que sí

que molt bé, que aquí tot és molt bonic, que obro les cortines i els raigs del sol entren per la meva habitació. Sí, si poso la mà puc tocar-los. Sí, noto la seva escalfor. Però per obrir, perferia els seus sostens. Desbotonar els seus pantalons. Posar la mà a dins, allò sí que era escalfor.

Que aquí el paisatge que es dibuixa està ple de colors. Que són vius i llampants. Que veig les casetes, el llac, les muntanyes, un cel blavíssim i el sol que daura tot el que l'envolta amb el seu groc imponent. Però res a veure amb el paisatge d'aquell cos. Que del plaer que m'otorgava jo veia les estrelles, així que mira, a cagar tots els colors. I del groc del sol em descollono, pq ni amb 4650 milions d'anys més de vida i entrenament, li farà ombra al groc del seu cabell.

Que aquí quan tinc posat al cinturó i surto al carrer, l'aire és com m'agrada. Que em xoca a la cara i em fa moure els cabells. Que és és fresc i saludable. Que em dóna alegria i vitalitat. Que al ser gèlid, contrasta amb la força del sol. Però el millor cinturó que m'he posat mai són les seves cames i el millor aire que he respirat venia dels seus petons. Que quan els cates ja la pots palmar, si vols. Que si ja la pots palmar te la pela que siguin saludables. I que dit això, l'alegria i la vitalitat són avui despreciables.

Que aquí hi ha tranquilitat. Que el dia avança hora a hora i la nit cada cop arriba abans. Que arriba un moment, que ha sortit la lluna, quan el sol encara no ha marxat. Que sí, que la bellesa de la imatge és per a immortalitzar-la per sempre més. Però amb ella mai vaig saber què putes merdes eren les hores, pq tot era més breu, pq tot era intens. Així que si parlem d'immortalitzar, pffff, per mi poden cremar tots els paisatges que jo immortalitzava cada instant al seu puto costat.

I que tot i la rasca que fot encara ha de nevar, glaçar, i arribar a temperatures de -20 o -30 graus, però sincerament, em descollono a la seva puta cara pq no existeix temperatura que pugui deixar-me més glaçat que les paraules que em describien lluny d'ella i mai al seu costat.





Massanen.











"més ginebra, et dic!"