the scheduling problem

ahir em vaig llevar amb un objectiu molt clar i concís. No em vaig dutxar, com acostumo a fer als matins (no tots, d'acord). Em vaig fotre la roba d'anar per casa (que és la mateixa amb la que surto al carrer), vaig agafar el ganivet més gros que vaig trobar, vaig pensar amb la de coses que podria fer amb ell, vaig obrir el congelador, vaig treure els calaixos i vaig començar a apunyalar el gel amb totes les meves forces, mentres cridava histèricament i un filet de baba em queia per la comisura de la boca.

Mentres matava el gel, que sagnava convertint-se en aigua, pensava amb lu gilipolles que era, ja que jo a penes hi tinc coses al congelador, però com que aquesta setmana em tocava netejar la cuina, almenys que els que fan la kitchen inspection vegin que la porta del congelador ja tanca. Séh, no oblido la Yao salvant-me el cul la primera setmana, so jo li arreglo el congelador. I a la Cassandra també, el que passa és que ella me la sua molt, ja que les nostres converses no profundeixen més del "hi.".

Aprofitant que estava netejant la cuina, vaig aprofitar per netejar la meva habitació. A part del cadàver que vaig treure de sota el llit, amb l'aspiradora n'hi va haver prou per a tota la merda. Mira si ho vaig trobar net, que vaig pensar que no feia falta fregar. No, no és que comencés el Barça no, és que ja estava prou net per mi. També vaig rentar tota la roba. "Bieen! bravo Joan!! ets el millor!!!". Molt bé.

Ahir a la nit també va haver-hi una "festa" de cumpleanys, a la planta número 5. Va venir quasi tota la gent que conec, Emilia (la finlandesa) inclosa, i la que sempre descubreixes quan acudeixes a un esdeveniment d'aquests. Més del mateix, jijí jajá, ara parles amb un, ara amb l'altre i quan n'estàs fins la polla, a dormir. Not more.

Pel que fa avui, llegint informació del meu projecte per internet, he estat pensant en el meu scheduling particular. Ho haig de confirmar, però si no m'equivoco haig de presentar el meu projecte el 15 de gener a BCN. Llavors, tenint en compte que per Nadal haig d'estar a casa per compromisos familiars i que aquí el quatrimestre s'acaba al desembre, crec que no té puta gràcia passar-me el gener aquí. En altres paraules, que m'espavilo, l'acabo i el presento aquí abans de nadal, i ja el tindré fet pel dia 15. Quan he pensat això m'han entrat una mica les presses, i m'he percatat de lu molt que haig d'espavilar-me, però he mirat un parell de vídeos de Luis Enrique, i tot arreglat. Aquella cara de fill de puta. Aquelles ganes, aquella ràbia, la set de victòria, l'empenta que desprenia amb tot el que feia. Aquest és el camí. M'ha obert els ulls. M'ha salvat la vida.

Així que a pendre pel cul, a picar fort que les vacances ja hauran sigut prou llargues. I en aquesta vida es poden perdre moltes coses, però el temps no. Millor que no. Millor que no més.





Massanen.












"la derrota no es una opción y no hay excusas" Héroes del silencio