alt for Norge

merda!

8:30 del matí. Quin dia és avui? 7?!!?!?!?!??!?!?!?!?! joder. Joder. El dia 4 no vaig felicitar a mun pare pel cumple. El truco. El desperto. El felicito. L'he cagat.

Començo el dia enrarit, atabalat. Em dutxo, esmorzo i foto el camp cap a la universitat. "Avui vas, i aprofites". I séh, avui sí que sí. De quarts d'onze que he arribat a la universitat fins les 3 de la tarda llegint "papers" en anglès, meticulosament, apuntant-me les parauletes que no entenia, com un retrassadet.

M'he trobat al Kristian i al Tim, a la biblioteca del cole. No res, a tall d'anècdota. El cas és que gràcies a estar assentat amb ells, puc agafar i fotre el camp a pixar tranquilament sense preocupar-me que no em fotin el portàtil. Que veient els portàtils de la gent, a la basura el fortien el meu. Però bueno. I parlant de pixar, quan disposava a rentar-me les mans (en realitat m'estava mirant al mirall pq jo les mans no me les rento per una merda després de pixar), he vist com un cistellet amb carmelets dins. Però m'hi he fixat millor i no. Eren condons. I he pensat que quina iniciativa més de puta mare, regalar condons com a caramels al lavabo de la universitat. Immediatament he tingut la temptació d'agar-ne un grapat, per un motiu tant i tant nostrat com és el "que són gratis". Però no. Millor que caduquin al lavabo que a la meva tauleta de nit.

Com deia, a les 3, m'he aixecat de la biblioteca, me col·locat la jaqueta tot fent-me l'interessant per si algú em mirava (cosa que no ha estat així), m'he despedit i he fotut el camp. Això no tindria més trascendència si no fos pq quan portava 10 passes, no havia ni sortit de la puta biblioteca, m'he adonat que algo anava malament. Algo estava mullat. La motxilla estava mullada. Per dins, per fora. La puta de dios, una altre vegada. Sí. Una altre vegada se m'havia abocat l'ampolla d'aigua per dins la motxilla, on hi tenia portàtil, carpesano i llibre prestat de la biblioteca. De puta mare! Total, que he fet l'excursió cap a casa meva amb el Mac a la mà (sense la funda) i portant la motxilla com una bossa de futbol. Comodíssim, joder.

I res, a fer-me el dinar cagant hòsties, a dinar cagant hòsties, a penjar fotos al facebook cagant hòsties, a rentar els plats cagant hòsties, i cap al centre del poble, que havia quedat amb en Sigurd per anar a Oslo a veure el Noruega VS Portugal. He quedat a casa seva. Vosaltres sabeu on viu? ok. Jo tampoc. Truca'l, gasta saldo i troba'l. Un cop me'l trobo anem a casa seva. I he respirat tensió. Incomoditat. El tio és un fan del Manchester United, i m'ha posat el vídeo de la final de Roma. Sospitós tot plegat. En fi, que estic seguríssim que és de l'altre acera i, evidentment, que li molo jo. En fi, per evitar tensions li he parlat de totes les ties que m'havia liat des de que vaig fer la primera comunió. Així que res, hem anat cap a Oslo.

De camí cap a Oslo hi ha 2 putes hores i quart. Suma, 2 i quart anar, 2 i quart tornar, 2 hores de partit. Unes 6 hores i mitja parlant amb una persona que entenc un 30% del que em diu, pq parla molt fluix, no mou els llavis, i té una pronunciació massa difícil per un inútil com jo. A més abusa de phrasel verbs dels collons, la meva creu i la de molts que hem estudiat anglès. Total que tinc un mal de cap de la rehòstia. I estic mig engostipat.

El partit encara ha estat prou bé. Noruega ha guanyat 1-0 amb un gol de merda, fruit d'una cagada del porter. La típica pilota dividida que el porter té molta aventatge, es refia, i ha fet rebotar la pilota a John Carew. Aquesta ha quedat morta, i un que no sé com es diu l'ha emputjat el fons de la xarxa venint des de derrera. Després del gol, cada cop que el porter portugués tocava la pilota se sentia entre carcajades una mena de "uuuuuiiiiiiiiii" en norueg, cosa que mostra lu fills de puta que podem arribar a ser. I jo partint-me el cul tot sol.

M'ha encantat el camp, l'ambient a futbol, la sana passió amb que ho viuen, el mosaic que han fet on es llegia "alt for Norge" (tot per Noruega, pels que no sigueu observadors ni deductius), i que el Sigurd hagi pagat també el taxi. De record me endut la bandera de noruega que hi havia a cada seient. L'he carretejat tot el puto trajecte d tornada. Me le posat a la butxaca, on m'hi cabia mig pal, és a dir, l'altre mig pal i el que és la tela de roba se sortia, i a cada passa em rosava el braç.

Quan estava a mitja pujada del meu recorregut a casa de tornada, caminant, de nit, amb fred i engostipat, m'he percatat que numés em quedava el pal de la bandera. Que havia volat. Doncs molt bé.

A la merda.




Massanen.












"4 mesos de vacances on numés haig d'aconseguir fer un projecte de MH. Un privilegiat."