...y al final

ja estic a casa. Volia dur a terme el meu últim escrit des de Gjovik, i de fet aquesta va ser la meva intenció durant tot el dia 22 i 23 a la matinada. Però sóc una puta desgràcia, i al final se'm va fer tard. El que havia de fer el meu últim dia a Gjovik era anar a comprar alguna tonteria al centre, fer-me la bossa, netejar l'habitació i despedir-me. I prou. Havia d'anar a pillar el tren a les 4:37, per tant sortir per allà les 3:37 de la residència, per anar amb temps, ja que anava carragat. "Tinc temps" em dic sempre. Doncs vaig sortir d'allà a les 3:50 cagant hòsties, i l'última cosa que vaig fer abans de marxar amb el portàtil va ser enviar un missatge al Pekka dient-li que "adéu" (pq havia anat a la seva habitació i stava sobant), i a la Vera, la russa maca, del pal "me'n vaig, encantat d'haver-te conegut, passa-t'ho bé".

I cagant hòsties cap a l'estació, acollonit de perdre el tren. Total que a les 4:15 ja estava dins el tren, en una mica més de 25 minuts m'ho vaig fotre. A -15 graus i jo suant com una trujeta. M'esperava un bon trote, tren cap a Oslo. Allà canvi de tren, i 40 minuts més fins a Rygge. A Rygge un bus que et portava a l'aeroport en 10 minuts més. Allà 3 hores, però entre que esmorzava, em feien pagar sobrepès a la maleta (...), i em triaven "randomly" per escorcollar-me, van passar força ràpides. A l'avió vaig (intentar) dormir tot el viatge, fins l'última mitja hora que em vaig dedicar a mirar els núvols i ¿sabeu? la vida és maravellosa, sóc una dona amb molts somnis per complir... ENGA HOMBRE!!!!!!

Bona tornada a casa, molta alegria, molt content, molt cansat, i la sensació que tinc és la que ja m'imaginava tenir. Això de ser tant llest és una merda, pq costa més que la vida et sorprengui. És com si ho hagués estat somiant tot. Aquí tot igual, per no canviar em sembla que no ha canviat ni el temps, ja que vaig pirar a l'agost amb calor, i ahir també en feia de calor. Aquí estem a més de 30ºC dels que estava jo ahir. Però què merdes, ara tinc amics arreu, l'anglès és més molon, etc.etc.etc.

Si fem balanç puc dir que el meu objectiu principal s'ha complert de sobres. Estar tranquil (la meva primera actualització n'és testimoni). M'he passat 4 mesos amb calma i tranquilitat i només per això ja ha valgut tot la pena. Parlant amb propietat, marxar m'ha anat bé per trobar a faltar la meva gent. En cada moment pic de felicitat he pensat en ells, i són moments que voldries tenir-los allà disfrutant amb tu. M'ha anat bé per constatar que sense els teus ets basòfia, i per apreciar la vida que els teus pares han estat i estan dedicant a tu. És inevitable sentir-te en deute amb ells, i això es transforma en neguit i exigència a l'hora de lluitar per la nota al projecte fi de carrera. Jo vull entregar, que passi, em donguin al títol i "vinga adéu". Però per ells, vull que n'estiguin orgullosos.

