Special Monday

aviam. Recapitulem. Acabo de tornar a la meva habitació. Som les 4 de la matinada del dilluns al dimarts, és a dir, m'he passat tres pobles. Però no jo, tots. El Tim, el meu colega francès es pira el pròxim diumenge, i en comptes de fer un sopar de despedida ha fet una setmana de despedida, i avui ha estat el primer dia. I tela.

Primer de tot dir que estic escoltant la cançó de "Live is life". Una cançó que Maradona a la seva època ballava a l'escalfament fent malaverismes amb la pilota. Seguidament, que aquesta nit el Sézer s'ha passat tres pobles, i ha acabat molt borratxo. I estem a dilluns. Finalment, que jo també estic molt tocat, per les raons que seguidament us explicaré.

Hi ha un xaval indi, que li he caigut amb gràcia. Dissabte passat estava partint-se el cul amb les meves parides cridant que fés el favor de protagonitzar una pel·lícula, que es descollonava amb mi. El típic dia que vas taja i comences a dir, a actuar parides que fan riure a la gent. Gràcies, de debò. El cas és que avui tenia barra llirue de cerveses San Miguel. I jo l'hi anava fotent, fins al punt d'acabar tenint una conversa filosòfica amb el noi en qüestió fins les tantes. I demà em quedat a les set i mitja per anar a jugar a volleyball. En Sézer també vindrà, i el tio domina, ja que estava federat al seu país. Jo sé fer lu bàsic, només l'esperit competitiu i fill de puta per no perdre em salven. Però faré el que podré.

Ha estat una nit més ben parida del que preveia, ja que em feia moltíssim pal formar-hi part. La gent s'ha tajat, i pel dimecres vindran noies noves. La Katrina és una tia de putíssima mare, i pel que fa a ties no hi havia ningú més. El Sing (l'indiu) m'ha diexat beure tot el que he volgut, amb la condició que em sentís privilegiat ja que només jo, el Sézer i el Tim teníem aquest privilegi, es veu. Tenia una nevera plena de birres san miguel, vodka, gin, conyac, i de tot. De birra, gràcies a mi i el Sézer ja no en queda, així que per dimecres ens haurem de fotre el conyac. Realment és una manera forta començar la setmana, però demà he quedat amb el Kristian, la Katrina i el Tim a les 9:30 per anar a la unviersitat, com a homes que som. Y QUÉ SOMOS?!?!?! HOMBRES?!?!?! O RATAS?!!?!? pos ja està, em llevo i segueixo amb lu meu. Aquí la gent ja ho aplica en anglès, és a dir, ho estic estenent per noruega. Vaig taja, millor ho deixo aquí. Boranit.








Massanen.












"No puedo dormir con estas lágrimas goteando encima de mi". Héroes del Silencio