last 2 days:

dilluns vaig beure massa. Dimarts al matí ni podia aixecar-me ni podia dormir. Molt mal de cap. Merda de birra. A la tarda vaig anar a jugar a voley amb el noi que em va convidar a cerveses i em va dir que l'ampolla de litre i mig també me l'havia fotut tota. M'està sortint panxeta i tot ja. A la nit no em vaig enerecordar d'actualitzar pq em vaig quedar sobat.

Sí, dimarts, després de la ressacota vaig anar a jugar a voley. Jo no en sóc un crack, però considero que és un esport molt fàcil. Tothom pot jugar-hi. Només has de colpejar la pilota enlaire, o apartar-te pq la colpegi un altre. That's all. Doncs molt bé, al meu equip era nefast. Vam perdre TOTS els partits, me'n vaig anar putejadíssim. Però vull parlar d'una noia que estava jugant amb un equip rival. Una noia rossa, amb roba esportiva de noia. Una samarreta rosa, llarga fins després del cul. Molt apretada. I unes malles negres, també apretades. Degut a que de lluny i sense ulleres no hi veig una puta merda no vaig poder veure-li la cara massa bé. Però no calia, el conjunt de la situació, el conjunt de tot el que portava aquella noia en aquell moment era per enamorar-te'n. Físicament inferior que els nois que estaven jugant, d'estatura mig baixa, poc pit,se li dibuixaven perfecte les curves del que és la definició d'una dona. Sense floritures, els seus bracets no podien afrontar pilotes massa fortes d'aquells tiparracos, però no obstant això ella estava al seu lloc, retornava lo retornable, i no restava ni de bon tros al seu equip. Sumava. Dins les seves possibilitats, però sumava. Em fixava amb ella perquè m'admirava. Me la imaginava la mateixa tarda dient "avui vaig a jugar a voley", motivada, apassionada, contenta. Sentint-se capaç. I francament, ho era. Capaç d'assumir el repte, capaç de progressar, capaç de passar-s'ho bé tot i les dificultats. Em va enamorar.

Després vaig veure el Barça i he anat a sobar. Avui he netejat la meva habitació a fons, escombra, espiradora i fregar. La pica ni un pel. I he fet 3 rentadores, per tant torno a tenir la roba neta. A la tarda he fet una super-truita de patates amb 12 ous (són més petits), patata i ceba. Hi ha hagut dos moments delicats: 1) quan he fotut ou, patata i ceba a la paella. És una paella gran i ha quedat pleníssima, una mica més i em bassava. 2) A l'hora de girar-la. I voilá. Perfecte.

Akí teniu la paella plena de patates, i els 12 ous batuts.


I aquí el resultat de la meva aportació al sopar. Truitota de patates, i una barra de pa amb tomàquet. De truita n'ha quedat un tallet petit que quan he retornat a la cuina se la fotut la Yao. És a dir, tota. I de pa amb tomàquet n'han sobrat 3 o 4 llesques que ara mateix em fotria. Però vaja, ha triumfat força en general.

Aquí una mica la taula on hi havia tot el menjar. Un puto amo ha portat una puta pizza i s'ha quedat tant panxo. Ha estat una bona experiència, hi havia coses molt bones.

Pel que fa la meva vida aquí, la meva relació amb la gent i tot en general. Hi havia un pollastre a la taula de la cuina des de feia uns 4 dies. Sencer, amb un plat, sobre la taula. Avui ja no hi era, cosa que m'ha alegrat. Ara està a la nevera. WTF.

Les ties estan sonades. Si sudes pq sudes. Si et lies pq et lies. Si et lies i després sudes, pq et lies si has de sudar. Si sudes i després et lies, pq cony sudaves. I si et lies i vas al derrera, passen de tu. El pitjor és quan et ve l'amiga a retreure't coses. Què sabràs tu, home. En fi, aquesta nit no he begut, pq demà tinc feina. Boranit.








Massanen.












"posa fotos!!!" Oscar FreAK