L'anglès ara el tinc fresc. Per molt que diguin "your English is very good", i que ara pugui ser fluïd, jo sé que és fluix, i l'hauria de reforçar en forma d'acadèmia, títols oficials, i pollades així. La gent que he conegut allà molt bé. Pots tenir més afinitat amb persones que tens més coses en comú, com el Sézer, o pillar més apreci amb gent com el Sascha que sempre que anava a un lloc allà estava ell, però en general bons amics tots, ambient erasmus 100% de voler sortir sempre i sempre de puta festa, fins el punt d'avorrir el Chaplins dels collons. Ja tinc ganes de tornar a quedar amb ties per anar a pendre algo i mostrar-me parlant i no ballant, que la paraula se'm dóna millor per lligar. Parlant de lligar, encara espero aquell exèrcit de models rosses noruegues que m'havien de demanar permís per xupar-me la polla, només pel fet de tenir el cabell negre. I que les noies sou rares a tot arreu. A Espanya, a Catalunya, a Noruega, a Polònia, a República Txeca i finalment a Rússia també. Com anècdota final, ahir quan vaig arribar a casa vaig rebre un missatge privat de la Vera que em deia que li agrado molt, i que si ens tornéssim a trobar s'enamoraria de mi. Sí, sí, quan jo estava a Sant Pau. SÍ, SÍ, QUAN JO ESTAVA A SANT PAU, JA. S Í , S Í Q U A N J A N O P U C F E R R E S ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! en fi. Per la meva tocada autostima, però, no ve malament. La trobava guapíssima, la veritat.

I res, una altre vegada al món real, ara a construir el que vull que sigui la meva vida, amb les meves manones, començant per acabar d'enllestir el projecte. Per la meva part, tot i que les últimes setmanes, coincidint en quant més estava picant amb la meva feina, no vaig actualitzar massa el blog, em sap greu que s'acabi ja que quasi cada dia se't passen coses gracioses pel cap i mola saber que darrera hi ha gent que et llegeix. Moltes gràcies a tots els que m'heu anat fent companyia amb les vostres lectures diàries, tant les persones que heu anat comentant, com les que ho heu fet de manera més anònima. La Sara, l'Ariadna, la Marina, la Natàlia, la Roser, l'Aida, l'Anna, l'Òscar, el Marc, el Canals, el Josep Maria, el Pep, el Jordi etc. Gràcies a tots!

Ah sí! i ja qui som, que rebenteu de bon menjar per Nadal, i que al 2011 folleu tots molt!





Massanen.












"de les tristors en farem fum" Sisa

2 days left

de les 7 a les 10. He dormit 3 hores i he anat a la universitat a trobar-me amb my supervisor. Quan he arribat encara s'estava mirant la memòria, i de fet crec que tot el que s'ha mirat ho ha fet avui. Em queda la sensació que ha passat una mica de mi, però bueno, és el meu problema i el projecte acabarà sent brillant igualment. Està a les meves mans.

Després de la quedada, he anat a "dinar" (per allà les 12 del migdia), i s'han afegit amb mi el Benjamin i l'Ausra que acabaven de fer els últims examens. Després s'ha afegit l'Anika i hem estat parlant d'avions, d'accidents d'avions i de sustos amb avions. Ja a la tarda, m'he posat a acabar el projecte, i he començat a completar coses. Ho he provat, i tot malament. Després de putinejar el codi, i veure que l'estava liant, m'he dicidit desfer-ho tot i posar-m'hi demà, que estaré més descansat. Així que he anat a la "coffee party" de despedida, que demà marxen la Katarina, la Jana, el Martin i el Benjamin. També m'he despedit dl Sigurd. Ha estat un comiat força sec, en general, no sé, és la gent que queda, diguem que excepte algunes excepcions, el gruix del grup ja s'ha pirat, i no tinc ganes de fer numerets i tampoc sé massa bé què dir. La que s'ha mostrat més calurosa, afectiva i emocional ha estat la Katrina. Inclús m'ha sorprès. La veritat és que ha estat una bona amiga, entre d'altres coses.

I res, finalment em piro a dormir. Destacar que la Vera (la noia guapa russa que vaig descobrir xl sopar de Nadal, que viu amb el novio) m'envia missatges xl facebook preguntant-me com em va el projecte i tot en general. Em sorprèn. I m'excita a la vegada. I si.... bueno, tant fa.







Massanen.












