Cabin trip to Aurdal

així doncs, dissabte al matí em vaig llevar a temps (apurant com sempre) per ser "a puesto" a l'hora acordada. Una vegada a fora l'edifici, on quedem per a reunir-nos, vaig haver de concentrar tota la meva força en procurar no explotar de riure quan vaig veure al meu amic Sascha amb una "samsonite" de les grosses per passar una puta nit a la muntanya. De camí cap a la universitat (que és on ens passaria a buscar el bus), m'esforçava en no mirar-lo pq se'm queien les llàgrimes de riure.

A la universitat vam pillar el bus. A dins hi havia gent de la universitat de Lillehammer, un poble a unes 50 km's de Gjovik. A dins el bus, per fer el viatge més amè, ens van fer un joc que consistia en contestar unes preguntes de culturilla general. Jo i el meu company de seient vam fer un paper força digne, però evidentment no vam guanyar una puta merda. Es diu Martin i és de la República Txeca. El típic bon paio, molt callat que sempre està somrient, però lluny de semblar gilipolles, té personalitat.

Una hora i mitja més tard, vam arribar. Les "Cabin"s són unes casetes de muntanya, on a dins hi ha sala d'estar, una cuina, les corresponents habitacions, vestíbol, dutxa, cagadora i amb algunes sauna i tot. Quan vam arribar ens van anar cridant un x un, i havíem de dir el nostre nom i d'on érem. I a mi em van cridar el primer de tots. Va ser llavors quan vaig trobar redundant haver de dir el meu puto nom, si acabaven de dir "jÒhn?". Ok. "I'm Joan, and I'm from Barcelona." (és la manera més ràpida de no dir Spain i que no et preguntin "What is Catalonia?"). I tot seguit les persones amb les qui compartiria habitació: Martina (from Txec Republic) i Flo (from France). La Martina era una noia més agradable que guapa, que no vol dir que fós lletja. I el Flo ja el coneixia, però llavors em vaig enterar que no era noruec, sinó francès. Ok.

Després d'instal·lar-nos a les corresponents habitacions, demanar-me la part de dalt de la llitera, com el ninyato de poble que no deixo de ser (que li mola estar a dalt, pq sembla més "guai") mengem i ens tornen a dividir en grups per dur a terme l'activitat de la tarda. I com una puta broma tot plegat. A mi em va tocar el grup "de la naturalesa", i ens vam haver de guarnir com a tals, pintar-nos la cara, inventar-nos un logo, crear-nos un Déu, i inventar-nos una coreografia que representaríem al final del joc. Ok, deixeu-me recordar 4 coses:

Joan Massana, 24 anys ja, acabades totes les assignatures de la Superior d'Enginyeria Informàtica a La Salle, universitat Ramon Llull, pendent del Projecte fi de carrera, 6 anys estudiant, i 3 treballant pels matins a la mateixa universitat. I amb pèl als ous.

Ok. Dit això, amb un tros de bossa de basura lligada a la cintura, uns trossos de llana lligades al front, la galta dreta pintada amb una ratlla blava, una ratlla vermella i una ratlla negre, i aguantant un tros de fusta de metro i mig, amb herbes i floretes lligades a un extrem de la mateixa; vaig estar fent les corresponents proves. A saber:

1) correr uns 20 metros, donar 8 voltes sobre un pal clavat, i tornar.
2) anar amb els ulls tapats per un camí minat de globos d'aigua, sent guiat per algú de l'equip.
3) recollir una poma amb la boca, i buscar els putus sugus de merda en un pot plè de farina.
4) fer un recorregut saltironejant dins una bossa de basura de les grans.
5) passar-nos un ou lu màxim lluny possible sense que es trenqui, fins que es trenqui
6) córrer amb una cullereta i una poma a l'extrem sense que caigui.
7) el típic joc de fer figures humanes amb les cames i els braços a terra que no recordo com merdes es diu
8) escriure el màxim de paraules en tots els idiomes amb les lletres de la paraula ADVENTURE
9) Jugar a un partit de futbol, agafat de dues persones, com un futbolín.
10) morir-me per dins.

Tot i insistir el millor que vaig poder pq no fós així, hi ha fotos que demostren tot el que he explicat.

Després d'aquest viatge en el temps on vaig tornar al centre d'esplai (on numés disfrutava quan pegàvem a la Jessica), barbacoa, fotrem fins el cul d'hamburgueses i frankfurts, i adonar-me que la nit seria més llarga del que creia pq era l'únic subnormal que no s'havia portat beguda. Alcohol, vaja. Però allà estava el Martin per compartir amb mi la cosa rara que porta sempre que no sé què és, però és bona. I a ningú més li agrada. El Sascha també em va convidar a Whisky amb cola, però desde l'última gran taja que vaig pillar amb Ballentines, el whisky no puc ni olorar-lo. Aquell dia... bueno és igual.

La nit va ser divertida, vaig parlar amb moltes noies noves, i els nois de sempre. En geneal la gent o era de la República Txeca, o era d'Alemania, o eren Budis (monitors) de noruega. Així que després de plantar semilles per la República Txeca, dir que vaig ser dels últims en anar a dormir i dels últims en llevar-me. Séh, pq aquest matí el 90% de la gent ha anat a caminar per la natura, pels guapíssims paisatges i a immortalitzar cada moment amb les seves fantàstiques càmares. Quan jo m'he llevat ja s'havien pirat. Doncs molt bé, adéu. Fills de puta.

I he jugat a cartes, amb els que també s'han quedat aquí, a un joc que no sabia. He començat perdent, però les dues o tres últimes partides les he guanyat. Sí, ja ho sé. Jo també.

I res, pillar el bus i cap a casa. Sincerament, m'ho he passat molt bé.

Ho puto reconec.




Massanen.












"this is our God. Is not beautiful, but it's natural."