC PUTO PEU QUE TÉ -bé, ja m'enteneu-)!!!!!!!!

    Què?

    ResponderEliminar