"a les nits que estic calent et necessito i no hi ets." Sau

hasta que el cuerpo aguante

mira, aquests dies me'ls he dedicat exclusivament amb el projecte. El temps fins la data límit que em vaig imposar s'anava escurçant amb la mateixa proporció que els errors augmentaven. I ahir vaig tocar fons. Et quedes encallat a mitja tarda pensant com solucionar un pas imprescindible per avansar. I gastes la tarda. I la nit. I te n'adones que no tens ni puta idea com solucionar-ho. I et plantejes si el problema en global, en conjunt, està ben plantejat. Sentiment que adquireix força quan comets l'error de tornar-te a llegir algun projecte d'algú que ha mirat de resoldre el mateix problema, el dels horaris, i ho ha plantejat diferent que tu. I t'entra una mica de pànic, a l'imaginar que 4 mesos a Noruega hagin sigut per perdre el temps, parlant en termes de projecte. Això a les 5 de la matinada d'ahir, mentres sentia la Yao al seu puto cuarto cridant (pq els xinos quan parlen amb la seva família x l'skype no parlen. Criden), amb la porta oberta que sempre està. I et queden 24 hores per la data límit que t'has donat. Estàs contre les cordes, i penses. Voltes i voltes. I la calma del qui s'ho sap tot perdut et comença a anestesiar. Et comences a relaxar, sense deixar de pensar, fins que et ve la llum. "Hòstia. Puc provar això.".

Tot avui provant això. He començat bé el dia, ha funcionat, però encara quedàven més passes. Mica en mica, el nus que tenia al cervell (i a la gola, quan m'imaginava tornar a casa sense això com jo vull) s'anava desfent mica en mica. Avui diumenge ha estat molt intens, i fins les 4 de la matinada no he resolt l'error que més em donava pel cul. Una conversa amb l'Ariadna a l'estil "sempre ens en sortim", la Natàlia "tu ets molt llest, segur que te n'ensurts", l'aidona, sempre l'aidona, que fa dies que m'anima, un missatge de la Marina, sempre atenta, amb un "tu pots, dale fuerte, aquí tots confiem amb tu", la foto que tinc per aquí de la Sara que em mira i em diu "no puc sortir, vaig amb pijama", i el missatge de la meva mare dient-me "demà et truco fill, petonets", m'han donat l'empenta moral que sempre va bé per no parar, i no parar, i no parar, i no parar fins que ho treus. (Tot dones, us heu fixat?). Recordo a les 4, anar al lavabo, pensant "i si vas a dormir", però m'he fotut a riure tot sol pq aquí no es va a dormir fins que no se soluciona. Al cap de deu minuts ho he trobat. Demà quan truqui me mare li haig de dir "ja ho tenim això".

I a tot això, demà última quedada amb el supervisor, amb l'Slodoban, que em comentará la memòria corregida. A veure què me'n diu... Aquest cap de setmana no he fet res més destacable, mentres la colla que quedava va marxar a Goteborg divendres, i dissabte a Oslo, jo vaig anar a enviar-me una maleta de 17Kg cap a casa, per correus, (61 euros) i dissabte vaig mirar el Barça amb la companyia de l'Anika, una noia guapíssima que em cau molt bé, i em va donar 3 gots de Ron. La resta, projecte.

I res, d'aquí tres dies, si Déu vol, cap a casa. Demà estarem a -9 (haig d'anar al cole), però dimecres a -25ºC. Però, que diferents que són -25ºC amb l'objectiu del meu projecte aquí complert, que -25ºC sense aquest objectiu complert. En això estem. De peu, com sempre.





Massanen.












Last night, she said: 'Oh Baby, don't feel so down' The Strokes

merda.

això no funciona.

noctambulanity

diumenge me'n vaig anar a dormir més agoviat que ressacós (que ja és dir) perquè pensava amb tot el que havia de fer i em donava mal rollo. Espavilar-me i enterar-me si podia enviar-me una maleta per correu i a quin preu. Acabar d'escriure la memòria per dilluns. Acabar l'aplicació, començant per tot el que fallava de l'algortime simple, acabar les funcions que em falten i acabar el complex.

