avui ha plogut tot el dia i no he fet res destacable. Pensar, una mica de feina, pensar més, parlar amb bons amics per l'Skype, i pensar més. Sempre sap greu quan a última hora t'enteres que algú que t'estimes està passant un mal moment. Bé, realment el pitjor és no poder fer res per aquesta persona. No, no, el pitjor de tot és saber que el millor que pots fer per aquesta persona és deixar-la en pau. Que aquesta és la manera de fer-li més bé, i jo amb aquesta persona numés li vull bé.
I és una merda, pq fer-la riure no tenia preu. La falta de perjudicis que tenia aquella "carcajada" histèrica es contagiava de tal manera que el món esdevenia un...mmmm, un còmic. Sí, sí. Anaves pel carrer amb ella i tot era un acudit. Cada persona, cada paraula, cada frase. Realment la cabrona et feia descollonar. De riure, dèiem. I guapa. Amb majúscules. La típica tipa que et creues pel carrer, i si tens el més mínim sentit de la bellesa plàstica et gires per comprovar que el que acabes de veure és real. Algú amb qui les cerveses es convertien en sucs de préssec. Aquella persona amb qui el temps accelera tant que no saps si això és una puta broma o què. El món en general, vaja. Dius "no, en serio, on estàn les càmares? va, sortiu cabrons!". Culta, llesta, aguda, viva, cínica, irònica, passional, espontània, atractiva, guapa.
La típica persona que no ha de necessitar de ningú pq x ella sola en té de sobres per enfotrassen del món que l'envolta. La típica persona que envejes pq la veus fer coses que tu no tindries collons ni de intentar. La típica persona que coneixes i et canvia la vida. La típica persona única. Aquella a qui els "hoyuelos" que se li dibuixen quan somriu, no en tenen ni x començar amb aquesta sensació de "bache" que deu sentir ara mateix.
Serà que estic molt lluny, serà que estic mig adormit, serà que no tinc ni puta idea del que parlo. Però per tu serà que et ve algo molt millor que lu viscut fins ara.
Per mi serà la sort d'haver-te conegut.
Massanen.
"I destrossarem el monstre del pou
més profund del nostre cap. "
Realment el paisatge t'inspira... Sí senyor! No és fàcil que una idea es converteixi en poc més que quatre gargots, i aquests en paraules... Però sembla que tenen raó quan diuen que la distància ajuda a simplificar les coses, sigui temporal o espaial. S'equivoquen aquells que valoren negativament la simplicitat... Que n'és de difícil convertir en fragments petits, independents, amb significat propi, qualsevol record, idea o concepte! Només s'hi arriba fent un bon anàlisi i d'això en saps/sabem fer (massa i tot? a vegades diria), ho portem als gens.
ResponderEliminarOMG M'he corregut.
ResponderEliminarTot bé, Joan? No et puc dir que t'anyoro ja que tenim la mateixa i absoluta relació que quan hi eras... però bé ^^
me gusta más que el rock and roll
ResponderEliminar