De roba un parell de samarretes, una (me la)sudadera de primavera, un jersi/jequeta que abriga una mica, pantalons texans normals, i la meva caçadora d'entretemps per molar. De complements guants, bufanda i el super-gorro. I sobrat. Quan porto una estona caminant tinc calor i tot. És un fred molt sà, hi ha molt poca humitat i és força passable. La merda és que el camí està molt glaçat. Abans d'arribar a la universitat hi ha hagut un penal claríssim que l'àrbitre no ha vist, pq no m'he llençat a terra. Ni així poden amb mi.
Pel que fa al projecte avanso molt a compta-gotes. Però crec que tot el que vaig fent és molt sòlid i està molt ben fet. Cada nou pas acabat el provo mil vegades, i ara ja tinc el vist-i-plau per parlar amb el que fa els horaris de classe de la salle per preguntar-li coses i que l'aplicació vagi agafant forma. Tot ho farem, home. Sí o no? pos ja està.
Avui també m'han dit d'anar a Oslo aquest cap de setmana, cosa que m'ha semblat bé. Hi anirem dissabte i tornarem diumenge. Hem trobat un hostal que ens surt uns 27 euros la nit, una habitació individual cadascú. Oslo és de les ciutats més cares del món. I no té res. Però vaja, hi anem 8 tios internacionals, solters i trunyos, així que només que hi hagi una miqueta d'ambient ja ens ho passarem bé. D'ambient i de sort. D'ambient i interès. D'ambient i "carpe diem". Joder, de ties bones, vaja.
Finalment dir que aquesta nit he estat prenent cafè (no jo, però ells sí) amb el sezer, el singh, la jana, la katrina, el qasim i una noia xina que vam conèixer amb la Hui fa una setmana. La tia anava cap a la universitat i li vaig preguntar si volia que l'ajudés amb la maleta, la típica amb rodes. Em va dir que sí, i la vaig agafar per l'ansa normal. Em vaig cargar la maleta. Em va quedar la cara gilipolles. "I'm Joan, nice to meet you". En fi. Doncs es veu que aquesta tia és postdoctorada o està fent el postdoctorat, i demà el sezer i aquesta li han d'entregar un treball o fer una presentació o no sé què polles. Era curiós. Però bé em passat un bon rato, rient i fent xerinol·la, que no sé què és, però queda molt català. Com jo, que quant més temps porto a fora, més orgullós me'n sento.



No sabia quines fotos penjar-vos i m'he dit "fota-hi el Tiranusaurus".
Massanen
"y aunque no eras rubia, y aunque no hablabas inglés, y aunque eras más que estúpida, y aunque aún no sé ni si eras mujer... en fin.. serías tu mi Marilyn... particular." Nacho Vegas
No hay comentarios:
Publicar un comentario