dilluns de feina. Començo a programar la merda de l'algoritme genètic, però abans, m'haig de montar com simular les taules de la base de dades. Tant fa. Carrego uns fitxers i a cagar. És igual.
La Yao m'ha fet un rollito de primavera. Una de dues, o els xinos de Barcelona se n'enfoten de nosaltres, o la Yao és la filla xina del Ferran Adrià. No, ella no tartamudeja, de fet no sap ni que quan poses algo al forn, ho has de posar dins una safata, així que ho dubto. En tot cas una mica sonada si que està. Des del dia que vaig arribar que sento a l'habitació del costat un soroll regular, com un batec, com uns cops, però de ritme constant. Degut a la descontextualització del soroll, no podia pensar res més que la meva veina estava fornicant cada nit, pq el soroll bé ho podria semblar. Però massa regular. Massa constant. "Una miqueta de canvi de ritme, no??", pensava. Doncs no. Amb el pas de les setmanes he descobert que és la Yao que salta a peu coix. No és broma, ni una metàfora. Agafa, i es fot a saltar a peu coix. Tot el puto dia. No té cap sentit. No sé pq ho fa. Però ho fa. I jo em faig el longui. Com es reacciona?? és com quan obro la porta de la meva habitació i ella està SEMPRE davant del mirall de la seva (amb la porta oberta) i quan jo surto de la meva, s'aparta del mirall de manera brusca, sobtada, com a dissimulant. Perquè? és a dir, perquè si SEMPRE que surto de l'habitació ho fas, segueixes dissimulant?? en fi. La majoria de cops també, estàs a la cuina dinant, per allà les 5 de la tarda i trobes un plat a la taula mig començat. A la nit, tornes a la cuina, per allà les 11, i el plat segueix tal qual estava a la tarda. Mira, és rareta. Que molt bé eh, que em cau mlt bé, ens portem molt bé i tal i qual. Però si veieu que deixo d'actualitzar el blog, simplement és que ha pillat una catana i m'ha matat. A mi no m'extranyaria.
Més que res pq estaria mort.
Massanen.
"prefiero bollitos." Los Planetas
Així els rollitos de primavera Made in Norway estan més bons que els de Catalunya? Serà qüestió del lloc de procedència del menjar? de la puresa del xinu que la cuina? o de qui sap la millor recepta?
ResponderEliminarUn pa amb tomata a Catalunya no és el mateix que un pan con tomate a andalusia... allà les tomates de xucar no existeixen!
jo crec que és qüestió de fer-los expressament, que no molts i de vés a saber què.
ResponderEliminar"tomata" i "xucar", pam. No crec que ho superi això. El cas és que aquí me'n foto també, cada dia, la merda és que el pà no és el mateix, pq els tomàquets madurs sí que són prou bons.
A Andalusia els han de deixar madurar més, treure de la nevera.
xDDDDD m'he rigut molt!!! a la frase de "no es broma" he pensat: aqui s'ha patinexat i li falta la coma despres del "no" però continuu llegint i veig ques vritat!! i m'he fet una imatge mental de tu al teu pc asegudet (mentres et fots fotus ridicules, tot s'ha de dir xd) escoltan: pum pum pum pum pum i menjante la olla i a latre habitacio una xina saltan a peu coix! xDDDDDDDD veus, aquestes coses si que tenen sentit escriure-les!!!
ResponderEliminarperò hi ha una cosa que encara no entenc... li vas preguntar a la Yao explicitament: heyy.. com es que sempre sento sorolls al teu cuarto? xDDD així com si preguntessis pel temps, o directamnt la vas veure.. o k? xD
directament la vaig veure. I normalment la sento quan me la pelo, no quan em faig fotos ridícules.
ResponderEliminaro te la peles quan la sents..
ResponderEliminar