Molt bé. Com que no he anat a dormir encara, tot i que siguin les 6:51 del matí, per mi encara és dimarts. I avui la meva situació és que ja vaig entregar la memòria del que he fet aquí a noruega (60 pàgines), avui he anat a correus a recollir el llibre que m'ha enviat la Sara to'guapa, he preguntat lu de la maleta i enviar 20 Kg són uns 80 euros per tant no se'n parli més. Pel que fa a la pràctica aquesta matinada he arreglat tots els errors i acabat les funcions per l'algoritme simple. Demà dimecres ja podré fotrem amb el complex, això vol dir que quan acabi aquesta fase ja hauré acabt la meva feina aquí a Noruega. Sona bé. Un segon, que està sonant l'Alanis Morissette i per aquest momentasso no lliga. Vale, ellos dicen mierda està millor, ara. Doncs el que deia, que de puta mare.

Porto dies fotent l'horari que em surt dels collons, tenint la sensació i de fet és així, que perdo molt el temps de dia, a la tarda nit diguéssim, però a partir de la 1, les 2 de la matinada em foto a currar com una desgràcia, fins les 6, les 7, les 8. Em fot por aquest ritme, x no tenir un desajust horari de competi quan torni, però confio en arribar cansat del viatge i a la nit dormir com un angelet verge i pantinat amb la ratlla al costadet. Aquest dissabte volen anar a Oslo a fer la última festa. M'encantaria anar-hi, però dependrà de si he acabat o no tot el projecte. Me n'he fet un tip de festetes d'aquestes, i ja puc estar content. Ja vurem.

Aquesta setmana aniré a enviar la maleta doncs, que l'ompliré tant com pugui i així viatjar més àgil el dia 23. També em va arribar un correu conforme m'han donat la beca de la generalitat, i m'haig de passar per la universitat a que em firmin uns papers. Aviam si pot colar que he estat fora 5 mesos pq em paguin més diners. Que no surti d'aquí eh, però. Ho penjo a internet, però que no surti d'aquí.

Finalment reiterar que no surto del meu assombro de la Yao i tot el que l'envolta. L'altre dia em va robar una pizza i va amagar la capsa a l'armari de la cuina, així que ahir li vaig dir, mig en broma mig en serio "Yao, remember to buy ME a pizza". Igual va sonar molt sec, però es ke "sens pixen a la cara!!" (amb veu de Mojamed Jordi), i això no pot ser. A més ultimament s'està portant bé, escombrant la merda que tira per la cuina i rentant plats. Ara només falta que a l'hora d'assecar-los no els foti plans, sinó amb un mínim de pendent pq l'aigua pugui marxar. Bueno, mica en mica. Amb una tia que va fotre una lassagna el forn sense cap safata a sota tampoc li demanarem massa. A mi també em va costar, jo fotia pizzes amb plàstic al forn. L'Óscar encara riu ara el mamó.





Entre ell i jo, tot ho farem, home. Tot.



Les vistes des de la meva habitació, ara que està tot nevat. Llàstima que la càmera sigui basòfia.







Massanen.












"C'est la vie, say the old folks, it goes to show you never can tell" Chuck Berry (la de Pulp Fiction, coño)

tinc son

bueno aviam. Divendres vaig anar a dormir feliç pq vaig arreglar una cosa important. Dissabte tenia ganes de festa, pq sabia que era l'últim dia amb aquesta gent aquí. I el Sezer, el Sascha i jo no se'ns acudeix res més que fotre una barbacoa. Sí, a la neu. Sí, a -10ºC. I de pas començar a beure. I res, després de festa al chaplins per últim cop. Més del mateix, però aquest cop l'endemà ningú recordava masses coses. Jo he vist moltes fotos de mi, i "no me reconozco en esas imágenes", com diria el Laporta. Vull dir que no recordo cap cadàver jo, saps? bueno, tant fa.

Diumenge rendit. A destacar que el Sezer va pirar. Vam xerrar un rato i ens vam despedir. Tinc la mateixa sensació que amb el Tim, simplement que ens tornarem a veure aviat. Li vaig regalar el meu jersei del Barça pq se'n recordi del Catalan Rat. També la Roberta va venir a despedir-se. Quina dolçor de noia, un encant. No sé de què ve, però em diu Bro i jo li dic Sista'. Anem de guais sabeu? sí, bueno, et passes 4 mesos fora, amb l'anglès i tal, i se't pujen els fums, i vas del pal, i dius coses, no guais, sinó Cool's, i.. en fi.

