confirmat

Benvolgut Joan,
despres de valorar el teu cas et puc comunicar
que la Junta Acadèmica ha cregut convenient valorar
i premiar el teu esforç realitzat i els resultats
acadèmics que has obtingut aquest any.
Per aquest motiu l'assignatura de Telemàtica II
et queda aprovada amb un 5.
Cordialment, Jaume Abella

ho he aprovat tot. El curs 2009/10 passarà a la història de la meva vida com el curs que en una anada d'olla alimentada per les ansies d'acabar aquesta puta merda carrera d'ordinadors i demés coses que sempre m'han sudat la polla; em vaig matricular d'11 assignatures. Però no vull treure pit per una merda, pq penso sincerament que s'ha de ser molt immadur i inconscient per fer el curs que he fet jo, un curs on a penes he trepitjat classe i al final he hagut de córrer i passar-les putes fins al punt de que fós la junta d'avaluació, i no jo, els que decideixin que ho aprovi tot.

La capacitat la tinc. Jo i tothom. I a posar-hi collons no em guanya ni Déu. Però tinc 24 anys, ja és hora de començar a fer les coses de forma més ordendada. Una miqueta de metodologia, de disciplina. Per no fer-ho tot al final, tant sols això. N'aprendré? Només depèn de mi.

Però avui estic molt content. I em ve el cap molta gent que sempre m'anima, que em veuen un monstro que no s'arruga per res, però que són la meva puta gasolina. Però sobretot el Pau. El Pau m'ha portat de la maneta tota la carrera. Pràctiques, apunts, classes. M'ha ajudat sempre, amb tot. Aquest mamonàs s'ho mereix tot per mi. A part és un amic. Gràcies. Ja ho saps.


Estic a Noruega. Ahir la Yao em va mirar amb ullets brillants i em va dir si aniria a no sé quina collonada d'excursió amb canoes. Evidentment: no. Li vaig dir que el més segur és que aniríem a Lillehammer a emborratxar-nos amb els del poble del costat, que vam conèixer a Aurdal. Llavors m'ha sorprès amb un "Joan, can I go with you?". Mira, m'ha entendrit. Tinc sentiments, de vegades. I sisi, l'hi he passat el grup del facebook i s'ha apuntat. Puta madre.

I avui no he sortit amb els altres. Començo a estar fins els collons de les festetes a "Huset". Demà ja sortiré si estic de bon humor. El Sigurd m'ha dit que va parlar amb la Katrina, i que li brillaven els ulls quan li parlava de mi. En condicions normals me'l creuria, però amb aquesta no. No m'ho crec. Està casada i ella sí. Ella sí sembla fidel. I una noia fidel s'ha de respectar, sempre. Pq no abunden. I de ties per fer mal, n'està ple.

Avui ha fet un mes que estic aquí ja. Començaré a desmarcar-me una mica del grup, tinc ganes de fer més la meva, i conèixer gent per mi sol. En manada les ovelles. O les rates. I qué somos nosotros?? hombres?!?! o ratas?!?! pos ja està.





Massanen.












"...mal parit... quant més fotut estàs més et motives tu, eh! " DJOANG FIGUERAS