futbol

avui m'he despertat amb el següent missatge de text: "Yo Joan :) Football this evening six o'clock. :D we will play on the kallerud field". De puta mare. Em vaig a comprar unes botes, i a les 6 cap allà. Massa gent, fem 3 equips. Jo amb els de negre. Els noruegs són bitxarracos, la majoria. Molta força, molt de físic, i molt pilotasso. Estan sumbats. Un del meu equip és un subnormal, deix anar la cama, els colzes, i fot hòsties sense la pilota. A mi me la pela, pq vaig amb ell, però no em cau bé.

He disfrutat com una fúrsia jugant, em falta forma com és evident, però m'he pogut recrear una mica, cosa que m'ha costat rebre alguna que altre sagada. És un risc que haig de córrer, però ho faig amb totes les conseqüències. M'encanta jugar. Tenir la pilota, driblar, parar-la, controlar-la, passar-la, córrer amb ella, desmarcar-me. I em fot nerviós el pilotasso, pq per mi això no és futbol. Córrer amunt i avall, que t'enviin pedrades i espavila't. Això és una puta merda. Segurament pq vinc d'on vinc, i estar influenciat com estic. I em sento molt afortunat que així sigui.

Ser del Barça et fa anar amb el cap ben alt per tot el món. És un orgull. El futbol serà sempre el meu somni incomplert. Ni sóc prou bo, ni sóc prou fort mentalment. Però tinc tants moments a la memòria. En un partit, quan tens la pilota és un moment màgic. Per un moment, tothom està pendent de tu. El món s'atura. Per un instant ets el protagonista de tot el que t'envolta. Tant sa. Tant noble. Tant sincer: si ets bo amb la pilota els peus, sabràs què fer amb ella. Si no en tens ni puta idea, pilotasso i a córrer.

El futbol, sempre el futbol. En fi.




Massanen.












"en 1969 dejé las mujeres y el alcohol. Fueron los peores veinte minutos de mi vida". George Best