per norma general

els diumenges sense la meva anyorada brasa no són el mateix. Se m'envan de les mans. Diumenge passat em vaig llevar a dos quarts de tres de la tarda, i a la nit fins a quarts de cinc no em vaig adormir. Però avui a les vuit d'empeus. Séh. El Tim és la clau. El Tim és un company francès que té el cotxe aquí i que també ha de fer projecte. Vam fer el pacte de quedar per anar junts a la universitat cada matí, d'aquesta manera m'obligo a llevar-me dora cada dia i anar cap al cole a currar. Almenys fins que no arribi el dia en que soni el despertador i pensi "que el follin al gabatxo de merda", i passant d'ell i del seu cotxe, segueixi construint els meus somnis màgics mentres dormo tendrament com l'angelet innocent i verge que sóc.
Quedem a les 8:45 per ser a les 9 allà. Va sí. Estic dins.

Buscant informació sobre algorismes genètics m'ha començat a entrar la inquietud de saber que això no serà tan senzill com em pensava. Per norma general, res que jo no pugui fer amb el temps que encara em queda. Però el concepte "per norma general" és perillós en mi. És perillós, pq "per norma general" em veig capaç de tot. Sisí, jo em penso que puc pillar la lluna, baixar-la, pixar-m'hi, i tornar-la al seu lloc si m'ho proposo. I hi ha coses que no són metafísicament possibles. Però bueno, si un ha arribat fins aquí és gràcies, en part, a aquesta confiança cega en ell mateix, així que "per norma general" els algorismes genètics em menjaran la polla.

La resta molt bé. Avui m'he llevat veient un dia assoleiat per la finestra i quasi cometo la "insensatesa" de sortir sense la jaqueta. I menys mal del "quasi", pq abans de marxar cap a l'escola hem estat 5 minuts treient tacos de gel del cotxe. Així que, tenint en compte que el sol no és humorista, si quan presideix el paisatge per sobre del llac (sense cap núvol que li toqui els collons) fot aquesta rasca, ja puc anar pensant mètodes per escalfar-me les galtones del cul pel dia que els núvols li facin ombra. I tant sols estem a finals de setembre.





Massanen.












"m'has motivat tant, k si ara tingués a me mare aquí al costat me la follaria" Marc Ràfols