Diumenge també vaig veure el Barça. Ja ni celebres els gols, simplement somrius. I te la peles. Que bons que són els fills de puta. Jo que sempre havia somiat en arribar al Barça, menys mal que no he arribat enlloc, pq amb aquesta generació el ridícul fotria. Pel que fa a feina, ho vaig intentar, però tot i anar a dormir a les 5 no vaig escriure quasi res de memòria. Me'n vaig anar a dormir amb molt de mal rotllo, pq dilluns havia d'enviar la memòria, el Sezer em va dir que mirés d'enviar-me les maletes recordant-me que ryanair fa pagar 10 euros per cada Kg de més (i només puc dur una maleta de 15), havia d'anar a buscar un paquet a correus i també haig d'acabar l'aplicació. Masses coses

I finalment avui dilluns. M'he aixecat i m'he dit que no fotria res fins que no acabés d'escriure memòria. Només m'he mogut per anar a comprar menjar al supermerkat, i m'ho hagués pogut estalviar pq a la porta, abans d'entrar, m'he fotut un hostiot, patinant amb el gel, impresionant. M'ha vist tothom i encara em fa mal el tormell. Però prefereixo trencar-me una cama, abans de que ho vegi algú. Bueno i res, el resultat és que he enviat la memòria avui dilluns (a les 23:55), i he sopat a les 12:30 de la nit, pq avui ha vingut la Hui a despedir-se de mi pq també es pira.

I ara he enviat un correu al CSI, pq m'estic començant a preocupar pel puto TFM. Crec que si faig el que tinc en ment, el portaré molt bé. Però bueno, demà a correus i a picar codi.



Això sí. Ni neveres ni hòsties, i la birra ben fresqueta.




Els tres sonats.



Jo.






Massanen.












"no t'enyoro nena: no estic deprimit, no estic desnutrit, no m'aguanta un fil, no he perdut l'estil, no vaig predicant tots els teus encants, no t'he imaginat al llit amb extranys, no estic gens perdut, no hi ets? tururút, no em sento confús, no he estat cap ilús, i serà un gran plaer, vull fer-te saber que no t'enyoro nena." Manel (Els Pets)

NO MATTER HOW HARD YOU TRY YOU CAN STOP ME NOW

bueno, bueno, bueno. Avui m'ha costat la rehòstia. Però entre que no em donava la puta gana anar a dormir abans de solucionar-ho i que estic sonat i no m'importa que es facin les 8:13 del matí finalment ho he fet. Avui ha estat un dia espès. Tot el dia programant i no hi havia manera de trobar el puto error. Tot estava malament, petava per tot arreu. M'he dit "fes memòria, que l'has de tenir per dilluns". Així que m'he estat fins les 6 aproximadament fent memòria (ja rondo les trenta i llargues pàgines), i després m'he tornat a fotre amb la programació. Demà és l'últim dia de molta gent, i com que porto dues setmanes desaparegut per tothom em fotia gràcia anar-hi. I sí, ho he fet, i tant si ho he fet home!!! com que avui he complert demà puc fer un dia de festa tranquilament.

A part d'això, avui he pillat a la Yao fotent-me una pizza. Estava al forn (no la Yao, la pizza), i he buscat la caixa... i estava dins l'armari. Me l'havia amagada!!!! però sabeu.. m'està bé. Per subnormal. Els primers dies quan em va salvar el cul amb la neteja li vaig dir que si mai li feia falta algo que ho agafés, que tranquila. Primer es feia la tímida i jo li deia que amb mi poques hòsties que fotés el favor d'agafar el que necessités. Doncs bé, ara que li he pillat com una mania de lu rara que és (de fet, ella tampoc a nat a dormir, i l'he sentit tota la nit parlant amb l'ordinador, escoltant música (la mateixa cançó sempre), provant de cantar, saltant, i donant bots a la cadira com si tingués una polla de plàstic al cul), em pilla el que li passa pel que Déu vulgui que tingui alla sota, i fot ràbia pq no es mou de la puta habitació tot el puto dia. Una pòtula, vaja... I res, avui estic content me la pela la Yao i tot. Ara dormiré un bon rato i després a desconnectar amb la festa de despedida.

