comprendre el tòpic

ahir vaig anar al (Charles) Xaplins (és el nom Del Pub de Gjovik), i tenia que anar a pixar. Clar, és important no equivocar-te de lavabo. Podríem dir fins hi tot que és primordial. Què passa? doncs que quan no et posen els dibuixets del nen i la nena (que saps que és nena pq porta faldilla), i hi ha una paraula en noruec a cada porta, doncs t'has de llegir abans les dues per no equivocar-te. Estamos? ok. El cas és que quan estava llegint la que esdevindria "mujeres", un tio se'm va quedar mirant com a extranyat i va entrar a pixar al de nois. Jo, que sóc extrovertit, entro també, i mentres estem pixant li dic "no tinc ni puta idea de noruec, per tant m'haig de llegir les dues paraules per a no equivocar-me". I el tio "where are you from". "Barcelona". "oh! Barcelona!! Are you interested in football??". "Yes I am! Im a FCB suporter, and I have a sit in the corner of Nou Camp". "Really?? oh my god! I like Puyol, really much!". "oh yes, it's all heart". "Yes it is! man, I want to invite you a beer, because you are a FCB suporter! do you drink beer?". "Yes of course!!! thank you very much!!".
Moraleja: em van convidar a una birra per ser del Barça.

La resta de nit la resumiré amb el meu pensament de llavors: "No hi ha noies. La música és una puta merda. No sé ballar. Em sento irritablement violent. Els mataria a tots. Foten pena. Som pocs. Tinc gana. N'estic fins els collons. Prou. A cagar.". Sort que el novio d'una de les que ve amb nosaltres també era un muermo i vam pirar.

I avui els hi he dit que no comptin amb mi. Que estava "full of xaplin". Fins la polla, vaja. Però aquesta tarda... he fet un parell de birres... i xerrant amb uns bons amics per l'skype m'he animat una miqueta. Però el Barça jugava a les 10 i lu primer és lu primer. Partit trabat. Difícil. Foten el primer, "puta mare!". Foten el segon "ok, me'n vaig de festa". I sisi, a kuarts de dotze de la nit, travesso el bosc amb el culet apretadet, escoltant música, saltironejant, tiro la birra quan veig passar el cotxe de policia pel meu costat (és la primera puta vegada que veig passar un cotxe de policia), i cap al putu Xaplins. Again. Foto 15 minuts de cua (quin tou de gent avui...). "Not credit card, you need cash". Fuck you. Però vaig a buscar cash, i entro.

I entro: oju. És la primera vegada que vaig aquest lloc i no és una festa universitària, o una merda de divendres que no hi ha ni el blas. Està abarrotat. Les noies es vesteixen guapíssimes, com a models totes. Estic una miqueta en estat de shock. Em dic que avui ballaré l'"aserejé" si fot falta, pq tot el que m'envolta val la pena. També em dic que ja puc anar fotent flexions ja, que mai em fotré a pinyos amb un monstruet d'aquí, pq em poden matar d'una bufetada. (Ara, uns quants cops de colze mai estan de més.) Avui ha estat una bona nit, realment. Localitzat: dissabtes nit ---> Xaplin. No doubt.

Quan veus aquest panorama te'n recordes. Recordes el pq tot té sentit. Recordes pq mai et faltaran motivacions. Recordes que si fan tant de mal, és pq són tan i tan maques. Recordes que si fan tant de mal, és pq abans ha valgut la pena.

Recordes que... no està tot perdut.





Massanen.












"podría tomarte aquí mismo..... dime que sí, por favor...." Albert Pla