aparta, coño.

martes, 2 de noviembre de 2010

fracàs a la biblioteca

fracàs a la biblioteca. M'he passat al dia allà. Bé. Sense que ningú m'estorbés (que no "masturbés"). No he fotut l'ou. Tot el que he fet al matí, que ha estat poc, a la tarda m'he donat compte que no servia per res, que ho havia de desfer tot. Puta mare Joan. Va, vine aquí. Toma cleca, subnormal! No sé què merdes passa que avui estava mandrós de tot. Serà aquesta puta merda de temps?? aquests dies plou, el dia és gris, tampoc fot massa fred, però a les 5 de la tarda ja és fosc. Pot ser, però això en mi mai a la vida pot ser una excusa. CagüenDios, ya, hombre.

Finalment la Hui avui també ha fet entrepans. Però ja hem quedat que demà els faria jo. Avui també estava trista, i s'ha passat el dia fotent la pallissa al Sascha que tot bon paio ha aguantat com un campió. Al dia del seu cumpleanys, per cert. Soposo que amb els dies se li passarà, avui deia que li agradava parlar amb el Sascha pq li feia sentir el Tim més a prop. Parla com si s'hagués mort, i joder, que amb un cop d'avió estàs a París. En fi.

He fet un Skype amb els avis de Sant Cugat, la tieta, el Jaume i els meus cosins. El mini-yo i el meu fillol, vaja. Mola pq els hi faig ganyotes i riuen. L'Avi Diego ha fet una reflexió molt sàvia, i és que si ara amb la tecnologia ja podem parlar cara a cara tot i la distància, el que s'ha de conseguir en el futur és poder transferir el menjar. Seria lu màxim. Sembla impossible, però imagino que per la gent gran també sembla impossible poder xerrar cara a cara amb el seu nét, que està a mils de kilòmetres.

Després m'he fotut a mirar el Barça, tranquilament, escoltant rac1, i mig sobat al meu llit. I clar, truquen a la porta. Merda. El Kristian i el Pekka venen a per mi. Estan prenent algo a baix, que m'hi afegeixi, pel cumple del Sascha. Joder quin pal. Total, que he baixat amb el portàtil per mirar el futbol. El Sascha m'entén.

I res, demà la Katrina vindrà amb nosaltres a la biblio, per tant hauré de fer esmorzar per 3. Tocat els collons, un home i dues dones, i qui fa els entrepans és l'home (guiño, guiño).



Avui homenatge al Sascha. Per molts anys crack. Aquí estavem fent el subnormal, per Halloween.









Massanen.












"si nunca tiraste un cadáver al río, no tienes infancia" Grup de Facebook (Èn)

3 comentarios:

  1. podries ser més viril?..

    no crec, ja dus la samarreta xD

    ResponderEliminar
  2. guiño-guiño-guiño. per cert, m'acabo d'adonar que tu no ets seguidor oficial del meu blog, i eso está feo.

    ResponderEliminar