Bon cap de setmana xusma!







Massanen.












"DENTRO DE NUESTRO VACÍO SOLO QUEDA EN PIE EL ORGULLO Y POR ESO SEGUIREMOS EN PIE!!!!" La Polla Records

"madre mía..."

bfffffffffffffffffffffff.... Madre mía... avui em toca anar-me'n a pirar de bajonas. Si ejke yo ya no sé ké pasa... bueno, mantindrem la calma.

Avui hi havia l'últim sopar internacional, on la gent porta el que cuina, ho fot al mig, i au, com els porcs. Anar gorrejant. Jo no hi he participat pq ni tenia ni volia gastar temps en cuinar una merda, i conseqüentment tampoc he volgut anar a gorrejar per la puta cara. No obstant això en Sézer m'ha vingut a buscar a l'habitació i hi he anat a fer una birra. I prou, pq em veia incòmode. Jo allà de mal humor amb un tou de feina per fer... va home. Me n'he entornat a l'habitació. Al cap d'un rato ha tornat a venir per dir-me que hi havia la noia que la Lene el seu dia em va presentar, pq jo era un tio sensible i perfecte. Li he dit que per mi ja se la pot follar ell, que tenia feina.

Les hores em putejen... van massa follades, i em quedo anclat al mateix punt massa estona. Això és una puta agonia, sempre penses que l'endemà ho faràs més i millor, però no és així. Ara de nit, m'he anat a despedir d'en Qasim que se'n va ja, i després hem anat a l'after party que feien en Sascha i en Pekka. I prou. Han sortit ells dos i en Flo, però es veu que el Flo per fi ha trobat una noruega per follar. Aviam com ho explica demà. Pel que fa al Pekka, està com una puta cabra. Anava molt tort i es fot a cridar com un animalot. "Shoooaaaaaaannnnn!!!!!!!!!". Jo l'haig d'anar fent riure pq així riu i no crida. I funciona. M'ha fet gràcia pq m'ha dit "la Hui m'ha enviat missatges". Corre el rumor que al Pekka li mola la Hui, x això m'ha sorprès imaginar a la Hui enviant-li missatges. El cas és que just abans de deixar-me agafar el seu mòvil per llegir-lo, ha fet una cara entre tímida i avargonyida (tot dins la tajó (de taja) de la seva cara eh), i m'ha dit "però abans l'hi havia enviat jo algun...". Total que el missatge en qüestió de la Hui deia algo així com "Don't send me this crazy messages Pekka! You are drunk!! Good night". xDD, pots comptar què l'hi ha dit l'animaló....

En fi, tonteries vàries per desconnectar. Avui són les 5:25. Boranit a tothom.





Massanen.












"y a pesar de todo, aunque me paralice y me invada el dolor, o mil veces resbale en los mismos lodos, sé que al final me alzaré y la ocasión será pera brindar con los buenos amigos...." Nacho Vegas

mutació intel·ligent

en canvi avui me'n vaig a dormir amb més bon gust de boca. 0 eufòria (hòstia!!! quan comences una frase amb un número la següent paraula no va amb majúscules, oi?? "la verdá ejke nunca me había..."), ja que a cada nou pas que faig me n'adono de coses que haig de retocar. És acollonant, però vaja, poc a poc. Ahir al final no em vaig adormir fins quarts de vuit del matí. Sí, pq estava escoltant "el món a rac1" del Basté, i m'anava quedant amb tots els horaris. Evidentment a les 10 no vaig tenir collons d'estar a baix per anar a la universitat amb cotxe. No. Però a les 11 sí, i hi vaig anar a peu.

