resumint

divendres vam anar cap a Roros. Finalment només vam anar en Tim, en Sascha i jo. Roros és un poble molt petit que fa un fred de collons. Vam arribar després d'entre 4 i 5 hores de viatge amb cotxe, i estavem a -4 graus. Tot nevat, clar. Menys mal que en Sezer va deixar-me roba d'hivern, sinó hagués mort. Portava un gorro molt graciós, el típic que penjen dues boles pels costats, com si fóssin dues trenes. Però escalfava la hòstia, per tant ja podeu riure ja, que jo vaig de puta mare amb ell. El viatge però, res a veure amb el de Bergen. Cotxe més ample, i carreteres més ràpides. Molt bé.

Roros és patrimoni de la humanitat declarada per la UNESCO. És famós entre altres coses pq les cases no s'han reformat mai, i cada una disposa d'una granja a dins. Visitar l'església, veure la Llum del Nord a la nit, o fer una excursió per la muntanya i veure els excel·lents paisatges són les activitats principals a realitzar-hi. Nosaltres no vam poder visitar l'església pq l'estaven reformant, la Llum del Nord soposo que estava derrera la multitud de núvols que hi havia, i l'excursió de la muntanya no la vam poder fer pq les rodes del cotxe amb que anavem eren d'estiu, i amb la de gel i neu que hi havia era perillós. De puta mare. Així que el que vam fer va ser jugar a cartes tota la nit, morir-me d'un atac de riure quan sentia al Sascha roncar quan dormíem i visitar un museu on el més destacable va ser el susto que li vaig fotre amb el mateix Sascha fent el dinosaure. També vam fer una visita turística pel poble, on el guia traduïa a l'anglès expressament per nosaltres. Mu'majo.

Vam pirar a les dues del migdia, per tant a les 6 ja estavem a Gjovik again. A la nit despedida a l'Adela. Una noia guapa, dolça i encantadora. Una merda que es pirés, la veritat. La "pre-party" va venir marcada per la tensió del Barça València amb final feliç. La festa va ser al Xaplins, on em vaig trobar en Sigurd que feia temps k no veia i a la Katrina noruega. No m'agrada exagerar, però crec sincerament que la mirada dels seus ulls poden salvar al món, tranquilament. D'escàndol.

Vaig ballar amb ella (Katrina noruega), amb l'Adela (ufff... "hot", molt "hot"), amb la Yao (que també es va venir), i amb l'altre Katrina. Amb aquesta última molta estona, i ja vaig dir que es mereix respecte. Perquè té novio, i pq té molt i molt d'aguante. Moltíssim. Des d'aquí la vull felicitar.

"After-party" on potser pq anava taja, o yo ke sé, no vaig parar de dir parides i de riure amb la gent. Vam despedir l'Adela com es mereixia i a dormir. Li desitjo el millor del món.

I finalment avui diumenge. La Yao m'ha convidat a sopar amb amics xinesos seus. Jo pensava que vindrien les seves amigues que ja tinc vistes per aquí la residència, però quan he anat a la cuina i he vist un senyor gran, una nena petita, una noia que dic "mira, la germana de la nena petita" (era la mare), un noi de la meva edat i la Hui; tots xinos, m'he tallat a saco i m'he replantejat si menjar amb ells o no, ja que he pensat que no sé què merdes hi pinto. Però dos fets claus m'han convençut: 1) la Hui és un encant i 2) Em moria de gana. I sisí, qué diablos. He menjat amb ells i m'ho he passat molt bé. Amb la nena petita sobretot, que la feia riure fent veure que em matava quan m'enfocava amb una llumeta blava.

I res, m'he passat el sopar i la tarda i la nit parlant amb la Hui. Em cau molt i molt bé, però vull destacar a la meva Yao pq s'ha currat un sopar espectacular. Ha estat una experiència molt de puta mare i n'estic content. I molt agraït.







Massanen.












"encara que fóssim eterns, faltaria temps per poder-te estimar" Quimi Portet