cosetes

10 del matí, truquen a la porta. Em desperto, em vesteixo, miro qui hi ha. No hi ha ningú.

(...)

Aquesta tarda ha sonat la puta alarma d'incendis per enèssim cop. Bueno, per tercera vegada des de que jo estic per aquí. És un so insoportable, horrible, i molt fort. Et notes les orelles a punt de petar. Fot ràbia, collons. Aquesta vegada, però, m'he enterat que quan sona l'alarma, has d'agafar i sortir de l'edifici. Per si de cas, no la palméssis incendiat, vaja. Yo què sé, home. El cas és que m'he enterat quan ja portava sonant un bon rato i clar, quan he sortit, he vist un tou de gent allà, que em mirava, com si el rebumbori l'hagués causat jo. "De aquí! Todos, hombre!". I res, just quan he trepitjat el carrer, ha deixat de sonar. Ok.

Per altre banda, avui és dijous, dia de reempendre les relacions interpersonals, així que m'he apuntat amb la xusma a anar a jugar a voley aquesta nit. No, jo tampoc hi trobo relació: Noruega - dijous - 10 de la nit - voley. Però així ha estat. Que quants partits hem jugat?? 3. Pq ho pregunteu?? com?? que quants n'he guanyat jo?? tots 3, xo pq?? què importa, no?? ok, ok. Ok.

(...)

Tornen a picar a l'habitació. És la xina: "John, John", diu. Que m'ha picat aquest matí, pq han vingut els de la casa a revisar que la cuina estigui ben neta i aquesta setmana em tocava a mi. Que són molt estrictes i que em feien pagar 400Kr (50 eurazos, aprox). Quan li pregunto a on els haig d'anar a pagar, em diu k no, que ella ho ha netejat. Quan li dic que gràcies, amb els ulls plorosos de sincera emoció, afegint que la setmana següent que li toca a ella, jo me'n faria càrrec em diu que no, que tranquil. Quan insisteixo, em repeteix que no, que numés m'ho diu pq sàpiga que són molt estrictes, que miri d'estar a l'aguait els dijous al matí. Quan li dic que moltes gràcies, que a partir d'ara serà la persona de Gjovik que m'estimaré més, em diu que tranqui, que som veïns i ens podem ajudar entre nosaltres. Quan no puc més i l'haig d'abraçar pq en aquells moments me l'estimo amb totes les meves forces me n'adono que no recordo com es diu.

I me'n torno a l'habitació, sense més.

Ok.



Massanen.












"Ceràmiques Guzmán"
Manel