la caixeta és un luxe, me l'han pagada, i em sento afortunat i agraït. Però és petita, falta espai, i quan portes molt de temps amb la mateixa postura et fot mal tot. Et quedes encartronat. Millor procurar morue't amb cura, per no acabar fins la polla i cremar-la. No seria perdonable. A més, tampoc t'hi has d'estar tota la vida. Paciència, i a disfrutar-la.
A fora la caixeta tinc peixets. Peixets amb un cervell diminut, que vaig alimentant i alimentant, de manera que no passin gana. N'hi ha de colors vius i llampants, i n'hi ha que tenen colors més foscos. Però en general foten goig. Clar que, de tant en tant la peixera s'ha de netejar. I l'hi has de fotre la mà, saps? Doncs els fills de puta mosseguen! a la que et descuides, i fots la mà, PAM! I bé eh, vull dir, no fa mal. Tenen una boqueta diminuta, i quan els veus que aprofiten a la mínima per donar-te pel cul i mossegar-te fan més aviat gràcia. Vulguis o no, els hi tens carinyo. Però jo sóc tocat dels collons, i em paro a pensar en pq aquesta mala hòstia cap a tu, si només fots que alimentar-los i goita, saps què, a cagar els peixets. Que es morin de gana.
Sí. Tots morts.
Massanen.
"paint it black" Rolling Stones
No entenc res..
ResponderEliminarSi l'amo ens dona les sobres i estan bones ... com deu estar l'amo de bo no?
ResponderEliminarNem a buscar metàfores de la vida. Jo interpreto, per exemple, que la caixeta és la teva habitació a Gjovik, és petita per viure-hi i de vegades n'estàs fins la polla, però no ho pots engegar tot a la merda, has d'aprofitar el que et queda.
ResponderEliminarEls peixets podrien els teus amiguets, els que viuen fora l'habitació, als de colors te'ls estimes més que als foscos, però potser esperes massa de la gent i després van i te la claven. O algo així.