un guiri de merda

el panorama és el que és. Jo vinc de fora i estic estudiant a una universitat que m'acull. Tinc un "budy" noruec que organitza activitats per fer amb altres budys, pq els guiris fem cosetes. Em relaciono, llavors, amb la gent que també ve de fora. França, República Txeca, Lituània, Turquia, Índia, Alemanya, etc. I quan a la universitat fan activitats, festes, celebracions, nosaltres en global som un grup de guiris de merda per la gran majoria d'estudiants noruecs. I els entenc. A mi em passava el mateix a la universitat, quan veia aquella colla de clons de color groc davant l'edifici Lluçanès; semblava que si n'enterraves algún ningú el trobaria a faltar, pq n'hi havia més. En fi, me la pelen, els guiris de La Salle.

Aquí et presenten i dius el nom i el país d'on vens, per tant sóc l'Spanish guy (amb 'u', mamons), per la majoria d'ells. I no em dóna la puta gana. L'altre dia comentàvem amb el grup que les noies d'aquí són molt tancades amb els extrangers. Doncs evidentment que ho són, home. Una panda de buitres immigrants, mal vestits i mig borratxos que van pel carrer com a zombis al crit de "party, party, party" no poden entrar mai bé als ulls d'una noia maca. Estamos tontos, o qué?

Però jo no em considero un d'ells. Em respecto massa(na). Tampoc em cohibeixen els "popularillos" natius de torn, que em miren per sobre de l'hombro pq no sóc d'aquí. A mi un xaval que vesteix amb gorra i jaqueteta hortera rollo beisball of iunaitet esteits of america me la porta al vent. Bitxarracos de metro noranta, amb pentinats excèntrics, moviments patètics al ballar i nul·la tècnica al jugar a futbol, no em poden anar perdonant la vida. "Onta vas així, home. Coordina els moviments al caminar, o cauràs. I apuja't els pantalons, fés el favor. "

Per altre banda estic obert 100% a conèixer qualsevol persona que no em jutgi a priori per ser un puto guiri de merda. Avui he parlat amb la Katrina. És noruega, segurament la més bonica que he conegut des de que estic aquí. La típica que té novio des de fot anys, tranquils. Però maca, agradable, i parlant-me com si fós, simplement, una persona. Persones d'aquestes són les que valen la pena.

Sí, ni noruecs, ni francesos, ni xinesos, ni polles. Persones. I prou.







Massanen.












"ni patria ni bandera. Ni raza ni condición. Ni límites ni fronteras. Extranjero soy yo." Bunbury