Bergen

renault clio, 5 persones, seient del derrera al mig, 450 km's, carreteres de muntanya, estretes, curves mil, 0 autopistes, velocitat punta de 90 km/h en llocs molt puntuals i concrets. En resum, 6 hores, casi 7 de viatge. Ok.

Arribem a Bergen cap a dos quarts de sis de la tarda. Ens instal·lem a una casa on hi ha de tot. I no em refereixo a cuina, menjador, lavabo, llits, no... (que també). La casa està plena de llibres, dvd's, cd's, albums de fotos, revistes, un dvd, la xbox, a la cuina oli, sal, sucre, farina, espècies, cagum déu, de tot! aviam si hauré de llistar cada puta cosa ara.

Com que a l'arribar tenia el cul com una pala de ping pong, però no per petita, sinó per plana, i no per la part negre, sinó la vermella, del mal que em feia, ("xo si tu no tens cul!!" la polla em menjareu, home!), em vaig pillar de seguida i per la puta cara un dels llits que eren llits, per que no em toqués el sofà. I clar, morts de gana que estàvem, vam decidir que el més intel·ligent era fotre un salmó al forn amb patates, cosa que va fer que no sopéssim fins passades les nou de la nit, ja que com tots sabeu, les patates al forn tarden a estovar-se. Tots, oi? sí, molt bé.

Menjat el salmó dels collons, ens vam disposar a voltar per la ciutat, a veure què hi havia. Molt bé. Aquella nit em vaig percatar que sempre que vas perdut per alguna ciutat que visites acabes a una església. I sí sí, mira tu, feien música gratis i vam entrar un moment. La merda és que jo tinc un problema, amb els llocs on has d'estar callat i procurar fer cara seriosa. Sí, pq el meu cervell, guiat pel fill de puta del meu Jo interior, activa els algorismes de cerca que troben la situació o record més graciós dins un determinat espai de temps. I me'l projecta. En el cas de divendres passat, només entrar a l'església em vaig enrecordar que a la nit anterior (oju, que això no ho vaig explicar), quan vam sortir de la casa on feien festa (la primera, no la de xerrar amb noruegs), va venir un tio, es va abaixar els pantalons i els calçotets i ens va dir "respect." Clar, vulguis o no, això t'ho pots imaginar a diferents llocs i resulta tant graciós que és inevitable que et vingui al cap quan menys ho necessites. I així va ser, així que vaig sortir de seguida.

Tot seguit, i vist que no teníem ni puta idea per on tirar, vaig enrecordar-me que la meva amiga Martteta té una amiga que està d'erasmus a Bergen i li vaig demanar el seu número de mòbil. Entre que em buscava el número i jo li preguntava el nom, ja havíem trobat un pub irlandès gran i útil per fer les primeres cerveses, així que quan vaig tenir el número li vaig enviar un missatge de merda, que mai va ser contestat. Merci.

Aquella nit no em trobava molt bé. Estava molt engostipat, mocs, mal de coll, inclús em començaven a fer mal les orelles, cosa que em preocupava. I els nois anar-me dient "fotat un xupito de vodka i se't passarà, home!". Saps? lu típic que et diuen els graciosos... pensava jo. Doncs és putu veritat! joder. Em vaig fotre un xupito de macagumdéu nosé què, i se'm va passar tot. Usujuro. Brutal. Miraculós.

Aquella nit, poca cosa més. Voltar, explorar, vanagloriar-me de que era el primer lloc que havia vist en la vida que hi havia moltes més ties que tios sortint de nit, cosa que m'emocionava de tot cor. La gent sensible com jo, ens emocionem. I ja està.

