aparta, coño.

sábado, 28 de agosto de 2010

recuperació

ahir vaig aconseguir averiguar el nom de la meva estimada veïna xinesa, seguint l'astuta estratègia de preguntar-li com es deletrejava i buscar-la al facebook. L'estratègia estaria de puta mare si no fós pq és la persona que té el nom més fàcil i simple del món: Yao Hu. En fi. El cas és que ja sé com es puto diu.

Amb el sentiment de deute que tinc amb ella li vaig pregunar si volia venir amb mi, que havia quedat amb el grup i que aniriem pel poble. I bé, vam quedar amb la gent a les 6 de la tarda aquí al mateix edifici on vivim i vam començar a beure. Després vam anar a buscar una polsera que et permetia entrar als pubs i pillar 2 birres al preu d'una. Després a casa d'un xaval on vam seguir bebent. I finalment de pub en pub on anàvem pillant el 2 x 1. Llàstima que la Yao no begui. Va marxar abans d'hora. Ok.

Pel que fa a mi, vaig arribar al pis a les 3 de la matinada, mort de gana. I com que no tinc res al cap, però sí a la nevera, em vaig fotre una amanida on hi havia: enciam, tomàquet, salami, llangonisa, daus de formatge, tortelinis de carn, oli i sal. Al cap de dos hores estava potant.

Així que res, avui arròs bullit, fer feina, resar que m'arribi la puta visa per correu el més aviat possible pq em quedo sense cèntims, causar baixa a la festa que hi havia avui (havies d'anar verd si estaves lliure, vermell si tens parella i groc si mig i mig), i netejar la cuina com la bona doneta de fer feines que estic feta. Ah, i la Yao m'ha ensenyat a on està la rentadora per rentar la roba. Sí, porto casi 2 setmanes i encara no ho sabia. Sí, porto casi 2 setmanes i encara no he fet cap rentadora. És que... era com un bucle, com més passaven els dies, més cosa em feia preguntar-ho pq no em tildéssin de marranu. Finalment m'he tret l'espina i demà podré fer un parell de rentadores.

Si no em fot pal, clar.



Massanen.












"estimo tot el que m'envolta, pq sento que voldria aturar el temor de que el temps passa i que tot el que estic vivint esdevindrà fum, quan jo m'arrancaria la pell pq esdevnís etern..."

4 comentarios:

  1. llastima perque vestit de vert... pa' verte!

    ResponderEliminar
  2. joan quin fàstic... dues setmanes... la teva habitació deuria fer una oloreta... maca, maca...

    ResponderEliminar
  3. dos setmanes. Sort que no vas arribar a visitar la meva de BCN. Clar que llavors... mai vaig rebre cap queixa. Pel que fa a l'habitació dic.

    ResponderEliminar
  4. Joan! Que m'has parlat pel msn? en Ramon havia obert el pc, i no sé què m'has posat... Em fas petar amb aquests relats!

    Recordsss!!

    ResponderEliminar