no wish: NORWAY.

Després de tant de temps donant pel cul amb que fotia el camp finalment me'n vaig. No em sento ni especialment nerviós ni especialment excitat. Normal. Una miqueta incòmode al pensar com merdes m'entendré amb aquella gent. Ni sé anglès, ni sé informàtica. Però joder, qué diablos.

La gent s'ompla la boca en que marxar sempre va bé, que t'ho passes de puta mare i que et fa créixer com a persona. Jo em conformo amb estar tranquil.

No hi ha una explicació pel fet de marxar a Noruega. La veritat és que era la 4a opció de 5. La prioritat era fotre el camp, i com que m'exigien triar el destí el meu criteri va ser triar països on es parlés l'anglès. Reconec que vaig plantejar-me triar la Índia, però passo d'estar-me 4 mesos a un lloc on la noia més guapa té unes patilles més molonguis que les meves. "Ui, però si vols trobar el teu 'Jo' interior...". No re. El meu 'Jo' interior fa anys que el conec i és un fill de puta.

En fi, cap allà dalt on "uaaaaa, quin fred, no???" segons la majoria de noies, i on "fill de puta!! quins farts de follar que et fotràs!!" segons la majoria de nois. Sigui com sigui ni a Noruega, ni enlloc al món trobaré unes noies més guapes, sonades, i ben parides que les que m'he topat per aquí últimament.

Cuideu-vos molt, us anyoraré segur. Una mica.


Massanen.





"seguimos en pie."