Dissabte em vaig llevar per allà les 10, vam esmorzar, i vam pujar al funicular de Núria. Vull dir, de Bergen. Plovia, i fotia una rasca de collons, però la veritat és que Bergen és una ciutat espectacularment guapa. Mil carrerons on perdre-t'hi (i un cop perdut, tu mateix), el mercat del peix, les cases típiques noruegues, el port, els barcos, etc. Ok, tot això. Però per altre banda amb un moment estàs a la muntanya i pots anar a fotre l'índio pels boscos, amb llacs i cosetes guais per "gaudir de la natura" com diem nosaltres, els progres. A dalt la muntanya (que vam pujar amb el funicular), ens vam cansar ràpid, i en Sascha i jo vam baixar, pq tampoc era qüestió d'embrutar-nos. I a baix vam anar al mercat del peix on donaven menjar gratis, per provar....... i hi havia unes hamburgueses... de peix...... i verduretes.... i una espuma blanca..... joder. Joder, que vaig pagar per una, però no passa res, ok? Ok.

Després d'això vam tornar a anar a comprar menjar, i va ser llavors quan em vaig percatar que feia un mes que anava a la meva puta bola amb els horaris de menjar, pq vaig dir "ok, we have the food (que no foot) of the lunch for today, and the dinner??" i em van dir, "you're in Norway Joan, we have had the lunch at 11 o'clock in the morning and now we are gonna have the dinner". De puta mare doncs. I de les 5 a l'hora d'anar a dormir no es menja aquí?? estamos tontos?? o qué?? eh!?? qué somos!!?? en fi. Pasta. Aquesta vegada, raviolis, amb tomàquet i xampinyons. Boníssims. I després de dinar cagant hòsties cap al pub irlandès pq la noia que venia amb nosaltres és Lituana i volia veure el Lituania - USA, semifinals de la copa del món de bàsket. Però jo volia veure el Barça - Hércules, segona jornada de lliga. I me'n vaig anar a una altre tele, també amb en Sascha. I em van deixar de puta mare pq vam perdre 0-2. El consol va ser que Lituania també va perdre, així que ens vam fotre tots dos.

Després vam anar a un bar de heavy metal que celebraven els 20 anys i mentres hi havia oxigen per tots, estava molt bé. Hi havia un cartell de fusta ben alt, on estaven apuntats tots els grups que havien tocat al local durant els 20 anys (coldplay, toy dolls, etc.etc.), i vaig veure que al final d'una línia posava "Joan as", i tot xulo els hi dic "look!", com dient "jo he tocat aquí, sabeu?", i tot seguit el Kristian, m'assanyala el principi de la següent línia on posava " a policewoman". En total "Joan as a policewoman". Carcajades de riure a costa de mi i una altre birra, si us plau.

Aquí vaig conèixer a unes noies molt bufones, que després amb la multitud vaig perdre per sempre. Però això no és tot, quan 3 membres del grup que anavem van fotre el camp a dormir, el Sascha i jo vam anar a un altre local a fotre les últimes birres. Haig de dir que no li aguanto el ritme ni de conya, que ja els hi agradaria a moltes noies tragar, el que akest xaval traga en birres. Aquí recordo que vaig anar a pixar, i al sortir el tio ja estava parlant amb una noia. Al veurem a mi, evidentment, la noia el va canviar per mi i se'm va fotre a xerrar. Total que estavem al final, els dos xerrant amb noies, pq una amiga de la que va venir a mi, va fotres a xerrar amb ell. I res, realment molt simpàtica la meva, molt agradable mentres vaig tenir l'habilitat de treure temes de conversa, i una mica incòmode quan ja no se m'acudia res més, doncs no volia fer res amb ella, ja que no em feia el pes. El Sascha no va tenir més sort, ja que vaig sentir que la tia li parlava del seu novio, així que a la que vam poder vam fotre el camp a dormir.

I aquest matí, ens hem llevat dora, hem recollit, i hem anat a fer un tour de 4 hores amb barca. Ha estat guapo de collons. Després pillar el Clio i cap aquí. I estic mort, és molt dur quan són les 5 de la tarda i al Tom Tom posa 6 hores de "tiempo restante". A les 11 hem arribat.







Massanen.












"Respect."