vale va, prou.

avui no he fet res destacable. Descansar. Pensar. Llegir algo sobre algoritmes genètics. Estic una mica malhumorat i una mica saturat. Segurament de sortir tant i triomfar tant poc. Ok, entre cometes. Però tampoc pot ser això. I tampoc importa. Serà que se'm qüestiona la capacitat per fer el projecte que estic fent? mmm.. aquí potser sí toquem òs.

El temps és plujós, el paisatge és gris. Què més vull?? estic a Noruega, foto el que em passa pel rabe, i aquest projecte és un repte de puta mare. Ufff... realment estic apollardat. En què merdes penso? Miri on miri, tot és brutalment apassionant. I el més important: amb dos cametes i dos bracets amb manetes per fer-ho tot. I bé. Joder. Si tu pots amb tot fill de puta, amb tot.



Aquest és el paisatge que es veu des de la meva habitació. Es veu el llac. Quan veig els diferents colors amb que es maquilla el puto cel a la posta de sol, o com la lluna brilla d'una manera tant desacomplexada que es reflecteix amb aquest descaro al llac de nit, no tinc més remei que pensar "ESTAMOS TONTOS!?!?!?! ESTÀS AL PUTO PARAÍS MAMONÀS!!!!"

Au va. I amb bona cara.







Massanen.












"NOBODY. BUT ME." (és d'una cançó, però m'ho faig meu pq és el meu blog i pq em surt dels collons)