show must go on

bon cap de setmana. Mica en mica vaig aprenent a saber quin és el meu lloc. Molt bé.

Divendres vaig rebre un regal. Sí, miro la bústia i sense estar somniant veig un paquet a dins. What a surprise. Un llibre que només amb el títol i en recordar lu bona que està la que m'ho ha enviat, ja em fa pujar la moral per la resta del cap de setmana. "Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo". Gràcies.

A la tarda parlant amb els altres internacionals pel Xat no sabíem què fotre, ja que el Xaplins normalment està buit als divendres. Però me'ls conec, me'ls conec i ja em veia al Xaplins mort de fàstic. I pensava "ves a la preparty, i que surtin ells". I sisi, vaig a la preparty i només érem 4 (i el Ron que em van regalar al seu dia). Tim el francès, un tio del Nepal que pensava que era el jardiner de l'edifici, Anika l'alemana i jo. Aquesta tia m'encanta. Té algo en forma de cos que m'agrada. I anem xerrant. I el del Nepal li fot al Ron més que ningú. I em pregunto què pinta aquí. I m'aguanto el riure quan parla i em percato que no sóc l'únic que no l'entén. I s'afegeixen Emilia la finlandesa, i Roberta la lituana. Joder. A cagar: sí surto.

Va ser una nit divertida. Vam acabar a un bar amb karaoke que es diu Totos. No anava prou mamat per cantar, però sí per trobar temes i temes per parlar amb l'Anika. Precisament aquella nit va arribar un amic seu, però després de veure'l i parlar amb ell penso amb tota la humilitat del món que no és competència. Que s'aparte, coño.

Dissabte. Amb l'Anika ja agregada al facebook (solicitant-me ella, evidentment), acudeixo a la preparty amb tota la gent (avui n'hi ha molta) ja sentada i a mitja "festa". Que ja van torts, vaja. M'intento afanyar per atrapar-los, i bec fins i tot massa de cop. Tot seguit, tots cap al Xaplin's a peu. I arribo allà i m'invaeix una sensació de felicitat. Em sento de puta mare. I penso amb moltes coses de la meva mísera vida. I em venen moltes coses al cap. I me'n recordo dels meus. I del meu germà que és lu màxim del món. I de tota la gent que m'estima, que em coneix, que no jutja les meves paraules, que no em subestima, que em valora. I penso que la resta els poden donar pel puto cul a tots. I em sento fort i eufòric. I m'acabo mig liant a tortes amb un paio enmig de la discoteca. Res, una mica de merder, en res ens van separar, i cap problema (més). Aquest matí m'he recordat que el tio em va donar, pq vaig una miqueta marcat x sobre l'ull i em molesta. M'està bé per subnormal i vacilón.

Però cada cop més bé amb la gent, més complicitat, més millor. Estic molt content d'estar aquí. Són gent molt de puta mare que la majoria dificilment tornaré a veure a la vida. I en realitat me la pela, ok, però molt macos. Tots. I precioses. Totes.





Massanen.












"que súbitamente un rayo nos mate a los dos." Nacho vegas