aparta, coño.

sábado, 9 de octubre de 2010

m'agrada

dijous:

vaig passar una nit de merda, i no vaig anar a la universitat. Vaig aplaçar la quedada amb el professor per divendres.

divendres:

quedada amb el professor. "Did you write something?" PAM. 23 pàgines writivides. Au, ja pots anar llegint. Em vaig sentir bé. Sempre fent monòlegs jo. Quan parlo per l'Skype amb la família, pq no els hi va bé el micro. Quan parlo amb la gent i tothom m'està mirant. Quan escric el blog. Quan parlo amb el tutor. Monòlegs i més monòlegs. Realment, el món es creu les meves mentides? de moment sembla que sí. Tira milles tu.

Divendres vam mirar una pel·licula de riure x la tarda. Em moro de ràbia riure només en les escenes gràficament divertides. Em moro de ràbia quan tothom riu dels comentaris dels actors. Encara no puto entenc l'anglès com hauria. Mica en mica, hòstia. Mica en mica. Després de la pel·lícula vam veure l'Alemània VS Turquia (pq hi havia l'Anika i valia la pena veure el k ella demanés) i després l'Espanya VS Lituania (pq hi havia la Roberta from Lituania, pq a mi Espanya me la repampimfla). Tot seguit, gent ks pira de festa (estarà buit inútils), i gent ks pira a sobar-la. Jo em pira a la meva habitació i la Katrina, via Skype, em diu d'anar a veure una pel·lícula (de por) a la seva habitació. Séh, hi vaig.

(...)


Dissabte:

em rapo les grenyes. El Sézer es va oferir voluntari a tallar-me el puto cabell quan vaig dir que em volia rapar. De puta mare, m'està bé com l'hi ha quedat. Anem a la festa d'aniversari del Mario i tot seguit al Xaplins. La gent m'accepta amb el nou "look". Els comentaris de la gent em pujen l'autoestima. Sí, més. A banda de mun germà, clar, que quan em veu per l'Skype em diu "on vas així, imbècil?". Potser no ha dit "imbècil", però sempre queda bé. És molt important comptar amb gent que sempre tingui el comentari que compensi. N'hi ha qui se n'enfot tocant-me el cap com un gosset. No m'importa, ja que no tenen un careto x anar gaire lluny x la vida. I part m'agrada que em toquin el cap, so, no problem. Al Xaplin's triomfo com els Xixos. Sé que la Katrina té novio, jo la respecto. No m'hi llenço, tot i que se m'arramba. Altres noies també ho fan, m'agrada. Avui és una altre història, però jo les puto respecto. Sóc un subnormal.

After party a una puta cuina. Mengem i quan es fan les 5 ens pirem a sobar-la. Les llavors creixen. Tant sols és qüestió de temps. De quan em dongui la gana.






Massanen.












"fuck you because I loved you. Fuck you for loving you too. I don't need a reason to hate you, the way I do." Marilyn Manson

4 comentarios:

  1. Vaig a mirar les fotos que has posat al fb sobre el teu nou look...!

    Records des de l'Empordà negat!

    ResponderEliminar
  2. T'assembles a en Pau...

    I la barba per quan?

    ResponderEliminar
  3. si, yo tb vai a mirarho al face!

    ResponderEliminar