Ara que tot déu ja sap que ho he aprovat tot ja no tinc més excuses ni desviacions d'atenció. Projecte's rulzzzz. Un horari, una metodologia, una disciplina, i tindré temps per tot. Molt bé.
Ara bé (que és moro): fés-ho. Si tens pebrots fés-ho. Ara vas i et fas un horari, molt bé, t'ho pintes amb coloraines, quadrats simètrics, lletra maca, clara, negreta si vols, i totes les tasques a fer. Molt bé. Compleix-lo. No hi ha pebrots. Tinc 24 anys i no sé el que és ser metòdic. Ser metòdic és per la gent de merda, que es passa en net els apunts, que repassa la lliçó que ha fet a l'escola cada dia, que, per tant, ha anat a classe, i que van a la revisió de l'examen tot i tenir-lo aprovat. "No, per si de cas", diuen. I jo no sóc així. I dic "gent de merda" per enveja malaltissa i podrida, pq m'encantaria que em sortís de dins administrar el fill de puta del meu temps de la manera més òptima i eficaç per ser una persona de profit i no una puta desgràcia que és el que no deixo de ser. Cada any igual. Cada puta nova etapa de la meva intrascendent vida igual. I no hi ha manera. No aprenc. Fer una mica cada dia no te´mèrit. No pel meu Jo interior. L'altre fill de puta. O tot de cop o res. O una gran gesta, o res. O ets el puto amo remontant, o ets un subnormal que deix passar la oportunitat. Les coses fàcils, pels covards. Així de subnormal és el meu subconscient, la meva persona. I me la ventila per tots costats que sigui normal, que la majoria de gent sigui també així. Encara em repugna més. Cagum Dios.
Báh.
Massanen.
"no olvides que, al despertar, siempre hay cuchillos en el cajón." Nacho Vegas
Si ja has intentat ser metòdic i no has pogut, no segueixis intentant-ho. Cadascú té la seva manera de treballar, i mentre s'aconsegueixin els resultats, don't worry. Si remontant les coses et van bé, doncs ja saps. I si no, doncs bueno, pots mirar de plantejar-te molts "miniobjectius" al llarg del curs... però més val que siguis tu qui t'adaptis a la teva manera de treballar que no pas intentar fer les coses d'una manera que no et surt. Penso jo, vaja.
ResponderEliminarfotet les piles i tajet duna puta vegada com tem ensenyat cullons!
ResponderEliminarhome, potser t'has passat no? no cal q t'insultis tant!!!
ResponderEliminari això de l'edat no té res a veure. jo tinc 25 anys i soc igual q tu. saps pq? pq no tenim força de voluntat. si ens esforcessim una mica, ho aconseguiriem, però som així. així q o hi poses ganes o t'acceptes tal com ets i et fots amb les conseqüències.
un petonàaaaas!
(bah)
És cert, mira que arribes a ser desgràcia...
ResponderEliminarEl problema es que mai em necessitat esforçar-nos de veritat fins que em arribat a una edat que ja es molt dificil canvia les costums i la manera de treballa... axí que com que la culpa no es nostra sino del sistema fora preocupacions ;)
ResponderEliminar