Anant a la universitat a peu he recordat pq fa tant de temps que no em ve de gust mourem de la residència. El fred que fa no és qüestió d'una jaqueta més o menys gruixuda. És un fred per quedar-te a casa. I ja està. La putada és el nas. De seguida es refreda, i notes a dins com si tinguéssis mocs, però no n'estàs segur. Vas caminant amb el dubte, també haig de dir que et suda ben la polla si et raja el nas o no, pq el líquid esdevé menys líquid i per molt que t'aixuguis fa com el Guardiola. Persisteix.

Bé, el cas és que he anat a la universitat a assegurar-me que saben que piro el 23, i no em facin pagar res de més, i de pas m'he passat el dia allà amb el projecte. He tornat amb el Marcos, el Sezer i el Sajib, amb cotxe. 10 minuts (veieu!!!! veieu!!!!!???? haig de fotre 'minuts' amb majúscula o no??? no, no??? hòstia, que em percati avui, i em passi més d'un cop.... quines coses ehh... és com el dia que em vaig trobar a un paio que havia conegut a unes colònies d'anglès quan tenia 10 anys a Disneyland, a califòrnia. És fort, oi??? mira ves... coses que té la vida) treient gel del cotxe, i un cop dins semblava que estéssim fumant porros tots.

A la tarda he anat a preguntar com es feia una cosa amb el Basura, i m'ha dit que fés servir un programa que anava molt bé. La conclusió que he pres ha estat "quan acabis tot, ja t'entretindràs amb la interfície gràfica".

Pel que fa el projecte avui sí he fet evolucionar els putos cromosomes de merda (els horaris). Com tots sabeu la selecció natural es basa amb la llei del més apte. Població inicial aleatòria, avaluem cada individu, seleccionem els més forts, els reproduim, i aquesta descendència la reintroduim a la població eliminant els més febles. Paral·lelament i aleatoriament es produeixen mutacions, que són les que mantenen la varietat a la població. Molt bé, molt maco, molt natural. Doncs com que no m'arribava al grau de qualitat que em feia gràcia he introduit un nou concepte: MUTACIÓ INTEL·LIGENT. Séh, exacte. La gràcia de l'evolució natural és que la mutació és aleatòria, però la gràcia de la meva aplicació és que funcioni, i que funcioni bé, per tant jo manipulo els meus individus com em dóna la puta gana que per això sóc jo qui els programo i sóc el seu Déu. Doncs bé, em muten millorant, buahahahahahaha!! I ara pq som les 6:12 de la matinada, i avui he dormit poc i no estic inspirat, però demà tinc moltes espectatives...

Per tant al cine (que hi ha cine gratis demà (DUE DATE)) hi anirá se puta mare. Sí, vaig de cul, però estic dins. Va, Joan, anims. Que sí, hòstia (un segon eh, que m'estic animant), que tu pots!! ehh!! qué somos!! sí o no!!!! au doncs, ja saps què has de fer.

Doncs res, demà més. Que això (blog inclòs) s'acaba...






Massanen.












"si logras que tus nervios y el corazón sean tu fiel compañero, y resistir aunque tus fuerzas se vean menguadas, con la única ayuda de la voluntad que dice: RESISTE" Rudyard Kipling

calma

encara impactat per l'últim comentari de l'Aida, que s'ha llevat sobresaltada fruit del flash que li ha vingut al cap que resolia l'enigme de perquè merdes la Yao es passa el puto dia saltant, me'n vaig a dormir. Són les 5:12 de la matinada. L'última vegada que he executat l'algoritme no ha evolucionat una puta merda. Basòfia, és el que feia. Calma. He quedat d'aquí unes hores per anar a la universitat. Aquesta suo freda que ara mateix em vesteix la pell és bona per espavilar. Estic en un punt crític però també n'ensortiré.




Massanen.












"recordemos que lo nuestro todavía no ha acabado, aunque esta noche... por esta noche, nos podemos despedir." Héroes del Silencio