socialicémonos

la última nit no podia dormir. Ha sigut d'aquelles nits que estàs nerviós, excitat, entusiasmat, que el cap (sense que ningú li demani) va a 8000 revolucions, pensa i especula, crea escenaris, il·lusions, fantasies, perspectives, i tu no pots fer res més que mirar-t'ho, com el que mira una pel·lícula al cinema, però no t'aburreix, pq a diferència de les pel·lícules del cine, aquesta projecció sí parla de tu. I t'interessa.

(ja me l'havia pelat, Òscar)

El cas és que fins quarts de 6 no hi ha hagut ous de dormir-me, cosa que ha fet que em despertés tard. Un cop d'empeus m'he dutxat, afeitat, deixat la pica plena de pels, i dirigit cap a la universitat per preguntar pq merdes havia de pagar el que posava que havia de pagar si vaig arribar a la meitat del mes d'agost. Quan ha començat a respondra'm amb un "because" he desconnectat i interpretat directament que ok, que no estava equivocat.

Tot seguit cap a buscar la puta post office. Impossible. No la trobava. La filla de puta estava amagada. Vull agrair a tota la gent que m'ha donat instruccions pq tot i que no els he entès, al final l'he acabat trobant. A la que m'ha mirat i m'ha fet que no amb la mà, vull pensar que es pensava que era un d'aquells fills de puta que et paren a la sortida del triangle per fer-te una enquesta o pq et facis de no sé quina ONG.

He entrat a la post office, i he donat el meu resguard. Ok. Aquí no és. "You should go to (Víctor) Valdresv street, do you know where is it?" No. "Do you know Rimi?" No. Ok.

Mitja hora més tard, enmig d'un polígon industrial ho he trobat. I ja tinc la visa. Després tornar a casa, marevellant-me de la bellesa del poble i sense tenir ni puta idea d'on hòsties estava. Però lu bo de no saber on ets, és que quan menys t'ho esperes has arribat. I així ha estat. Fantàstic.

Finalment nit per socialitzar-me. La xina del pis de dalt se'n va a Itàlia un mes i ha fet un "coffee time" per a despedir-se. Aquestes trobades em foten un pal de la hòstia, però m'obligo a anar-hi per:

a) L'anglès
b) ser millor persona
c) veure si hi ha noies noves

De fet, és el que fa que tingui sentit estar a Noruega. I molt bé, he acabat satisfet, parlant amb una mica tothom. Els que més em faig són amb dos alemanys (Benjamin, i Sascha), un francès (Tim), un norueg (Sigurd) i un turc (Cesar). Els alemanys m'han dit d'anar a Bergen d'aquí dos caps de setmana i he acceptat. També he parlat amb un de la índia (un índio) que va estar a Granada. Com tots hem fet alguna vegada, vas dient que sí amb el cap fent "jajajaja" si veus que somriu i no tens ni puta idea del que t'està explicant. I bé, un dels meus "jajajaja" no tenia sentit pq m'estava preguntant xl tema de la meva master tesis. També ens ha passat a tots això.

Una altre cagada ha estat mentre parlava amb un altre tio que em deia que també havia estat a Granada amb l'anterior tio. Al relacionar-los i veure que també era moreno li he "are you from la India, isn't it?" I m'ha dit "No. Pakistán". Ok.

I res, finalment mostrar la meva frustració per no haver-me quedat amb cap de les frases que ha desencadenat una carcajada de la gent en general. Per altre banda, he explicat un parell d'anècdotes que també han triomfat entre la gent, per tant me'n vaig a dormir satisfet.

Au boranit.





Massanen.












"your foot would be cool"