sigamos pues

yeah! 3/3. Avui l'hi he fotut xixa. De les nou i pico que hem arribat fins les 4 i pico de la tarda. Evidentment amb descansos, facebooks, hotmails, as's, marca's, sport's, mundodeportivo's, etc.etc.etc. entre mig. Però lu complicat és aixecar-te. Després de les 4 i pico, no he fotut res més. Demà abans de quedar amb el professor (he quedat a les 11) m'ho maquejaré i prepararé una mica per ensenyar-li. A veure com va.

Aquí a la biblioteca es pot parlar fort que ningú et diu res. Ara, no et fotis a cantar com el Tim, pq la gent et mirarà extranyada. La dinàmica, però, és un ambient de treball. Que la gent està callada, vaja. Jo sempre les passo putes quan em disposo a esmorzar els sandvitxos que em porto dl pis. Quan desembolico el paper de plata. Saps allò que sents que fa un soroll extremadament estrident?? que mires a una banda i a una altre x si algú t'està mirant? Que no saps si desembolicar-lo a poc a poc pq no soni tant fort, o desembolicar-lo de cop i a tota hòstia pq passi ràpid? Una putada, tu.

Després, a quarts de cinc de la tarda cap al pis. A fer-me el puto dinar. Avui estava animat, i volia fer-me pollastre arreboçat, amb esberginia arreboçada. Al seu dia ja vaig comprar la farina que avui estrenaria. Sí. La farina. Mis cojones farina!!! com que no sé noruec vaig pillar el que semblava que seria farina, però segons el google traductor he comprat "blat integral". Ok, més o menys, però quan t'esperes pols de color blanca (com cada dissabte nit, vaja), i et trobes com una mena de terra marró, doncs mira sobta. Sobta i toca els collons. Menys mal que no tinc manies amb el menjar, pq entre imprevistos com aquest i que no tinc ni puta idea de cuinar, un drama tu. Diu "oh, xo que no tens un restaurant?". Sí i què? També tinc unes bambes nike i, a diferència dels nens que treballen 15 hores diàries sota el sol, no sé cosir.

Total, que m'he fotut el pollastre i l'esbergínia arreboçada amb el blat integral dels collons, i ja està home. Ara que, no havia provat res més insípid des de l'estrelleta de mar que em va fer perdre la virginitat, ara fa uns quants anys. Que sosso hòstia.

Bueno va, demà quedada amb el tutour, a veure què diu. Sigamos, pues.






Massanen.












"y esos malditos ojazos de gata en celo, y aquella mata de pelo como una hoguera, y unas pestañas con telarañas de terciopelo, y esas caderas que estaban hechas para pecar por las escaleras; para esperar en la era, para mancharle el vestido, para cantarle al oído: reloj no marques las horas!! para quitarse el sombrero, caballero, qué señora... Caballero: qué señora...!!" Joaquín Sabina