Lillehammer

molt bé. "Degut a lu pipa que tots juntets ens ho vam passar a Aurdal, a lu meravellosa i extraordinària que era la gent, i a la gran germanor xupapollística que va néixer aquell cap de setmana entre els que estudiem a Gjovik i els que ho fan a Lillehammer (Sound), vam decidir que els havíem d'anar a veure algun dia." Això és com m'ho van vendre a mi. Però en realitat és així: com que els de Gjovik som tot trunyos, i a Lillehammer la majoria eren ties, s'ha d'aprofitar la collonada del viatge a Aurdal per justificar la nostre forçada presència al poble de les Lillis i els Hammers, per emborratxar-nos tots junts, sortir de festa i a veure si així suquem d'una puta vegada.

El cas és que aquest dissabte va ser el dia. Quedada a l'entrada de la residència (o el que putes sigui) a les 16h per anar caminant fins al bus que sortia a les 17:15. Aquesta vegada, però, no me la fotran. Aquest cop em porto beguda i menjar x allò de no ser l'únic gilipolles que va a una "festa" d'aquestes amb les mans buides. Abans de marxar busco la Yao. No sé on merdes s'ha fotut. Com que està a la puta parra li vaig deixar escrit al facebook l'hora que piraríem, però no em va contestar. La intento trucar, enviar un missatge, però no puto puc. Total, li acabo penjant una noteta a la porta de la seva habitació que, en altres paraules i en anglès, ve a dir: "fotat. Ja em pirat".

De camí cap a l'estació de bus ens fot un xàfec. Però no tot el camí, no. No cal. Només l'estona i la intensitat necessària per quedar-me xop de dalt a baix, no fós cas que l'engostipat se m'hagués passat encara. "Gràcies, fill de puta", vaig agrair-li al temps. Un cop a baix, i pujant el bus, resulta que no accepta VISA, que només puc pagar el bitllet amb "cash". És l'únic dia que he sortit de l'habitació sense cash, així que a demanar pasta. M'encanta. A dins el bus, també, vaig descobrir la presència d'una noia nova, finlandesa, i que està prou bé, vist el panorama. Ok.

Arribem a Lillehammer i comencem a caminar buscant la casa on es duia a terme la "pre-party". Després d'una mitja horeta caminant, trobem el lloc, que no és una casa, sinó una altre residència amb tot de pisos iguals. Finalment, trobem el nostre. Un cop dins, la pre-party consisteix en posar-te còmode, i deixar que l'alcohol que no deixes de consumir floreixi en forma de desparpajo a l'hora d'explicar les teves històries. I així va ser. Primer vaig estar xerrant amb dos companys de Gjovik sobre lu guapes que eren les "spanish girls". Vaig pillar el mòbil i vinga a ensenyar ties. Era divertit pq amb aquesta gent els hi dius "pits" o "cul", i es foten a riure a carcajades. Sí, com els nens de 4 anys.

Després vaig xerrar amb una noia Txeca. Una noia, grossota, un tros de dona, però molt maca i molt agradable. Aquí, mentres xerrava amb ella, em va encantar percatar-me que estava xerrant amb anglès tranquilament. Parlava, escoltava i entenia. Va ser com un petit orgasme cerebral (a falta de pan, buenas son tortas), i això em va animar a seguir. Bebent, a seguir bebent. I sí sí. Després d'aquesta noia va arribar el torn de la finlandesa. La vaig vaig veure a la cuina, tota sola, amb una copa a la mà, mirada perduda. Vaig extendre les ales, em vaig treure els puces del coll, i com el buitre de champions league que estic fet, em vaig dirigir a ella.

Poques vegades m'incomoda parlar amb una noia. Poquíssimes. Normalment controlo. Però, aquesta vegada, no sé si era la cervesa, l'anglès, la seva mirada, la intel·ligència que em transmetia, no m'acabava de sentir amb confiança parlant amb ella. Notava, sentia com les meves explicacions arribaven a un carreró sense sortida ni sentit, mentres la meva consciència lluitava per a dissimular els rots que em provocava la birra al parlar, amb els dubtes interns que tot això em generava: "se'm veu borratxo?", "sentirà la pudor de l'alè del rot camuflat entre les paraules?". Ens ha passat a tots, això. A més a més, la tia bevia vi blanc, i clar, li vaig demanar que me'l deixés provar. Mira, aquí és caríssim el vi, i encara no l'havia ni ensumat. I jo quan bec vi, faig el ritual, no per fer-me el merda (que ja tinc altre maneres de fer-me'l), sinó pq en vull aprendre. I clar, mig tort, i sota l'atenta mirada de la Emilia (així és com se diu), ja em veus a mi olorant el vi, intenant-lo fer girar, i percatant-me que estava transmetent una imatge de retrassat mental dificilment reparable. Però báh, a cagar.

Després xerrada amb un dels del grup, que es diu Sezer. És turc, i és el més sucador. Bueno, l'únic que es menja algo. Vam estar parlant de sexe, i el tio (que anava pitjor que jo), entrava en unes espirals de "sinsentido" que em feia partir el cul. Primer explicant-me les experiències amb noruegues. Després dient-me lu malament que se sentia sempre, per lu molt que s'estimava a la seva novia. I finalment, al parlar de quina tia ens podíem fer la nit en qüestió. El sexe, les ties, sempre tan contradictori tot plegat. I 3 tios escoltant la conversa, rient, i sense afegir res. Pq no explicaríen les seves experiències?? en fi.

Al marxar de la pre-party, em vaig donar compte que m'havia deixat els entrepans a dalt. Així que mentres en Sezer m'esperava a baix, vaig pujar a l'edifici, vaig entrar al pis i vaig mirar si ho trobava. Però no. M'ho havien canviat tot de lloc ja. Ni el sofà, ni la nevera, ni res estava al seu lloc. Molt extrany tot plegat, massa ràpid al recollir. Tot seguit vaig sentir que el Sezer cridava "Joan!! Joan!!" des de baix, i enmig d'un atac de riure em va dir que era l'altre edifici. És a dir, que vaig estar remanant coses, obrint la nevera, etc. d'un pis aliè i desconegut, per la puta cara. O per la puta birra, potser.

Fins aquí lu bo. A partir d'aquí, ens vam separar i vam anar de festa a un lloc. Vaig durar dins el recinte una mitja horeta, temps a partir del qual vaig fotre el camp a fora el carrer, per estar escoltant música amb els meus ariculars, esperant que sortíssin per donar-nos el piro cap a Gjovik. I van sortir. I trascendència. Molta trascendència. Que si què em passava. Que si on era. Que si estava sol. Que pq. Ufff. No els vaig saber transmetre que no passava res. Que el lloc no estava malament del tot, però que millor estava a fora escoltant música. On està el problema?

I res, pillar el bus a les 3 i mitja de la matinada, arribar a Gjovik a les 4 i quart, caminar fins a la residència una horeta, i per allà les 5 i quart a sobar-la. En general, va estar bé.

I avui llevar-me tard, paella de patates fregides, mal de panxa, Barça, Ujfalusi que casi em fot enlaire el cap de setmana, raïm amb formatge i dormir.

Boranit.






Massanen.












"no lograré escaparme... de su encanto." Albert Pla