aparta, coño.

jueves, 4 de noviembre de 2010

wellcome thursday

ahir el Sink em va convidar a sopar, mentres miràvem al Madrid. Després vaig estar-me aproximadament un parell d'hores netejant cuina i lavabos. Com sempre dic, a doneta de fer feines, quan m'hi poso no em guanya ni Déu. Bueno, ni la Verge Maria, vull dir.

Ahir vaig anar a dormir a les 5. Estava xerrant amb una bona amiga. El cas és que a les nou truquen a la porta. És la dona de la clean inspection que em diu que el passillo està brut. L'hi dic que merda, que ara el netejaré. Em diu que si ho faig ara no hauré de pagar les 400Kr (50 euros) de multa. I clar, passo escombra i després frego el passillo. Torno al llit. No estic tranquil. Sento una persona fregant el passillo. Surto de l'habitació i li dic "no està prou net?? fa una hora una companya teva m'ha avisat i ho he netejat. Si vols l'hi foto una altre passada." I la tia em respon "sisisisi, perdona, no me'n recordava. Està net, perdona.". I es pira. Ok. Al cap d'una estona m'he percatat que a l'habitació tenia penjat un paperet de multa. Haig de pagar 200Kr. Després de netejar la merda dels altres. SÓN UNS FILLS DE PUTA. He deixat la cuina i els lavabos implecables. M'he llevat de matí i he corregit el meu puto error, dels passillos. He fet el que m'han dit, però m'han multat igual. És una lliçó si tu vols. Però estic molt encabronat. Sota el meu punt de vista és injust. Els hi he pillat mania. I enviat un mail. Si volen guanyar diners que prostitueixin el seu puto cos, però que no em robin a mi. Fills de puta. Ho tornaré a dir: fills de puta.



Aquest és el paper que m'he trobat a la porta. I la meva cara de malote com dient "estic enfadat".


Avui ha arribat la Marta. L'he fet caminar moltíssim. Aquests dies està per aquí un company de La Salle, el Joan Anton, que ha presentat el projecte. Ens ha convidat a sopar a casa del Mario, un xicot mexicà. La nit ha estat molt de puta mare. He menjat molt i molt bé. Després ens hem fotut una botella de tequila entre 4 i dues birres de mig litro. I ara estic bevent aigua com un dromedari x no tenir mal de cap demà. Clar. Hem estat tocant la guitarra i cantant. M'ho he passat molt bé, però la Marta estava feta caldo i ens hem pirat.

Estic molt content de tenir la Marta aquí. Ella forma part de la meva gent. És una bona amiga. S'ha fotut una patejada només per venir a veure'm. És una tia de puta mare que m'estimo moltíssim i que s'ho passarà de puta mare. Em comprometo a donar el millor de mi pq així sigui. Ella s'ho mereix. Ara feia temps que ningú cantava amb mi pel carrer, quan em foto a cantar "La Gent Normal". Sembla una tonteria, però és molt simbòlic. Gràcies.



Fotos de la nit. Quan el Daniel i el Mario tocaven la guitrra i els demés cantàvem. També l'Anton fent fotos per immortalitzar moments, i la Marta amb cara de "fot el que vulguis, que jo stic to'muerta de cansancio". M'ho he passat de puta mare. Gràcies a tots.









Massanen.












"de mi te olvidarás. De lo que hicimos... jamás."

2 comentarios:

  1. sempre s'ha de veure la part positiva, com aquest home:

    http://www.youtube.com/watch?v=mYQOPcHDVBY

    ResponderEliminar
  2. VIDEO

    perdó, no m'enrecordava que en plena era digital el puto blogger seria tan subnormal de no entendre que era un link

    Apa

    ResponderEliminar