Highway to school

com que no he portat càmara a Noruega (ni se'm va passar pel cap), treuré profit del meu mòbil. El meu mòbil, tant imprescindible a casa, que aquí no serveix per res, pq no em puc connectar a Intenné. Bueno, sí que puc, però és molt car. Que s'ha de ser subnormal vaja.

Per començar us ensenyaré el camí que faig per anar a la universitat (quan hi vaig). Exacte, pel reportatge fotogràfic he hagut d'anar fent fotos a un camí de merda, i tothom qui s'ha creuat amb mi (la gent, els porcs senglars, etc.), m'ha mirat extranyada. Que us follin. A tots.


Aquest sóc jo:





Bé, sortint del meu bloc de pisos, hi ha un camí, així, mig esfeltat, on et vas trobant cases molt guapes. Però jo, que no em dedico a la fotografia, vaig enfocar a l'esfalt del camí.




Quan has passat les cases amb jardins ben cuidats, gespa ben guapa, jardineres en boles, bueno lu típic, arriba un tros de bosc. A mi me la pela, pq sóc de Sant Pau, però m'encantaria veure a més d'un la cara que se li quedaria si hagués de fer aquest camí. Bàsicament em refereixo a tots aquells que aneu mig arreglats a la universitat, i no fets una merda com jo.




Després de passar el bosc, si has sobreviscut als llops, arribes al lloc més inversemblant de tots. Tu vas recte, vale?, i de cop veus que la carretera es bifurca en dos camins, dreta i esquerra. No obstant això, si segueixes recte, hi ha un camí de gravilla, empinadíssim (res d'humor fàcil, al meu blog no), que és el següent:



Clar que veient la foto així, sense cap referència, no sé si us feu una idea de com és realment. No tinc ni puta idea de fer fotos, ho sé, però milloraré. OSLO... ja sbeu.


Però epa!!! ("epa???" qui merdes diu "epa" avui dia???,), després d'haver-te deixat les butxaques del cul al camí de gravilla, arribes a una carretera on passen cotxes, i passes pel costat d'un camp de futbol. I penjo aquesta foto que es veu així, de lluny, pq no observeu el terreny de joc d'aquest camp de futbol de merda, que a banda de pedrots i males herbes, està ple de tormells i genolls de guiris com jo.


Pel que fa a la carretera deixeu-me que us expliqui que els cotxes es paren al pas de zebra. En serio, és acollonant. Cotxes i camions, frenen i paren. I et deixen passar.




Finalment, un altre camí sense esfaltar, tot recte, sense més:





I allà la teniu, allò verd és la universitat.








Realment a mi aquest camí me la portaria molt fluixa pq jo a la universitat si vull no hi haig d'anar a fotre res, ja que ma'masta'thesis la puc fotre des del pis. Però què passa?? doncs que es surt de festa al costat de la universitat. Séh. El camí s'ha de fer a les tantes i ebri.

De puta mare.




Massanen.












"matem-nos. Tots dos. Amaga el ganivet, i despulla't."