aparta, coño.

martes, 28 de septiembre de 2010

el més senzill

i tant. I excusar-te. Justificar les teves lamentacions pensant, creient que encara no has superat el que ja fa temps que havies superat. És el més fàcil. El més senzil. Quedar-te sentat/sentada apilant les cames pels genolls, assegurante a tu mateix/mateixa que la vida és injusta, que no has fet res per merèixer això. És el més senzill. Haver-te cargat el que tenies, segurament per falta de cura, d'amor, d'estima, de creure en el que fas, de fer per fer: per capritx. S'arregla mirant cap una altre banda, oi? És el més senzill.

Au va, aixeca't. Fés el favor.




Massanen.












"el problema jamás ha sido llegar a perderla. El problema es el hecho de sentir que no está aquí."

3 comentarios:

  1. fer-se la víctima és el més senzill. i tu m'has fotut bronques per ser així... així q no ho siguis tu ara...

    ResponderEliminar
  2. noi, o fas algo dràstic o deixa-ho córrer, però no et matxaquis més.

    ResponderEliminar