comencem nofimba'

el Tim s'ha pirat. Ara toca anar a la universitat a pota. De moment no neva, per tant bé. I la Hui sembla disposada a acompanyar-me a totes les coses que faci, fins que em piri. Molt bé, no em molesta, i em cau bé. Avui anant cap a la universitat li ha pillat un bajón important. L'hi faltava el Tim. És trist observar a una persona que tingui l'edat que tingui s'enfronta a la "pèrdua" (entre cometes, of course) d'una persona que s'estima. Desolador. Estava plorant d'esconsolada. "La gent marxa, diu que tornaran però quan tornen al seu país tenen coses que fer, i ja no tornen", em deia entre llàgrimes, indignada. I és així. Però com diria el Tim "c'est la vie".

Dia a la biblioteca, era dilluns, m'ha costat posar-m'hi. Reempendre el fil, vaja. I m'he encallat en mil coses. M'he passat més estona pensant com merdes seguir, que no pas seguint. Molt bé, però no ha estat en va (s'escriu així?? sé que Pompeu Fabra em llegeix, va per vós: s'escriu així????) ja que DEMÀ PODRÉ AVANSAR. (Sona una mica a Kevin de Solo en Casa, algo com "cuando vuelvan.. estaré preparado!". Mira, m'ha vingut al cap. És tard, haig de dormir, no tinc son, estic desvatllat i se'm passen només parides pel cap.)

La Hui ha portat entrepans pels dos, avui a la biblioteca. Com que m'hi he estat de quarts d'11 a 7 de la tarda, per molts sandvitxos de pambimbo, mantega, patata i formatge que portés, jo no en tindria prou x tot el dia. M'ha dit que me'n podia menjar un x esmorzar i dos per dinar, però jo amb això no en tinc ni x les pestanyes. Ni jo ni ningú que li agradi dinar el que correspòn a un dinar. Així que me n'he fotut un per esmorzar, un altre per dinar, més el dinar k m'he comprat a l'escola (arròs amb pollastre i amanida), i un per berenar, amb una madalena de xocolata i una xocolatina. Així encara. Però la pregunta és: ¿demà (que puc fer-me els meus entrepans) n'hi haig de fer per ella, també??? Merda, no sé què fotre.

I res, aquesta nit he tingut una conversa/discusió sobre el feminisme i les dones, i no hem acabat dient-nos marranades, però no sé què hagués passat cara a cara. O sí que ho sé, però el cas és que entre homes i dones no cal que ens entenguem del tot, simplement que ens respectem i estimem. Vale, m'acabo de fer meva una cita d'aquestes famoses que no sé qui m'acagum déu se la va inventar, però que diu algo així com "las mujeres han sido creadas para amarlas. No para entenderlas". Cuánta razón.



Us deixo una foto que em vaig fer al lavabo del Xaplins, fa poc.




Massanen.












"El sol no calienta por igual en todas las cabezas. Si no que pregunten al que está... bajo nuestro pie." Barricada (Pep Senma)